Ara que arribem a la meitat del mandat municipal, és un bon moment per fer balanç sobre les polítiques aplicades per les noves formacions polítiques que van guanyar les alcaldies de les principals ciutats espanyoles a les passades eleccions municipals de 2015 i que portaven als seus programes polítiques de promoció del cooperativisme i l’economia social i solidària. Oriol Estela analitza la feina feta fins ara i n’extreu un balanç positiu. Malgrat trobar-nos lluny encara de la majoria dels objectius marcats en els programes electorals, és innegable que la presència de l’economia social i solidària a les ciutats s’ha fet més notòria.
El 24 de maig de 2015 es van celebrar les desenes eleccions municipals de la democràcia a l’estat espanyol, que van representar un canvi important respecte de les conteses electorals anteriors, amb l’emergència de noves formacions polítiques que van resultar guanyadores amb força a les principals ciutats espanyoles.
Entre les diverses transformacions que s’albiraven amb aquest canvi electoral, hi havia les relacionades amb la visió i les polítiques de desenvolupament econòmic local i, en particular, en el tractament de l’economia social i solidària dins d’aquestes.
Un cop transcorreguts dos anys de les eleccions i, per tant, situats en l’equador del mandat municipal, és un bon moment per fer una revisió dels avenços que s’han produït en aquesta matèria, tenint en compte que l’atenció sobre l’economia social i solidària ja es va fer palesa en el mandat anterior (de fet, des de l’inici de la crisi) i que, afortunadament, no és una qüestió que sigui patrimoni exclusiu de l’anomenat “nou municipalisme”, sinó que va sent progressivament adoptada des de qualsevol punt de l’espectre polític català i espanyol; això sí, amb més o menys èmfasi segons el cas.
La tendència: l’economia social als ajuntaments fins al 2015
Les polítiques de desenvolupament econòmic local, o de promoció econòmica i ocupació, com sovint se les ha anomenat, s’han anat forjant al nostre país al llarg dels gairebé quaranta anys d’ajuntaments democràtics transcorreguts fins ara sense un marc competencial reconegut per als ens locals. Això els ha fet dependents en gran mesura dels recursos i programes establerts per altres administracions, fet que n’ha condicionat l’adaptació a les necessitats de cada territori i els enfocaments a adoptar.
D’aquesta manera, l’economia social havia estat incorporada a les agendes del desenvolupament econòmic local, sobretot com una opció més per organitzar l’activitat productiva empresarial o, en el millor dels casos, en el marc de programes europeus molt específicament orientats a determinats sectors d’activitat o col·lectius vulnerables.
La relativa protecció legislativa i l’existència d’avantatges fiscals per a la constitució de cooperatives i societats laborals feien que els serveis d’assessorament laboral i empresarial locals l’oferissin com una opció atractiva en casos com el tancament d’empreses grans i mitjanes o com a sortida per a l’alumnat de les escoles taller i cases d’oficis, sense prendre en consideració, per exemple, si es donaven les condicions personals i col·lectives per assumir els principis de democràcia i corresponsabilitat entre les potencials promotores.
La constatació permanent dels abusos del sistema econòmic imperant, les disfuncions d’una part del gran empresariat, les dificultats de les empreses familiars i, finalment, l’esclat de la crisi porten a un interès cada cop més gran per incorporar una visió social de l’economia i l’empresa en les polítiques locals. Ajuntaments i diputacions es compten entre les principals impulsores de la responsabilitat social corporativa i de mica en mica canvien la seva percepció sobre l’economia social fins al punt que, en el moment d’auge de la crisi, la comencen a incorporar explícitament a les seves agendes de desenvolupament local. Fins i tot es produeixen aproximacions a l’economia solidària, que era totalment aliena a les polítiques públiques fins al moment.
A casa nostra, l’any 2015 la Diputació de Barcelona publica la Guia d’Economia Social i Solidària per als ens locals, fruit d’un treball de gairebé dos anys entre representants de la mateixa institució, els ajuntaments i persones expertes coordinades per l’IGOP per tal de situar aquesta nova mirada, i un any després inclou el suport a projectes innovadors d’economia social i solidària entre les seves línies de finançament. En paral·lel, la Generalitat posa en marxa el programa Aracoop, la Federació de Cooperatives de Treball el programa Municipi Cooperatiu i alguns ajuntaments comencen també a generar els seus propis programes i en alguns casos es creen petites estructures especialitzades, anticipant el que seria un esclat important a partir de les eleccions municipals del 2015 tant a Catalunya com a la resta de l’Estat.
