No és cap secret dir que les cooperatives tenen un potencial molt important per articular territoris més sostenibles arran dels valors que posen en pràctica: no es deslocalitzen, els seus beneficis reverteixen en la comunitat, s’adapten a les necessitats socials, poden dinamitzar espais en desús... Són moltes les cooperatives que estan col·laborant amb administracions locals per tal de donar sortida als reptes dels territoris mitjançant la prestació de serveis, els concursos públics i altres vies de col·laboració. En definitiva, es tracta d’experiències de cooperació publicoprivada. Però totes aquestes relacions són iguals? Quines són les que tenen més potencial de transformació? Quin valor afegit aporten les cooperatives quan guanyen un concurs públic? Amb quins altres aliats compta el cooperativisme al territori? Hi ha estratègies que es puguin replicar universalment? En aquest article intentarem respondre a aquestes qüestions mitjançant l’anàlisi de diferents experiències de Catalunya i altres indrets.
Per començar a posar elements de debat sobre la taula, podem esmentar un exemple basat del sector d’atenció a les persones, mitjançant dos Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE): el Toni Inglès (Vilafranca del Penedès) i el de Collbató (Baix Llobregat), tots dos gestionats per Actua. En el primer cas, l’administració va construir un edifici i la cooperativa va guanyar el concurs per gestionar-lo. En el segon cas, Actua es va posar en contacte amb l’administració per detectar quines necessitats tenia, i després va rehabilitar una casa que es convertiria en el CRAE esmentat. Segons explica el gerent de Gedi, Xavier Gallofré, “aquest segon cas seria un millor exemple de cooperació publicoprivada que el primer. La cooperativa no es va limitar a guanyar un concurs, sinó que va posar en marxa un procés més complex”. Un altre exponent d’aquesta bona cooperació seria el Centre d’Acolliment de Can Miralpeix (Montcada), gestionat per Gedi, amb finançament de Fiare –banca ètica a la qual es va demanar un préstec per rehabilitar una masia– i l’aval financer de la Societat de Garantia Recíproca (SGR) Oinarri.
Abans de passar a més experiències concretes, també convé aturar-se un moment en el context de desmantellament de l’Estat del Benestar tal com s’entenia fins ara. Alhora, aquest aspecte negatiu ofereix una oportunitat per replantejar-se el model de polítiques públiques i la gestió d’aquests serveis: “Es tractaria de passar d’una gestió estatalista, sovint burocratitzada i “polititzada” (en el pitjor sentit partidista del terme), a una gestió (o cogestió) participativa des del teixit social i cooperatiu”, resumeix Raimon Gassiot, de la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris Coop57.
Ritmes serens
Unes xarxes de relacions socials de proximitat fortes que, basades en la cooperació i el suport mutu, puguin contribuir a donar resposta a aquelles necessitats del territori que ni el sector públic ni el privat per si mateixos siguin capaços de satisfer. Aquesta és l’essència del programa Territoris Serens, nascut l’any 2006 abans que esclatés la bombolla immobiliària, quan l’impacte de la construcció sobre el territori era una amenaça evident. El perill d’aquest “monocultiu” econòmic va fer que les administracions i el teixit empresarial es plantegessin opcions per diversificar l’economia en el marc del desenvolupament dels territoris rurals. Partint d’aquest eix –i inspirant-se en altres referents de desenvolupament alternatiu, com les Ciutats Lentes– es va dur a terme un procés de reflexió estratègica amb la participació de quatre territoris rurals de la comarca d’Osona: el Lluçanès, el Moianès, El Ges, i el Bisaura i el Cabrerès. “Territoris serens promou un model col·laboratiu, transversal, endogen, posant l’accent en els valors dels mateixos territoris tant tangibles (productes, paisatges...) com intangibles (cultura, ritme de vida rural, cohesió social...)”, explica un dels impulsors del programa, Bernat Vilarasau.
Un dels projectes que ha arrelat a Osona és Sambucus, empresa d’inserció social nascuda el desembre del 2011, que treballa en dues línies principals: gastronomia de producte ecològic i de proximitat –mitjançant el restaurant Sambucus, càterings i la gestió de cuines col·lectives– i la producció agrària ecològica d'horta i de plantes aromàtiques i medicinals. Aquest any s'ha desenvolupat un programa de formació i treball per a joves aturats sense formació a Sant Pere de Torelló amb molt d’èxit. Per a Vilarasau, enginyer agrònom i soci col·laborador de la cooperativa, “aquest ventall d’activitats posa en relleu el recurs per a la dinamització del territori i la recerca de solucions per a les persones més vulnerables que suposa una empresa cooperativa com Sambucus”.
