Jordi Via (Barcelona, 1954) té una llarga experiència en el món del cooperativisme i l’economia solidària. L’any 1983 va ser un dels fundadors de la cooperativa i corredoria d’assegurances Arç, més tard va ser president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, i un dels impulsors de la Xarxa d’Economia Solidària i del grup cooperatiu ECOS. El juny de 2015 va ser nomenat comissionat d’Economia Cooperativa Social, Solidària i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, una de les noves àrees creades pel govern de Barcelona en Comú. Ara entoma el repte d’aprofitar tot aquest potencial per articular el sector a escala municipal i ajudar-lo a fer un salt qualitatiu
Sembla que ens costa perimetrar i anomenar el sector, començant pel mateix nom del Comissionat: “economia cooperativa, social i solidària”. A més, de vegades també parleu d’“altres economies”. Per què tants noms?
El nom del Comissionat és llarg perquè hem intentat que no se’n senti exclòs ningú. Jo hauria preferit parlar només d’economia social i solidària entenent que hi cap el cooperativisme i el tercer sector, a més de les economies comunitàries, que hem afegit. S’ha de tenir present que una cosa és la descripció del sector com a àmbit d’intervenció, l’altra és apropar-s’hi des de les formes jurídiques que adopta i, encara, una tercera és perimetrar l’economia social i solidària a partir de les seves pràctiques. Si ens hi apropem des de les pràctiques, aleshores ens apareixen les economies transformadores o altres economies, i aquí parlem també de les economies feministes i l’economia de les cures, de l’economia ecològica, de l’economia col·laborativa i de l’economia del procomú. Hem de vigilar de no situar marques en el discurs que restin importància a l’economia social i solidària, però en el procés intern del mateix govern ens sembla important anar treballant la noció d’economies transformadores. Això explica que la direcció executiva i la direcció de cooperatives de Barcelona Activa es digui Altres Economies.
Passa el mateix amb els temes de consum i alimentació. Com a Comissionat, ens encarreguem del consum alimentari de la ciutat de Barcelona. Això obre dues portes, una cap als temes de consum responsable que lliguen molt bé amb l’economia social i solidària, i l’altra, encara més imprevista, a impulsar tot allò que té a veure amb la sobirania alimentària.
Fa trenta anys que fas economia social i solidària des del carrer. Com la veus ara des de l’Ajuntament ?
Sóc un membre de l’economia social i solidària que ha obert un parèntesi temporal per assumir un encàrrec de responsabilitat política. Sóc a l’Ajuntament, però quan parlo de l’economia social i solidària encara ho faig en primera personal del plural, i segueixo sent conscient de les febleses que tenim com a sector pel que fa a solidesa, importància quantitativa, consciència, pràctica efectiva dels valors declarats, presència en sectors estratègics...
A quins sectors estratègics et refereixes?
Per exemple, als de l’energia i la comunicació. Quan has de desplegar polítiques de contractació amb clàusules socials, i poses damunt la taula les necessitats energètiques o de telecomunicacions d’una ciutat com Barcelona, aleshores t’adones de la poca capacitat de resposta que encara té el sector. Amb això no vull dir que no es puguin fer coses, perquè s’està avançant, però el sector encara és feble. Li queda encara molt camí per recórrer perquè pugui ser més rellevant i prestar determinats serveis o disposar de determinats productes en sectors estratègics. Ara bé, per l’altra banda, també puc dir que fa 33 anys que sóc dins del cooperativisme i no m’imaginava pas que arribéssim al punt que hem arribat en aquests moments. Fa deu anys, l’economia social i solidària no es considerava un referent per transformar el model socioeconòmic, avui sí; en aquest sentit, sóc moderadament optimista.
Fins ara, per a l’Ajuntament de Barcelona parlar d’economia social i solidària era només parlar d’economia d’inclusió.
Simplificant molt, s’havia identificat l’economia social amb el seu vessant més pal·liatiu i assistencialista. De fet, fins ara no hi ha hagut cap àmbit de treball polític específic d’economia social i solidària sinó que, pràcticament, l’única referència que existia era la que Barcelona Activa duia a terme com a economia social d’una manera absolutament marginal.
En aquests moments estem construint un nou relat que contextualitza l’economia social i solidària dins del que anomenem economia plural, un model que volem impulsar. Això vol dir que la política econòmica del nou govern municipal s’orienta a promoure elements d’avenç en tres sectors. En primer lloc, en l’empresa convencional, sobretot en les pimes pel que fa a promoure-hi la responsabilitat social corporativa, amb referències clares d’impulsar tot el que té a veure amb economia del bé comú. En segon lloc, en l’economia social i solidària per tal que guanyi importància quantitativa i qualitativa. En tercer lloc, en l’Ajuntament, perquè sigui també agent econòmic. Per tant, l’economia social i solidària es viu com un àmbit d’intervenció prioritària dins de la política econòmica, i és concebuda o conceptualitzada no des d’un punt de vista marginal, sinó com a actor que pot ajudar a construir un nou model socioeconòmic.
