Mayo Fuster (1) tracta de l’ambivalència de la producció col·laborativa. És a dir, tant pot sorgir del més ferotge corporativisme de caràcter capitalista com prendre la forma d’economia social i fer escalar modalitats cooperatives. En aquest segon cas ens referim a l’anomenat cooperativisme de plataforma, el qual s’identifica per la propietat col·lectiva de la plataforma; les decisions col·lectives en el treball i unes condicions laborals dignes, entre altres característiques.
Uber és una plataforma per connectar conductors i conductores amb cotxe i persones a la recerca d’un passeig. Després de set anys, l’empresa s’estima que té en un valor de 62,5 mil milions de dollars. Fairmondo és una plataforma que connecta les persones que ofereixen productes ètics amb aquelles que els busquen. En tres anys, s’ha convertit en una comunitat de més de 12.000 persones usuàries i dos milions de productes. Tots dos són exemples de l’economia de col·laboració, però representen diferents modalitats: Uber és una empresa privada, que maximitza el benefici (conegut com el model unicorn d’economia col·laborativa), mentre que Fairmondo és una cooperativa creada entre els usuaris de la plataforma que maximitza la construcció de comunitat, basada en el codi obert i que ofereix productes no contaminants (conegut com el model de cooperativisme de plataforma). Quins diferents escenaris de futur ens ofereix cada un d’aquests models?
L’economia de col·laboració (EC), és a dir, el consum i la producció col·laboratives de capital i treball entre grups distribuïts que interactuen amb el suport d’una plataforma digital, està creixent ràpidament i de manera exponencial, i s’ha convertit en un motiu d’interès o en una prioritat per als governs de tot el món. A més, està creant grans expectatives de sostenibilitat pel seu potencial per contribuir a un desenvolupament sostenible de la societat, fet que constitueix un canvi paradigmàtic cap a un model més humà.
Una de les característiques de la producció col·laborativa és la versatilitat, la quantitat de sectors i àrees d’activitat on han emergit modalitats de consum i producció col·laboratives, iniciatives de desenvolupament col·laboratiu entre comunitats amb el suport de les plataformes digitals. El mapa de la producció col·laborativa del projecte P2Pvalue apunta, com a mínim, cap a 33 àrees d’activitat (des de la producció de programari fins a la gestió d’espais urbans o el disseny de maquinària industrial), i fa referència a 1.300 casos presents a Catalunya.
Una altra característica de la producció col·laborativa és l’ambivalència: pot prendre forma d’economia social i fer escalar modalitats cooperatives, o sorgir del més ferotge corporativisme de caire capitalista, com hem exemplificat amb els casos d’Uber i Fairmondo, respectivament.
EL MODEL UNICORN D’ECONOMIA COL·LABORATIVA
El model Unicorn, com és el cas d’Uber, tracta de corporacions que tenen a la seva disposició ingents bosses de “treballadors i treballadores” per a l’assignació de la demanda, però que no considera com a tals. Són “no-treballadors” o treballadors autònoms i independents, cosa que permet a aquestes corporacions externalitzar els mitjans de treball (com ara l’ús del cotxe propi), així com les càrregues socials i el risc, per la qual cosa la corporació no cal que contribueixi al sistema d’assistència mèdica, ni a l’assegurança de desocupació, ni a l’assegurança contra accidents ni a pagaments de Seguretat Social.
També s’han de fer present els efectes desiguals en termes de classe. Una major comoditat en l’accés a certs serveis per a una part de la població té per contrapartida importants costos socials per a la classe treballadora, sobretot la menys qualificada. En aquesta línia, la recercadora Juliet Schor planteja que l’accés a la feina de manera esporàdica de baix nivell, com conduir un taxi de forma eventual com a via per arribar a final de mes per part de la classe mitjana educada, té com a contrapartida desplaçar d’aquestes ocupacions –i d’una font de treball estable– treballadors i treballadores de baixa qualificació.
L’impacte de l’economia col·laborativa corporativa del model unicorn en termes de marc regulador no seria gaire millor. La il·legalitat amb què en certa mesura operen les corporacions no s’ha de considerar un error o una cosa que es resoldrà amb el temps, sinó un mètode o una estratègia de creació i consolidació de mercat. A més, aquestes corporacions gasten molts milions en grups de pressió sobre les institucions públiques perquè duguin a terme canvis reguladors mínims o al seu favor.
L’impacte disruptiu del model de l’economia col·laborativa més conegut, el de les companyies com Uber i Airbnb, està despertant una forta polèmica. Existeixen models alternatius igualment d’èxit, però que han rebut poca atenció per part dels mitjans de comunicació i del debat polític. En realitat, la “retòrica” al voltant de l’economia col·laborativa fica en el mateix sac empreses altament rendibles, juntament amb d’altres basades en l’intercanvi voluntari de donacions, i aquesta mescla contribueix a alimentar controvèrsies molt conflictives.
