La Xarxa d’Economia Solidària (XES) i la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) recopilen 19 iniciatives que les administracions locals catalanes apliquen per avançar en la democratització de les cures.
Els darrers anys, el debat entorn de les cures ha guanyat terreny gràcies a la pressió que han exercit els moviments socials. Prova d’això és que moltes administracions catalanes han mogut fitxa i han posat en marxa accions destinades a democratitzar aquest àmbit. Així queda recollit a la guia amb què la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) documenten i analitzen les iniciatives que s’han aplicat a escala municipal.
La guia, que dur per títol Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores dins de l’administració pública, s’inspira en una metodologia d’investigació qualitativa que, al seu torn, s’alimenta de les aportacions que han fet l’Economia Feminista i l’Economia Social i Solidària, dues disciplines tenen en comú els principis fonamentals pel que fa a la revalorització de les cures.
Amb vista a cartografiar aquesta realitat, tant la XES com la XMESS han realitzat un total de 25 entrevistes, de les quals han obtingut informació sobre 19 iniciatives. Segons Magda Melara, investigadora de la Comissió d’Economies Feministes de la XES, hi ha administracions que han aplicat polítiques amb repercussions més aviat internes, si bé considera que “aquestes iniciatives han tingut força incidència social, ja que han generat espais per col·lectivitzar la reproducció de la vida”.
També, durant el procés d’estudi, les persones expertes han estudiat exemples que actuen com a guies per avançar cap a la democratització de les cures. Un exercici del qual han extret la conclusió que cada cas té les seves particularitats en funció del territori en què s’implementa, el col·lectiu a què s’adreça i la implicació dels diferents agents comunitaris. “No es pot replicar tot al peu de la lletra”, comenta Mireia Bosch, coordinadora de la guia de la Comissió d’Economies Feministes de la XES, per qui “desenvolupar polítiques de cures significa atendre el que requereix cada entorn”.
Malgrat que cada política varia en funció de les singularitats de l’entorn, les expertes indiquen que hi ha elements per desplegar bones pràctiques que són comuns. Entre aquests, assenyalen l’ètica de la cura. Així ho indica Melara, per la qual assumir la condició d’interdependència de les persones és un dels elements claus, ja que “la interdependència i l’ecodependència són conceptes que provenen de l’ecofeminisme, i estan lligats amb l’economia de les cures”, subratlla la representant de la XES.
Un altre aspecte a tenir en compte per a bona política de cures són, per la majoria d’investigadores, les especificitats del col·lectiu de persones cuidadores. “Aquí és necessari descentralitzar al màxim i entendre la diversitat d’horaris de qui es dedica a aquesta activitat”, recalca Bosch.
Per assolir aquest diagnòstic, les expertes han observat que és imprescindible treballar amb els diferents agents comunitaris, ja que això permet conèixer en profunditat les necessitats de les persones cuidadores i situar-les al bell mig de qualsevol acció institucional. "És molt important cuidar a qui cuida, i més quan parlem de concebre les cures com un servei públic de primera necessitat", afegeix Mireia Bosch. Per la integrant de la XES, això també passa inexorablement perquè l’administració es responsabilitzi de l’atenció de les persones en les diferents etapes de la vida i les integri en totes les facetes i àrees de govern.
Quant a altres reptes a afrontar, les investigadores tampoc no obvien la rendibilitat en què sovint es plantegen les accions. Així ho denuncien la XES i la XMESS, per les quals és necessari revertir aquest paradigma i reivindicar les cures com un valor que no ha de dependre de la seva rendibilitat o benefici econòmic.
De la mateixa manera, les diferents expertes insisteixen com a segon repte l’aposta per la transversalitat en l’acció pública. “Perquè, si partim de la base que els governs han d’integrar les cures en totes les àrees, estem dient que ha de ser present a totes les administracions”, opina Dolors Martín, investigadora de la XMESS, per qui això implica la coordinació i el suport entre els diferents nivells administratius.
Segons Martín, “tot plegat ens porta a concloure que les cures no es poden limitar en l’àmbit municipal, sinó que han de rebre l’ajuda dels estaments autonòmics i estatal”. La corresponsabilitat, doncs, és per les entitats una exigència bàsica si veritablement es vol donar una resposta eficaç a les necessitats de la ciutadania.
