Fernando Sabín és sociòleg i militant actiu de l’economia solidària madrilenya. L’entrevistem com a membre de l’equip impulsor de Mares, perquè ens l’expliqui. Mares és un projecte de transformació urbana en clau d’economia social i solidària que es desplegarà a Madrid fins al 2019.
El sociòleg Fernando Sabín es defineix com a militant actiu de l’economia solidària. Vinculat al Mercado Social de Madrid i REAS Madrid, desenvolupa la seva trajectòria professional a Andaira, cooperativa de recerca, participació ciutadana i igualtat de gènere integrada al Grupo Cooperativo Tangente. Ara forma part de l’equip impulsor de Mares, un projecte de transformació urbana en clau d’economia social i solidària que es desplegarà a Madrid fins al 2019. Amb ell parlem de les perspectives que genera el projecte per crear ocupació i dels reptes als quals s’enfronta la ciutat per fomentar una economia transformadora.
Per començar, pots radiografiar breument l’economia solidària al centre i el sud de Madrid, zona on s’aplicarà el projecte Mares?
L’economia solidària madrilenya encara és una realitat incipient que representa l’1-2% de l’activitat global. Se situa principalment al centre de la ciutat. La perifèria té uns nivells de desigualtat econòmica i social molt elevats, amb un tercer sector de tipus assistencial que s’ha anat ubicant en funció de les polítiques públiques del territori. Per tant, hem detectat associacions, fundacions i projectes ciutadans que han aconseguit fer un salt econòmic i, en el millor dels casos, alguna cooperativa d’iniciativa social que ha adquirit certa dimensió empresarial. Hi predomina el teixit econòmic tradicional –perruqueries, tallers mecànics, bars, despatxos–, mentre que al cinturó industrial de la ciutat (Vicálvaro, Vallecas, Villaverde) hi ha polígons industrials. Aquests districtes allotgen algunes de les infraestructures logístiques més importants de la ciutat, com Mercamadrid.
Com creus que hauria d’evolucionar el sector per guanyar terreny?
Una de les principals hipòtesis del projecte Mares és que l’economia social i cooperativa madrilenya correspon majoritàriament a un perfil de persona blanca, de classe mitjana i amb estudis superiors. Per tant, cal mestissar-la si realment volem que sigui una font important d’accés a la renda, l’ocupació i la dignitat en el treball per a sectors socials situats en àmbits laborals molt precaritzats. Si volem que aquesta economia sigui una alternativa de desenvolupament econòmic ha de ser popular. És una cosa que a l’Amèrica Llatina es construeix des de fa desenes d’anys i que en altres parts de l’Estat –on la indústria ha agafat força– es produeix de manera instintiva, perquè el moviment obrer l’ha impulsat. En canvi, Madrid disposa d’una economia de serveis –o, en alguns casos, de serveis avançats– i funcionariat públic, un tipus d’ocupació molt allunyat de la gent corrent.
Quines són les estratègies per popularitzar aquesta economia?
Escollir sectors que tinguin capacitat de generar ocupació i teixit productiu, i que incorporin, dins de la lògica de l’anàlisi vertical de l’ocupació, tots els nivells de capacitació i estudis. Per exemple, si parlem de mobilitat, alimentació o reciclatge podem activar processos de generació d’empreses amb persones en situació de risc, com dones afectades per la violència masclista. Alhora, aquests sectors també permeten una cosa que Madrid necessita: estratègies innovadores relacionades amb serveis i productes que permetin solucionar els grans reptes de la ciutat.
Els projectes seleccionats per la Unió Europea se centren a resoldre els reptes urbans. Quin creus que és el principal repte a què s’enfronta la ciutat en l’àmbit econòmic?