Segons els resultats de l’estudi l’Economia social i solidària a Barcelona, l’economia social i solidària té forta presència a la ciutat i està escampada per tots els districtes.
Aquest informe estima en més de 4.800 les empreses i entitats d’economia social i solidària, més de 53.000 els llocs de treball i més de mig milió les persones sòcies de cooperatives de consum. És veritat. Ara bé, la meitat d’aquestes empreses i entitats s’enquadren en el tercer sector i, generalitzant, el seu sentiment de pertànyer a l’economia social i solidària, així com el seu nivell d’implicació estratègica per desenvolupar un nou model socioeconòmic i socioempresarial, són molt febles. De manera semblant ens podríem referir al conjunt del cooperativisme, o a les economies comunitàries, molt desagregades i amb un baix nivell de consciència transformadora. En aquest cas, parlem de prop de tres-centes experiències detectades a la ciutat: horts comunitaris, xarxes d’intercanvi, grups de consum agroecològic, etc. En molts casos, aquí tampoc existeix aquest sentiment de pertinença o bé és molt dèbil, i menys encara una pertinença organitzada i estratègica. Per tant, en termes quantitatius és important el que hi ha a la ciutat de Barcelona, però qualitativament encara tenim molta feina per fer.
Quina és, doncs, la feina que voleu fer? Quin paper ha de jugar l’Ajuntament de Barcelona en el foment de l’economia social i solidària?
El que no hem de fer és imaginar-nos que és el mateix Ajuntament el que fa l’economia social i solidària. Sóc molt crític amb compromisos programàtics del tipus: “Crearem tants milers de llocs de treball”. Dit això, hi ha dos grans àmbits d’intervenció. Un és la promoció; hem de promoure la visualització d’aquesta altra manera de fer economia i empresa, i acompanyar les noves iniciatives. L’altre àmbit és reforçar allò que ja existeix; em refereixo a facilitar-li acompanyament, formació, finançament, intercooperació, comunicació, recursos i infraestructures públiques perquè es pugui desenvolupar. L’objectiu és contribuir que el sector faci un salt qualitatiu, independentment de qui governi en cada moment.
Barcelona Activa, l’instrument de promoció econòmica de la ciutat, depèn ara del Comissionat. Quin paper ha de complir en la promoció i el desenvolupament de l’economia social i solidària?
Barcelona Activa juga un paper fonamental. Barcelona Activa depèn de la Primera Tinença d’Alcaldia, que és la responsable d’Economia, Treball i Planificació Estratègica, i el Comissionat és un dels àmbits que desplega la política econòmica. Estem posant en marxa un procés per reestructurar-la amb l’objectiu que esdevingui progressivament una agència de desenvolupament no merament econòmic sinó socioeconòmic. Pot semblar que tan sols és una denominació, però té conseqüències, perquè posa una infraestructura molt important al servei d’un concepte evolucionat del desenvolupament econòmic tradicional. Desenvolupar socioeconòmicament la ciutat vol dir molt més que promoure la competitivitat empresarial, l’Smart City o la marca Barcelona en l’àmbit internacional.
I tot això com es pot aconseguir?
Hem creat una direcció executiva d’altres economies amb una direcció operativa. La presència d’aquest referent estructural dins de Barcelona Activa és importantíssima perquè considerem que l’economia social i solidària no ha de ser un àmbit especialitzat de treball dins d’aquest organisme, sinó que ha de tenir una presència transversal en tot el que faci sobre empresa, ocupació, emprenedoria i formació. Per tant, quan Barcelona Activa parli d’emprenedories haurà de referir-se a emprenedoria individual i col·lectiva; quan parli d’empresa haurà de fer-ho a empresa mercantil i d’empresa d’economia social i solidària, i quan parli d’ocupació haurà d’incorporar els avantatges de l’ocupació de caràcter col·lectiu, que és més resistent.
D’altra banda, quan Barcelona Activa parli de formació, haurà de fer-ho des de la transversalitat en qüestions de gestió. Les empreses cooperatives són empreses, però són empreses cooperatives. Això s’ha de reflectir en la manera d’organitzar-se, de concebre el producte i el servei, en la comercialització i el màrqueting, etc. Els canvis de Barcelona Activa els hem de situar en un procés que comença en aquest mandat però que, pel cap baix, haurà de durar tres o quatre mandats més. Ja veurem com evoluciona el govern de la ciutat, però ens semblava un contrasentit concebre l’economia social i solidària a partir de les seves potencialitats estructuralment transformadores però, en canvi, articular accions polítiques per al sector tan sols a curt i mitjà termini. Treballar en una perspectiva més estratègica constitueix un enorme repte, no cal dir-ho.
Per tant, també hi ha un canvi de paradigma a l’hora d’entendre el desenvolupament local, que ja no ha de ser tan sols econòmic?