L’expectativa: els programes electorals del 24-M
La presència testimonial de l’economia social (i solidària) en les polítiques locals durant més de tres dècades ha tingut el seu reflex també, evidentment, en els programes dels partits polítics de cara a les eleccions municipals. Això es trenca de manera molt clara davant de la cita electoral del 24 de maig de 2015, en especial de la mà dels nous partits polítics d’esquerra que sorgeixen mesos abans de les eleccions arreu del territori.
Prenent com a mostra els programes d’aquests partits en tres de les principals ciutats espanyoles i en dues de catalanes, trobem el següent:
Madrid. El programa d’Ahora Madrid parlava en la introducció de donar protagonisme a l’economia solidària i no especulativa i dedicava l’apartat 1.2. al suport a l’economia social, el treball autònom i les petites empreses. El punt 1.2.2. parla del foment de l’economia social i hi inclou fomentar l’ús productiu d’espais i infraestructures buides amb projectes cooperatius, impulsar els bancs del temps o donar suport al comerç just. Es refereix també a la creació d’un organisme municipal de foment de l’economia social i solidària que promogui el desenvolupament comunitari als barris.
València. En l’apartat 4.5. del programa de Compromís (potenciació de noves iniciatives d’ocupació), s’hi trobava el punt 4.5.1., “Promoure la cultura cooperativa”, amb diverses propostes com ara el foment de centres d’impuls empresarial, llançadores i vivers de cooperatives; suport específic a joves cooperativistes; afavorir la relació entre universitat i cooperatives; ajuts diversos i reconèixer el cooperativisme com un agent social i econòmic amb presència en el diàleg institucional i en els espais de decisió econòmica i laboral. Aquest darrer punt era compartit amb el programa del PSPV, que en l’acord de govern va assumir la regidoria responsable d’aquestes polítiques i que, a més, proposava la creació d’una Mesa Valenciana de l’Economia Social.
Saragossa. Malgrat que l’apartat dedicat a l’economia social i solidària en el programa de Zaragoza en Común era molt breu i genèric (4.2.2. Posada en marxa d’eines de suport a l’economia social i solidària: contractació pública, fiscalitat, assessorament i finançament), la seva presència al llarg del conjunt de temes abordats en el document és freqüent: en la contractació pública, en la gestió de serveis i equipaments municipals, en l’autogestió d’espais buits, en el finançament alternatiu, en la lluita contra la pobresa i la desigualtat social, etc.
Barcelona. En la mateixa línia, però amb un apartat específic més extens i detallat quant a propostes, el programa de Barcelona en Comú introduïa l’economia social i solidària en molts aspectes recollits en el seu programa. Entre les mesures específiques, el programa adoptava les propostes de la XES d’oferir espais, suport econòmic i tècnic i organització de fires, així com ajudar a la recuperació d’empreses privades en crisi per part dels treballadors i treballadores. El segell municipal de qualitat, les cooperatives d’habitatge de cessió d’ús o la moneda local eren altres instruments que apareixien en aquest programa.
Badalona. L’aposta per l’economia social, cooperativa, solidària i sostenible com a mitjà transformador, d’apoderament econòmic i de fórmula per combatre l’atur era un dels eixos centrals del canvi de model de ciutat en el programa de Guanyem Badalona en Comú. Malgrat això, no hi havia un apartat específic en el programa, però sí es parlava de fomentar el cooperativisme entre els joves, en l’habitatge o en l’energia, així com la utilització de les clàusules socials en la contractació pública.
Veiem, doncs, com les perspectives per impulsar l’economia social i solidària eren força engrescadores un cop celebrades les eleccions municipals i conformats els nous governs de canvi. El mateix podem trobar en els programes de les formacions que van guanyar a Cadis, Santiago de Compostel·la i La Corunya, o en diversos municipis catalans on plataformes ciutadanes o les CUP accediren al govern municipal. Tot i així, molts d’aquests partits no comptaven amb majories suficients per impulsar les seves propostes però, d’entre els citats anteriorment, només en el cas de València l’àmbit de suport a l’economia social i solidària va quedar sota la responsabilitat política d’un altre partit.
