La xarxa REAS Navarra compleix dues dècades de bona salut gràcies al reconeixement social i institucional de la seva tasca de dinamització de l’economia social i solidària.
Demostrar que hi ha altres maneres de fer economia i que aquesta és viable tant en la producció com en el consum. Aquest és un dels reptes quotidians que es proposa REAS Navarra, una xarxa integrada per una seixantena d’entitats que enguany arriba al 20è aniversari. “Navarra és una comunitat que té moltes possibilitats, ja que permet una relació entre els àmbits rural i urbà, amb una mida que també ens facilita fer propostes partint de la proximitat”, reflexiona Javier Liras, integrant de la secretaria tècnica de l’entitat.
REAS Navarra va néixer formalment el 2003, arran d’un procés de confluència entre 12 entitats que, des de feia temps, aplicaven els principis de l’economia social i solidària (ESS). Els orígens, però, cal buscar-los una mica abans, a la dècada de 1990, amb col·lectius i persones a títol individual que treballaven en l’àmbit de la inserció sociolaboral i la recuperació d’objectes per donar-los un nou ús. Pel que fa a la seva evolució, Liras creu que “cada cop se’ns esmenta més com a actors econòmics i menys com a entitats d’acció social, un paper al qual tradicionalment se’ns havia relegat”.
Durant la seva existència, la xarxa ha contribuït a dinamitzar la intercooperació i el mercat social, i ha fet un esforç d’incidència política per difondre el model de l’economia solidària. L’impuls a la banca ètica Fiare, el desenvolupament de l’Auditoria Social (eina equivalent al Balanç Social de la XES) i la creació del projecte Geltoki, un aparador de l’economia solidària a Pamplona, són alguns exponents de la feina feta, la qual li ha valgut ser distingida amb la medalla del Parlament de Navarra (2021) i la medalla d’Or de Navarra (2022), compartides amb altres organitzacions.
Fent balanç d'aquests anys, Liras destaca que "hem contribuït a fer que l'economia solidària a Navarra sigui reconeguda, tant per la població com per les institucions. I sobretot, gràcies a l'impuls de les entitats que formen REAS, s'ha demostrat que és un model real, sostenible i molt necessari en el context actual".
Actualment, l’economia solidària Navarra mou més de 37,2 milions d’euros en ingressos i compta amb més de de 10.000 persones implicades, entre treballadores, voluntàries i sòcies. Són algunes de les dades extretes de l’Informe d’auditoria social 2023, amb la participació de 41 entitats.
L’economia solidària d’aquest territori és una realitat diversa i heterogènia. De les entitats que han fet auditoria social, els sectors més importants són l’educació i la formació (36,6%), la intervenció social (24,4%) i consultoria, investigació i projectes (22,2%), seguit de la neteja (14,6%), l’alimentació i les begudes (14,6%), la salut i les cures (12,2%) i la cultura i l’oci (12,2%). Pel que fa a la forma jurídica, la majoria són associacions, fundacions i cooperatives.
Algunes conclusions interessants de l’auditoria –que recull les dades de l’exercici 2022– són que augmenta el nombre de persones treballadores, hi ha una millora de la majoria d’indicadors que mesuren la desigualtat de gènere, creix la quantitat d’entitats que tenen protocols per a la prevenció de l’assetjament sexual i s’incrementa la cooperació i les relacions econòmiques entre les organitzacions que formen part del mercat social.
Una altra de les claus per la implantació territorial de REAS Navarra han estat “les aliances amb les famílies de l'economia social, amb qui ens uneixen molts principis. Això ens ha permès unir forces per difondre el nostre model davant de l’administració pública”, afirma Liras. Això és important perquè les entitats vagin incorporant progressivament els valors de moviments com el feminisme o l’ecologisme, per exemple.
Així doncs, durant les darreres dècades moltes de les propostes i pràctiques de l’economia solidària han anat guanyant terreny gràcies a que bona part de la ciutadania ha augmentat la seva consciència social i mediambiental i busca alternatives a l’abast.