Abans em referia a impulsar una economia plural formada per tres àmbits: el mercantil, l’economia social i solidària i el mateix Ajuntament. Si ara hi afegim el concepte de sostenibilitat integral, és a dir, entesa des de les dimensions individual, social i ecològica, tots dos elements ens porten a parlar de desenvolupament local i territorial des d’un punt de vista integral. Les lògiques de desenvolupament local associades només a una activitat econòmica de perfil mercantil competitiu no tenen sentit des d’un plantejament d’aquest tipus, sinó que la intervenció territorial es planteja de manera simultània i interrelacionada entre processos de millora de la qualitat de vida i processos d’activació comunitària mitjançant la conscienciació i la participació. Aquests elements també s’orienten a optimitzar els recursos i les infraestructures de l’Ajuntament en un territori determinat, i a criteris de desenvolupament econòmic de caràcter endogen, que aprofitin els recursos del territori.
Tot això és fàcil de dir, però difícil de fer. Per sort, ens trobem amb una predisposició molt bona per part dels districtes, bé que és cert que l’organització operativa i la mateixa política de l’Ajuntament provoca algunes servituds i dificultats, perquè encara està pensada amb una lògica de compartiments estancs molt poc relacionats. L’ideal per promoure un desenvolupament local integral seria que l’Ajuntament treballés des de la transversalitat i aquesta no existeix o costa molt que es produeixi. De moment, l’anem assolint tan sols en projectes concrets.
Fa poc va acabar el procés participatiu del Programa d’Actuació Municipal (PAM). Quina ha estat l’interès ciutadà per l’economia social i solidària?
La veritat és que ens hem endut una sorpresa ben agradable, perquè hem detectat més participació i interès del que prevèiem. De les deu mil propostes que hem rebut, unes tres-centes són d’economia social i solidària. Ens ha sorprès la seva quantitat i qualitat, així com el seu nivell de precisió.
El Comissionat va organitzar la Trobada de Municipalisme i Economia Solidària a finals d’octubre de 2015. D’allà ha sorgit un procés impulsat per una quarantena d’ajuntaments catalans per constituir una xarxa de municipis que promoguin conjuntament l’economia social i solidària als seus territoris. Com valores la trobada i el procés que ha generat?
En termes qualitatius, la Trobada va ser molt important –internament i també de cara a la societat–, va servir per ensenyar que, quan parlem d’economia social i solidària, no hem inventat la roda, sinó que està estesa arreu, i per conèixer les experiències de Quebec, Itàlia, França...
Més important és encara el procés per constituir la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària per tal que els governs de diferents municipis desenvolupin reflexió i acció política conjuntes per promoure l’economia social i solidària. Si estem orientant la intervenció política cap a crear condicions a mitjà-llarg termini perquè l’economia social i solidària jugui un paper en la reformulació del nou model socioeconòmic, és evident que Barcelona no pot actuar d’una manera aïllada.
I tant interès sobtat per part de molts ajuntaments per l’economia social i solidària no pot tenir un efecte pervers i, des de les millors de les voluntats, acabar imposant un ritme excessiu al sector que el faci créixer de manera artificial i inestable?
Com a Comissionat tenim clar que allò que es faci ha de dependre fonamentalment de les possibilitats i del ritme del mateix sector. Sí que ens preocupa una mica que el pressupost de què disposem acabi comportant un nivell i una quantitat de propostes que no siguin assumides pel sector. En algun cas, les necessitats i els ritmes d’explicació en termes d’avenços polítics poden ser diferents dels que té el sector. Ho anirem observant i procurarem no equivocar-nos en aquest sentit.
També cal tenir en compte que la percepció interna del mateix govern municipal pel que fa a l’economia social i solidària no és homogènia. Ada Colau I Gerardo Pisarello són suports determinants, però la percepció dintre de l’Ajuntament és molt diversa. Per això, necessitem que el sector sigui important quantitativament i qualitativament, i que aculli les nostres propostes de promoció i desenvolupament. Estic d’acord que al sector no se’l pot estressar, però aquest també ha d’entendre que l’existència d’un comissionat d’economia social i solidària en un ajuntament com el de Barcelona li obre una oportunitat que ha de saber aprofitar.
De quina manera té previst el Comissionat de col·laborar amb les entitats promotores del cooperativisme com la FCTC?
Les federacions de cooperatives, igual com la XES, juguen un paper importantíssim. Són àmbits imprescindibles per generar consciència de pertinença a aquesta altra manera de fer empresa i de fer economia. Per nosaltres, és prioritari donar suport a les federacions; en concret, volem signar un conveni de col·laboració amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya que incorpori aquelles activitats fetes per les federació que coincideixen amb les línies de treball del Comissionat (formació, intercooperació, millora de la comunicació...) per ajudar a reforçar-les i desenvolupar-les.
