Professionals del teatre, el circ i altres disciplines artístiques van ser els primers a plegar i seran els últims a tornar. Tot i estar acostumats a combatre temporals, ara els costa veure la llum al final del túnel.
Rhum & Cia. ja havia rebut els primers aplaudiments pel seu espectacle Gran Reserva i l’anava a representar aquest juliol al Teatre Borràs, dins del Festival Grec que se celebra cada any a la ciutat de Barcelona. “Però ara ha caigut tot”, lamenta un dels actors de la companyia, Jordi Martínez. L’actor explica que els artistes sempre han estat en precari i acostumat a patir crisis, com la de 2008, però que l’actual pandèmia ha situat el col·lectiu al límit. “Es continuen pagant sous de fa vint anys, no s’ha millorat en infraestructures i estem amb una mà al davant i una altra al darrere”.
Martínez assegura que, ni treballant com a autònoms o sota el règim que regula el sector, els professionals tenen poques possibilitats de sortir-se’n. “Alguns han realitzat vídeos en línia o han creat sèries, però sense remunerar i gairebé com una teràpia personal”. Amb tot i això, aquest actor d’espectacles multidisciplinaris assegura que ja treballa en projectes per a la temporada 2021-2022, cosa que “em permet mirar a llarg termini i pensar que, tard o d’hora, tornarem a aixecar el vol”.
Jordi Martínez aprofita l’ocasió per reivindicar la cultura com a pilar bàsic de la societat, tot denunciant que, si bé molts polítics se n’omplen la boca, a l’hora de la veritat no la consideren prioritari. “Com hagués sigut el confinament sense sèries, llibres, música, pel·lícules o teatre en línia? Tothom consumeix cultura, però ningú no pren consciència de la seva importància social”, assegura.
D’una manera semblant ho viu Tortell Poltrona, l’alter ego de Jaume Mateu, director i fundador del Circ Cric i l’ONG Pallassos sense Fronteres. Precisament després de tornar d’Etiòpia, on havia actuat davant de quatre mil menors, i representar un nou espectacle als municipis de Granollers i Sant Cugat del Vallès, va aparèixer el coronavirus.
Des d’aleshores, Mateu es troba reclòs al Montseny, on hi ha el Circ Cric i havia de preparar la nova temporada. “Ho visc amb molta pena i incertesa”, lamenta el veterà pallasso, que mostra el seu enuig davant la decisió de les autoritats de prioritzar els futbolistes per damunt dels sanitaris i els mateixos artistes. Igual que Martínez, reivindica que “l’art té relació amb el nivell del país on es fa”, la qual cosa demostra que, a diferència de França, “a nosaltres no se’ns cuida ni se’ns dona les mateixes perspectives”.
També com Martínez, Poltrona ha realitzat treballs audiovisuals, per bé que “no són capaços de transmetre el que sents quan fas espectacles en viu”, matisa. Actualment, el fundador del Circ Cric es limita a viure el dia a dia amb l’esperança que les coses es capgirin aviat. “Segur que ens reinventarem i buscarem formes per superar les dificultats. Hem de tenir resiliència”, conclou.
Una altra professional colpejada per la crisi és la pallassa Pepa Plana, que encara recorda quan, dos dies abans del confinament, els artistes es manifestaven per reclamar un 2% del pressupost en cultura. “Quina ingenuïtat més poètica”, afirma. A Plana, el confinament l’ha obligat a suspendre la gira de l’espectacle Veus que no veus, alhora que s’ha trobat amb l’inconvenient de no poder assajar amb els altres artistes. “Som persones acostumades a tocar-nos, ballar i cantar juntes, de manera que fer-ho virtualment se li pot qualsevol cosa, però no teatre”, reflexiona.
A l’inconvenient de no poder treballar en grup s’hi afegeix la situació legal, ja que molts són freelance i només cobren si actuen, mentre que les companyies petites i mitjanes han de conviure amb unes limitacions cada vegada més severes. Pepa Plana està a l’Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya CIATRE, des de la qual es busquen vies per afrontar una crisi que, dit de passada, també farà que l’aforament dels espectacles sigui molt limitat. “Val més plantar enciam i tomàquets, perquè realment no surt a compte anar a treballar”, conclou resignada.
En relació amb la crisi sanitària són moltes les demandes que s’han vingut plantejament. Algunes a través del Manifest Més Cultura! Més Europa del Cercle de Cultura, al qual s’ha adherit CIATRE, i altres en el document ‘52 mesures extraordinàries per afrontar les conseqüències de la COVID-19’, que promou la Federació Estatal d’Associacions d’Empreses de Teatre i Dansa (FAETEDA). Entre les propostes d’aquesta darrera plataforma destaca salvar les actuacions fixades entre les parts i pendents de formalització, proporcionar liquiditat immediata als professionals o ajornar les quotes de la Seguretat Social, tant pels autònoms com per la resta de treballadors.
FAETEDA també ha elaborat propostes per a la reobertura d’espais privats amb vista que tinguin el mínim impacte possible en el sector empresarial. Precisament, a col·lació aquestes iniciatives, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), depenent del Departament de Cultura de la Generalitat, ja ha anunciat que dedicarà 8 milions d’euros per cobrir les despeses del sector durant el període que duri la Covid-19.
En paral·lel a tot això, cal destacar el paper del Col·lectiu de Companyies Independents de Teatre de Catalunya i la Xarxa de Professionals de la Producció d’Arts Escèniques, que simultàniament han plantejat mesures destinades a pal·liar les cancel·lacions i reprogramacions de les actuacions ja pactades, publicades o firmades, a més de generar ocupacions durant els mesos en què s’allarguin les restriccions.
Gairebé una vintena de cooperatives culturals de Barcelona s’han unit per respondre als perjudicis que el sector pateix i patirà a curt i mitjà termini. D’aquesta confluència n’ha sorgit el manifest Propostes enfront de la crisi de la COVID-19, un veritable pla de xoc per garantir la supervivència de les cooperatives i reconèixer la seva labor en la construcció d’un nou model cultural i de ciutat.
Una de les cooperatives implicades és Nus Teatre, integrada per un equip interdisciplinari d’arts escèniques i el món social amb perspectiva feminista i comunitària. “Amb la nostra adhesió volem donar visibilitat a la cultura cooperativa i analitzar les necessitats a què ens enfrontem”, explica Rocío Manzano, sòcia de la cooperativa.
Una de les demandes passa per obtenir finançament que mitigui la malmesa estructura de les diferents entitats, atès que “hem quedat excloses de les ajudes contemplades en el RD, ja que no programen activitats amb afluència pública”. El document insisteix que, per sobreviure, cal que l’administració accedeixi a injectar més recursos a l’àmbit de la cultura.