Menjadors escolars de Km 0
Frescoop és una cooperativa d'iniciativa social, mixta de treball i de consum, que fomenta el consum de productes frescos de proximitat, sostenibles i ecològics. Les seves principals activitats són: la distribució alimentària, la gestió de menjadors escolars i col·lectivitats (centres de dia, etc.) i la dinamització del consum local en format cooperatiu. MengemBages és una de les ramificacions de Frescoop, que aposta per la comercialització de productes de productors locals i s’adreça al consumidor final.
En els últims anys, aquesta cooperativa integrada a la galàxia Gedi està oferint serveis a diversos ajuntaments del Bages, arran de la primera experiència que va suposar la gestió de les cuines del Consell Comarcal. Més endavant, es van estudiar les possibilitats que hi havia d’utilitzar producte del territori, i es va veure que una de les eines era Mengem Bages, que es va beneficiar de finançament europeu.
Per desenvolupar el projecte de menjadors escolars, la cooperativa va invertir uns 300.000 euros en instal·lacions per poder treballar en bones condicions. D’aquesta manera, es pot aprofitar la cuina d’un centre per elaborar els àpats d’altres centres propers. És el cas de l’IES d’Auro (Santpedor), que funciona com a cuina central i dóna servei a dues escoles del voltant. “No pots tenir una cuina en cada centre. En canvi, gràcies a un projecte com el nostre podem portar menjar casolà a escoles més petites sense haver de recórrer al càtering industrial. Els desplaçaments són d’un màxim de quinze minuts i, d’altra banda, així també podem ajustar la demanda”, explica el president de Frescoop, Robert Fornes.
La iniciativa de menjadors escolars intenta aprofitar la complementarietat de Frescoop i Mengem Bages per tancar el cercle sempre que sigui possible: “intentem que els productes dels menjadors també siguin de Mengem Bages, sempre que el preu ens ho permeti i que hi hagi prou quantitat de producte disponible. Això ja ho estem fent amb algunes escoles del Bages”, afegeix Fornes. Per tot plegat, a llarg termini es tracta d’aportar el coneixement dels productes de Km 0 de la cooperativa a l’àmbit escolar i, sobretot, portar-ho a la pràctica.
La recepta del Solsonès rural
L’Arada va néixer el 2007 amb la voluntat de crear espais de reflexió i acció a la comarca del Solsonès. Sorgeix del conjunt d’inquietuds i del nervi d’un grup de joves procedents de la sociologia, el treball social, l’ecologia i les ciències ambientals, que creien en la participació implicativa i la creació de xarxes com a nou entorn de promoció del territori rural. L’Arada forma part de XarxaCoop amb altres cooperatives d’interès social (Gedi, Frescoop, Esport 6, Aema, + Més i Actua).
Al llarg dels últims anys, la cooperativa ha anat desenvolupant projectes en l’àmbit de la cultura, el turisme sostenible, l’economia social i l’atenció a les persones i l’agroecologia. Alguns exemples són el projecte interpretatiu El Miracle, que relata els canvis que viu el santuari del Miracle (Solsonès) i el seu entorn en els darrers vint anys, i el pla comunitari Actua, que impulsa sis línies d’acció als municipis del sud del Solsonès, una de les quals és el programa Dones i gent gran (atenció a la dependència al medi rural).
Marina Vilaseca, una de les sòcies de L’Arada, explica en què consisteix la metodologia que apliquen, basada en la investigació, l’acció i la participació, en què els destinataris també són subjectes de la intervenció. “Treballem amb grups oberts que es basen en el reconeixement de la diversitat d’actors (empresarials, associatius, administratius, veïnals...) i la visibilització dels recursos locals i comunitaris”.
Projectes com els que impulsa L’Arada es poden replicar en altres territoris rurals similars, ja que parteixen de la quotidianitat més bàsica: “Es tracta de recuperar serenament maneres de fer lògiques i amb un fort retorn social, col·laboratives. D'això la societat rural en té una experiència pròpia a causa del seu poblament disseminat i de la desigualtat en l'accés a serveis públics i privats”, conclou Vilaseca.
Una pota financera sobre el territori
La cooperativa de serveis financers ètics i solidaris Coop57 fa temps que destina esforços a establir convenis amb administracions locals per fomentar el creixement de l’economia solidària. En alguns casos, són els mateixos ajuntaments els qui s’adrecen a la cooperativa –Arbúcies (Selva), La Llagosta (Vallès Oriental) i Molins de Rei (Baix Llobregat)–, alguns grups municipals –els fons socials Germinem de l’Alt i el Baix Camp– o bé l’associacionisme popular (Fons Social Borrassa del Montserratí). A banda dels convenis signats, s’han portat a terme moltes converses amb entitats locals, com ara l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, amb la qual Coop57 ha començat a col·laborar sense haver establert cap conveni previ.
