Michel Dupoirieux, director de la Union Régionale des Scop du Languedoc-Roussillon (Montpeller), ens explica les característiques dels emprenedors socials i de les empreses socials que aquests creen. Per a Dupoirieux, un dels impulsors també del Mouvement des Entrepreneurs Sociaux (MOUVES), com més es desenvolupi l’emprenedoria social, més s’abona el terreny també per a l’economia social i el cooperativisme.
Michel Dupoirieux és director de la Union Régionale des Scop du Languedoc-Roussillon (Montpeller), la federació de cooperatives de treball d’aquesta regió, i un dels impulsors del Mouvement des Entrepreneurs Sociaux (MOUVES, www.mouves.org) a França.
Què és l’emprenedoria social?
Es tracta d’una dinàmica internacional que ha sorgit als anys 80, paral·lelament a l’augment de les crisis socials i ambientals. Sota formes molt diverses, es tracta d’iniciatives privades sense ànim de lucre que aborden els problemes socials i ambientals.
No existeix una definició única d’emprenedoria social o de quina ha de ser la fórmula jurídica que adopti. A més, les empreses fruit de l’emprenedoria social, que nosaltres anomenem empreses socials, estan presents en tots els sectors d’activitat. Una aproximació al que és l’empresa social podria ser dir que són tots aquells negocis que tenen una finalitat social o ambiental, que limiten el lucre o bé no en tenen, i que tracten d’involucrar els diferents grups d’interès en la gestió de les seves iniciatives.
Però en què difereix de l’emprenedoria tradicional?
L’emprenedoria social es distingeix per la manera de tirar endavant l’activitat econòmica (participació dels grups d’interès, limitació o absència de lucre, remuneració limitada al capital, banda salarial també limitada...) i perquè persegueix una finalitat social, societal, ambiental o de desenvolupament local, a més de crear ocupació.
A més, l’emprenedoria social acostuma a estar arrelada localment, promoure la innovació social, tenir una activitat mercantil significativa, integrar criteris de desenvolupament sostenible, pertànyer a una xarxa d’economia social i solidària i adoptar una fórmula jurídica pròpia de l’economia social (cooperativa, associació, fundació o mutualitat). Aquest conjunt de criteris proporciona una base comuna per desenvolupar l’etiqueta d’“empresa social”.
Quina relació hi ha entre emprenedoria social i innovació?
S’acostuma a centrar massa la innovació en la innovació tecnològica i, en canvi, es parla poc de la innovació social. La innovació social és una de les característiques de l’emprenedoria social. Tradicionalment, l’economia social ha estat molt innovadora: la seguretat social, l’educació popular, els xecs-restaurant a França..., però darrerament sembla encallada. Pensem que el desenvolupament de l’emprenedoria social pot tornar a impulsar la innovació social.
La forma jurídica de plasmar un projecte d’emprenedoria social és una cooperativa o una associació?
Totes les cooperatives són manifestacions d’emprenedoria social, igual com les mutualitats o les associacions, però no tots els projectes d’emprenedoria social adopten una d’aquestes formes. No oblidem, per exemple, que una part de l’emprenedoria social és duta a terme per individus, no per col·lectius. Molts emprenedors socials, sobretot els joves, de vegades no fan servir les fórmules cooperatives, per falta de coneixement o de tradició. Pensa que venim d’una cultura, la llatina en particular i l’occidental en general, força individualista, que presta molta atenció al patrimoni i a la propietat. Però, tot i que molts emprenedors socials no es fixin en les fórmules cooperatives, estem convençuts que, des del cooperativisme, val la pena acompanyar-los en el procés. Com més es desenvolupi l’emprenedoria social, més s’abona el terreny també per a l’economia social.
Quina relació té, doncs, l’economia social i solidària amb l’emprenedoria social?
L’emprenedoria social, adopti la fórmula que adopti, forma part de l’economia social i solidària, i aquesta viu en aquests moments un període crucial. Les seves propostes, la necessitat d’una altra economia, no han estat mai tan actuals. Segons un estudi (Ipsos - MACIF, setembre 2009), un de cada dos francesos volen una profunda transformació del sistema econòmic, però en canvi les nostres propostes se senten ben poc. Som molts (més de 200.000 empreses, més de 2 milions d’empleats, amb un creixement de l’ocupació gairebé tres vegades superior a la mitjana del sector privat en els anys 2001-2006), però en canvi estem poc organitzats, intercooperem poc i el nostre sentit de pertànyer a un mateix sector segueix sent feble i desigualment desenvolupat. El Mouvement des Entrepreneurs Socials vol contribuir a canviar aquesta situació.
Com sorgeix aquest moviment?
El Mouvement des Entrepreneurs Sociaux es crea arran de la publicació del Llibre Blanc per al desenvolupament d’iniciatives socials presentat al Saló dels Emprenedors de París el febrer de 2008. Aquest Llibre Blanc el va elaborar un grup de discussió que reunia vint personalitats eminents en el desenvolupament d’iniciatives socials (emprenedors socials, els actors i el suport financer, els experts... ), anomenat Codes (Col·lectiu per al Desenvolupament d’Iniciatives Socials). La publicació i la mobilització dels seus membres (un centenar) va donar el punt de partida d’una dinàmica col·lectiva que s’ha materialitzat en la creació del Moviment a finals de 2009. D’alguna manera ens vam inspirar també en altres experiències com, per exemple, la de SEC a Gran Bretanya. SEC (Social Enterprise Coalition) és una organització fundada el 2000, que representa actualment 10.000 empreses socials i que ha contribuït a crear un ecosistema més favorable a l’empresariat social al Regne Unit.
Per què us dieu moviment?
El MOUVES està format per militants i, en aquest sentit, som un moviment, però no un moviment construït en oposició a ningú, no ens mou cap dinàmica d’enfrontament. Volem construir una comunitat activa i oberta d’actors de l’emprenedoria social, moguts pel desig de fer moviment, que intercanviï bones pràctiques i construeixi projectes arrelats al territori.
Quins són els objectius del MOUVES?
L’objectiu és crear una comunitat oberta i activa d’emprenedors socials, que aporti propostes al debat públic i les polítiques públiques. En aquests moments, les nostres actuacions se centren a construir i animar la dinàmica de desenvolupament territorial de l’emprenedoria social, i a créixer com a sector a través de diversos instruments.
Quins són aquests instruments?
Nosaltres parlem de set instruments: crear una etiqueta d’empresa social; respondre millor a les necessitats de finançament dels emprenedors socials; donar suport a la innovació social, al mateix nivell que ja es fa amb la innovació tecnològica; elaborar i difondre un llenguatge de la prova (ja no n’hi ha prou de dir que som empreses diferents, es tracta de demostrar-ho!); educar i formar perquè sorgeixi una nova generació d’emprenedors socials; difondre l’emprenedoria social, i finalment potenciar la intercooperació econòmica entre les empreses socials.
Quines polítiques públiques poden afavorir l’emprenedoria social?
Destacaria que es reconegui millor l’emprenedoria social; promoure-la econòmicament, cosa que en aquests moments ja s’està fent (amb 100 milions d’euros), i implantar en els concursos públics clàusules socials que tinguin en compte els valors de l’emprenedoria social.
Com es manifesta avui, en temps de crisi, l’emprenedoria social?
L’emprenedoria social no és responsable de la crisi i, per tant, no se li pot demanar ara que la solucioni. Ara bé, la crisi del capitalisme està accelerant la presa de consciència en favor de l’empresa social i d’una altra economia.
{jcomments on}
