Benvolgut Jordi,
Reprenc el nostre diàleg quan finalitza un estiu que, per la majoria de la ciutadania, ha estat molt diferent. Tot i que bona part ha procurat trencar amb l’estranya rutina imposada per la pandèmia i mirar de fer vacances, les mesures de control i la manca de recursos han limitat les opcions de tothom, a més de conviure amb una forta onada de calor.
Ara, quan iniciem una nova etapa en què els rebrots i la profunda crisi social i econòmica ens omplen d’incertesa, cal afrontar un procés de recuperació on ningú no quedi exclòs. Al fil d’això comparteixo el que va manifestar la junta directiva de CEPES en una recent trobada amb la ministra d’Indústria: les empreses amb valors -com són les de l’economia social-, poden ser palanques per la reconstrucció del país, com així també afirmen els responsables municipals de Barcelona, segons el qual aquesta economia afavoreix la sostenibilitat i el canvi social a la ciutat.
En aquest sentit, les èpoques de crisis ens convoquen a aprendre i desaprendre, a generar canvis que potenciïn els valors col·lectius, de manera que la ciutadania ho pugui identificar amb les marques, i aquesta és una bona orientació per a les empreses de l’economia social. Una orientació que, val a dir, ens convida a reflexionar sobre com apliquem tres conceptes que han adquirit un nou significat i protagonisme en aquesta crisi. Em refereixo a la digitalització, la confiança i la proximitat.
La digitalització ha estat clau per vèncer la distància social en tots els àmbits, a banda d’accelerar els processos de transformació en empreses i organitzacions per mirar de reduir l’impacte de la crisi. Moltes ha reforçat el sentit d’equip i han optimitzat l’ús de les tecnologies digitals existents, incorporant el treball en remot, ampliant la formació en línia i reforçant els canals de comunicació amb tots els públics.
Ara bé: és important que la gestió de les dades i les plataformes, cada vegada més imprescindibles, incorporin una dimensió ètica i social. I això demana eixamplar les relacions, estalviar temps i desplaçament, i descobrir habilitats i recursos tecnològics nous. Igual que és necessari implicar les persones, reorganitzar digitalment les empreses, crear equips intersectorials i un lideratge compartit.
D’altra banda, la digitalització també ha posat de manifest la necessitat de reduir la bretxa en l’accés a Internet, disposar d’equipaments, tenir habilitats i coneixements o gestionar la conciliació, cosa que reforça els estereotips de gènere quan això no es produeix.
En segon lloc cal parlar de la confiança, una eina imprescindible davant la diversitat i la dispersió de missatges que alimenten el temor, la inseguretat i la incredulitat. Per aquesta raó és bàsic cooperar, sumar, complementar i potenciar aliances estratègiques a fi que, quan ens reorganitzem, traiem el millor de nosaltres mateixos i siguem flexibles per a ser consistents. I és que, com més sapiguem, més raons tindrem per a dubtar -qui no s’equivoca és que no ha pres decisions-, d’aquí el valor de confiar per conèixer i reconèixer a l’altre i actuar amb responsabilitat social i transparència.
I per últim, la proximitat, la qual ha emergit com un valor que posa en relleu la diferència entre valor i preu, alhora que reforça la importància d’aquelles tasques essencials que han quedat eclipsades i crea nous hàbits socials i de consum.
Amb tot, la situació extraordinària provocada pel coronavirus ens ha obligat a posar el focus al nostre entorn social i adonar-nos que les ciutats vives necessiten un comerç viu i sa, lideratges compartits i equips intersectorials organitzats en xarxa, amb més de transparència i participació. Més que mai, és temps per col·laborar, implicar-se i actuar amb responsabilitat social.