Qualsevol èxit, però, també comporta alguns perills. En aquest cas, l’existència d’empreses mercantils que no compleixen els criteris de l’economia solidària i que poden aprofitar-se de la bona premsa que té el sector. “Hi ha moltes marques que impulsen campanyes per mostrar els seus suposats beneficis socials i mediambientals quan, en realitat, són simples accions de màrqueting”, alerta Liras, fent referència a conceptes com el blanqueig verd o el blanqueig rosa.
Amb vista al futur, la xarxa navarresa s’enfronta als reptes que tenen la majoria dels col·lectius compromesos en una altra manera de fer economia. En primer lloc, aconseguir vèncer les pautes de consum a què ens aboca el mercat capitalista i, en segon lloc, incidir sobre l’educació econòmica i financera convencional, explicant hi ha altres patrons de producció i distribució que responen a criteris ètics i sostenibles i que, a més, també són rendibles.
A l’hora de fer projeccions, Liras creu que la xarxa navarresa encara té molt camp per córrer i que, dins d’aquesta estratègia d’arrelament, “és important col·laborar amb l’impuls de noves iniciatives, així com consolidar i agrupar les existents”. Des de l’entitat apunten que hi ha possibilitats de creixement en alguns sectors estratègics, com ara la producció energètica, la tecnologia, la distribució alimentària i les cures. Es tracta d’àmbits que també estan guanyant pes en l’economia convencional i on cal plantejar iniciatives en clau d’economia solidària.
Geltoki és un espai de referència per a l’economia solidària de Navarra. Ubicat a l’antiga estació d’autobusos de Pamplona, disposa d’un bar-restaurant, una botiga de productes de proximitat i una sala polivalent que ofereix una programació cultural estable. Creat ara fa cinc anys, l’edifici acull multitud d’iniciatives, de les quals destaca el mercat de productes ecològics de Navarra, que se celebra el primer dissabte de cada mes. Lander Martínez, responsable de comunicació, repassa la trajectòria i els principis del projecte.
Quins són els orígens de Geltoki?
La inquietud per crear un projecte referent de l’economia solidària a Navarra es remunta molt abans de l’obertura de Geltoki el 2018. El tancament definitiu de l'antiga estació d’autobusos l’any 2007 va suposar un impuls important per començar a fer passos amb l’objectiu que cristal·litzés aquesta inquietud. Com que es tractava d’un edifici cèntric, de propietat municipal i en desús, es va considerar que podia ser un enclavament ideal per acollir una proposta que en aquells moments encara no estava gaire definida. Partint d’aquesta base i gràcies al suport de REAS Navarra, van començar les trobades entre entitats locals i moviments socials, les quals van fer que l’ajuntament s’hi acabés implicant. Allò va permetre que s’iniciés la rehabilitació de la zona de taquilles de l’antiga estació fins a acollir un projecte cooperatiu que vam anomenar Geltoki (“estació”, en basc).
Us va inspirar alguna altra experiència similar?
Al principi ens vam inspirar sobretot en la Ciutat de l’altra economia, a Roma, però vam acabar creant el projecte gairebé sense referents, especialment pel que fa a la governança. S’ha de tenir en compte que es tracta d’una proposta força innovadora en què hi participen una institució pública (l’Ajuntament de Pamplona), una associació creada per agrupar les entitats impulsores, facilitar la posada en marxa del projecte i marcar-ne el rumb, i una cooperativa d'iniciativa social que s’encarrega de gestionar-lo (Geltoki Kooperatiba).
Quin balanç fas d’aquests cinc anys d’activitat?
És molt positiu. I és que, malgrat les dificultats financeres derivades de la posada en marxa del projecte i el repte que la pandèmia va suposar per a la viabilitat de l’espai, la iniciativa s’ha consolidat i avui és un referent inequívoc de l’economia social i la sobirania alimentària a la ciutat i a Navarra.
