Maravillas Rojo (Barcelona, 1950) té una llarga trajectòria professional en el camp de la promoció econòmica, la innovació i la creació d’empreses. A partir de la dècada de 1990, va desenvolupar la seva carrera a l’Ajuntament de Barcelona, el Ministeri de Treball i Immigració, Barcelona Activa, el districte 22@ i altres entitats d’àmbit municipal i metropolità. Com a responsable del programa de suport a l’emprenedoria social a Catalunya, es dedica a impulsar projectes que cobreixin les noves demandes socials sense oblidar la sostenibilitat econòmica.
El passat 20 de novembre es va fer la cloenda de la tercera edició del programa marc de l’emprenedoria social a Catalunya, @Emprensocial. Quina valoració en fas?
L’objectiu és ampliar l’emprenedoria social a Catalunya i posar en relleu la importància d’aquest nou corrent, i crec que aquesta edició hi ha contribuït. Cal destacar que l’emprenedoria social té molts elements compartits amb el conjunt de l’economia social i el cooperativisme: la protagonitzen persones que tenen inquietuds per afrontar reptes socials i donar respostes amb capacitat de gestió, i que volen que el seu esforç repercuteixi sobre l’interès col·lectiu. Hem comprovat que hi ha moltes persones ben preparades –sobretot joves– que se senten identificades amb l’emprenedoria i estan disposades a enfrontar-se a reptes socials mitjançant models de negoci diferents. El programa @Emprensocial té dos grans actius: la millora de la viabilitat del centenar d’iniciatives que hi han participat en tres edicions i la construcció d’un petit ecosistema de 26 empreses i institucions ¬–entre les quals hi ha la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya– que comparteixen la necessitat d’impulsar i renovar l’emprenedoria social per convertir Catalunya en un referent. El dia de la cloenda, els 27 projectes de la tercera edició van explicar els seus projectes a les 26 entitats i institucions que donen suport al programa. I a finals de gener presentarem el Mapa d’actors de l’emprenedoria social a Catalunya, un mapa d’empreses i institucions que fomenten iniciatives d’aquest tipus. De fet, estem en condicions d’afirmar que Catalunya ja és un bon referent en emprenedoria social.
Quins són els principals elements que han de tenir aquests ecosistemes d’emprenedoria pel que fa a aspectes com el finançament, la formació, la innovació i l’acompanyament?
En el marc d’@Emprensocial sempre hem plantejat la necessitat de millorar la viabilitat dels projectes i fer tinguin més visibilitat –aquí hi han ajudat molt les xarxes socials–, la qual cosa és clau per posicionar les persones i els conceptes, però també la manera d’entendre les organitzacions. Aquest aprenentatge funciona més bé si es fa en un context real. És a dir, una persona pot aprendre habilitats comunicatives si és capaç d’explicar en bones condicions què fa, per quins motius, i amb empatia. O sabrà què significa finançar un projecte si ha de prendre decisions a l’hora de fer un resum executiu, demanar un crèdit o contactar amb un àngel inversor (business angel). Per tant, és bàsic que el procés de millora de viabilitat surti fora de l’aula. D’altra banda, m’agradaria destacar les innovacions que s’estan donant en matèria de gestió mitjançant la creació de grups complementaris d’activitats productives. Em refereixo a experiències com ara el Grup Ecos, el Grup Clade, el Clúster Créixer i la cooperativa de segon grau sorgida de la Xarxa Agrosocial. L’objectiu bàsic de l’emprenedoria social és disposar de models d’empresa i organitzacions capaces de combinar impacte econòmic i impacte social. Aquest ecosistema està format pels projectes que ofereixen serveis, les entitats i institucions que promouen l’emprenedoria social i un conjunt d’entitats que donen suport a la renovació i ampliació del sector.
De quins instruments de finançament disposen els emprenedors socials?
Un dels primers problemes amb què topa l’emprenedoria sol ser la manca de finançament. A banda de la Fundació Seira i Financoop, també tenim algunes experiències noves, com el programa Momentum –un instrument de la banca comercial per finançar projectes d’interès social–, les aportacions de l’Obra Social de La Caixa o els crèdits de l’associació Acció Solidària Contra l’Atur, entre d’altres. Amb tot, una de les qüestions que més acostumen a interessar a les persones que participen en els programes d’acompanyament –i que té més impacte sobre la viabilitat dels projectes– és poder accedir a contactes de valor afegit (proveïdors, clients, organitzacions complementàries...). És molt important poder escurçar els camins per portar a terme l’activitat econòmica.
Quina acollida creus que té l’emprenedoria social entre la gent jove?
El fil conductor de l’emprenedoria social és tenir clar quina és la cadena de valor, és a dir, què es vol fer. Si aquesta persona, a més, també sap per què ho vol fer, disposa d’un valor afegit molt important, que serveix per reforçar les conviccions, ser constant i tenir més empatia. Si a tot això hi afegim un interès col·lectiu, aquell projecte obté una força singular. Percebo que cada dia hi ha més persones joves que es plantegen produir, consumir o gestionar de maneres diferents. Hi ha l’eclosió del cotreball, el micromecenatge, la cocreació, el cotxe compartit, les compres de segona mà... El desenvolupament d’internet ha facilitat models d’empresa més col·laboratius i pensats per consumir i produir d’una altra manera, i amb un interès col·lectiu.
