Entre els dies 22 d’octubre i 1 de novembre es podran veure a través de la plataforma Filmin catorze llargmetratges programats col·laborativament per vuit certàmens diferents.
La pandèmia i els consegüents confinaments més o menys selectius han facilitat que es consumeixin molts continguts audiovisuals; potser més que mai, però la majoria de potes del sector trontollen amb l’entrada en crisi de les activitats presencials. El neguit de molts espectadors poc proclius a visitar les sales d’exhibició i les restriccions marcades per les autoritats dificulten la viabilitat econòmica dels projectes.
Tectònic neix en aquest context que empeny a la virtualització dels esdeveniments culturals: vuit certàmens s’han unit per oferir un festival de festivals cinematogràfics que es difondrà a través de la plataforma en línia Filmin del 22 d’octubre a l’1 de novembre. Els festivals Protesta, Terra Gollut i la Mostra de Cinema Salut, Drets i Acció són els impulsors d’una iniciativa que integra també el Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya i els festivals Panòptic, Incús i Clam. La programació aplega catorze llargmetratges, nou dels quals no s’han projectat a Catalunya.
Marta Vilanova, coordinadora del festival Protesta, explica que Tectònic va néixer en la incerta primavera de 2020. I que ho va fer des de la incertesa però també des de la consciència que, a la tardor, hi hauria un cert risc de rebrot i que l’agenda cultural probablement estaria molt atapeïda. “Diversos festivals de cinema social ens vam reunir virtualment i vam pensar que era el moment de fer una aposta col·laborativa”, explica.
La mesura tenia quelcom de solució d’emergència: “Compartíem el neguit d’esbrinar com podia continuar sent viable la nostra activitat, de petita i mitjana escala, amb la Covid-19. I vam decidir tirar endavant aquest projecte de compartir esforços, recursos, idees i energies”, afegeix Ariadna Seuba, membre de l’organització de la Mostra Salut, Drets i Acció.
L’aposta per la virtualitat no solament és un bot salvavides per salvar una part de l’any i preservar el contacte amb els públics habituals de cada certamen. Filmin és una plataforma que aplega a un públic ampli, molts usuaris de la qual probablement no han sentit parlar de la majoria de festivals que s’han aplegat sota el paraigua comú del Tectònic. “És una oportunitat per arribar a gent que no sap que existim”, afirma Vilanova. Per a Seuba, aquesta iniciativa “suposa una oportunitat d’anar més enllà del públic que teníem consolidat cadascun dels festivals. En l’àmbit geogràfic, facilita que puguem arribar a espectadors de tot l’Estat”.
Des de la Mostra Salut, Drets i Acció s’afirma que organitzar un esdeveniment majoritàriament virtual te quelcom de dolorós: “Tots volíem tornar a les sales de cinema i que els convidats compartissin experiències amb l’audiència per generar debat, però la solució en línia ens va semblar prudent atesa la incertesa sanitària”. Així i tot, Seuba i Vilanova coincideixen que el fomat híbrid ha arribat per quedar-se i que, molt probablement, s’integrarà en la futura vida dels respectius festivals.
Els problemes derivats de la Covid-19 presumiblement s’allargaran en el temps, de manera que el cicle de festivals de 2021 potser patirà una afectació similar a la viscuda enguany. En aquest context, el futur roman incert i obert a tots els implicats en Tectònic, que després de fer balanç, començaran a prefigurar si aquesta solució col·laborativa “continua un any més o si queda com una cosa aïllada que va tenir lloc en aquest any tan estrany”, explica Vilanova. “No sabem com estarem el 2021, però tot plegat ens ha servit per conèixer-nos i cooperar. Hi hagi un segon Tectònic o no, segur que han nascut sinergies que es mantindran”, declara Seuba.
El problema sanitari conviurà amb una crisi econòmica que moltes persones ja estan vivint amb gran intensitat, però la magnitud de la qual potser tan sols comença a entreveure’s. Tot i les dificultats evidents, Seuba pronostica que els festivals participants intentaran preservar els seus projectes: “conscients que el sector cultural està molt tocat de mort, caldrà buscar la manera de continuar a través de reformulacions. I crec que les administracions, que han respost en aquest context d’emergència, hauran de seguir ajudant-nos”.
El món virtual té algunes normes relativament pròpies. Els festivals en línia se solen celebrar amb un cost baixíssim en comparació amb els seus homòlegs presencials. Els responsables del Tectònic ho han assumit del tot: accedir als catorze llargmetratges costarà només set euros. “Hem apostat forta per tal que els continguts fossin econòmicament accessibles”, afirma Seuba. Les conseqüències d’aquesta inèrcia d’abaratiment i desmaterialitzacions, que també afecta les sales que acollien les projeccions dels festivals i altres figures del teixit cultural, se sabran amb el temps.
A Tectònic podrem trobar 16 shots, que esguarda el cas real d’un adolescent afroamericà mort en mans d’un policia; Burning out, que retrata el servei de cirurgia d’un hospital francès tensat per les retallades; Midnight family, sobre un precari negoci d’ambulàncies a Mèxic; o Cholitas, que ens acosta a l’expedició de sis dones indígenes bolivianes que escalen l’Aconcagua. Tot i que el documental és el gènere predominant, també s’ha inclòs a Tectònic el drama All for my mother, una duríssima producció polonesa sobre una adolescent que creix en un reformatori i entre famílies d’acollida mentre espera retrobar-se amb la mare que la va abandonar.
La programació del certamen ha assolit una paritat exacta quant al sexe dels realitzadors: set films han estat dirigits per dones i el conjunt és una finestra “per explicar temàtiques d’actualitat i d’arreu del món”, indica Vilanova. Per a Seuba, el Tectònic “tracta temes que s’han de posar sobre de la taula a través de pel·lícules de qualitat. I si bé cada festival té el seu propi ADN, el nexe comú és el cinema social i transformador”.
Amb tot, la voluntat d’acompanyar els films amb tertúlies i altres activitats paral·leles no ha desaparegut, però s’ha hagut de reorientar. Els debats i xerrades sobre la sanitat pública o el tracte a les persones migrants es retransmetran en línia i no admetran públic. Igual que, sota les mateixes condicions, es podrà veure el monòleg d’Ana Polo “Sanitat pública, riure per no plorar”, un espectacle que planteja en clau humorística i accessible a tots els públics “la importància de protegir el dret a la salut i denunciar la privatització de serveis”.
La presencialitat quedarà reservada a dues activitats: una performance d’inauguració a l’Hospital del Mar de Barcelona i un debat que servirà per clausurar l’esdeveniment. Aquest acte final està previst que se celebri al Teatre Atlàntida de Vic i que, alhora, es retransmeti a través d’internet. Al llarg de la vetllada, la periodista Mònica Terribas mantindrà una conversa amb la realitzadora Neus Ballús i l’intèrpret Sergi López.
