Recuperar l’esperit de la botiga de barri, apostar per la producció arrelada al territori i oferir una sortida laboral a persones amb discapacitat és la proposta de Coopmercat, del grup cooperatiu Taller Escola de Barcelona (TEB). El passat mes d’octubre, Coopmercat va inaugurar la primera botiga a la capital catalana, espai vinculat a altres serveis que aposten per obrir-se a la ciutat.
Olis, vins, lactis, embotits, alguns productes frescos de temporada com la patata del bufet... Són productes que podem trobar en moltes botigues de queviures. A les prestatgeries de Coopmercat, però, aquest ventall adquireix una dimensió diferent, a mig camí entre les agrobotigues i els establiments de barri de tota la vida, però en clau netament cooperativa.
Per entendre la naturalesa de Coopmercat primer cal rebobinar per veure els orígens de TEB, que ha anat creixent gràcies a diversos Centres Especials de Treball (CET) en sectors com l’embalatge (packaging) i la logística. En l’àmbit dels serveis, aquest grup cooperatiu tenia experiència en jardineria i, a partir de 2009 –quan va esclatar la crisi–, va decidir obrir una línia de neteja i serveis de proximitat a Barcelona per recol·locar les persones de la indústria. En aquest context, el TEB va signar un conveni de col·laboració amb el mercat de la Concepció, a l’eixample barceloní, per fer el repartiment de les compres als domicilis dels clients.
“Després, ens vam començar a plantejar quines altres feines podíem fer, i va sorgir la idea de l’acompanyament. Hi ha persones grans amb dificultats de mobilitat que els agrada fer la compra en comptes d’encarregar-la per telèfon. També vam pensar que podríem ser els repartidors de productors que no tenen distribució a Barcelona”, explica la responsable de comunicació de TEB, Pepa Muñoz.
LA INTERNACIIONALITZACIÓ, A LA CANTONADA
Amb aquestes dues idees –repartiment a domicili i distribució de petits productors–, TEB va començar a col·laborar amb Innovació i economia social en la Mediterrània (IESMed), que els estava assessorant en temes d’internacionalització. Paradoxalment, la resposta a l’expansió del grup tenia a veure amb el territori més proper, és a dir, el barri. A partir d’aquí, va començar a agafar forma la proposta d’obrir botigues de productes cooperatius a la ciutat de Barcelona. L’IESMed estava treballant en un projecte d’unificació de sinergies per tal que les cooperatives milloressin les opcions de comercialitzar els seus productes. Es va encarregar de fer una selecció de 70 empreses, que és el nucli de productors inicial que ha cregut en el projecte i que avui són els principals responsables d’abastir la botiga de Coopmercat. Moltes d’aquestes empreses no tenien canals de distribució –o bé no els sortien a compte– i estaven interessades a portar els productes a Barcelona. També es tractava d’evitar els intermediaris, la qual cosa sovint provoca que aquest tipus de productes s’acabin encarint excessivament en arribar a la gran ciutat.
“Sempre hem optat per cooperatives, però no volem deixar de ser una botiga de barri. Les cooperatives i les entitats socials encara no tenen prou producte per omplir tota la botiga, per això també treballem amb empreses locals que aporten un valor afegit”, explica Muñoz. Pel que fa als preus, es negocia directament amb els proveïdors un preu just que deixi un marge suficient per al manteniment de la botiga. “També volem defugir del concepte de delicatessen, volem una botiga amb formats i productes assequibles, i sempre intentem que hi hagi una varietat de preus”, afirma Muñoz.
Un altre punt clau de Coopmercat és la dinàmica a dues bandes, de coneixença mútua, iniciat entre la cooperativa i els seus proveïdors. “Després de seleccionar-los, hem fet un procés perquè els nostres treballadors i treballadores els coneguin i sàpiguen a quin projecte social s’està donant suport. Això forma part de la nostra filosofia”, reflexiona Muñoz. “El comerç de proximitat ha de poder explicar la història que hi ha darrere de cada producte”, afegeix el director de projectes d’estratègia empresarial de l’IESMed, Albert Forcades.
CADA PRODUCTE, UNA HISTÒRIA
Les històries d’aquests productes les escriuen dia a dia la multitud de cooperatives, empreses i associacions que entenen que el vessant social no es pot desvincular de l’activitat econòmica, i que són les aliades naturals de Coopmercat. Algunes d’aquestes organitzacions ja disposen de mecanismes per accedir als mercats, com ara Empordàlia, elaboradora de vins i olis amb la varietat d’oliva autòctona argudell. Segons explica Nino Valiente, responsable de vendes d’aquesta cooperativa establerta a Pau i Vilajuïga (Alt Empordà), “vam conèixer el sistema més personalitzat de Coopmercat i creiem que hem de participar en aquests tipus de projectes amb més cooperatives”.
Per a altres organitzacions més petites, l’experiència de Coopmercat suposa fer un salt endavant i poder començar a donar una millor sortida als seus productes. És el cas de Delícies del Berguedà, una empresa d’inserció que produeix lactis i que treballa per a la inserció laboral de joves amb patologia dual. “Poder treballar amb gent sensibilitzada és molt millor. De cara al públic, és important que es coneguin les empreses com les nostres, que fem productes amb valor afegit”, afirma el gerent de Delícies del Berguedà, Josep Maria Sala. Per a empreses com aquesta, que ocupa tres persones amb discapacitat, la creació de xarxes com la que està establint amb Coopmercat té un potencial de creixement molt important. “A llarg termini, el nostre objectiu és fer producció ecològica i poder obrir una residència per a joves”, conclou Sala.
