Back to top

Novetats en la regulació de les cooperatives

Redacció
6 des. 2011
novetats_regulacio_coop|nexe24_nx2404

Perfecto Alonso ens descriu amb concisió les principals característiques del nou projecte de llei de cooperatives de Catalunya, un projecte que encara es troba en fase de debat. Tal com observa Perfecto, debatre és una forma d’avançar i de créixer com a socis, com a cooperatives i com a moviment.

Novetats en la regulació de les cooperatives

Recentment s’ha posat en circulació l’esborrany de la nova regulació que el govern vol fer de la llei de cooperatives. Aquesta nova regulació està aixecant, com és fàcil imaginar, debats apassionats sobre el seu contingut. Des d’aquest article s’intenta posar de manifest les novetats més significatives respecte a la normativa actual, amb la finalitat de facilitar el coneixement del seu contingut. Els comentaris responen a la intenció de poder realitzar puntuals aclariments a les novetats proposades per tal de facilitar la seva compressió.

Anàlisi del contingut

En el Capítol 1, de disposicions generals, es dóna una nova manera de definir les cooperatives. S’amplia el dret supletori a l’aplicació subsidiària del dret civil català pel que fa al llibre III dedicat a les persones jurídiques, i les cooperatives es defineixen com societats de responsabilitat limitada.

En el Capítol 2, sobre la constitució, s’estableixen mesures per facilitar la constitució de les cooperatives com suprimir l’exigència de comparèixer tots els socis constituents davant el notari, en el moment de la constitució. Se suprimeix també la regulació de les limitacions de les operacions amb tercers. Desapareixen las cooperatives de segon grau i totes passen a ésser de primer grau.

Especial esment en aquest capítol mereix la regulació de l’article 7 de l’esborrany que ve a ser la guia a seguir per a l’elaboració dels estatuts en el moment de la constitució. En aquest article s’estableixen els requisits mínims que han de tenir els estatuts, i es posa de manifest la possibilitat d’autoregular-se en aspectes que no són recollits en la llei.

En el Capítol 3, sobre règim social, es regulen els socis. Disminueix el nombre de socis necessaris per constituir una cooperativa, que passa de ser tres a dos. Es redefineix un tipus de soci existent, el soci col•laborador, com a soci inversor, modificant les seves funcions i regulació. Es manté la limitació, per a aquest tipus de socis, en la participació dels excedents de la cooperativa. La regulació que, d’aquest capítol, es fa per llei, en l’actual regulació, es remet als estatuts en el nou projecte.

En el Capítol 4, sobre estructura societària; en la secció primera se simplifiquen les competències exclusives de les assemblees. En el cas que l’assistència a l’assemblea sigui majoritària, es redueix l’exigència del vot qualificat. S’aclareix l’emissió dels vots en les assemblees, definint el valor dels vots en blanc. S’amplia a tot tipus de cooperatives la possibilitat de ponderar el vot en la proporció que s’establia en la regulació anterior per a les cooperatives de serveis.

En la Secció Segona, sobre l’òrgan d’administració, les novetats mes significatives són la possibilitat de disposar d’un òrgan d’administració (l’actual consell rector) com un òrgan unipersonal o pluripersonal, trencant amb la tradició de l’òrgan col•legiat com a única opció de gestió; la possibilitat que puguin participar persones externes, no sòcies, en els òrgans col•legiats d’administració, les quals tindran responsabilitat per la seva gestió i/o decisions.

En la Secció Tercera, sobre l’òrgan de control, s’estableix l’òrgan de control com un òrgan supervisor, de les funcions de l’òrgan d’administració. Desapareixen els interventors de comptes, assumint les seves funcions aquest òrgan, més les que la llei els permet.

En la Secció Quarta, sobre disposicions comunes, si elimina l’obligació d’acudir a l’assemblea abans de la via judicial per resoldre els problemes entre els socis i la cooperativa.

En el Capítol 5, sobre règim econòmic, es dóna una nova regulació del capital social, les aportacions obligatòries i les participacions. Els socis que tinguin activitat cooperativitzada han de fer les aportacions obligatòries que s’estableixin en els estatuts.

Els socis inversors són aquells que, sense fer l’activitat cooperativizada, subscriuen participacions de la cooperativa. En el cas que els socis que facin l’activitat cooperativitzada, a més de les aportacions obligatòries, subscriguin participacions, adquiriran també la condició de socis inversors.

Així mateix, les aportacions obligatòries i les participacions s’adeqüen a les exigències comptables. En el moment que un soci que ha fet aportacions obligatòries abandoni la cooperativa, podrà convertir les seves aportacions en participacions o en deute subordinat. Les participacions podran ser transmeses a tercers, amb el consentiment de l’òrgan d’administració o adquirir-les la cooperativa en autocartera.

Desapareix el concepte de capital voluntari que es transforma en aportacions voluntàries, les quals podran ser retornades en el moment de la baixa del soci que faci l’activitat cooperativitzada. A més, el retorn de les aportacions voluntàries i altres partides retornables es regularà per estatuts.

Es limiten els percentatges de destinació al Fons de Reserva Obligatori, que passen d’un 30% a un 20%, amb la limitació, per a la seva dotació del 50 % del capital social, mentre que la destinació del Fons de Promoció cooperativa es limita al 5%, com a mínim, dels excedents.

Conclusió

A manera de conclusió, podem dir que la nova regulació proposada posa de manifest una intenció respecte a la idea de com han de ser o es vol que siguin. Aquesta idea, sense ser rupturista amb la idea actual, suposa una innovació en el disseny de les organitzacions que pretén regular. Com tota innovació, suposem que hi haurà diferents criteris per a la seva valoració. Per la nostra banda, tan sols s’ha volgut fer a grans trets una exposició que pugui servir de guia per a la seva comprensió.

Com a única aportació, direm que benvingut sigui el debat que aquest procés pugui generar; és una forma d’avançar i de créixer col•lectivament i individualment, com a socis, com a cooperatives i com a moviment.

Autoria: 
Redacció