Els grans reptes de la ciutat són la mobilitat sostenible, l’alimentació saludable, reciclar i reduir el consum, promoure energies netes... Que hi hagi un sector amb persones que instal•lin una placa solar, l’arreglin i la mantinguin, i que altres estiguin dissenyant estratègies d’estalvi energètic és un factor clau. Per tant, les empreses han de ser híbrides i inclusives pel que fa als perfils professionals. D’altra banda, Mares intenta atraure perfils de persones autònomes, titulades universitàries –que són les que tradicionalment han mamat la cultura de l’emprenedoria– i fomentar que treballin amb iniciatives que sorgeixin dels territoris. Creiem que aquest espai de mescla és procliu a la innovació social i econòmica i, a més, afavoreix la creació de teixit productiu i el desenvolupament de l’economia solidària.
Parlem de prioritats.
L’economia solidària necessita créixer quantitativament i distribuir-se territorialment. Per fer-ho necessita que les empreses s’enforteixin, gestionin més recursos i incorporin més ocupació. També cal que es diversifiqui per sectors i aconsegueixi que empreses tradicionals s’apropin als principis de l’economia social i solidària: sostenibilitat, gestió democràtica, compromís amb la comunitat... Potser la incorporació com a forma jurídica és l’últim pas. La nostra prioritat és influir sobre el sector econòmic tradicional i dir-li que es poden fer les coses d›una altra manera, i tot això té a veure amb els reptes que està plantejant la ciutadania en termes de canvi d’hàbits de vida i consum. I aquesta ciutat necessita canviar perquè és invivible en molts sentits.
En quin dels cinc eixos penses que l’economia solidària pot oferir les propostes o solucions més innovadores?
Quan fem el mapatge som conscients que, en l’àmbit de la mobilitat, l’alimentació, el reciclatge, l’energia i les cures, hi ha multitud d’iniciatives que a escala micro han qüestionat el paradigma dominant per satisfer aquest tipus de necessitats, i estan aportant propostes noves. Moltes són dèbils i es troben atomitzades, cosa que els resta capacitat d’intercooperació, i tenen grans necessitats per poder desenvolupar-se econòmicament. En aquest sentit, l’exemple de l’alimentació potser és el més paradigmàtic: a Madrid hi ha molts grups de consum i horts urbans, però encara no han aconseguit articular una oferta estructurada que transcendeixi els cercles militants. No obstant això, identifiquem que hi ha una forta demanda en centres escolars, que necessitaran més producte ecològic i de proximitat.
D’altra banda, coneixes experiències similars a Mares que puguin servir de referents per a Madrid?
La nostra filosofia és “copia i millora” o aprofitar les coses positives que altres han fet abans. Tenim una llista de quinze projectes internacionals i estatals que ens poden inspirar, com la Colaboradora saragossana, les incubadores universitàries franceses o brasileres, Can Batlló (Barcelona), la cooperativa de servei públic (Andalusia), la cooperativa d’impuls empresarial francesa... De França extraiem bastants experiències perquè té espais híbrids, que és un aspecte que va molt d’acord amb el nostre projecte, que tindrà espais de cotreball, espais de formació, presentacions, tallers... Tot això ha de formar comunitats, ecosistemes oberts al barri, perquè les persones puguin trobar feina a entitats d’economia social i solidària, promoure noves empreses, etc.
Quines mesures es poden aplicar per afavorir que les iniciatives creades siguin realment sostenibles més enllà de les primeres etapes de gestació i acompanyament?
La capacitat de generar i estabilitzar ocupació té a veure amb la consolidació i l’enfortiment del teixit existent, i no tant amb la creació de noves empreses, ja que això requereix, en molts casos, llargs períodes de maduració. Això no vol dir que no es generin noves empreses; tenim una diversitat de serveis que acompanyen les noves organitzacions des de l’etapa d’ideació fins que puguin facturar al mercat. Hi haurà empreses que seran prou madures per abandonar el mar i establir-se a la seva pròpia oficina o taller. Disposem d’un sistema de gerència assistida per a aquells projectes amb més dificultats en l’àmbit empresarial, d’aquesta manera podran comptar amb una persona que els acompanyi. També tenim les comunitats d’aprenentatge, que tenen a veure amb apoderar els grups i els projectes.
