Back to top

Neix a Collsuspina la primera cooperativa juvenil de Catalunya

Irina Illa
10 nov. 2021

Una desena de nois i noies s’organitzen entorn d’un projecte que busca dinamitzar la vida social i cultural del petit municipi del Moianès. 

A Collsuspina s’ha fet història. En aquest municipi, situat a la comarca del Moianès, s’ha creat la primera cooperativa gestionada íntegrament per nois i noies. El projecte, en el qual participen joves de 13 i 16 anys, va començar a gestar-se el 2019, quan les participants van muntar una cooperativa d’alumnes a l’escola on anaven juntes.

Fruit d’aquell experiència, van decidir bastir un nou espai amb què coordinar i implementar activitats adreçades a totes les persones que es troben en la infància, l’adultesa i la vellesa i, alhora, desenvolupar una manera fresca i innovadora de gestionar i resoldre situacions de tota mena.

La idea va sorgir amb el propòsit que el jovent trenqués amb la dinàmica que només els adults dissenyen les activitats que tenen lloc al municipi

La ide de crear la cooperativa va suggerir-la Elena Perera, regidora d’Ensenyament de la localitat, que va proposar als nois i noies trencar amb la dinàmica que només els adults dissenyen les activitats que tenen lloc al municipi. A través de Perera, es va constituir un primer nucli integrat per deu noies i que presideix Júlia Batlló. “Vam organitzar-nos amb motiu de la campanya de Nadal de 2019, durant la qual vam elaborar els regals que cada any es reparteixen per totes les llars de la població”, comenta Batlló.

A més de Júlia Batlló, el grup està format per Noa Aranyó, Júlia Castillo, Anna Ciuró, Bruna Garcia, Celia García, Jana Batlló, Núria Garcia, Isabel Ortuño, Aina Vinadé i els dos nois que s’hi han incorporat recentment.

Una agenda transformadora

Una vegada posada en marxa, els membres de la cooperativa es van reunir amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central a fi d’elaborar els estatuts d’acord amb els principis del cooperativisme, establir els càrrecs de coordinació interna i el mètode amb què s’ha de regir la junta rectora i les assemblees que celebren periòdicament.

Quant a la part financera, la cooperativa ha establert una quota d’ingrés de cinc euros, a banda del que obté per cada una de les activitats, les quals reben una petita aportació del consistori. A efectes de gestionar aquestes partides, les integrants han fixat diversos percentatges a repartir: el 20% va destinat a finançar activitats d’interès local, un altre 20% es diposita a una entitat sense ànim de lucre -l’any passat va ser el centre de càncer infantil Per Sempre Marta, una fundació creada en record a una d’una de les sòcies que va morir de la malaltia el 2019-, mentre que el 60% restant s’utilitza per dinamitzar projectes propis.

La cooperativa organitza des de passis de cinema, jocs de taula, fins a tallers i xerrades per a la gent gran entorn de temes d’actualitat 

L’agenda d’activitats que programa la cooperativa inclou des d’una tarda de cinema, jocs de taula amb servei de bar, fins a un taller en la qual la canalla elabora tions de Nadal amb material reciclat. De les propostes adreçades a la gent gran, en canvi, destaquen jocs per a treballar la memòria, xerrades entorn de temes d’actualitat o tallers per conèixer com funcionen les videotrucades. Amb l’arribada de la pandèmia, s’hi va sumar la creació d’un butlletí amb informacions d’interès general, pel qual van rebre l’ajuda d'Estrella Villarejo, la infermera del poble.

Amb tot, la cooperativa ha permès que les joves de Collsuspina es trobessin de nou després de cursar el Batxillerat. Cal recordar que, en la majoria de casos, van haver de buscar un institut a altres demarcacions per continuar els estudis. Una dispersió que han resolt amb trobades presencials o, quan no és possible, a través de les aplicacions de mòbil i els tres grups de Whatsapp que tenen actius: un amb la regidora, un altre exclusiu per elles i ells, i el tercer en el qual, a més de la representant municipal, hi participen els familiars que ho desitgen.

Pels joves de la cooperativa, el projecte els ha permès canviar la visió de la societat, canalitzar les seves inquietuds, autoorgantizar-se i apropar-se a altres persones per treballar iniciatives conjuntes. La bona acollida que ha tingut fins ara ha animat que més ajuntaments s’estiguin plantejant replicar l’experiència, gràcies a la qual les generacions més joves s’empoderen i reconeixen el potencial transformador que té el compromís social.

Autoria: 
Irina Illa