Hola Mavi,
Recentment, amb motiu del Dia Internacional de les Cooperatives, Caixa d’Enginyers va organitzar la jornada Cap a un món sostenible. El paper de les cooperatives. La jornada en si ha estat positiva, tenint en compte la importància d’una reflexió conjunta sobre el tema per part dels diferents agents implicats en l’impuls del cooperativisme i l’economia social i solidària.
El resum i el tractament que n’han fet alguns mitjans (El Punt Avui: “Cooperatives entre la ideologia i el pragmatisme”. Jordi Garriga Riu. 2 de juliol 2020. / Via Empresa. “Cooperatives netes però pragmàtiques per competir amb les multinacionals”. Margalida Vidal Barceló. 3 de juliol 2020) i les afirmacions d’algunes de les persones que van intervenir-hi em generen una barreja de preocupació i discrepància. Em referiré al tractament que fan de les nocions d’ideologia i pragmatisme.
Són habituals, dins i fora del cooperativisme, les opinions que identifiquen els valors cooperatius amb ideologia. Això no seria un problema si no fos que no apliquen el mateix criteri quan es refereixen a l’empresa mercantil convencional.
De forma acrítica, es tendeix a obviar el fonament ideològic i l’escala de valors que fonamenta l’empresa mercantil convencional i, de facto, passen a identificar les seves lògiques com a referència pragmàtica a seguir. De tal manera que no es precisa de quina empresa es parla o a quina economia es refereixen. Ni tampoc a quina cultura organitzativa responen i no es considera -com afirma David Murillo Bonvehí al seu llibre Empresa i Valors de la Col·lecció Empresa i Valors, editat per Esade- que el sistema econòmic i l’actuació de l’empresa són dues cares d’una mateixa moneda i que, a més a més, la responsabilitat ètica de l’empresa és en general reduïda.
És una circumstància que em recorda José Manuel Naredo, quan afirma que la generació de consens respecte a les visions normals de l’economia només és possible mitjançant la manipulació del llenguatge imposant una única relació i significat: que s’accepti com a únic raonable i, fins i tot, possible.
L’empresa cooperativa s’ha constituït -i es constitueix- per resoldre en positiu -o intentar-ho- les dificultats d’ocupació (persones procedents de situacions d’atur que reconverteixen una empresa convencional en crisi per a fer-la viable) i/o per adequar a l’activitat econòmica percepcions i opcions de vida diferents de les convencionals (hegemòniques: úniques acceptades com a normals). Així, considerant aquestes causes de constitució, semblaria que cal plantejar-se l’economia -en els seus vessants macro i micro - des de perspectives diferents de les hegemòniques (pensament únic: neo-liberal, social-liberal...).
Doncs bé: això tan evident des de la reflexió, encara es considera de forma insuficient si atenem la pràctica d’una part significativa de les empreses cooperatives.
Les raons són diverses i simultànies: pressió institucional i mediàtica (l’existència de les persones s’articula quasi exclusivament en termes de mercat -viure és consumir, ens diuen-); pressió del sistema financer convencional (l’avaluació de l’activitat empresarial es considera, forma preferent, en termes convencionals -balanç econòmic- i, tots i els avenços en la implementació d’instruments com el balanç social de la XES, tret del sistema de finances ètiques, difícilment es considera la possibilitat d’avaluar-la, a més i alhora, en termes de balanç social i/o ambiental); i pressió del mercat i activisme empresarial irreflexiu (les carències inicials -finançament insuficient, manca de formació en gestió, individualisme- obliguen a córrer i a fer la mateixa activitat de sempre -o una de nova- de forma acrítica i sense temps ni lloc per a la reflexió).
La paradoxa està servida: es reprodueix la mateixa escala de valors, el mateix paradigma econòmic, que és a l’origen de les dificultats que s’intenten resoldre.
Com afirmo reiteradament, la viabilitat de les empreses cooperatives no es pot fonamentar en la seva capacitat de replicar les lògiques de l’empresa convencional -pragmatisme, en diuen-, sinó en el desplegament pràctic dels seus valors. Un desplegament que necessàriament obliga a replantejar, a més de la noció de competitivitat que apuntava a la carta anterior, les nocions d’eficiència (ha d’incorporar més racionalitats que l’estrictament econòmica-monetària) i de creació de riquesa (ha de superar la tendència a l’opulència que comporta el consum de béns superflus i nocius i les seves conseqüències socials i ambientals). No parlo solament de conceptes.
