El juliol de 2015 va entrar en vigor la nova Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives. Aquest nou marc normatiu introdueix un nombre significatiu de novetats que es resumeixen a continuació.Tal com s’explica en el preàmbul, amb aquests canvis es perseguien els objectius següents: fomentar la creació de cooperatives, reforçar el finançament intern, millorar la gestió, donar més dimensió al sector cooperatiu i simplificar els tràmits en la creació i transformació de les cooperatives. Els temps jutjarà el grau d’assoliment d’aquests objectius, però entretant, tant les cooperatives existents com les de nova creació tenen a l’abast noves possibilitats per tirar endavant els seus projectes en forma cooperativa.
És important recalcar que les cooperatives existents que vulguin aplicar els canvis contemplats en la nova Llei, han de tenir cura que els seus estatuts actuals no entrin en conflicte amb aquests canvis. Per tant, abans d’incorporar-los és del tot recomanable revisar els estatus i, si és el cas, iniciar el procés de modificació.
Per incentivar la creació de cooperatives, la mesura més cridanera que incorpora la nova Llei és la reducció del nombre necessari de persones per poder constituir una cooperativa. Abans el mínim de persones era de tres, ara amb dues és suficient. L’excepció a la nova norma es refereix a les de consumidors i usuaris, que passa de tres-centes a deu.
La situació de les cooperatives amb dues persones sòcies és, però, transitòria ja que en un màxim de cinc anys caldrà ampliar el nombre fins a tres.
En aquest àmbit també cal destacar la nova figura del soci temporal. Les cooperatives podran tenir, sempre que els seus estatuts ho prevegin, un nombre limitat de persones amb una vinculació social d’una durada determinada que no podrà superar els cinc anys. Aquesta figura pot ser útil a les cooperatives per afrontar les variades situacions que es presenten avui en dia en el món de l’empresa i en sectors flexibles i dinàmics com el dels serveis.
En la nova Llei la persona sòcia que porta a terme l’activitat cooperativitzada s’anomena soci comú, i el que abans es coneixia com a cooperativa mixta passa a anomenar-se cooperativa integral i, si té producció agrària i la resta d’activitats es desenvolupen en el medi rural, aleshores s’anomenarà cooperativa rural.
Per tal de facilitar la incorporació de capital a la societat cooperativa, una necessitat sempre recurrent, la nova Llei actua en tres elements: el capital social, els fons socials i les aportacions de les persones sòcies.
Quant al capital social, les aportacions no dineràries no requeriran la valoració d’un expert extern, les aportacions dels nous socis es podran adaptar a les circumstàncies econòmiques i socials existents en el moment de subscriure-les, i no es podran aplicar deduccions per baixa no justificada o improcedent a les aportacions voluntàries.
Els canvis més significatius, però, són en els fons socials. Així, es redueix l’aportació obligatòria mínima al Fons de Reserva Obligatòria (FRO), que passa del 30% al 20% i, sempre que consti en els estatuts de la cooperativa, el FRO pot ser parcialment repartible. Aquestes mesures tendeixen clarament a millorar la posició de les persones sòcies pel que fa a la disponibilitat dels recursos generats amb l’activitat econòmica del projecte cooperatiu. També s’amplien les destinacions possibles del Fons d’Educació i Promoció Cooperatives (FEPC).
Finalment, en aquest àmbit, la nova Llei possibilita l’existència de socis col·laboradors sense dret a vot, és a dir, que només aportin capital.
La millora de la gestió empresarial, a banda de la regulació del web corporatiu que permet un ampli marge per realitzar actes socials per mitjans telemàtics, s’ha basat a modificar les competències exclusives de l’assemblea general i a introduir canvis en l’òrgan d’administració.
Així, l’admissió d’aportacions voluntàries, els acords d’intercooperació i el nomenament i la destitució de la direcció general o gerència, passen de ser competència de l’assemblea general a ser-ho del consell rector.
I, pel que fa a aquest òrgan, el canvi més significatiu és la possibilitat que hi pertanyin persones no sòcies, sense superar en cap cas una quarta part de la seva composició i amb la limitació de no poder tenir la presidència.
Altres canvis en aquest terreny són la possibilitat del consell rector de delegar la facultat sancionadora, amb el límit de l’expulsió, i la desaparició del caràcter obligatori de la intervenció de comptes que passa a ser facultatiu.
I, ja per finalitzar aquest breu resum, els objectius de dimensionar el sector i eliminar càrregues burocràtiques, es concreten, per una banda, en la possibilitat que empresaris individuals puguin ser socis de cooperatives de segon grau i de reactivar societats dissoltes, i per l’altra, en la inclusió en l’article vintè de la Llei, del procediment exprés per constituir cooperatives que permetrà, si no hi ha cap impediment per part del Registre, fer-ho en dos dies hàbils. Podran utilitzar aquest procediment les cooperatives agràries, les de consumidors i usuaris, les de serveis i les de treball associat, sempre que no superin les deu persones.
Altres mesures són l’establiment del silenci positiu per a tots els actes inscriptibles al Registre, la no obligatorietat d’elevar a públics els acord d’intercooperació i la simplificació en la comunicació dels acords de fusió, escissió i transformació societàries.
