Back to top

Valors amb fonaments

Redacció
6 jun 2018
valors_fonaments|nexe38_1

A ningú no se li escapa que un dels àmbits que més s’ha relacionat amb les males pràctiques durant aquests últims anys és el de l’habitatge i l’urbanisme. En aquest article coneixerem unes quantes cooperatives de treball que estan regenerant el sector perquè torni a tocar de peus a terra.

Dret a la ciutat, dret a l’habitatge, eficiència energètica, bioconstrucció, participació ciutadana... són alguns dels àmbits d’activitat de les cooperatives d’arquitectura i urbanisme que s’han constituït a Catalunya durant els últims cinc anys. Es tracta d’empreses joves, molts cops integrades per persones amb experiència prèvia en el sector associatiu i els moviments socials, que apliquen a la seva feina mirades pluridisciplinàries i el treball en equip. A més, participen activament de xarxes i entitats de segon grau, com la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i altres organismes.

Aquestes cooperatives de treball estan revitalitzant un sector que intenta treure’s de sobre la mala premsa generada durant la darrera dècada amb fenòmens com la bombolla immobiliària i l’especulació urbanística. “Un dels objectius principals del cooperativisme és la transformació social, un aspecte que ha mancat en el sector de la construcció, on s’ha perdut de vista el dret a l'habitatge, per exemple”, apunten des del Risell.

Amb el mateix esperit crític, Celobert hi afegeix que “el món de l’arquitectura i l’enginyeria ha estat tradicionalment vinculat a la inversió immobiliària i més aviat desvinculat d’allò social i mediambiental. Ha posat en valor la creació individual i la rendibilitat econòmica per davant d’allò col·lectiu i de la rendibilitat social

Per a La Col, el context actual de desenvolupament del cooperativisme “és una oportunitat per apropar l’arquitectura i l’urbanisme a la societat civil, fomentant processos de baix a dalt, on l’autogestió, la implicació i la corresponsabilitat de les persones usuàries i habitants de l’espai urbà pren una importància central”.

En una línia similar s’expressa labaula cooperativa d'arquitectes, que entén que aquestes cooperatives creades recentment “demostren que es pot donar resposta a les expectatives i demandes socials actuals en camps com la participació ciutadana, la mediació entre societat civil i administració i els conflictes urbanístics”. Des de Raons Públiques, hi introdueixen un component de caire més pràctic: “el cooperativisme, en l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme i la planificació urbana aporta la idea d’aprofitar al màxim els recursos i les capacitats de cada comunitat; busca crear llaços i generar dinàmiques que després permeten gestionar millor els espais creats”. Finalment, Oikosvia apunta que, gràcies a l’estructura cooperativa, la seva estructura organitzativa i econòmica ha millorat i, al mateix temps, ha anat incorporant nous socis al projecte.

Des de Nexe hem conversat amb aquestes sis cooperatives per conèixer el sector d’activitat de més a prop i veure com traslladen els valors cooperatius als projectes i a la seva forma de treballar.

CELOBERT: "APOSTEM PER LA RESPONSABILITAT SOCIAL

Cooperativa de treball sense afany de lucre constituïda el 2010 que ofereix serveis d'arquitectura, enginyeria i urbanisme amb responsabilitat ecosocial. Té tres àmbits d’actuació: l’àrea de projectes d'arquitectura i enginyeria, l’àrea de rehabilitació de finques i l’àrea de planejament en habitatge i urbanisme.

Quins són el valors afegits que creieu que aporteu pel fet de ser cooperativa?
“En una cooperativa d’arquitectes, i més encara quan és pluridisciplinària –amb enginyers, aparelladores, urbanistes, interioristes–, la figura de l’arquitecte “individu” o “estrella” (pròpies de l'escola de Barcelona) es pot superar per aprofitar tot el potencial del treball en equip. No tan sols pel que fa a la gestió empresarial (democràtica i participativa), sinó també al procés de creació i disseny que implica la feina. Els nostres projectes no els fa una persona, sinó un equip.

Apostem per una arquitectura i una enginyeria amb responsabilitat social, que posi la creativitat i la tecnologia al servei de la societat per davant de tot. Això vol dir prioritzar la reducció de la petjada ecològica (bioconstrucció, producció local dels materials, alta eficiència energètica, mínimes emissions de CO2) i el bé comú.

Pel que fa a l'urbanisme i el planejament, els principis cooperatius fomenten que l'habitatge i la ciutat s’entenguin sobretot com un dret i no com un bé d'inversió. Per tant, tant el planejament urbanístic com els plans d'habitatge que realitzem intenten fer aflorar un tipus d’habitatge accessible i no lucratiu”.

Projectes i/o línies de treball més destacades
En l'àrea de projectes, Celobert està acabant la construcció de la Hulohaus a Cerdanyola del Vallès. Es tracta d’una casa amb estàndard passivhaus feta amb materials de bioconstrucció, un tipus d’edificació poc estesa al nostre país que compleix els requisits del certificat d’eficiència energètica més exigent del món. D’altra banda, també estan portant a terme la reforma interior d’uns habitatges d'Arrels Fundació destinats a persones sense llar.