En aquesta línia, la comunitat Abacus, tot i les dificultats, hem obert un nou Espai Abacus al cor de Barcelona. Un marc que pretén plasmar la nostra proposta de valor i que incorpora les darreres tendències de consum, promovent la sostenibilitat, la digitalització, els productes de proximitat i el consum responsable. Un espai que comunica els valors de la cooperativa: ”Creiem que la cultura i l’educació enriqueixen la vida de les persones; que veure i fer un món millor és a les nostres mans i que, si vam començar caminant amb una generació de pares i mares i avui ho fem amb les filles i nétes, és perquè som un referent de confiança. Aspirem a enriquir-nos culturalment i fer-ho amb interès col·lectiu”.
L’Espai Abacus, doncs, vol ser una aposta per la sostenibilitat: amb mobiliari de fusta reciclada, recollida de compres en línia incidint en la reducció de CO2, venda a l’engròs en papereria i manualitats, bosses reciclables, cotó ecològic, productes de proximitat i amb impacte social, cistelles fetes amb material extret de cordes i xarxes de pesca abandonades al mar... En definitiva, un espai obert a la ciutadania que evoluciona el concepte de botiga per promoure noves experiències a la comunitat de sòcies i socis.
L’esforç i la renovació que aporten moltes cooperatives en tots els àmbits de l’economia social -amb noves propostes de productes i serveis i activitats innovadores amb interès col·lectiu-, és el que ens permet respondre als reptes actuals i projectar-nos en el futur. I això, a més de contribuir a la recuperació, és un motiu de compromís i esperança.
Una abraçada,
Mavi
Benvolguda Mavi,
He llegit la teva carta. M’agrada. Mentre ho feia m’he observat, perquè sovint llegir -i ha estat el cas- et reafirma en les pròpies consideracions i, a més, et connecta amb aspectes implícits que consideres imprescindibles.
A la teva carta et refereixes -en paraules de Cepes- a l’economia social -ja saps que prefereixo parlar d’Economia Social i Solidària- com a palanca per a la reconstrucció del país i, també, a l’opinió del govern de la ciutat de Barcelona quan afirma que l’economia social afavoreix la sostenibilitat i el canvi social a la ciutat.
Què m’han suggerit aquestes opinions? Doncs el fet, tot d’una, de la necessitat de transformar-nos tot transformant el context.
Per fer-ho possible -diu José Luis Coraggio-, l’Economia Social i Solidària ha d’aparèixer com una proposta política recolzada en una teoria crítica, que planteja altres racionalitats i que afirma i practica valors alternatius tot construint un àmbit econòmic que té com a element central la reproducció ampliada de la vida.
M’estic referint al fet que, estratègicament, l’Economia Social i Solidària esdevingui un moviment social transformador i, en conseqüència, un agent sociopolític de referència. Si no s’avança en aquest sentit, el risc d’integració funcional al sistema de reproducció del model capitalista -tal com ha succeït en una part substancial del cooperativisme i del mutualisme tradicional- farà inviable les seves potencialitats transformadores.
Al meu entendre, cal avançar a partir d’una consciència crítica envers els valors que fonamenten el model socioeconòmic capitalista i estar atents a la infiltració de la lògica mercantil convencional mitjançant conceptes i metodologies aparentment instrumentals i neutrals.
El repte és enorme, ja que no es tracta de mantenir posicions defensives i tancades que ens poden condemnar a un gueto marginal i a la irrellevància social. Es tracta d’assumir, a nivell micro (empreses i entitats), la innovació estructuralment transformadora -m’hi referia a la carta del passat mes de juny-; a nivell meso (organitzacions representatives i referents), l’articulació inclusiva de la diversitat de l’Economia Social i Solidària -en vaig parlar el mes de maig-; i a nivell macro (conjunt de la societat), aliances amb altres agents sociopolítics amb qui compartir objectius orientats -tal com proposa Karl Polanyi al seu llibre La gran tranformación- a la democratització econòmica, social i ecològica i a la desmercantilització de la societat.
