Empreses familiars que veuen trencada la cadena del relleu generacional, empresaris que volen retirar-se sense liquidar el negoci o plantilles senceres que davant la crisi decideixen apostar per la seva feina. Cada cop més trobem a Catalunya exemples de projectes empresarials amb formes jurídiques clàssiques que asseguren la seva supervivència a partir de la transformació en cooperativa. En aquestes experiències trobem que el pas a cooperativa ha implicat que els treballadors adquireixin responsabilitats individuals i col·lectives, assumeixin riscos i passin a controlar el seu futur. I la dinàmica participativa que el model demana ha generat més motivació i cohesió de l’equip i millora de la productivitat i dels resultats econòmics. Són casos com els de les cooperatives Mol-Matric, Gramagraf, Mec 2010 o Inoxgrup.
En el cas de les associacions o altres formes jurídiques associatives, no existeixen tantes experiències. Però els darrers anys, el desenvolupament de la col·laboració entre les administracions públiques i la iniciativa social mitjançant la prestació de serveis en forma de concertació, contracte o convenis ha suposat un canvi important en el sector social. Moltes associacions, nascudes originàriament des del voluntariat i amb un objecte social vinculat a la defensa de drets de determinats col·lectius, han evolucionat cap a entitats que, sense perdre l’objectiu fundacional, han incrementat de manera important la seva activitat econòmica.
És en aquest punt, amb l’augment de l’activitat empresarial, que habitualment va acompanyada de l’increment del personal contractat i de la revisió d’alguns aspectes del projecte, que algunes associacions es plantegen l’evolució cap a la fórmula cooperativa com a opció jurídica i de model que s’ajusta millor a la nova realitat i permet incorporar una millora en la participació de les persones membres.
En el cas de les associacions, a més de parlar de transformació, hauríem de parlar també de creació, ja que en molts casos s’opta per posar en marxa el nou projecte cooperatiu conservant viva l’associació i fent-la sòcia col·laboradora de la cooperativa. La decisió de mantenir o no l’associació depèn de diversos factors, en alguns casos de tipus identitari o missional i en altres de més utilitaris.
Entre els casos de cooperatives que sorgeixen d’associacions, en trobem d’històrics com el de Biciclot, que centra la seva activitat en l’oferta de serveis per a la promoció de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà. Els serveis que ofereix se centren bàsicament en tres àmbits d’actuació: l’educatiu, el turístic i el de lleure. El projecte, nascut l’any 1986 en forma d’associació de ciclistes urbans i cicloturistes, va evolucionar fins a la creació l’any 1994 de la cooperativa de treball per vertebrar la tasca professional i autogestionada del col·lectiu.
Des de llavors fins avui, són diversos els casos de projectes associatius que, amb el temps, han acabat creant la cooperativa per donar resposta a les seves necessitats. L’exemple més recent és el de CISEC, cooperativa dedicada a la gestió de serveis a les persones vinculats a les polítiques de joventut. En aquest cas ens trobem davant una veritable transformació. Parlem d’una entitat de serveis per a joves creada l’any 1992 de la mà d’una organització sindical d’estudiants, que acaba de tancar recentment el procés de transformació en cooperativa d’iniciativa social.
Per trobar exemples del pas de fundació a cooperativa cal anar fora de Catalunya, on trobem el cas de Peñascal Kooperatiba, projecte empresarial d’Euskadi sorgit de la transformació de la Fundación Peñascal. Ens trobem davant una entitat d’intervenció social creada l’any 1986 que vint-i-sis anys després es va convertir en cooperativa amb l’objectiu, tal com ells mateixos expliquen, de disposar d’una estructura jurídica cooperativa com a figura empresarial sòlida, professional, que aporti agilitat a la gestió, amb una estructura laboral democràtica i participativa que atorgui al projecte social actituds com el voluntariat, la solidaritat, la vocació, la participació, la implicació desinteressada o el compromís.
Aquests són només tres casos, però n’hi ha d’altres que han arribat a la fórmula cooperativa per diferents motius: entitats que han iniciat una activitat empresarial mantenint l’organització inicial (Apindep Ronçana, Fadir), col·lectius i associacions de consum que han adoptat la forma cooperativa (30 panxes), projectes que desenvolupen un servei públic o part d’aquest en forma de cooperativa (Musicop, Claraboia Audiovisual) o empreses sorgides a partir de les dificultats de successió (Llar d’infants Els Cargolets).
Sigui en forma de transformació, sigui creant la cooperativa per articular l’activitat econòmica, el procés permet enfortir el projecte amb tot el que aporta aquesta fórmula professional amb valor social. A més, el caràcter no lucratiu queda garantit a través de la cooperativa d’iniciativa social, forma reconeguda per llei que demana constituir-se sense afany de lucre, entre d’altres condicions.
Un altre aspecte important per tenir en compte és que els nous escenaris de cooperació público-privada que s’estan dibuixant a partir de la crisi i de les dificultats pressupostàries de les administracions públiques demanaran, cada cop més, operadors i partners amb fortalesa i capacitat empresarial acompanyades de vocació social. Fórmules com la cooperativa social que aportin capacitat inversora, accés al finançament, flexibilitat en la gestió i voluntat de creixement.