En l'àrea de rehabilitació, està treballant amb les finques de la Fundació Roca i Galès: s’encarreguen de diagnosticar les patologies de l'edifici, fer la certificació energètica, proposar les intervencions de millora, per posteriorment dirigir l'obra i gestionar els ajuts públics en rehabilitació que podran rebre.

Des de l'àrea d'urbanisme i habitatge, en aquests moments acompanya un col·lectiu del Poblenou per promoure una cooperativa d'habitatges. També està redactant el pla pel dret a l’habitatge de la ciutat de Barcelona i fent un cens i un pla d’activació d’habitatges buits per a polítiques socials a Cardedeu i Cardona.

EL RISELL, UNA MIRADA TRANSVERSAL

El Risell va començar a caminar l’octubre de 2012 i, actualment, el formen tres sòcies treballadores: una arquitecta tècnica, un sociòleg i una ambientòloga, a més de disposar d’una àmplia xarxa de col·laboradors. Els projectes en què participen tenen a veure amb la planificació i les tasques de consultoria tècnica.

Quins són el valors afegits que creieu que aporteu pel fet de ser cooperativa?
“El cooperativisme no defensa ni treballa per l'especulació en general i en particular per l'especulació dels drets bàsics. Alhora, ofereix una mirada transversal i treball en xarxa, la qual cosa beneficia l’usuari final”.

“Estem connectats amb altres cooperatives que són complementàries mitjançant Més Opcions i grups sectorials de la XES. Això ens aporta molts avantatges a l’hora de presentar-nos a concursos, innovar i solucionar puntes de feina, per exemple”.

Projectes i/o línies de treball més destacades
En aquests moments, el Risell està treballant en un projecte en fase de prova pilot que busca l'apoderament en termes energètics d’aquelles persones que es troben en situació de risc d’exclusió social. Aquesta iniciativa explica i fomenta reduccions de la factura elèctrica segons la situació en què es troba cada llar.

D’altra banda, la cooperativa col·labora amb la fundació Hàbitat 3 per reformar habitatges que han estat cedits per propietaris particulars que, durant un mínim de tres anys, es destinaran a usos socials. Es tracta d’un projecte que fomenta el dret a l'habitatge digne.

LABAULA: SABA NOVA

Labaula va fer els primers passos a principis de 2012 sense estar constituïda formalment, mentre els seus futurs socis encara compaginaven aquesta dedicació amb altres feines. A principis de 2016 van consolidar-se com a cooperativa i ara els seus sis socis ja s’hi dediquen a temps complet. Treballen en diversos projectes d’edificació, rehabilitació, espai públic i disseny industrial. També estan començant a impulsar una línia d’investigació i recerca cultural en l’àmbit de l’arquitectura i el disseny.

Quins són el valors afegits que creieu que aporteu pel fet de ser cooperativa?
“El principal objectiu és trobar una forma i una estructura laboral més justes i equitatives en sintonia amb els temps actuals, on es reflecteixin les problemàtiques i les transformacions de la professió. Volem construir una estructura laboral estable que ens permeti autogestionar els encàrrecs i, a la vegada, investigar les possibilitats de l’arquitectura com a treball col·laboratiu i procés de creació col·lectiva.

Internament, la constitució com a cooperativa ens ha aclarit el model laboral i ara és un bon moment de transformació per investigar i posar en qüestió els processos de creació arquitectònics des d’una perspectiva cooperativa, allunyada de la figura tradicional de l’arquitecte com a autor independent i aïllat de l’obra”.

Projectes i/o línies de treball més destacades
En la seva curta però intensa vida, Labaula ja ha rebut uns quants reconeixements. És un projecte que es va acabar de gestar amb l’acompanyament tècnic i la formació de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i que a principis de 2016 va rebre el premi Manuel Arroyo.
Dos dels seus projectes també han estat seleccionats per als prestigiosos premis FAD d’arquitectura i disseny 2016, concretament a Parets del Vallès i Milà.

LA COL: CAP A LA CIUTAT COMUNA

El col∙lectiu La Col va iniciar la seva activitat l’any 2009 i fins al 2014 no es va constituir formalment com a cooperativa. Actualment són 14 persones sòcies (6 dones i 8 homes). La seva formació inicial beu de l’arquitectura, però després s’han anat capacitant en escenografia, sociologia, rehabilitació, gestió urbanística, soldadura i fusteria, entre altres disciplines. La Col està ben arrelada al barri de Sants (Barcelona), on participa activament en les plataformes Impuls Cooperatiu i Can Batlló és per al barri, aportant els seus coneixements en arquitectura i urbanisme.

Quins són els valors afegits que creieu que aporteu pel fet de ser cooperativa?
“Apostar per processos que requereixen una actitud proactiva i participativa a través d’intercanviar i compartir coneixements, generant espais basats en la cooperació social, que poden aconseguir una territorialitat política pròpia i alternativa a la ciutat capitalista. Els ateneus, les cooperatives de treball i consum i els espais urbans autogestionats són espais col∙lectius arrelats fortament al territori, amb voluntat de recuperar barris i municipis, caminant cap a una ciutat comuna.

