Back to top

La Selva: cinema com a art polític i col·lectiu

Laura Saula
27 nov. 2023

La cooperativa dedicada a la producció i direcció de continguts audiovisuals ultima nous projectes, entre els quals un documental sobre la figura del desaparegut actor, poeta i cantant valencià Ovidi Montllor.

Ubicada al barri de Gràcia de Barcelona, la cooperativa La Selva mira el món a través del cinema i el documental. Això sí, ho fa des de la creença que el setè art és un art polític i espai col·lectiu. “Normalment, la indústria del cinema es genera de forma jeràrquica, vertical i amb uns protocols gairebé infranquejables, on cada persona té un rol concret i unes posicions de poder molt clares”, explica Lucía Dapena, directora, guionista i representant de La Selva.

Per això, des de la cooperativa s’intenta generar espais “més amables” on existeixi l’horitzontalitat i la “cooperació com a forma política”. “Ens hem adonat que el treball col·lectiu millora els processos íntims de creació artística. Les pel·lícules s’enriqueixen de forma brutal perquè són diferents experiències i visions aportant i posant el focus en un mateix objectiu”, assegura Dapena.

"Ens centrem en un cinema d’autor essencialment polític i amb una perspectiva transfeminista, anticolonial i antiracista", indiquen des de La Selva

Aquesta manera de fer que planteja La Selva està ben allunyada dels circuits comercials. “Ens centrem en un cinema d’autor essencialment polític i amb una perspectiva transfeminista, anticolonial i antiracista”, indica la directora de cinema, per la qual l’objectiu del projecte és generar mirades que canvien la perspectiva amb què es veu el món, més enllà de la mirada europea, blanca i cis. “Al final, la gent que mira el món és la gent que el genera”

Contra la precarietat laboral

D’altra banda, la cooperativa també neix per lluitar contra la precarietat que es viu en l’àmbit cinematogràfic, una xacra que ve de lluny. “Normalment, et contracten per projectes, i potser durant dues setmanes treballes i cobres molt, però després estàs tres mesos sense res”, lamenta Lucía Dapena.

Davant d’això, La Selva aspira a facilitar que les sòcies tinguin garanties laborals i un salari constant que les asseguri “una qualitat de vida decent i digna”. “Totes nosaltres, tant les sòcies com treballadores, estem cobrant el mateix sou, perquè creiem que l’horitzontalitat parteix també en el fet que no hi hagi diferències en la remuneració”. Segons Dapena, assegurar aquesta igualtat en les condicions laborals no és fàcil; cal generar un espai “amable, just i digne”.

Una de les seves sortides econòmiques en les quals treballa la cooperativa són els tallers de formació basats en l’experimentació cinematogràfica

En aquesta línia, una de les seves sortides econòmiques en les quals treballa la cooperativa són els tallers de formació basats en l’experimentació cinematogràfica. Unes sessions adreçades a joves i adolescents, a qui instrueixen en la pràctica i l’exploració artística. “Volem que siguin conscients del lloc que ocupen i les històries que poden explicar, les que els travessen per dins”, diu Dapena, per qui “és, a partir d’allà, que poden generar les seves pròpies creacions”.

Ovidi Montllor, per dins

Entre els projectes que s’està elaborant La Selva destacata el documental On eres, quan hi eres, dirigit i guionitzat per Jana Montllor. Un treball que està en fase de finançament col·lectiu, pel qual compta amb el suport de diverses entitats públiques, on queda reflectida la mirada i memòria personal de la Jana en relació amb el seu pare, l’actor, poeta i cantant Ovidi Montllor. “Hi ha molta memòria pública d’ell, però poca memòria íntima, raó per la qual la Jana recopila aquesta memòria a fi de narrar la relació paternofilial i realçar-la, més enllà de la figura històrica que representa l’Ovidi”, explica Dapena.

Altres projectes en curs de la cooperativa són la pel·lícula documental O silencio heredado, dirigida per la mateixa Lucía Dapena, que parla d’un secret familiar i de la incapacitat de transmetre la memòria que transcendeix el seu entorn personal. I, en el marc del gènere de ficció, el film Estela, a través del qual la realitzadora Liliana Díaz aborda la situació de les dones immigrants que pateixen abusos laborals a causa de la seva condició de vulnerabilitat.

Autoria: 
Laura Saula