En una dècada, l’editorial manresana ha conformat un projecte amb múltiples braços sota el paraigua comú de la cooperativa Cultura21: el segell Bellaterra, la Fira Literal, la revista Catarsi i la nova comunitat en línia KULT.
Fa deu anys, el sector editorial català va veure el naixement d’un nou segell. Tigre de Paper arribava en un moment que emergeixen microeditorials d’ambicions industrials moderades. Unes iniciatives que, malgrat ser conscients de la precarietat del sector, estaven disposades a jugar un paper cultural important dins d’un panorama de concentració: van ser els temps de fundació de Raig Verd, Edicions del Periscopi, Les Males Herbes i altres segells. Difícilment algú hauria pronosticat aleshores que Tigre de Paper hauria esdevingut, una dècada després, en un node en creixement que ha impulsat la fira de llibres Literal, la revista Catarsi o la comunitat cultural Kult, i que també ha assumit el control de la històrica editorial Bellaterra.
L’actual editor de Tigre de Paper, Marc Garcés, explica que es va sumar a l’equip fa vuit anys. El projecte havia nascut de la mà de dues persones, Arnau Carné i Simon Vázquez, però començava a fer un pas endavant. “Hi havia més feina i van incorporar una tercera persona”, recorda. A parer seu, la realitat del segell va canviar molt de pressa, ja que en aquell moment, les retallades derivades d’una crisi econòmica multisectorial i perdurable es reflectien en els acabats dels llibres de moltes editorials. I els primers títols de Tigre evidenciaven el context advers i una certa inexperiència.
La idea consistia a superar el voluntarisme i cuidar els acabats tan bon punt entressin més recursos econòmics. “I això hem fet: hem dedicat més diners a les traduccions i les correccions, i nosaltres mateixos també hem adquirit experiència”, afirma l’editor, per qui el camí no ha sigut fàcil. Segons Garcés, “vam prioritzar la compra dels drets de llibres que ens semblaven necessaris abans que poguéssim tenir un salari o pintar les instal·lacions”.
Avui, aquella microeditorial ha quedat enrere. La cooperativa Cultura21, paraigües conjunt de Tigre de Paper, Literal i companyia, compta amb vuit socis i sòcies de treball, dues treballadores més i un bon nombre de col·laboradors i col·laboradores. “Hi ha molt bon ambient, i això permet crear sinergies entre els diferents projectes, compartir els problemes tècnics i logístics i reflexionar plegats”. Una tasca que també té beneficis personals, ja que “ens acompanyem, assumim el volum de feina entre tots i no ens sentim sols, tampoc durant el confinament”, afirma.
En el món cooperatiu català contemporani no sovintegen els projectes expansius, sinó més aviat les apostes per la creació i consolidació d’un espai situat als marges. A la pregunta de si el creixement tan accelerat de Cultura21 ha provocat vertigen, l’editor valora que s’han fet aturades estratègiques “per pensar i repensar, la qual cosa ens ha ajudat a valorar els tempos i no fer-nos mal”. La vocació de convertir-se en quelcom més que una editorial, però, sempre ha sigut la pedra inicial del projecte: “Des del principi la idea era esdevenir un projecte polític cultural que difongués idees i debats, alimentés el circuit del pensament crític per donar eines a la gent i que ho fes amb diverses branques que s’ajudessin entre elles, no només amb una editorial que publiqués llibres”, recorda Marc Garcés.
Tigre de Paper va començar a caminar el 7 de setembre de 2011. Uns mesos abans, el 15-M havia visualitzat el descontentament ciutadà amb la gestió del ‘crack’ financer i la crisi econòmica posterior. Després vindria l’auge del sobiranisme i la nova crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19, un període durant el qual els responsables del segell han publicat volums col·lectius tan importants com ‘Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l’escalfor de la terra?’ o ‘Història de l’esquerra independentista’, alhora que han reeditat en versió catalana ‘El manifest comunista’ i el monumental ‘El capital’, de Karl Marx.
Garcés defensa que el llibre radical i polític i el pensament crític tenen un ventall ampli. “Toquem narrativa, assajos en profunditat i altres més directes i planers, al mateix temps que ens hem iniciat en el llibre infantil”. De fet, Tigre de Paper sempre ha reservat un espai a la literatura polititzada. Les primeres apostes de l’editorial manresana van prioritzar la narrativa, per tot seguit introduir novel·les magnífiques com ‘Amiant’, una obra sobre la història familiar pròpia que va signar l’italià Alberto Prunetti.
Amb tot, els assajos són la principal pota de Tigre de Paper, amb autors de referència internacionals com Angela Davis, Silvia Federici, Nancy Fraser, Antonio Gramsci i altres pensadors, mentre que a través del col·lectiu Cultura21 està injectant un veritable flux d’armes textuals que ens fan reflexionar sobre l’ambientalisme, l’antiracisme, el pensament econòmic, el feminisme i les interseccions entre aquestes matèries i les lluites.
En els darrers mesos, Garcés i els seus companys també s’han pogut treure algunes espines clavades, una vegada han sumat al fons editorial altres veus imprescindibles, entre les quals destaquen Noam Chomsky (“un referent de lucidesa”, afirma l’editor) o Bell Hooks (“un nom clau del feminisme internacional, i una escriptora que m’entusiasma per la seva prosa bella i punyent”). “A fi de comptes sempre hi haurà noves publicacions i buits que intentarem cobrir”, sentencia Garcés.
En aquesta línia, el representant de Tigre de Paper creu imprescindible continuar apostant per les traduccions, més i quan “hi ha autores i autors que no han estat traduïts a la nostra llengua”, raó per la qual, “a més de donar suport a la producció pròpia en català, que sempre ha tingut un nivell altíssim, ens esforçarem perquè els discursos especialment punyents estiguin disponibles en la nostra llengua, ja que cal reforçar el projecte polític d’emancipació nacional, social i política”.
L’editor de Tigre de Paper també es mostra satisfet per la nova etapa de Bellaterra, que considera respectuosa amb el llegat de José Luis Ponce i Gloria Mendoza: “Estem mantenint el bagatge de l’editorial i, coincidint amb la nova etapa, hem renovat l’estètica, la web i les publicacions més divulgatives conviuen amb la pota acadèmica”.
A poc a poc, doncs, va quedant enrere el sotrac del confinament, que en particular va sacsejar la branca de Cultura21 dedicada a la fira Literal i del qual Tigre de Paper va sortir-ne gràcies a una campanya de subscripcions que va revelar el nivell de fidelització que ha assolit tots aquests anys. Així conclou Marc Garcés, per qui aquest suport és un dels elements que continua distingint l’editorial. “Saber que darrera tenim gent amb militància cultural, que amb els seus diners fa possible aquests projectes, és clau per a nosaltres.”