El coordinador adjunt de l’entitat, Raimon Gassiot, reflexiona en quina fase es troben en aquest moment: “estem veient com podem adoptar una actitud més proactiva que passi per establir aliances amb tres actors fonamentals: el teixit social (i cooperatiu) organitzat, que n’ha de ser el motor i impulsor principal; les administracions locals, que han de crear un marc favorable per al desenvolupament de l’economia social i solidària; i Coop57 (juntament, si s’escau, amb altres entitats de finances ètiques i cooperatives), que pot ser-ne la pota financera”.
La metodologia d’Entrem-hi
Entrem-hi és una associació creada l'any 1998 per les cooperatives d’iniciativa social Nou Verd (Centre Especial de Treball) i Nou Set (empresa d’inserció), i l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Neix de la necessitat de promoure el desenvolupament inicial de les dues cooperatives sorgides des del programa de suport a l’autoocupació per a col·lectius en risc d’exclusió promogut pel consistori. Després d'uns primers anys d'acompanyament municipal, actualment l’associació la componen només les dues cooperatives socials i ha reorientat les seves funcions en tasques de promoció conjunta de nous projectes socials i econòmics.
Entrem-hi és una experiència d’èxit que demostra que les administracions locals poden ser un instrument molt útil per donar una empenta als projectes en clau cooperativa, especialment en els primers anys de vida. En el cas de Vilafranca, es va aplicar una metodologia de simulació d’empresa que va donar com a resultat les dues cooperatives esmentades anteriorment. L’Ajuntament va oferir formació a les seves instal·lacions als futurs cooperativistes, que durant el primer any cobraven una beca de l’Ajuntament. A més, el consistori de Vilafranca va assumir el sou del gerent –antic formador dels alumnes– mentre la cooperativa no podia pagar-lo i va cedir maquinària i instal·lacions per fer les pràctiques del curs, entre altres facilitats.
Al cap d’una dècada, Nou Verd ha passat de 5 a 85 treballadors, mentre que Nou Set de 6 a 50. Segons explica Joan Esteve Ràfols, tècnic de promoció econòmica durant la fase de creació del projecte, a banda del vessant laboral, els fruits més importants han estat “la normalització de persones amb trastorn mental sever en el cas de Nou Verd, ja que la seva malaltia passa a un altre pla i poden refer la seva vida amb menys ingressos psiquiàtrics –pràcticament cap– i poden compartir un projecte empresarial conjunt amb altres persones”. Pel que fa a Nou Set, els treballadors que entren a l’empresa dediquen el primer any a dissenyar juntament amb els tècnics un itinerari d’inserció laboral.
Esnetik o la via basca de les aliances
Esnetik és una cooperativa mixta de producció i consum de productes lactis d’Orozko (Biscaia) que té el suport del sindicat agrari EHNE i l’Ajuntament d’aquesta localitat, que és soci col·laborador amb altres entitats i moviments socials. El significat d’Esnetik prové de les paraules basques esneki (lactis) i etika (ètica), la qual cosa ja ens diu moltes coses de la filosofia de la cooperativa, basada en la sobirania alimentària. Es dedica a comprar llet als caseríos associats, elabora els productes lactis mitjançant una formatgeria local i s’encarrega de comercialitzar-los entre els socis de consum i el petit comerç de la zona.
Es va fundar el 2012 per fer de contrapès a algunes tendències que s’estan donant en l’àmbit de l’agricultura, com la industrialització del sector agrari, la qual cosa provoca que cada cop tingui menys pes en l’economia i la societat, i la formació individualista que preval entre la pagesia del territori, un aspecte que, segons Esnetik, a la llarga debilita el sector. Per a Teresa Sancho, una de les sòcies de la cooperativa, “qualsevol política pública que aposti pels processos col·lectius en l’àmbit agrari i que faciliti la creació d’iniciatives agroalimentàries a petita escala és adient”. Un exemple podria ser la cessió de terres i instal·lacions que no s’utilitzen a les persones joves perquè s’hi instal·lin.
La fórmula de cooperativa mixta d’Esnetik té l’avantatge que permet acostar col·lectius que entenen la realitat agroalimentària de manera diferent. Tot i que això pot comportar dificultats inicials, l’aliança entre administracions, el moviment cooperatiu, el sindicalisme i els moviments socials té un gran potencial transformador: “d’una banda, enriqueix els nostres plantejaments, ja que sumem diferents formes d’entendre, pensar i treballar per a un objectiu comú. D’altra banda, ens permet arribar a molta més gent que sabem que pot arribar a simpatitzar amb la nostra filosofia si la coneix. Per tot plegat, treballar les aliances ens enforteix”, reflexiona Sancho.