A finals de setembre es va aprovar al Congrés una llei estatal de suport a l’emprenedoria i a la seva internacionalització. A banda d’aspectes fiscals, la llei parla de fomentar “la cultura de l’emprenedoria”, però en cap cas esmenta les empreses col·lectives com les cooperatives, ni els aspectes socials de l’activitat econòmica. És una oportunitat perduda?
L’important serà constatar quant de temps estarà en vigor la llei, el temps dirà si la seva aplicació ha estat efectiva. Amb tot, és cert que té alguns aspectes interessants, com la reducció de la tarifa per als autònoms i el pagament de l’IVA fins al cobrament de les factures. Pel que fa al tema de les bonificacions fiscals, no sóc tan optimista, ja que la gran majoria d’empreses joves encara no tenen beneficis. D’altra banda, la Llei d’economia social la va encertar a l’hora de parlar d’un concepte ampli d’economia social i destacar-ne els principis bàsics que, dit sigui de passada, són dinàmics i es poden matisar en funció de la conjuntura. Em sembla que amb això n’hi ha prou. D’altra banda, també veig amb simpatia la iniciativa legislativa per regular el nou model d’empresa de la Societat Limitada d’Interès General. Crec que l’emprenedoria social no ve delimitada per la forma jurídica –tot i que és interessant–, sinó per la motivació i la forma de fer les coses, i per la cadena de valor de l’empresa. Ara és un bon moment per repensar aquest tema i renovar el posicionament de l’emprenedoria i l’economia social a casa nostra.
En els últims anys, sovint has definit l’economia social com a un dels “jaciments d’ocupació”. Quins són, per a tu, els principals punts forts, i també els principals punts febles, de l'economia social en general i el cooperativisme de treball en particular, a Catalunya?
Em preocupa que arran de la conjuntura de la crisi es pugui identificar l’emprenedor amb l’especulador o l’oportunista, ja que això desvirtua el concepte d’emprenedoria. Durant la meva trajectòria, he tingut la sort d’acompanyar milers de persones emprenedores. Abans, es podia començar a facturar al cap de dos mesos i ara potser es triga més de dos anys. Per tant, no es pot fer pressió social i responsabilitzar aquestes persones emprenedores de la sortida de la crisi. Al contrari, hem de valorar aquest esforç i crear entorns perquè sigui més viable. L’emprenedoria social és transversal. Hi ha emprenedors que obren nous mercats socials pel que fa a l’accés a l’habitatge, l’atenció a les persones amb capacitats diferents, en serveis vinculats a la salut o la prevenció... Estem descobrint que tenim molts reptes socials, alguns molt antics, però d’altres són nous. Els emprenedors són capaços de detectar-los i organitzar-se per generar respostes amb bons resultats. Posem per cas Som Energia. Segur que els començaments van ser difícils, però tenia clar que volia crear una via per canalitzar el consum energètic i, al mateix temps, generar energia alternativa. Segur que no és la solució al sistema energètic, però és un referent i, en qualsevol cas, té la capacitat d’anar creixent en nombre de socis –uns 11.000– i generar recursos de capital per invertir. Aquesta empresa genera poca ocupació, però té un impacte social molt elevat pel que fa al consumidor.
En quins altres sectors productius ens podem fixar?
Hi ha molts exemples d’empreses amb interès col·lectiu que són capaces d’innovar en sistemes de gestió per tal d’anar generant impacte social. En aquest sentit, el Centre Especial de Treball Teixidors és molt innovador, perquè sap combinar bé l’impacte social i l’econòmic, i ha sabut constatar que la feina dels telers manuals ha d’aportar un gran valor per poder entrar al mercat. El sector d’atenció a les persones també és un bon exemple –amb cooperatives com Suara–, però també ho és una petita consultoria per donar serveis a pares adoptants al llarg de tota la vida, un servei integral que es pot demostrar que és una nova necessitat social com a conseqüència de l’ampliació d’aquest tipus de famílies a Catalunya els últims anys. L’emprenedoria social no es restringeix únicament a empreses que fomenten la integració laboral de les persones en risc d’exclusió, va molt més enllà. Avui hi ha molts exemples de productes i serveis que combinen la millora de la qualitat de vida de la gent i l’interès col·lectiu. El conjunt de la població no ha d’identificar l’emprenedoria social com a acció social o voluntariat, encara que és molt important i lloable. Quan parlem d’emprenedoria social estem parlant de models de negoci.
Per acabar, quin és l'objectiu del nou programa Ara_Coop de creació de cooperatives i en què es diferencia de programes anteriors?
El Departament d’Empresa i Ocupació va obrir una convocatòria perquè es presentessin projectes en el context del programa marc Ara_Coop, que té una dotació de prop d’un milió d’euros. Volem que incorpori les activitats d’aquest departament i les de les entitats que li donen suport i hi col·laboren. Ara_Coop té com a objectiu renovar, ampliar i enfortir l’economia social i cooperativa a Catalunya. I ho vol fer amb les entitats representatives del cooperativisme com a sòcies del projecte –la Confederació de Cooperatives de Catalunya i cadascuna de les federacions–, i també amb la cinquantena d’ajuntaments, entitats, consells comarcals, cambres de comerç, universitats, etc. que li donen suport. Bàsicament, hi haurà tres línies d’activitat. En primer lloc, la presència transversal del model d’economia social i cooperativa en el conjunt de les activitats que ja s’estan desenvolupant des de diferents àmbits de promoció econòmica local. En segon lloc, una nova metodologia de promoure processos de creixement i internacionalització d’empreses d’economia social i cooperativa que ja tenen una trajectòria. Finalment, es fomentarà la presència d’aquest sector econòmic a escoles i universitats.