La proximitat del cooperativisme social al tercer sector social i a l’associacionisme, reforçat per la participació de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) a traves de la seva Sectorial d’Iniciativa Social a les principals plataformes representatives, ha permès donar a conèixer el model i afavorir que algunes associacions i fundacions s’interessin pels avantatges de crear una cooperativa. Per donar resposta a aquesta necessitat, la FCTC ha desenvolupat una línea específica per a aquest tipus d’organitzacions dins del seu programa Transforma’t. I també ha col·laborat en el disseny de les accions que el programa Aracoop, impulsat pel Departament d’Empresa i Ocupació i la Confederació de Cooperatives de Catalunya, ha engegat per acompanyar processos de transformació.
Per què una cooperativa?
- Model d’empresa socialment responsable, innovador i enxarxat
- Generador d’ocupació estable i de qualitat
- Empresa participativa: autoregulació, riscos compartits, responsabilitats col·lectives
- Avantatges en la gestió: bonificacions fiscals, capitalització de l’atur, altes i baixes voluntàries i àgils, registre propi, constitució bonificada
- Potent entorn de suport: subvencions, finançament específic, representació, interlocució
UN EXEMPLE:
CISEC: “Transformar-nos en cooperativa ens ha donat valor afegit”
Olga Ruiz
CISEC existeix des de fa 22 anys però només fa uns mesos que és cooperativa. Fins al gener de 2014 era una associació que oferia serveis d’assessorament a joves, tenia 46 persones treballant i operava en 15 municipis. Fa exactament el mateix, té la mateixa gent i opera als mateixos territoris, però és una empresa cooperativa. El canvi d’estatut jurídic els ha permès generar una “imatge més professional” i beneficiar-se d’una “mirada més positiva per part dels ajuntaments”, reflexiona el gerent de CISEC, en Joan Martínez, que està convençut dels avantatges de la transformació: “Ser cooperativa ens ha donat un valor afegit. Tots els nostres clients ens han transmès que hem fet una bona aposta. La cooperativa es percep de forma positiva, almenys en el nostre sector. Ara ens veuen com a professionals implicats en l’empresa, que donen la cara per ella i s’hi comprometen”, afirma.
La voluntat de transformar-se en cooperativa va sorgir de la mateixa evolució de l’activitat de CISEC en un context canviant al llarg dels anys. En els seus orígens, el 1992, CISEC es va crear en el marc del sindicat de l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya, l’Ajec, com una entitat que funcionava amb persones voluntàries, oferia serveis gratuïts per a joves i es finançava únicament amb subvencions. Amb els anys els ajuntaments comencen a crear punts d’informació juvenils, gestionar equipaments i, CISEC, com moltes altres entitats, comença a licitar per aquests serveis. Això genera activitat econòmica i noves relacions salarials i professionals. “Comencem a funcionar amb dues figures: el personal tècnic contractat i les persones que tenen una vinculació associativa, que estan per sobre dels professionals”, recorda en Joan Martínez. La proposta del canvi a cooperativa va venir justament de l’equip directiu professional, el qual veia en la cooperativa una oportunitat per generar relacions democràtiques i obertes. “D’entrada ens trobàvem amb una associació sense base associativa. A més, érem conscients del valor afegit que ens donava ser cooperativa perquè veiem la predisposició dels ajuntaments i la forma de funcionar d’empreses com Encís o Doble Via, amb qui ens coneixem de fa temps. Per últim, la cooperativa ens permetia generar un escenari en què augmentés el sentiment de pertinença a l’empresa”.
L’equip impulsor de CISEC, la cooperativa, són cinc persones sòcies. En Joan assegura que ja percep un canvi en l’actitud dels membres del Consell Rector. “Abans cadascú treballava per la seva àrea. Amb la cooperativa s’ha generat un nou espai d’intercanvi i les persones que han volgut donar el pas estan més predisposades i es corresponsabilitzen més”.
El Consell Rector ja ha fet una primera sessió informativa per a treballadors i en prepara una segona amb l’objectiu de seguir aclarint possibles dubtes davant la transformació. “Funcionant com a cooperativa farem un pas més en la relació amb les persones treballadores, que podran beneficiar-se de la formació, per exemple. Naturalment la nostra voluntat és obrir-nos a noves incorporacions de persones sòcies”.
En el mateix moment que van tenir llesta la inscripció al Registre de Cooperatives, CISEC es va incorporar a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i dins d’aquesta a la Sectorial de Cooperatives d’Iniciativa Social. “Tenim claríssim que intercooperar és una prioritat. I en el context tan difícil que vivim amb tanta competència, manca de liquiditat dels ajuntaments, nous operadors en l’àmbit de l’atenció a les persones, etc., el fet de ser membres de la Federació ens permet formar part d’una entitat més gran que ens ajuda a tots i ens permet funcionar en xarxa”.
La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya organitza cada dues setmanes sessions d’orientació a la creació de cooperatives i ofereix acompanyament durant la constitució de l’empresa.