Es tracta també d’avançar cap a una societat on les grans decisions sobre producció i consum es prenguin democràticament pel conjunt de la ciutadania d’acord amb criteris socials i ecològics, que facin possible la reproducció ampliada de la vida i, per tant, vagin més enllà de la competitivitat mercantil i dels diners pel diners.
En aquest sentit, el Pacte per una Economia per la Vida, inspirat en una idea inicial d’Ivan Miró, proposat per Aescat (Economia Social Catalunya), dibuixa un mínim denominador comú del conjunt de l’Economia Social i Solidària del país i esdevé una interpel·lació de referència al conjunt de la societat. La proposta ens diu:
“Cal erigir i compartir un Nou Model Econòmic basat en una Economia Plural Transformadora; dirigit a satisfer equitativament les necessitats econòmiques, socials i culturals del conjunt del país; a proporcionar salut, renda, cures, habitatge, alimentació, educació, proveïments energètics i protecció social de forma universal; a garantir el conjunt de béns i serveis necessaris per a la reproducció social i la dignitat de la vida. Una economia plural que integri les economies comunitàries, no vinculades a l’economia de mercat, exponent en la tradició associacionista catalana”.
Cal, per tant, reorientar-nos i reorientar el sistema econòmic cap a una Economia per la Vida. Un Nou Model Productiu basat en la sobirania, la democratització, la relocalització, la mutualització, la redistribució de la riquesa i la transició ecosocial de les activitats econòmiques; un Nou Model Reproductiu que garanteixi universalment i democratitzi les tasques de cura; un Nou Model ecològic que fomenti la transició agroecològica, l’activitat agrària sostenible i la transició energètica, els circuits curts de proximitat, la sobirania alimentària i la mobilitat sostenible.
Sortir d’una crisi estructural com la que vivim no aconsella retornar a situacions anteriors, ni pel que fa al sentit de fons, ni als objectius, ni a les metodologies de treball. No es pot reconstruir damunt d’uns fonaments esquerdats. És imprescindible, per tant, que les administracions públiques -quan es manifesten sobre l’economia social- entenguin que, per anar més enllà de plantejaments pal·liatius, apostin per polítiques socioeconòmiques globals com les indicades al Pacte proposat per Aescat. Això vol dir polítiques d’impuls de l’economia plural transformadora.
Mentre i simultàniament, és fonamental que les empreses i entitats avancin en relació amb els canvis organitzatius i culturals que planteges: digitalització, confiança i proximitat, tot considerant els significats que haurien de prendre “travessats” per les consideracions que acompanyes sobre la dimensió ètica i social respecte a la gestió de les dades i les plataformes. És a dir, la constatació de la bretxa digital i d’altres aspectes que connecten amb les lògiques disruptives del cooperativisme transformador associades al desplegament de la sostenibilitat integral a les que em referia a la carta del mes de juny.
Pel que fa a les relacions de producció, parlava de democràcia econòmica, equips autoorganitzats, autogestió... I quant a les relacions de consum, ho feia de participació de les persones consumidores, consum responsable i la intercooperació entre empreses de l’Economia Social i Solidària i el món de la petita i mitjana empresa social i ambientalment responsable. Tot en la perspectiva d’afavorir l’impuls de noves relacions socials i construir comunitats i territoris socialment responsables.
En aquest sentit, cal felicitar-se per la iniciativa Espai Abacus que ens comentes. De ben segur que serà capaç de disputar l’espai a altres ofertes similars que provenen del món convencional mercantil, sobretot si es basa en una voluntat transformadora de fons i, més enllà d’aconseguir situar-se com a marca de referència a partir d’un màrqueting sostenible, manté els seus compromisos i avenços mostrant a la societat el seu Balanç Social.
Es tracta, en paraules de Jorge Riechmann, de construir una societat decent assumint que, tot i les victòries parcials que puguin esdevenir, caldrà seguir denunciant, mobilitzant-nos i construint a curt i mitjà termini amb visió i inspiració de llarg termini.
Una abraçada,
Jordi
