Les cooperatives necessiten diners per funcionar. Si les aportacions dels socis no són suficients per disposar dels actius necessaris o si la mateixa activitat no genera el volum que cal, en el cas de voler créixer o ampliar l’activitat, la cooperativa ha de demanar diners a l’exterior.
A la nostra cultura les entitats financeres són l’instrument més habitual per portar a terme aquesta funció: una pòlissa de crèdit o un préstec acostumen a ser els recursos més habituals per obtenir recursos externs.
Però hi ha altres formes d’aconseguir recursos. Les cooperatives poden emetre renda fixa i renda variable. En tots dos casos el subscriptor lliura uns diners i adquireix uns drets econòmics i, si l’acord d’emissió ho inclou, el dret polític d’assistència a l’assemblea o al consell rector amb veu i sense vot.
L'article 62 de la Llei de cooperatives disposa que l’assemblea general de la cooperativa pot autoritzar l’emissió de fons subordinats, títols participatius i obligacions.
Renda fixa: títols participatius i obligacions
Els títols participatius i les obligacions són instruments de finançament de renda fixa. S’anomenen així perquè, en el moment de subscriure els títols, els subscriptors coneixen amb certesa quina remuneració obtindran pels diners prestats i en quin moment se’ls retornarà el capital.
Aquests títols s’acostumen a emetre de forma conjunta, per exemple 100 títols de 1.000 euros, i l’emissió s’ha d’ajustar al que disposa la legislació mercantil.
A Catalunya la cooperativa de serveis financers Coop 57 ha intervingut en nombroses emissions d’aquesta mena de títols. Vegem-ne alguns exemples:
• Cooperativa El Brot, SCCL: 100 títols de 1.000 euros a un termini de 24 mesos i a un interès del 3 % anual.
• Cooperativa l’Olivera, SCCL: 400 títols de 1.000 euros a un termini de 24 mesos i a un interès anual del 4,25 %.
Renda variable: fons subordinats
A diferència dels títols participatius i les obligacions, els fons subordinats tenen el caràcter de renda variable perquè són participacions en el capital de la cooperativa. En aquest cas, el subscriptor no coneix amb certesa la remuneració que obtindrà per la tinença del títol ni el moment en el qual pot recuperar la inversió.
Per tenir aquesta consideració, s’han de complir dos requisits:
• Que només existeixi l’obligació de reemborsament en cas de liquidació de la cooperativa.
• Que no comportin una remuneració obligatòria per part de la cooperativa, sinó una remuneració discrecional.
Malgrat que no existeix l’obligació de reemborsament, les participacions podran ser reemborsades discrecionalment per la cooperativa després d’un termini mínim de cinc anys. Si el seu venciment té lloc en el moment de la liquidació de la cooperativa, a efectes de prelació de crèdits, és a dir, el lloc que ocupa el tenidor en la filera per cobrar, se situarà després de tots els creditors comuns.
Fiança
Quan una cooperativa decideix obtenir recursos demanant-los a un tercer, ja sigui una entitat financera, una cooperativa de serveis financers o qualsevol altra mena de persona o entitat, és habitual que qui deixa els diners vulgui tenir una garantia del cobrament del deute.
Un exemple d’aquesta garantia és l’aval mancomunat, que darrerament ha donat suport a moltes operacions d’aquesta naturalesa.
En realitat la figura jurídica a què ens referim és la fiança per la qual algú s’obliga a pagar o complir per un tercer en el cas que aquest no ho faci. Aquest contracte serà mercantil, quan l’obligació fiançada sigui mercantil, encara que el fiador no sigui comercial. Aquest aspecte és rellevant perquè, en cas de conflicte, la resolució es veurà en seu civil o en seu mercantil.
La fiança consisteix en un contracte bilateral entre el fiador i el creditor en el que no és necessari el consentiment del deutor fiançat. Pot ser gratuït o retribuït i s’ha de donar per escrit.
Pel que fa a la relació entre el fiador i el creditor, en cas de demanda, el primer es pot acollir al benefici d’excussió per mitjà del qual no estarà obligat a pagar si el deutor fiançat té béns suficients. En aquest supòsit, el fiador els haurà d’indicar al creditor.
Quan els fiadors són diversos, el cas de l’aval mancomunat a què fèiem referència, cada un d’ells, tret de pacte en contra, té el benefici de divisió, per mitjà del qual només respondrà d’una part. Si no s’indica una altra cosa, aquestes parts seran iguals per a tots els cofiadors.
Aquests dos beneficis es perden si el fiador s’obliga expressament de forma solidària. Cal destacar, també, que el fiador que paga l’obligació fiançada se subroga com a nou creditor en els drets que tenia contra el deutor fiançat.