Els avenços: balanç a mig mandat
Dos anys no són gaires si es pretén introduir canvis significatius en unes polítiques i unes estructures municipals tradicionalment poc familiaritzades amb formes de fer economia diferents de l’hegemònica. No obstant això, és interessant observar per on s’encaminen a meitat de mandat les passes dels diversos governs municipals que estan desenvolupant programes com els ressenyats en l’apartat anterior.
Madrid
L’Ajuntament de Madrid va trigar un any a posar en marxa l’actuació més significativa del seu programa electoral en matèria d’economia social i solidària. El juliol del 2016 es constituí el Consell de l’Economia Social i Solidària, format per 26 membres de les diferents administracions, organitzacions i professionals del sector i experts acadèmics, amb la voluntat d’estendre els principis de l’economia social a la societat madrilenya i l’objectiu d’elaborar un pla estratègic a llarg termini. No va ser, però, fins al març del 2017 que es van iniciar els treballs d’aquest pla, que probablement haurà de plantejar fites sobretot per a la propera legislatura.
Mentrestant, s’han assolit alguns avenços en el treball d’incorporació de clàusules socials a la contractació municipal, els programes de suport financer a la constitució i creixement d’empreses d’economia social i el suport tècnic i la sensibilització.
Ara bé, actualment el gran referent de l’economia social i solidària a Madrid és el programa MARES, que persegueix la transformació urbana a través de l’economia social i solidària actuant en quatre districtes de la ciutat i cinc sectors d’activitat (mobilitat, alimentació, reciclatge, energia i cures), sobre la base d’un treball que inclou la recuperació d’espais públics en desús perquè siguin utilitzats per les iniciatives locals d’economia social.
València
València compta amb la Fundació Pacte per a l’Ocupació i té encara en vigor el V Pacte per a l’Ocupació des del mandat anterior, però en aquest no hi apareix en cap moment l’economia social. L’actual equip de govern ha declarat públicament la importància d’impulsar l’economia social com un aspecte estratègic de la seva política, en consonància amb el recollit en els programes dels dos partits que formen govern. No obstant això, instruments que haurien de ser importants en aquest sentit com Valencia Activa o un dels seus equipaments estrella, Las Naves, s’enfoquen cap a activitats econòmiques d’impacte social, innovació social o projectes col·laboratius i no solen utilitzar de forma explícita el terme economia social i solidària.
La societat valenciana ha pogut anar un pas més enllà i diverses institucions han posat en marxa el projecte Barri Cooperatiu, destinat al foment, la promoció i la visibilització de l’economia social i el cooperativisme mitjançant tallers, xerrades, jornades, fires, cursos de formació, etc.
Saragossa
Un camí similar ha seguit el govern de la capital aragonesa, que ha aglutinat al voltant de projectes i instruments innovadors de la seva agència de desenvolupament econòmic local Zaragoza Activa, com són La Colaboradora, La RemolachaHackLab o ThinkZAC, el treball amb iniciatives d’innovació social i el suport a projectes de caràcter econòmic i social de la ciutadania.
La tasca més específica al voltant de l’economia social i solidària s’està duent a terme en col·laboració amb REAS Aragón en el marc del programa Emprendes.net, d’acompanyament a la creació i consolidació d’entitats de l’ESS, així com amb una decidida aposta per la contractació pública social, que ha portat l’Ajuntament a realitzar recentment el contracte restringit més important de tot l’Estat (3.000.000 € en dos anys).
Barcelona
La creació de la figura del Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària des del primer cartipàs municipal ha estat un senyal poderós de l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona per impulsar aquest àmbit, que s’ha aprofundit amb la dotació d’una estructura i uns recursos específics (650.000 €/any) sota el nom de Barcelona Cooperativa, la incorporació d’una direcció dedicada a innovació socioeconòmica a Barcelona Activa, la celebració anual de la Trobada Internacional de Municipalisme i Economia Solidària o la presència amb veu i espais propis de l’economia social a esdeveniments com el saló BizBarcelona. També s’han promogut diversos treballs d’anàlisi de la realitat de l’economia social a la ciutat, amb la identificació d’iniciatives comunitàries rellevants.
