Productores de cervesa artesana i agents vinculats a la música i la cultura popular s’apleguen en una cooperativa que donarà servei a grans esdeveniments.
“Sembla una bogeria, però té més sentit que mai”. Així s’expressa la presidenta de Les Contrabandistes, Mandi Domingo, per qui “quan la crisi del coronavirus ha impactat en una pila de projectes culturals és quan trobem les eines per tirar endavant un projecte d’aquestes característiques”. Però fer-lo possible no ha estat senzill.
Les Contrabandistes, que ha mobilitzat onze cooperatives d’arreu del territori sota el programa de Projectes Singulars de la Generalitat, supera una de les contradiccions que afronten els espais autogestionats: discursos i pràctiques transformadores patrocinats per grans marques de cerveses com única opció per oferir el beure a preus populars. Però, com fer front a un gegant de la producció i la comercialització des de l’economia social i solidària, que generalment són projectes petits? En aquest cas, la intercooperació entre projectes ha permès assumir un repte d’aquesta magnitud.
Les Contrabandistes oferirà serveis de barres i birres a tots els esdeveniments culturals, ja siguin concerts, festes majors, festes alternatives, fires o esdeveniments de l’economia social i solidària que vulguin trencar amb el monopoli de les grans companyies cerveseres. La cooperativa de serveis proveirà aquests espais de la infraestructura necessària (barres, neveres i tiradors) i La Tribu, una cervesa rossa, fresca i lleugera produïda artesanalment per les sis cooperatives que integren el projecte, regarà els esdeveniments.
Una de les cooperatives impulsores és el grup de música Txarango, del qual va sortir la idea de produir una gira absolutament autogestionada per tal que les iniciatives d’economia social recuperessin terreny comercial. Entorn d’aquesta idea va néixer Les Contrabandistes, que a més de la formació barcelonina, integra el Festival Esperanzah, el festival Clownia, la cooperativa de comunicació Dies d’Agost, la cooperativa de distribució Frescoop i la cooperativa d’Habitatge Cal Cases. “A totes ens mouen les ganes de fer coses juntes i avançar cap a una sobirania plena en els espais en què desenvolupem la vida”, indica Mandi Domingo.
Faltava, però, aquell producte que acompanya sempre els esdeveniments culturals: la cervesa. Una beguda de la qual se’n produeix cada vegada més a Catalunya, on només el darrer any 109 cerveseres han arribat a elaborar 4,77 milions de litres, un 20% més respecte a l’any anterior. Conscients d’això, les impulsores de Les Contrabandistes van buscar cerveseres que fossin cooperativa, responguessin als valors de l’economia social i solidària i tinguessin la seva pròpia planta de producció, per petita que fos.
Després d’un any de converses, han estat sis les cerveseres que s’han sumat al projecte. Es tracta de Lo Vilot Farm Brewery, d’Almacelles; Cervesa Cornèlia, de Cornellà de Llobregat; Júpiter, del Pont de l’Armentera; La Bordeta-Taller de birres, de Can Batlló, a Barcelona; Cervesa Cooperativa Rosa de Foc, de Vallbona d’Anoia; i la Capfoguer, de Santa Coloma de Gramenet. Totes elles, que elaboren diferents varietats de cerveses artesanal sota criteris de sostenibilitat, proximitat i implicació social amb l’entorn, produiran la cervesa La Tribu, una recepta desenvolupada de forma conjunta que rajarà dels tiradors de festes i esdeveniments.
Ara com ara, el projecte difícilment podria sostenir-se amb la celebració de grans festes i certàmens, ja que a causa de la pandèmia, la immensa majoria d'aquestes activitats han quedat suspeses. Això ha provocat que Les Contrabandistes hagi reorientat els seus objectius en benefici d’una estratègia de sostenibilitat col·lectiva que exigirà mancomunar despeses i col·lectivitzar recursos. “La crisi no està impactant de la mateixa manera en totes les productores, però en canvi totes hem buscat assegurar la sostenibilitat de forma conjunta”, comenta Mandi Domingo.
D’entrada, la prioritat ha sigut consensuar els processos interns, sobretot tenint en compte que la majoria de les productores no es coneixien entre elles. Així ho assenyala la presidenta de Les Contrabandistes, per la qual “hem hagut d’estudiar una forma de treball on totes se sentin còmodes, ja que si bé tenir productores arreu dóna riquesa i ajuda a evitar la centralització del projecte, també és un repte per a l’organització”. Cal recordar que cada cervesera no té el mateix tipus d’equipament ni tampoc la mateixa capacitat de producció, d’aquí la necessitat de definir un sistema d’elaboració assumible per a totes elles.
Una altra decisió, que no estava recollida en el projecte inicial, ha estat la creació d’una botiga que s’ubicarà al barri de Gràcia de Barcelona, en la qual hi haurà a la venda les cerveses que elaboren les diferents productores. Una mesura que, segons Mandi Domingo, pal·liarà les dificultats que, a causa de la pandèmia, tenen amb vista a oferir-les en els circuits tradicionals.
Més enllà d’això, Les Contrabandistes aspira a continuar creixent i fer partícip de la seva dinàmica al màxim d’agents culturals que advoquen per una transformació autogestionada dels espais culturals i els grans esdeveniments. Es tracta finalment, i com elles mateixes diuen, de “tenir una contradicció menys per assumir”.
A més de les productores de cervesa, a Les Contrabandistes trobem altres agents vinculats al sector cultural, com són els festivals Esperanzah, Clownia o el grup de música Txarango, que si bé haurien jugat el rol de proveïdores o clients en els circuits capitalistes que dominen el mercat, ara remaran amb les cooperatives per la sostenibilitat de totes.
Aquesta barreja d’actors no sols facilitarà uns serveis integrals, sinó també reforçarà Les Contrabandistes en el seu paper de pont entre productores de cervesa i productores culturals; un diàleg que permetrà a unes i altres afrontar debats tan importants com la desigualtat en la gestió de les necessitats que requereix el sector.
Les Contrabandistes, doncs, confia tenir incidència en aquest camp i crear xarxes de suport que superin les circumstàncies actual i que, en el curs del temps, esdevinguin base de circuits culturals forts i populars.
