Back to top

Mostra de Films de Dones: cel·luloide amb mirada política

Ignasi Franch
20 maig 2024

Aquest dimarts, 21 de maig, s’inicia una nova edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (MIFDB). El certamen, organitzat per la cooperativa Drac Màgic, inclou films de recent estrena, propostes per al públic infantil i diverses recuperacions, des del cinema negre lèsbic a una retrospectiva dedicada a la realitzadora cubana Sara Gómez.

En un context en què el treball cultural està molt precaritzat, resulta inusual que els projectes tinguin continuïtat. La Barcelona cinematogràfica té algunes excepcions rotundes, com ara el Festival L’Alternativa -va arribar a les trenta edicions l’any passat- o la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (MIFDB), impulsada el 1972 per cooperativa Drac Màgic, que en la seva trenta-dosena edició, començarà el 21 de maig i, en la seva primera fase, s’estendrà fins al 7 de juliol.

Ja fa temps que l’organització va apostar per un certamen amb diverses etapes al llarg de l’any. María Zafra, directora de l’esdeveniment, comenta que així l’equip pretén qüestionar el model hegemònic de festival cinematogràfic, basat en projeccions concentrades en un període molt reduït. Un format que, segons Zafra, “obliga les persones a dedicar una setmana a veure pel·lícules, cosa que és difícil quan hem de treballar, tenir cura de persones i fer moltes altres coses”.

Tot el que projecta la MIFDB està amarat de consciència política, començant per difondre el cinema i el feminisme sense encapsular-ho en un espai de temps concret. Com recorda Zafra, l’esdeveniment va néixer dels cercles feministes de la ciutat i continua mantenint aquests vincles, alhora que ocupa espais que són accessibles en l’aspecte econòmic, ja que “creiem que la cultura ha de ser un dret per a tothom”, recalca la directora.

Tot el que projecta la MIFDB està amarat de consciència política, començant per difondre el cinema i el feminisme sense encapsular-ho en un espai de temps concret

La Filmoteca de Catalunya, còmplice de la mostra des dels inicis, acull un gran nombre de projeccions, i el mateix farà el Centre d’Arts Santa Mònica, mentre que les sessions gratuïtes de la secció ‘Cinema fora de lloc’ es tornaran a fer a places i patis de Ciutat Vella, Gràcia i Nou Barris. Sense oblidar el ZumZeig, la sala de cinema cooperativa del barri de Sants, que acollirà la projecció de Rebeladas, un documental que reuneix les integrants del Colectivo Cine Mujer (actiu a Mèxic durant els anys setanta i vuitanta del segle passat).

Rescats i diàlegs intergeneracionals

Actualment, la cultura, a més de tenir una estreta relació amb la precarietat econòmica, sovint cau en un cert adamisme. I això fa que alguns esdeveniments ofereixin innovacions que potser no ho són tant. L’equip responsable de la Mostra de Dones, en canvi, pretén traçar genealogies i estimular diàlegs entre generacions. Prova d’això és que fundadores com Marta Selva (coautora, juntament amb Anna Solà, del llibre Un trajecte pels feminismes fílmics) continuen vinculades al projecte i presenten algunes cintes. “Intentem trencar amb la imposició de les estrenes per posar en conversa les pel·lícules actuals i aquelles recuperacions de les pioneres o autores clàssiques”, afirma María Zafra, per qui “ningú no crea des de zero, sinó que es nodreix del que ha vingut abans, de manera que mostrar aquestes genealogies significa posa en valor el que s’ha construït”.

De totes les seccions, una de les més rellevants és ‘Persistències fílmiques’, el contingut de la qual es concentrarà entre els dies 21 i 26 de maig a la Filmoteca de Catalunya. Hi trobarem, entre d’altres, Antuca, un film peruà dirigit per María Barea dins del col·lectiu Warmi i plantejat i executat amb la col·laboració amb l’Institut de Promoció i Formació de Treballadores de la Llar peruà. Antuca ens presenta un drama social elaborat amb estratègies documentals on les qüestions de gènere i de classe estan totalment entrellaçades. La pel·lícula, produïda el 1992, ha estat digitalitzada per la Zine Eskola Elías Querejeta.

La secció ‘Persistències fílmiques’ exhibirà deu llargmetratges que tracten amors, maneres de ser dones, així com encaixos i desencaixos amb la societat patriarcal

A més d’aquest film, ‘Persistències fílmiques’ exhibirà deu llargmetratges de recent creació que tracten amors, maneres de ser dones, així com encaixos i desencaixos amb la societat patriarcal. És el cas del documental Malqueridas, que aborda la maternitat en una presó, a més de la georgiana Blackbird, blackbird, blackberry, una pel·lícula que fa servir els codis de la ficció i de la qual Zafra fa el següent apunt: “l’actriu protagonista, que es menja la pantalla, és una dona sola que mai no ha tingut parella, viu de manera autònoma i descobreix l’amor en la maduresa”.

Narratives i tributs diversos

Mentrestant, dins de la secció ‘Cinema fora de lloc’, la MIFDB projectarà Lazos ardientes, un exemple de la fortalesa de la narrativa negra en el Hollywood dels anys noranta, en què una antiga presidiària entra en contacte amb la muller d’un cap mafiós. Zafra considera que el film va ser fonamental per visualitzar la comunitat lesbiana, pel qual les seves autores, les germanes Watchowski, “van defugir les narracions de finals terribles que han caracteritzat la representació de les identitats lèsbiques durant gairebé tota la història del cinema”. També en aquesta secció es podrà veure Itty Bitty Titty Comittee, una comèdia política de la realitzadora Jamie Babbit (But I’m a cheerleader), amb ressons de Shulamith Firestone o les Guerrilla Girls, així com l’atípic musical romàntic Chuck Chuck baby i curtmetratges que recorden l’aposta de l'organització per aquest tipus de formats.

A tot plegat, la trenta-dosena Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona inclourà curtmetratges orientats al públic infantil i familiar (els dies 25 i 26, a la Filmoteca de Catalunya), a més d’un bloc dedicat a la cineasta cubana Sara Gómez, de la qual es compleixen cinquanta anys de la seva mort. Per María Zafra, la realitzadora jugava amb els cànons del documental i la ficció, parlava de classisme i de racisme dins de la revolució cubana, “i ho feia amb una capacitat per acostar-se als personatges que retratava, per ballar amb ells i perquè la càmera s’integrés en l’atmosfera”. El cicle sobre Gómez es compon de tres sessions de curtmetratges i la projecció de De cierta manera, l'única pel·licula que la cineasta va dirigir.

* La programació que ofereix la MIFDB entre el 21 de maig i el 7 de juliol es pot consultar al web: Programació del Vol. I de la MIFDB - Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (mostrafilmsdones.cat)

 

Autoria: 
Ignasi Franch