Avui ja ens podem referir a experiències cooperatives d’èxit social i econòmic, innovadores i coherents amb els valors cooperatius, que operen en sectors estratègics: atenció a les persones, agroecologia, cultura, ensenyament, energia, banca i assegurança ètica...
Una abraçada,
Jordi
Hola Jordi,
Novament, la celebració del Dia Internacional de les Cooperatives ha estat una excel·lent oportunitat per reflexionar col·lectivament i plantejar-nos com avancem en reptes que són ja imprescindibles per construir un futur més sostenible i equitatiu. Òbviament, ho hem fet des d’una enriquidora diversitat en els matisos, escoltant-nos i complementant-nos, en definitiva, aprenent i millorant.
La teva reflexió sobre “ideologia i pragmatisme” és ben interessant i estic d’acord que massa sovint aquests conceptes es vinculen de manera diferent en l’empresa cooperativa i en la mercantil convencional, afavorint una dualitat perversa, si considerem que els valors cooperatius són ideologia sense pragmatisme i que el pragmatisme de l’empresa mercantil no és conseqüència d’una ideologia.
Crec en els valors cooperatius, amb ideologia i amb pragmatisme. Des de molt jove em recordo vinculada per convicció al cooperativisme, fent formació, presidint cooperatives de consum centenàries o participant en el Consell Assessor de la Cooperació de la Generalitat democràtica, que va impulsar la llei de cooperatives i les federacions cooperatives.
Vaig aprendre amb els companys de Mondragon i amb el bon amic Antonio Cancelo el significat de l’ambició col·lectiva, que calien aliances i fusions per fer-se gran, per arribar a més gent i per mostrar la viabilitat i l’èxit d’una activitat econòmica gestionada amb equitat, amb una organització democràtica i que posa les persones al centre, compromesa amb el territori. El cooperativisme és, al meu entendre, el resultat d’una manera d’entendre l’economia i la vida, per tant, una ideologia.
Tot i que, sens dubte, existeixen grans referents d’empreses cooperatives, penso que no aconseguim que la societat identifiqui prou la seva raó d’existir, proposta de valor, ni la concepció de l’economia i la societat. I és aquí on crec que hem d’incidir, per tal que moltes més persones arribin a identificar una manera de fer, emprendre, produir i prestar serveis, amb un pragmatisme que és eficient, coherent i que materialitza uns valors ideològics.
Hem de compartir Relat. I això te sentit quan, darrere, hi ha una activitat real que dóna una resposta de qualitat a les demandes de consum i serveis de la societat, que a més és socialment i econòmicament sostenible.
Els valors es mantenen, si bé les circumstàncies per concretar-los canvien. Venen temps difícils i en moltes cooperatives, igual que a bona part del nostre teixit empresarial li caldrà prendre decisions complexes que requeriran molta transparència i sentit cooperatiu per assumir-les col·lectivament, pensant en la sostenibilitat i la continuïtat dels projectes.
El lema “Les cooperatives i l’acció pel clima”, que ha proposat aquest any l’Aliança Cooperativa Internacional coincidint amb el 13è Objectiu de Desenvolupament sostenible, descriu un dels valors i un dels reptes ineludibles que el cooperativisme ha d’impulsar per mostrar, a escala global, que “és possible desenvolupar una economia amb inclusió social i protecció dels recursos naturals: una economia per la vida”.
En aquest context, la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris ens ha convidat a “superar les circumstàncies adverses que han envoltat els darrers mesos, a ser, si cal, transgressors intel·lectualment i procedir a impulsar projectes d’intercooperació que ens connectin, i connectin projectes d’arrelament i de transformació. No hi ha marxa enrere. És un dels reptes estratègics, la intercooperació entre cooperatives i la col·laboració amb les empreses socialment responsables“.
En aquest camí avançarem si ho fem sumant, incorporant innovació i complementant-nos. Cada dia més persones, empreses i institucions, s’incorporen a la lluita per la sostenibilitat i el benestar del planeta. Les noves sensibilitats i propostes, els canvis d’actituds i conductes o les noves polítiques, són elements esperançadors, així com l’extensió de la responsabilitat social, el valor social agregat i el desplegament de codis ètics a les empreses.
El camí que hem de recórrer és llarg i l’hem de fer plegats si volem construir un model econòmic plural, transformador i sostenible. Però saber on volem anar no ens garanteix que hi arribem, sinó que caldrà enfortir la nostra gestió des dels valors, aconseguir un posicionament socioeconòmic ferm que permeti incidir activament en el canvi de model i, des de la notorietat, afavorir que amplis sectors de la societat el coneguin i el comparteixin.
Una abraçada,
Mavi