MODELS ALTERNATIUS A L’UNICORN: OPEN COMMONS I COOPERATIVISME DE PLATAFORMA
En el seu origen, les pràctiques de l’economia col·laborativa no tenien ànim de lucre. S’inspiraven en models open commons basats en el coneixement obert i la governabilitat participativa, com ara Couchsurfing (servei d’allotjament), Goteo (crowdfunding) o Freecycle (reciclatge d’objectes). Posteriorment, la indústria digital de Silicon Valley va fer un canvi de model corporatiu amb l’anomenat model “unicorn”, que es va posicionar gradualment com el predominant, i que es basa en la retenció d’una part del pagament efectuat pels usuaris, com per exemple Uber (serveis de transport compartit), Airbnb (lloguers d’estades curtes) i Blablacar (compartir viatges) (Belk, 2014). Recentment, el cooperativisme de plataforma centrat en les pimes i les cooperatives propietat dels mateixos usuaris de la plataforma han sorgit en reacció al model predominant de Silicon Valley, com per exemple Fairmondo (mercat per internet en línia) i Stocksy United (banc d’imatges).
La trobada Platform cooperativism, organitzada el 2015 per Trebor Scholz i Nathan Schneider, i que va agregar un miler de persones, va contribuir a ampliar el debat al voltant de l’economia col·laborativa, que sintetitza el llibre Cooperativismo de plataforma. Desafiando la economía colaborativa corporativa de Trebor Scholz, i a impulsar el seu desenvolupament. Des de l’enfocament del cooperativisme de plataforma, l’economia col·laborativa corporativa és un fenomen que aprofita la situació creada després de la crisi del 2008, no per repensar el sistema econòmic cap a un de més just i estable, sinó com a estratègia per desmantellar les condicions de treball. La solució passaria per reprendre la tradició cooperativista com a alternativa a l’economia col·laborativa corporativa.
| Models d’economia col·laborativa | Models oberts i procomuns | Model Unicorn | Cooperativisme de plataforma |
| Model de negoci | Sense ànim de lucre Gestió participativa |
Corporacions Propietat privada |
SME & cooperatives Gestió participativa |
| Tipus de tecnologia | Programari lliure i codi obert | Tecnologia tancada | SME & cooperatives Gestió participativa |
| Tipus de coneixement | Dades obertes | Dades tancades | Pot variar |
La trobada d’aquest any es va celebrar de l’11 al 13 de novembre del 2016, just després de l’elecció de Trump. Era un encontre orientat a l’acció i hi van participar persones de diferents procedències, la qual cosa va permetre donar a conèixer el moviment social existent a la xarxa, el cooperativisme, els sindicats i els investigadors. Va incloure també el llançament del Consorci del Cooperativisme de Plataforma per donar suport al creixement del moviment, esperant que el cooperativisme de plataforma sigui una opció real als comportaments feixistes i proporcioni alternatives que redueixin les desigualtats i els devastadors impactes de la crisi econòmica i la globalització neoliberal que afecten el 99% de la població.
El grup Barcola, creat per l’Ajuntament de Barcelona sobre polítiques d’economia col·laborativa, va participar en l’esdeveniment i ha promogut una sèrie de mesures de suport al cooperativisme de plataforma a la ciutat, incloent-hi un fons de finançament complementari i un programa de suport a la iniciativa d’emprenedoria anomenada La Commonificadora. Durant la primavera de 2017, Barcelona acollirà el fòrum Procomuns.net per tal de dissenyar de manera conjunta polítiques que donin suport al cooperativisme de plataforma.
PRINCIPIS DEL COOPERATIVISME DE PLATAFORMA
Schotz apunta deu principis per al cooperativisme de plataforma: la propietat col·lectiva de la plataforma; el pagament decent i la seguretat de renda; la transparència i portabilitat de les dades; l’apreciació i el reconeixement del valor generat; les decisions col·lectives en el treball; un marc legal protector; la protecció transferible dels treballadors i la cobertura de les prestacions socials; la protecció davant de les conductes arbitràries en el sistema de ràting; el rebuig a l’excessiva vigilància en el lloc de treball i, finalment, el dret dels treballadors a desconnectar. Finalment, l’autor remarca la necessitat no només de plataformes sota aquests principis, sinó també d’un ecosistema cooperatiu al seu voltant.
Segons el cas, la modalitat de cooperativa que s’adopta varia. Generalment integren modalitats molt fluides en termes de pertinença, en el sentit que tota persona que ofereix serveis a les plataformes vindria a formar-ne part.