L’economia de les cures és l’eix transversal de Mares. Pots explicar les mesures i accions concretes que es desenvoluparan en aquest apartat?
Hi ha dues qüestions importants. En primer lloc, hem de preguntar-nos com transversalitzem les cures o la perspectiva de gènere en totes les dimensions del projecte. Parlem del disseny de l’espai, la conformació dels grups de treball, com fem les reunions, els horaris, etc. Per exemple, s’han fet trobades amb arquitectes especialitzats en arquitectura amb mirada de gènere per incorporar algunes qüestions. En segon lloc, com desenvolupem el sector de l’economia de les cures? Té a veure amb enfortir un cooperativisme incipient del servei domèstic, d’atenció domiciliària a persones amb mobilitat reduïda i amb dispositius de salut comunitària a disposició dels territoris. És a dir, hem identificat subsectors amb capacitat per generar ocupació i hem de crear teixit empresarial orientat en aquest sentit.
Un altre aspecte important del projecte és l’aprofitament dels espais buits, que altres ciutats europees també estan començant a aplicar. En què consistirà?
Es tracta de quatre espais de titularitat pública –tres edificis i un solar– que estaven en desús o es feien servir molt poc, i que s’estan rehabilitant. Alguns d’ells albergaran iniciatives ciutadanes o altres projectes relacionats amb l’economia social i solidària. La idea és que tinguin continuïtat i que siguin viables i sostenibles al llarg del temps.
Creus que seria possible desenvolupar aquest tipus de projectes sense l’entrada dels anomenats ajuntaments del canvi o el nou municipalisme?
Sense una sensibilitat política que doni suport a altres formes de fer economia és impossible. A Madrid hem aconseguit activar alguns processos –potser minoritaris, però molt suggeridors–, com ara el Mercado Social de Madrid o REAS Madrid, que han tingut algun impacte. Si després no hi ha un suport institucional, la seva capacitat de desenvolupament resta molt limitada. No obstant això, l’important és que la societat civil vagi per davant de l’administració. No es tracta que l’Ajuntament de Madrid faci de líder de l’economia solidària. En realitat, hi ha una part de la societat que està exigint al consistori que ha d’impulsar un altre tipus d’economia. I aquest ajuntament assumeix algunes estratègies com a pròpies. Tot això no té a veure únicament amb els nous ajuntaments. És a dir, a Saragossa, per exemple, ja abans de l’entrada de Zaragoza en Común existia una agenda política interessant de promoció de l’economia solidària i al País Basc passava una mica el mateix. L’important és que hi hagi sensibilitats que recullin les coses que passen al carrer. Quan es governa d’esquena a la ciutadania és impossible que es doni suport a aquest tipus d’iniciatives, ja que s’acaba afavorint els grans desenvolupaments de les elits.
Mares: una aposta per altres models de desenvolupament
Els objectius del projecte Mares són afavorir nous models de desenvolupament econòmic a la ciutat que creïn ocupació de qualitat, capaços de generar oportunitats per als territoris, persones i col•lectius que històricament han quedat exclosos. Es tracta d’un projecte finançat per la iniciativa Urban Innovative Actions de la Comissió Europea, que s’estructura en cinc eixos –mobilitat, alimentació, reciclatge, energia i cures– i es desenvolupa en quatre districtes de Madrid (Villaverde, Vicálvaro, Puente de Vallecas i Centro) .
Al març es va començar a fer el mapatge d’experiències i a l’octubre de 2017 es preveu acabar la fase de condicionament dels espais en desús, que es convertiran en laboratoris de coneixement i acolliran les noves iniciatives productives. En paraules de Sabín, “el punt de partida és que les persones i els col•lectius del territori tenen moltes capacitats per apostar per altres models de desenvolupament. Això té a veure amb visibilitzar competències, idear projectes conjuntament amb la ciutadania i oferir-li espais d’oportunitats. En definitiva, es tracta d’elaborar una cartografia complexa que ens doni la capacitat de comprendre què està succeint en aquests territoris i de fer propostes amb sentit per generar teixit productiu” .
