Les Cooperatives d’Activitats i Emprenedoria (CAE) es poden definir com a incubadores i acceleradores de projectes empresarials. Són un punt de partida a l’abast de les persones emprenedores que se sustenta en tres potes: la innovació social, la creació d’empreses i la generació d’ocupació. En aquest article coneixerem una mica més detingudament aquesta figura consolidada a França i que s’està obrint camí a Catalunya.
Les CAE focalitzen la seva actuació sobre tres problemes detectats: les elevades taxes d’atur que hi ha a les nostres societats, la dificultat de tirar endavant projectes d’emprenedoria –i superar la mortalitat d’aquests projectes en la seva fase inicial– i l’aïllament de les persones emprenedores. L’objectiu és donar resposta a aquestes necessitats i, en una segona fase, fer que aquestes persones puguin crear les seves empreses en el marc d’una plataforma comuna.
A Catalunya, Calidoscoop està impulsant la primera CAE després d’estudiar el model francès i adaptar-lo a la normativa i cultura emprenedora del nostre país. La Cooperativa d’Activitats i Emprenedoria Calidoscoop és un projecte d’innovació social en matèria de generació d’empresa i creació d’ocupació, inspirat en les Coopératives d’Activité et d’Emploi, amb més de vint anys d’èxit provat. Les CAE franceses –i les figures semblants existents a països com Bèlgica i Suècia– són un complement eficaç dels dispositius clàssics d’atenció a persones emprenedores, tant públics com privats.
COM FUNCIONA UNA CAE?
D’entrada, la persona emprenedora disposa de dos elements clau per començar a caminar sota el paraigua de la CAE: d’una banda, un NIF per facturar i un contracte laboral per obtenir seguretat i estabilitat laboral i social. De l’altra, integrar-se a un projecte col·lectiu i apoderador basat en l’atenció personalitzada i la mutualització de serveis empresarials i de gestió.
En una primera fase, la relació entre la CAE i la persona emprenedora es regula mitjançant un conveni d’acompanyament i, a partir d’una regularitat d’ingressos de la seva activitat empresarial i/o professional, s’enceta una relació laboral amb la CAE que li permetrà:
- Provar si la seva activitat i/o professió li interessa o li resulta viable, tècnicament i econòmicament; fer-la créixer, consolidar-la; reconduir-la, o abandonar-la, si escau.
- Accedir al CIF de la cooperativa que li permetrà emetre factures als seus clients.
- Gaudir d’una plataforma de gestió, un assessorament i un acompanyament personalitzat.
- Disposar d’una formació empresarial a mida de les seves necessitats i del seu projecte.
- Mantenir la seva independència comercial.
- Tenir una seguretat jurídica i laboral (règim general de la Seguretat Social).
- Gaudir de la generació de múltiples sinergies empresarials i comercials entre els integrants de la cooperativa.
LES CAE FRANCESES, FONT D'INSPIRACIÓ
A França, la primera CAE es va constituir el 1995 a Lió com a alternativa a l’aïllament que solen patir els emprenedors individuals. Actualment, hi ha dos models de CAE que conviuen a l’Estat francès: un model centrat a garantir l’ocupació –amb l’ajut de subvencions per part de l’administració–, la qual, entre altres prestacions, permet que l’emprenedor pugui cobrar l’atur en cas de no arribar al salari mínim interprofessional, i un segon tipus de CAE, que té un vessant més empresarial, ja que posa a disposició dels emprenedors un NIF per poder facturar les feines i una xarxa professional per consolidar l’estructura.
Avui, al territori francès hi ha més de cent CAE funcionant a l’aixopluc de xarxes com Copea o Cóoperer pour entreprendre. Aquesta última organització reuneix uns 7.000 emprenedors i 74 cooperatives, les quals representen més de 70 milions d’euros en volum de negoci. La proposta de Cóoperer pour entreprendre es resumeix de la manera següent: “l’emprenedor, més que la creació de la seva empresa, es crea la seva feina en una empresa amb forma de cooperativa compartida juntament amb altres empresaris que tenen competències i porten a terme gran varietat de projectes”. Mitjançant aquesta creació col·lectiva, les persones adscrites a la CAE (els “empresaris assalariats”) poden satisfer el seu dret al treball i accedir a protecció social, compartir despeses i competències, instruments financers, etc. La majoria de projectes promoguts per Cóoperer pour entreprendre s’agrupen en cinc grans sectors productius: noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), cooperatives artesanals, cooperatives relacionades amb la construcció mitjançant diversos oficis, serveis d’atenció a les persones i serveis a les empreses i al comerç.
Paolo Fusaro forma part de la CAE Coopamane, on va crear el projecte del sector de la moda Maravilla. Al principi buscava un acompanyament i comprovar si els seus productes tenien cabuda al mercat i, a poc a poc, va anar augmentant la comercialització de la seva roba. Fent balanç, Fusaro comenta que “el fet d’estar a la CAE m’ha permès tenir una amplia cobertura social, acompanyament i, sobretot, poder confiar la gestió administrativa a uns experts. Gràcies a això m’he pogut centrar més en la part comercial del projecte.”