El col·lectiu impulsor d’Esnetik no es va basar en cap experiència de cooperativa mixta semblant, tot i que sí que es va inspirar en iniciatives d’acostament al medi rural per part de les persones consumidores (el moviment neorural, els horts urbans col·lectius, els grups de consum agroecològic...). A tot això, cal afegir-hi el paper d’EHNE, un sindicat que, per afrontar els problemes dels ramaders, ha estat l’impulsor inicial de la cooperativa.
Les Societats d’Interès Col·lectiu (SCIC)
Les SCIC franceses són una via d’intercooperació entre els territoris i les empreses de l’economia solidària, una fórmula mixta que permet incorporar diversos grups d’interès, ja que la propietat és col·lectiva: treballadors, voluntaris, usuaris, ajuntaments, empreses, associacions, particulars... Un dels seus aspectes més importants és que permeten satisfer serveis d’interès per a les comunitats locals, com per exemple serveis d’atenció a les persones, alimentació, cultura, energies renovables, etc.
Es tracta d’una figura jurídica creada el 2001 i que, els últims anys, han experimentat un creixement molt important: el 2010 n’hi havia més de 130, i al març de 2014 ja són 353. Per entendre l’impacte que poden tenir sobre un territori ens podem fixar en l’exemple d’Enercoop, una cooperativa que ofereix electricitat procedent de fonts renovables en set regions franceses.
A tall de conclusió: sobre el paper de l’administració
Bernat Vilarasau: “Moltes vegades, l'administració té un rol poc definit o acomplexat, equiparant el moviment cooperatiu a la resta d’activitats econòmiques. Crec que una clarificació dels beneficis que aporta el model cooperatiu permetria una aposta més decidida, amb línies de formació, amb incentius específics pel moviment cooperatiu”. “Les cooperatives porten implícita una proposta d'economia que enforteix el teixit social, l’equitat i la democràcia de la societat”.
Marina Vilaseca: “Les administracions han de predicar amb l’exemple i facilitar la creació de xarxes de cooperació, espais de governança i de facilitació d'entorns d’autogestió”. “La creació de xarxes du associat un valor que pensem que és molt interessant i important com el respecte i reconeixement de la diversitat. Sense aquest serà difícil que ens topem amb projectes socials i locals sostenibles”.
Raimon Gassiot: “Probablement, el més important és aconseguir un canvi de xip per part de les administracions i institucions perquè entenguin que la definició, orientació i gestió de les polítiques públiques ha de ser, com a mínim, compartida amb el teixit social organitzat, en el qual, en l’àmbit econòmic, hi han de tenir un paper fonamental les cooperatives”. “L’experiència demostra que, si no hi ha teixit social o d’economia solidària que el faci seu, qualsevol acord amb les administracions públiques sol quedar en una declaració de bones intencions”. “L’administració ha d’acompanyar els nous projectes en els seus primers anys de vida (aspecte fonamental per evitar altes taxes de mortalitat), crear fons d’avals per a préstecs de posada en marxa de noves cooperatives, establir relacions a llarg termini amb les cooperatives i entitats que gestionin serveis o equipaments públics, no sotmeses a la incertesa de concursos en què el que preval és el preu ofert, posar en marxa organismes i línies d’actuació público-cooperatives per promoure el desenvolupament local en clau d’economia solidària, etc.”.
Joan Esteve Ràfols: “Des de l’administració s’ha de fer un treball de suport i acompanyament a dues bandes: en les fases inicials de les cooperatives –sobretot en el funcionament societari– i a les entitats prescriptores, perquè entenguin i creguin en el model cooperatiu”. “Cal donar oportunitats a les cooperatives en les licitacions públiques. A banda de les clàusules socials, cal evitar treure les licitacions amb blocs molt grans només assumibles per a les grans empreses i promoure lots més petits”.
Conclusions finals
- La importància de les aliances: a banda de l’administració, es poden implicar més agents per dinamitzar el territori, com sindicats, associacions, etc. Aquesta diversitat enforteix els projectes i fa que tinguin més incidència social.
- En l’àmbit rural, les experiències de cooperació publicoprivada endegades per cooperatives poden ajudar a diversificar l’economia i recuperar activitats poc valorades.
- En un moment de desconcert de moltes adminstracions a l’hora de dinamitzar territoris i oferir ocupació, el cooperativisme pot oferir solucions proactives, tot satisfent demandes reals dels territoris no sempre detectades per l’administració.
- Les cooperatives no només creen ocupació, sinó que la creen per a sectors en risc d’exclusió social. És el cas de moltes de les cooperatives esmentades a l’article, adherides a la sectorial d’Iniciativa Social de la FCTC.
- Els projectes cooperatius que s’estan desenvolupant a molts territoris són una mena de laboratori social que tracten d’implicar diversos actors, i que apliquen metodologies participatives.
- Un altre actiu molt important d’aquestes experiències és la seva replicabilitat a altres territoris de característiques semblants.