EXEMPLES DE COOPERATIVISME DE PLATAFORMA (2)
Stocksy United és una cooperativa de plataforma amb seu a Victoria, a la Columbia Britànica. Es tracta d’una “col·lecció altament curada de fotografies i vídeos lliures de drets d’autor que és atractiva, distintiva i altament útil”. Al seu web s’hi descriuen els seus valors: “Creiem en la integritat creativa, el repartiment just dels beneficis, la copropietat, i escoltar totes les veus”, que s’han reivindicat com “un tribut al mètode operatiu de qualsevol cooperativa de plataforma.” El 2015, Stocksy va guanyar 7,9 milions de dòlars en vendes, doblant els ingressos de l’any anterior, i va repartir un dividend de 200.000 dòlars entre els seus membres.
Fairmondo és un mercat per internet en línia de productes i serveis ètics, que es va originar a Alemanya i s’ha expandit al Regne Unit. És una plataforma oberta a tothom i la quota mínima es limita a una assequible aportació monetària. Els membres exerceixen un control democràtic mitjançant el principi d’un membre, un vot. És una alternativa en forma de cooperativa a plataformes com Amazon i Ebay.
Up & Go és un mercat per internet en línia per a serveis professionals a domicili que permet als usuaris programar serveis com ara tasques domèstiques, bricolatge o treure a passejar el gos. Els seus treballadors són també els seus propietaris i aposta fortament per promoure pràctiques de treball justes. La plataforma està dissenyada per ajudar les cooperatives a “aconseguir la massa crítica de membres necessària per crear una organització cooperativista viable”. Aquest projecte compta amb el suport del centre anomenat Family Life a Sunset Park, juntament amb Colab Cooperative, the Robinhood Foundation, New York City Worker Cooperatives, and Barclays Bank. Up & Go és una col·laboració entre organitzacions comunitàries, programadors, donants filantròpics i cooperatives de treball associat de la ciutat de Nova York.
Loconomics és un mercat de compravenda en línia i a través del mòbil, gestionat pels seus treballadors, que està situat als Estats Units. Permet als usuaris trobar treballadors autònoms per fer tasques petites i quotidianes, com per exemple la cura de nadons o de mascotes. Convertir-se en membre de la comunitat es troba a l’abast de tothom pagant una quota d’afiliació mensual que també permet als membres votar sobre les mesures o presentar-se com a candidat al consell executiu de cooperatives.
Green Taxi Cooperative és la companyia de taxis més gran de l’àrea metropolitana de Denver. Està organitzada per l’anomenada Communications Workers of America Local 7777. Es pot ser membre de la cooperativa fent un únic pagament de 2.000 dòlars i després abonant uns honoraris que equivalen a una petita “fracció” del que paguen els taxistes a les grans companyies. Únicament amb una aplicació a través de la qual els passatgers poden programar els seus viatges i competir directament amb aplicacions com Uber i Lyft, a partir de novembre de 2016 Green Taxi Cooperative va assolir el 37% de quota de mercat a Denver.
Midata és una cooperativa de plataforma en línia, situada a Zuric, per a intercanviar dades mèdiques entre els seus membres. Utilitzant una aplicació de codi obert, els integrants poden compartir les seves dades mèdiques de forma segura amb metges, amics i investigadors, i se’ls dóna accés a “eines d’anàlisi de dades, visualització i interpretació”. També poden consentir l’ús de les seves dades per a investigació mèdica i assajos clínics. Actualment s’ha posat en marxa un projecte pilot, on els pacients de cirurgia postbariàtrica poden carregar dades a la plataforma, incloent-hi el seu pes i recompte diari de passos, i seguir el seu propi progrés postcirurgia. Altres exemples són Modo (carsharing), Loomio, Resonate (musica) i SMArt.
EL MODEL DE COMMONS OBERTS I EL COOPERATIVISME DE PLATAFORMA
El model de commons oberts posa l’accent en una política de coneixement lligada al coneixement obert, això es, adopció de programari lliure i llicències lliures que asseguren l’accés al recurs comú com un bé públic, la seva propietat col·lectiva i la transparència en termes tecnològics de la plataforma. Schotz no considera el coneixement obert com una part integral del cooperativisme de plataforma. D’alguna manera, aquesta posició reflecteix l’assignatura pendent en la traducció cooperativista lligada a la manera com es reinventarien els seus principis en un entorn digital, i en aquest sentit, reconeixeria en el procomú digital una plasmació d’aquests principis. Per això, hi ha posicions que entronquen més amb la trajectòria del que s’ha conegut com “cooperativisme obert”, que considera el coneixement obert i la dimensió publica de la producció com a part integral del cooperativisme de plataforma.
Notes:
1: Mayo Fuster és directora de Dimmons, grup de recerca en economia col·laborativa a l’IN3-UOC.