POTENCIAL D'OCUPACIÓ
A més de cent quilòmetres de Cercs (Berguedà), el responsable de la botiga de Coopmercat, Eduard Díaz, observa els iogurts de Delícies del Berguedà, un dels productes que cada dia es reposen a la prestatgeria de refrigerats. Abans, Díaz dirigia el servei de repartiment porta a porta del mercat de la Concepció, i ara, darrere del taulell, coordina les rutes que es fan pel barri. De moment, la botiga del Passeig de Sant Joan dóna feina a set persones amb un grau baix de discapacitat física o intel·lectual. “Per a aquestes persones, és molt millor estar aquí que en un taller. A la botiga aprofitem les hores mortes per apuntar les varietats de vins i quines característiques tenen, o les propietats de cada tipus d’infusió que venem. Així anem aprenent i després ho podem explicar a la gent que ve a comprar”, afirma Díaz. La pedagogia sobre el projecte és una assignatura contínua, per això Díaz no es cansa d’explicar a la clientela que són una cooperativa d’inserció i que treballen amb productes de la terra.
Són quarts d’onze del matí i els primers clients comencen a deixar-se veure. A l’altra banda del taulell, la Marta Segura –que ja havia treballat encaixant productes en la cadena de producció i d’administrativa amb TEB– s’encarrega d’atendre’ls. “Ja estava acostumada a estar de cara al públic perquè anava sovint a fires, el que m’agrada més d’aquesta feina és el contacte amb la gent”, explica la Marta. Fora de la botiga, és el torn de l’Iván Cruz, que s’encarrega de fer el repartiment dels productes. “Ara la gent ens està començant a conèixer perquè ens comencem a moure pel barri”, explica Cruz, que abans també havia estat al mercat de la Concepció i ja està molt avesat amb el tracte directe amb el client. La ruta que fa ara se centra a portar comandes casa per casa, però aviat espera donar servei a altres botigues de l’Eixample. “Som un col·lectiu que ens obrim al barri, que sortim una mica de l’armari, i així la gent es va traient del damunt alguns prejudicis que té sobre els discapacitats”, rebla Muñoz.
Segons les previsions d’expansió, el projecte podria donar feina a gairebé un centenar de persones, la majoria amb discapacitat, vinculades a les botigues, però també a altres tasques, com la neteja i la gestió del magatzem. Tot això, en el sector dels serveis, que té unes ràtios molt més restrictives que en l’àmbit industrial pel que fa a la contractació de personal en risc d’exclusió social (en el primer cas, un monitor es responsabilitza de 8 persones, mentre que en el segon cas la ràtio és d’1 a 3).
OBRIR-SE AL BARRI
L’altra pota que complementa Coopmercat és el projecte Porta a Porta, un servei de repartiment de les compres, sobretot a particulars, però que en el futur pretén ampliar-se al petit comerç del barri. D’aquesta manera, es podria arribar a acords amb altres botigues del voltant per dur comandes de flors, pernils o qualsevol altre producte. A banda, Coopmercat també distribueix producte fresc de proximitat mitjançant un conveni amb Mengembaix per tal d’aprofitar el mateix circuit de distribució i ofereix serveis de repartiment de cistelles ecològiques (o fa de punt de recollida), en col·laboració amb les cooperatives Frescoop i La Tavella. Gràcia, el districte on acaba d’obrir la botiga de Coopmercat, ja disposa d’un teixit consolidat de cooperatives i grups de consum agroecològic autogestionades i la proposta de Coopmercat ve a complementar-les i oferir servei “a un sector de la població que vol consumir de manera diferent, però que potser no té temps per participar en un grup de consum”, segons Muñoz.
A la llarga, l’objectiu de Coopmercat és crear una xarxa més àmplia d’establiments a Barcelona per poder oferir serveis al comerç i reforçar el repartiment de productes. D’aquesta manera, s’eliminarien els petits trajectes en furgoneta urbans, que és una de les ineficiències –per la contaminació que genera i l’alt cost econòmic que suposa– detectades en el sistema de distribució del petit comerç. A llarg termini, Muñoz explica que “la nostra idea és tenir establiments en diferents barris per ser sostenibles i poder fer gran part de la distribució a peu, amb un carretó, o bé en transport públic.”
Amb vista als propers anys, Coopmercat intentarà complementar la seva oferta amb altres serveis com la neteja de vidres, per exemple, tal com ja es fa al mercat de la Concepció, o serveis relacionats amb la consergeria i la recollida de paquets, gestionar subscripcions de revistes que per art de màgia desapareixen de la bústia... En definitiva, recuperar una mica l’esperit dels porters de l’Eixample de tota la vida adaptats a les noves demandes dels barris. La inspiració són les agrobotigues que estan impulsant moltes cooperatives agràries, però traslladades a l’àmbit urbà. El projecte aspira a créixer en xarxa, ja que, segons Forcades, “una de les fites és fer entendre a les cooperatives que la creació de bones xarxes és una oportunitat d’expansió”. Si les previsions de creixement es compleixen, Coopmercat esdevindria el primer referent de productes cooperatius en una trama urbana, una experiència única a escala europea.
COOPMERCAT EN XIFRES
- Coopmercat és una iniciativa de Taller Escola Barcelona, grup cooperatiu format per set cooperatives d’iniciativa social: TEB Barcelona, TEB d’Habitatge, TEB Gestió, TEB Solucions, TEB Verd, TEB Vallès i Taller Escola Barcelona
- Coopmercat disposa de 600 referències de productes de 70 empreses catalanes
- El projecte preveu obrir 12 botigues més fins al 2015 (4 al 2014 i 8 al 2015)
- Potencial de generar ocupació: 96 llocs de treball, un 60%-70% corresponent a persones amb discapacitat física o intel·lectual
- El 80% dels productes que hi ha a les prestatgeries de Coopmercat tenien dificultat per distribuir-se a la ciutat de Barcelona