Les CAE franceses disposen d’un bagatge important, ja que milers de persones hi han passat i han aconseguit crear projectes d’èxit basant-se en la innovació social. És per això que alguns autors han descrit les CAE com a “empreses epistèmiques” és a dir, organitzacions que tenen la missió d’anar-se construint elles mateixes, entenent que són empreses que impliquen una gran càrrega d’aprenentatge i innovació (per veure l’evolució de les CAE franceses, consulteu Joseph Sangiorgio i Stéphane Veyer)
OPORTUNITATS
Si a França les CAE ja són una realitat consolidada, a l’Estat espanyol el model s’està obrint camí com a recurs a l’abast de les persones emprenedores. A Catalunya, la Llei de cooperatives 12/2015 recull en una disposició addicional la figura les Cooperatives de Foment Empresarial, que “tenen per objecte social prioritari el suport a la creació i al creixement d’activitats econòmiques i socials desenvolupades per nous emprenedors”. Quan es desplegui durant l’any que ve –el termini màxim és el desembre de 2016–, la llei permetrà donar d’alta persones al règim general de la Seguretat Social i tenir socis, tant persones físiques com jurídiques.
De fet, la cooperativa de treball associat Calidoscoop s’ha avançat a la llei i el gener de 2016 constituirà la primera CAE catalana. “Hem anat creant el nostre propi model sota el paraigua cooperatiu. Tenir un CIF per facturar, estar donat d’alta al règim general de la Seguretat Social o accedir a formació poden semblar coses instrumentals, però també són molt necessàries per a les persones emprenedores”, explica Laura Hernàndez, sòcia de Calidoscoop.
Hernàndez va conèixer el model de les CAE arran de les visites que van fer al país veí amb l’equip de l’empresa de promoció del cooperativisme Ara_coop, del qual formava part. Després d’estudiar el model a fons, van posar-se a treballar per adaptar-lo a la realitat catalana. Aquesta aposta està començant a donar els primers fruits, ja que Calidoscoop està incubant sis projectes i, alhora, està constituint una CAE agrària per generar ocupació en un entorn rural. El model de la CAE també està inspirant altres territoris de l’Estat: Navarra, Aragó i Madrid volen impulsar iniciatives semblants a Calidoscoop, mentre que a Andalusia ja funciona SMartib (Cooperativa de Gestión de Proyectos Artísticos y Culturales), reconeguda com a Cooperativa de Impulso Empresarial per la llei de cooperatives andalusa.
El model desenvolupat per Calidoscoop preveu diverses fases, des del moment que l’emprenedor presenta la seva proposta a la CAE (selecció) fins que esdevé soci de ple dret de la cooperativa al cap d’un màxim de dos anys. En aquests moments, Calidoscoop treballa amb uns quants projectes que es troben en la fase d’acceleració, és a dir, l’etapa en què la persona emprenedora rep formació i assessorament personalitzat per començar a desenvolupar la seva activitat.
Una d’aquestes persones és l’economista Iolanda Suescun, que impulsa un projecte de consultoria i formació per ajudar altres dones emprenedores a crear la seva empresa. La peculiaritat d’aquesta iniciativa és que preveu aplicar instruments pedagògics propis de les arts escèniques –com ara el teatre de l’oprimit– “per introduir conceptes com la responsabilitat social i fer que cada dona tregui el millor d’ella mateixa”, explica Suescun. A mitjà termini, aquesta emprenedora espera formar part de la CAE per poder aprofitar el potencial del treball en equip. “El més positiu és que he pogut accedir a una xarxa de contactes. Tot i que procedim de sectors diferents, en el marc de la CAE fem dinàmiques conjuntes i, fins i tot, en el futur podrem oferir serveis compartits”, reflexiona Suescun.
ANTENES CAE
L’estratègia d’expansió territorial de les CAE té a veure amb la creació de punts de dinamització al territori en col·laboració amb altres agents públics i privats, les anomenades antenes CAE. En aquest sentit, què poden fer les administracions per ajudar a desenvolupar el model? Per començar, en l’àmbit nacional, cal que la Generalitat comenci a desplegar la disposició addicional inclosa a la Llei de cooperatives. D’altra banda, a escala local, els ajuntaments poden donar una empenta al model de diferents maneres: fent de prescriptors i difusors de la CAE mitjançant les àrees de promoció econòmica, facilitant espais per fer formacions i oferint suport econòmic. En definitiva “es tracta de vincular les institucions locals amb la CAE perquè l’apliquin al seu territori”, resumeix Hernàndez. Aquest tàndem amb els ens locals hauria de permetre aprofitar els recursos i les sinergies de cada territori per desenvolupar projectes viables d’ocupació.