En segon lloc, el treball d’intercooperació amb tots els proveïdors, clients i usuaris possibles per fer créixer el mercat social català, potenciant l’impacte positiu de cada acció que realitza la cooperativa. També és important la implicació en la construcció d’entorns amb el mínim impacte ambiental des de l’escala territorial, urbana i de la construcció material”.

Projectes i/o línies de treball més destacades
La Col està implicada en la cooperativa d’habitatges en cessió d’ús La Borda, que es començarà a construir després d’aquest estiu a Sants. Es tracta d’un projecte que incorpora tres dels temes principals que treballen com a cooperativa: la participació dels usuaris en tot el procés, la minimització de l’impacte ambiental i el desenvolupament d’un projecte de propietat col·lectiva com a alternativa al model actual d’entendre l’habitatge.

La cooperativa també participa en el Pla Local d’Habitatge de Barcelona, en una publicació sobre participació en arquitectura i urbanisme, a l’escola de Teatre de la cooperativa el Timbal, en el procés participatiu del solar de la muralla (al barri gòtic de Barcelona) i en diverses reformes  d’habitatges.

RAONS PÚBLIQUES: PLANIFICACIÓ PARTICIPATIVA

El projecte Raons Públiques va néixer el 2009 vinculat a l’organització Arquitectes sense Fronteres. Establerts al Poble Sec (Barcelona), l’any 2015 van transformar l’associació en cooperativa i ara són sis socis treballadors especialitzats en arquitectura, disseny, educació i urbanisme des d’una òptica participativa.

Quin són el valors afegits que creieu que aporteu pel fet de ser cooperativa?
“Mitjançant el nostre treball volem potenciar la corresponsabilitat a l’hora de desenvolupar processos de transformació urbana exigint i promovent la responsabilitat per part de tota la ciutadania, la qual cosa significa buscar una implicació directa dels usuaris en el disseny i la construcció del seu entorn.

Aportem els valors de proximitat, i la voluntat de generar diàleg i impulsar el debat entre diferents opinions. Aportem la idea que tothom és igual d’important i necessari en un procés,  que el temps és un valor i que l’aprenentatge és part del producte final”.

Projectes i/o línies de treball més destacades
“Ara ens estem centrant en les reformes de patis escolars amb la participació de tota la comunitat educativa, com per exemple a l’Escola Dovella a Sant Martí (Barcelona). D’altra banda, també volem acompanyar diferents comunitats en la concepció i materialització dels espais que fan servir diàriament, com equipaments públics: és el cas del procés participatiu pera la definició del futur del Firal d’Olot, un dels espais més estimats i representatius de la capital de la Garrotxa. Finalment, també estem col·laborant amb l’Ajuntament de Granollers per tirar endavant el projecte A les places!, amb l’objectiu d’implicar la ciutadania i les entitats locals en accions socioculturals a diferents places de la ciutat.”

OIKOSVIA: CRUÏLLA DE PROJECTES

Oikosvia és una cooperativa de serveis fundada l’any 2000 per tres socis que, tot i provenir d’àmbits diferents, compartien molts punts d’afinitat. El primer estava vinculat al col·legi d’arquitectes i el segon a la universitat com a docent, mentre que el tercer se centrava sobretot en el seu despatx professional. La nova estructura els va permetre presentar-se a alguns concursos amb més garanties, posar en comú alguns encàrrecs, treballar-ne d’altres de manera individual i afegir nous perfils i habilitats a l’equip. Avui, la cooperativa està formada per sis persones (cinc arquitectes i un enginyer) de diferents generacions especialitzades en àmbits com el desenvolupament de projectes, la direcció d’obres, l’urbanisme i l’eficiència energètica.

Quins són els valors afegits que creieu que aporteu pel fet de ser cooperativa?
Amb l’aval de més de 15 anys de trajectòria, Oikosvia reflexiona que “la decisió de transformar-se en cooperativa va ser encertada. La manera de treballar els projectes és cooperant, i el fet d’anar incorporant professionals especialitzats ens ha aportat molts punts positius. El cooperativisme aporta més capacitat de diàleg, i això es nota quan gestionem els projectes i estem en contacte amb els clients. També hi ha aspectes pràctics, com per exemple que els tant els recursos com les despeses queden més repartides.”

Projectes i/o línies de treball més destacades

La cooperativa va desenvolupar un projecte d’habitatge social per al Patronat d’Habitatge de Barcelona. Un dels projectes dels que van quedar més satisfets és la seu de l'Institut Geològic de Catalunya (IGC) a Tremp, que incorpora elements de geotèrmia i va obtenir el ressò en dos portals web d'arquitectura de gran difusió.

Darrerament, estan treballant per impulsar un projecte relacionat amb les cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús al Prat de Llobregat.

Autoria: 
Redacció