Oriol Estela ens presenta Creating Good City Economies in the UK (Creant bones economies urbanes al Regne Unit) , un informe elaborat pel Centre For Local Economic Strategies (CLES) i la New Economics Foundation (NEF), consistent a mapar i analitzar els enfocaments econòmics alternatius que s’estan duent a terme a escala local per tot Gran Bretanya, prenent com a referència deu ciutats que es consideren “bones economies locals”: Belfast, Birmingham, Bristol, Cardiff, Glasgow, Leeds, Liverpool, Manchester, Newcastle i Sheffield. El suport a la propietat comunitària i cooperativa és una de les principals característiques de totes aquestes localitats.
Les charities són un tipus d’organitzacions sense ànim de lucre molt característic de la societat britànica. Enquadrades en el tercer sector, han de tenir un objectiu concret d’interès públic amb visió social i beneficis evidents per a la comunitat a la qual serveixen. Se’n troben de totes les mides, amb abast tant local com nacional, i per a qualsevol aspecte que afecta la vida quotidiana de la ciutadania. També, evidentment, en l’àmbit del desenvolupament econòmic local.
L’any 2015 la Friends Provident Foundation, una d’aquestes charities dedicada a fomentar una major resiliència econòmica mitjançant la generació de coneixement i l’acció estratègica local, va atorgar finançament a dues altres charities d’àmbit britànic, el Centre For Local Economic Strategies (CLES), amb seu a Manchester, i la New Economics Foundation (NEF), ubicada a Londres, per tal que fessin el mapatge i una anàlisi dels enfocaments econòmics alternatius que s’estaven manifestant a escala local per tot el país, prenent com a referència deu ciutats: Belfast, Birmingham, Bristol, Cardiff, Glasgow, Leeds, Liverpool, Manchester, Newcastle i Sheffield.
El projecte, anomenat “Activant economies locals alternatives” s’ha realitzat entre maig de 2015 i juny de 2016 i s’ha anat documentant a New Start Magazine, la revista creada pel CLES l’any 1999 per documentar les iniciatives de canvi social i econòmic impulsades localment al Regne Unit i internacionalment.
Creating Good City Economies in the UK (Creant bones economies urbanes al Regne Unit) és l’informe que recull els resultats generals d’aquesta treball de recerca i proposa, a partir d’aquests resultats, deu passes per construir bones economies urbanes al Regne Unit (i més enllà).
El treball parteix de la constatació que els enfocaments econòmics tradicionals/dominants no estan funcionant en les ciutats del Regne Unit a l’hora de superar els efectes de la crisi. El retorn al creixement econòmic no comporta beneficis per a tothom ni redueix les desigualtats; al contrari, es detecten tendències molt preocupants en zones molt concretes de totes les ciutats on la situació empitjora contínuament, no ja des de la crisi recent, sinó des de fa quaranta anys: més infants vivint en la pobresa, més persones sense llar als carrers, més diferències en l’esperança de vida entre barris de la mateixa ciutat...
Són múltiples les raons d’aquest creixement de la pobresa i la desigualtat. En molts indrets la crisi derivada de la dràstica reducció de l’activitat industrial no ha estat encara compensada per l’emergència d’altres activitats. L’economia del coneixement ha obert una nova escletxa en les classes treballadores, amb una part substancial derivada cap a activitats precàries i mal remunerades. Per la seva banda, les retallades en els pressupostos públics han impedit moltes famílies accedir al suport necessari per tirar endavant en aquest context.
El model econòmic basat en l’atracció d’inversions, programes de regeneració, priorització del creixement econòmic i la confiança en la circulació de la riquesa des de les capes més benestants de la societat cap a la resta (la teoria de l’efecte trickledown que van fer famosa Ronald Reagan i Margaret Tatcher en els anys vuitanta) ha posat primordialment l’accent en la transformació física i les infraestructures més que no pas en les necessitats reals de les persones, tractant de crear espais d’oportunitat en localitzacions determinades en comptes de procurar crear llocs de treball en els barris on viu la gent.
