Finançar projectes de forma ètica i col·laborativa és una opció cada vegada més habitual entre les cooperatives i entitats que integren l’economia social i solidària. Així ho confirma l’últim Balanç Social de la XES.
Els projectes d’economia social i solidària solen presentar una gran vulnerabilitat en la seva sostenibilitat econòmica, precisament perquè no focalitzen l’activitat en l’augment de capital. La seva prioritat no és altra que proporcionar un impacte positiu per a la vida de les persones. I això, consideren que és incompatible amb engreixar el negoci del sistema financer tradicional. “Com pots finançar un projecte transformador a través d’una entitat bancària que participa del mercat de compravenda d’armes o que desnona veïnes cada dia?, es pregunta Sergi Salavert, membre de FETS-Finançament Ètic i Solidari. Conscients d’això, cada vegada més experiències busquen vies alternatives i coherents amb els principis ètics de l’economia social.
Però quines opcions existeixen quan no es compta amb un coixí econòmic amb què engegar i donar estabilitat a un projecte? La més estesa, sense dubte, és la subvenció, a través de la qual l’administració es recolza en moltes entitats per pal·liar les mancances de serveis públics alhora que premia aquelles que, de forma puntual, cobreixen una necessitat social.
Segons el darrer Balanç Social de la Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES), que recull dades de 2018, un 18,5% de les entitats depenen econòmicament de les subvencions públiques per la seva sostenibilitat. I, si disgreguem les dades per formes jurídiques, veiem que un 9% de les cooperatives de treball i les societats laborals depenen exclusivament d’aquest sistema de finançament; un percentatge que arriba al 15% en el cas de les cooperatives de segon grau o cooperatives de consum i serveis, i fins a un 31% en les associacions i fundacions més relacionades amb l’administració.
En la mateixa línia, la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya assegura que un 44% del finançament de les seves entitats prové de fons públics, si bé algunes tendeixen a explorar el fundraising o captació de fons procedents de particular, empreses o grups filantròpics.
Una opció cada vegada més recorrent és el del micromecenatge, que permet a un projecte o campanya garantir la seva viabilitat en petites aportacions de persones que els recolzen o bé participen del procés en format de prebenda.
Quan es publica un projecte de micromecenatge, els impulsors ofereixen recompenses als participants per animar-los a col·laborar, bé sigui obsequiant-los amb el producte, un servei que es derivi de la campanya o animant altres projectes a fer donacions o vendes a preu de cost. La xarxa de suport que es crea acaba donant al projecte una gran fortalesa, ja que no sols es tracta de l’aportació econòmica; també la difusió que es fa. D’aquesta manera és com algunes campanyes han esdevingut campanyes de comunicació per si soles. “La capacitat de mobilitzar una comunitat és el gran puntal del micromecenatge”, explica Gala Pin, responsable de comunicació de Goteo.
Actualment existeixen diverses plataformes que ofereixen la possibilitat de llançar campanyes d’aquest estil. És el cas de Verkami, Tot Suma o la mateixa Goteo, que com explica Pin, s’ha especialitzat en projectes que busquen un gran impacte social i transformador. “N’hi ha que malauradament hem de dir-los que no, ja que no estan pensats per a necessitats socials. En aquests casos els derivem cap a plataformes especialitzades en el seu àmbit”, afegeix. De fet, dels 924 projectes que la plataforma va rebre el 2019, només 237 van passar el filtre i, d’aquests, 216 van aconseguir els diners per finançar-se.
Amb tot, la via del micromecenatge ha agafat un gran impuls. Només en el cas de Goteo, ha passat de rebre 140 propostes el 2011 a tancar-ne 924 en el darrer exercici. Una xifra que li ha permès recaptar, durant aquests nous anys, 10.413.588 € per a projectes vinculats a l’economia social.
Entre les campanyes més reeixides de Goteo -comenta Gala Pin- trobem la impulsada el 2017 pel sindicat de venedors ambulants, creador de la firma de roba Top Manta. I és que, d’una previsió inicial de 20.000 euros per llençar una línia tèxtil, finalment va recollir 67.184 euros, un 334% més del que esperaven. Gràcies a això, el sindicat va obrir una botiga al Raval de Barcelona i, des de fa pocs mesos, s’han convertit en cooperativa de treball.
Amb tot, el Balanç Social de 2018 també observa que les cooperatives encara no estan avesades a recórrer a la banca ètica. Un àmbit que, juntament amb el programari lliure, encara està a la cua d’indicadors transformadors. Segons Salavert, això es produeix perquè “fins fa pocs anys era difícil trobar una entitat financera que assumeixi els valors ètics, ecològics i d’equitat que defensa l’economia social i solidària”. I, tot i que ara hi ha opcions per triar, com Fiare, Oikocrèdit, Triodos Bank o la cooperativa de préstec Coop57, moltes han de desenvolupar eines digitals para arribar al gran públic, com ara les passarel·les de pagament o els TPV virtuals.
Amb aquest propòsit ha sorgit La Coordi, entitat que promou el comerç just i les finances ètiques, que a través de la campanya ‘Diner Ètic: un catàleg d’entitats i serveis de finances ètiques’, enumera la relació de bancs, opcions d’estalvi i inversió, assegurances i productes de finançament que responen als principis transformadors pel qual aposten les entitats de l’economia social i solidària.
Aconseguir que els projectes tinguin a l’abast aquestes palanques econòmiques faria, sens dubte, que molts poguessin remuntar i estabilitzar-se en el seu àmbit d’actuació.
La pandèmia de la Covid-19 ha fet que l’economia social i solidària llancés a principis d’abril una iniciativa de captació de fons per esmorteir la sacsejada que ha patit el teixit cooperatiu i associatiu de Catalunya. Aquest fons de contingència té previst destinar el 20% de la recaptació a les cooperatives que han donat una resposta immediata a la crisi sociosanitària, sigui cosint o imprimint mascaretes de protecció, gestionant xarxes de distribució o ajudant a persones vulnerables; i el 80% a aquelles entitats de nova creació o que han incrementat el seu capital social. Això -asseguren- permetrà enfortir el teixit cooperatiu en previsió de futures crisis i obviar els mecanismes tradicionals d’obtenció de fons vinculats al capitalisme.