Precisament, en aquesta política municipal s’ha optat per donar suport a projectes ja existents o incipients als barris, des del Barceloneta Proa al Mar fins a l’Eix Pere IV, passant pel viver Coòpolis de Can Batlló a Sants o el Mercat ImPorta a Nou Barris. Però també es dediquen recursos a crear noves empreses i iniciatives d’economia social i solidària, entre aquestes l’emblemàtica cooperativa de manters Diomcoop.
Així mateix, Barcelona s’ha situat al capdavant d’iniciatives de col·laboració entre municipis, com la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària, constituïda oficialment el maig de 2017 i formada en un inici per 31 municipis catalans, o amb la promoció de la Declaració Municipalista a favor d’una contractació pública responsable, alhora que editava una Guia de Contractació Pública Social que constitueix un referent per a la resta de municipis.
Badalona
La ciutat acull des de principis de 2017 l’Ateneu BNord, dins de la xarxa d’ateneus cooperatius promoguts per la Generalitat, i que donarà servei als municipis del Barcelonès Nord. La primera tasca realitzada ha estat una diagnosi i un mapatge del sector a la ciutat.
El treball amb aquest dispositiu, juntament amb l’activitat de la Xarxa d’Economia Solidària en aquest territori, constitueixen els dos puntals fonamentals de l’acció municipal, que mira de recolzar-se en els principals actors del sector i en la col·laboració en xarxa amb els municipis de l’entorn o més enllà en tots aquests àmbits.
D’aquesta manera, l’Ajuntament de Badalona ha estat fundador tant de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària com promotor de la Declaració Municipalista a favor d’una contractació pública responsable. En aquest sentit, l’Ajuntament de Badalona ha començat a introduir criteris socials en la licitació dels contractes dels serveis de neteja i manteniment d’espais verds.
Conclusions
El balanç dels dos primers anys del mandat municipal s’ha de considerar positiu des del punt de vista de l’economia social i solidària. Malgrat trobar-nos lluny encara de la majoria dels objectius marcats en els programes electorals, és innegable que la presència de l’economia social i solidària a les nostres ciutats és més notòria.
Els principals avenços assolits, amb caràcter general, han estat els següents:
- La creació, consolidació i ampliació dels programes de suport a les iniciatives d’economia social i solidària des dels dispositius habituals de promoció econòmica i ocupació dels ajuntaments.
- La realització de diverses diagnosis, censos, mapatges i reculls d’experiències a escala municipal i supramunicipal.
- L’habilitació de dispositius específics de suport a l’economia social i solidària, en molts casos ubicats en espais emblemàtics.
- El progrés assolit en la introducció de clàusules socials en la contractació pública, demostrant que és possible portar al límit la normativa existent.
- L’auge del treball en xarxa entre els municipis i d’aquests amb les organitzacions locals de l’economia social.
Entre els aspectes en els quals encara resta força terreny per recórrer hi trobem:
- La formalització d’espais de responsabilitat política explícitament vinculats al desenvolupament de l’economia social i solidària, sigui dins de l’estructura municipal o fora, en col·laboració amb els actors del sector.
- La major integració de les polítiques de suport a l’economia social i solidària amb les iniciatives més convencionals, evitant la creació de dinàmiques paral·leles en lloc d’una visió integral del desenvolupament econòmic local. És així que el binomi innovació social – economia social ha estat la fórmula més utilitzada per introduir el canvi de visió d’una manera potser més assimilable per a unes estructures poc avesades a moure’s en aquest model econòmic.
- El desplegament d’iniciatives d’economia social per a l’autogestió de recursos comuns o la gestió comunitària de serveis o equipaments públics, així com en l’habitatge.
Els dos anys que resten de mandat hauran de començar a donar fruits significatius en termes de creixement del nombre d’empreses d’economia social i iniciatives d’economia solidària en els nostres municipis, enfortiment de les xarxes existents (tant intramunicipals com intermunicipals) i una normalització de la presència del sector en tots els vessants de les economies locals. El repte més important serà, sens dubte, mantenir aquesta trajectòria ascendent en la propera legislatura i les següents, avançant en la transformació de les economies locals.