L’informe utilitza dos termes específics per explicar aquesta situació. El primer és “aglomeració”, per tal de descriure críticament el model de concentració d’inversions en un espai per fer-lo atractiu i econòmicament dinàmic. L’altre terme és boomgoggling, de difícil traducció, però que expressa, en forma de denúncia, la creença que la inversió i les infraestructures per si soles poden frenar la pobresa i crear llocs de treball per a la gent amb baixa qualificació, el miratge que suposa considerar que un nou boom serà la solució als problemes econòmics de la comunitat.
És precisament en la necessitat de canviar la narrativa de l’economia on l’informe fa un dels seus èmfasis principals: deixar de parlar d’alternatives per parlar d’un nou corrent principal (new mainstream) o deixar de focalitzar les anàlisis sobre la pobresa i els seus problemes per centrar-se a analitzar com es genera i es reparteix la riquesa i quins són els actius de què disposa cada comunitat per treure’n profit. D’aquí en surt el fet de parlar de “bones economies locals”.
Aquestes bones economies locals es caracteritzarien, doncs, per:
- Comptar amb unes institucions locals (com ara els hospitals o les universitats) implicades en les seves comunitats i que es proveeixen localment.
- Incentivar el desenvolupament d’espais de cotreball on les persones puguin desenvolupar els seus projectes col·laborant i compartint amb altres.
- Disposar de líders locals orientats a apoderar les persones i les comunitats a fer el que han de fer per tal de trobar les seves pròpies respostes davant les necessitats.
- Prendre les decisions en matèria econòmica de manera participativa i concertada, assegurant que els més desfavorits també es beneficien del creixement econòmic.
- Atorgar als sectors cívics i socials un paper important en els plans econòmics de la ciutat, alineant les estratègies econòmiques i socials.
- Focalitzar esforços per construir una “economia fundacional” (sectors bàsics: des dels supermercats fins a les cures) que tingui en compte la qualitat de l’ocupació.
- Planificar noves infraestructures i projectes, públics o privats, integrats al lloc i que ofereixin beneficis concrets per als més pobres.
- Donar suport a totes aquelles iniciatives que tractin de canviar els sistemes que sostenen les dinàmiques econòmiques actuals.
- Situar l’empatia en el centre de les polítiques que es porten a terme.
El quadre inferior sintetitza les diferències entre el nou model i el model que es tracta de superar:
| “Bones” economies locals | Economies locals tradicionals |
| Resilients | Fràgils |
| De baix a dalt i plurals | Dissenyades des del centre |
| Codissenyades amb les comunitats | Consulta a les comunitats |
| Facilita el creixement del benestar i l’empoderament | Prioritzen el creixement del valor afegit brut |
| Desenvolupament basat en actius locals | Atracció d’inversions |
| Petites i especifiques del lloc | Grans i de “brotxa grossa” |
| Canvien el sistema | No redueixen la desigualtat activament |
| Donen suport a la propietat comunitària i cooperativa | Incentiven les gran empreses |
| Millora l’economia fundacional existent | Es focalitza en els sectors de gran creixement |
| Les cadenes d’aprovisionament locals permeten un efecte multiplicador | Els diners s’escapen de la comunitat |
| Financen el que és rellevant per a les necessitats locals | Les finances se serveixen a elles mateixes |
| Lideratge facilitador i col·laboratiu | Lideratge de dalt a baix |
| Les polítiques locals són realistes i alineades amb les necessitats | Els plans locals es basen en projectes estrella que busquen generar el proper boom |
En definitiva, un material per repensar la forma com veiem les economies locals i com actuem sobre elles, que es completa amb el relat específic de les diverses ciutats que han estat analitzades i que, a causa dels diferents perfils de cada una, ofereixen un ampli catàleg de lliçons inspiradores per a aquelles persones que es dediquen al desenvolupament econòmic local.
