L’edifici inaugurat al barri de Roquetes de Barcelona pretén assajar un model de vida on les cures estiguin el centre i l’ajuda mútua permeti crear comunitats més autosuficients.
“Un lloguer a Barcelona és un salari mínim”, va denunciar la portaveu del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya a la manifestació massiva contra el preu de l’habitatge celebrada a Barcelona el passat 23 de novembre. La marxa, que va reunir més de 175.000 persones, va servir per denunciar la creixent pressió immobiliària i la urgència de models alternatius per accedir a una llar.
El drama de l’habitatge és un cercle viciós, com ho demostra l’encariment accelerat del preu dels lloguers. Només a la capital catalana, en els últims deu anys ha augmentat un 40%, la qual cosa impedeix que les persones puguin estalviar i, de retruc, que veig gairebé impossible disposar d’una propietat en condicions. Davant d’aquesta realitat, que ofega i hipoteca la vida de milers de famílies, cada vegada floreixen més iniciatives que reclamen accions per part de les administracions a fi que de garantir un dret que -no oblidem- queda recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans i en la mateixa Constitució espanyola.
Una de les alternatives enfront dels preus abusius del mercat és l’habitatge cooperatiu, dels quals l’últim a estrenar-se és La Morada. Un projecte impulsat al barri de Roquetes de Barcelona per un col·lectiu de lesbianes, persones trans i dones amb trajectòries dins de la militància feminista. “Més que un lloc per viure, és una aposta política”, expliquen les seves promotores, per qui “volem visualitzar formes de vida sostenibles i continuar lluitant pel dret a l’habitatge, i en tant que feministes i dissidents sexuals, hem creat un espai segur per les qui compartim aquesta aposta per un món millor”, indica Maria Berzosa, sòcia de l’habitatge.
Segons Berzosa, La Morada té per objectiu ser un refugi davant la tempesta immobiliària i, d’acord amb els principis de l’economia social i solidària, esdevenir un immoble de referència per a les cures i aquelles tasques reproductives que la societat imperant deixa oblidades. “I això implica compartir més enllà dels entorns físics i practicar el suport mutu”, afegeix Berzosa. En aquest sentit, el projecte aposta per una manera alternativa d’organitzar el dia a dia, superant les dicotomies entre personal i polític, individual i col·lectiu, o públic i privat.
Ubicada a la plaça de les Dones, el nou habitatge cooperatiu vol exercir un paper transformador en l’entorn, i això demana reconèixer la història del barri i participar activament en el seu teixit social i associatiu del barri. De fet, les seves inquilines ja han mantingut contactes amb una cooperativa veïna, les Cireres, del qual n’han tret una lliçó ben clara. “Quan la teva veïna et porta el sopar o t’ajuda davant de qualsevol contingència, això repercuteix en la societat”, defensa Maria Bersoza, que recorda com “una societat on la comunitat es cuida contribueix que les persones siguin menys dependents del sistema”.
La Morada s’aixeca sobre un solar cedit per la Fundació La Dinamo, adjudicat a través d’una convocatòria oberta i que assumeix el compromís de qualificar d’habitatge de protecció oficial (HPO) les 13 unitats que formen el projecte. En aquest sentit, Berzosa assegura que organitzar la cooperativa d’habitatge ha comportat molta feina i traves econòmiques: “Sort hem tingut de La Dinamo, perquè aquest tipus de projectes acostumen a ser cars i poc accessibles”.
Tampoc la construcció no ha estat exempta de dificultats. “Ha estat una experiència bonica però també força dura, i si bé ja és una realitat, encara falten retocs d’obra i algunes coses per acabar”. Tal com s’explica al web de la cooperativa d’arquitectes Lacol (encarregada del projecte), l’edifici està concebut per adaptar els habitatges a les necessitats canviants de la cooperativa i les unitats de convivència, oferint flexibilitat per augmentar o reduir la mida dels espais. Igual que disposa d’un pati amb vegetació i aparcament per a bicicletes, una terrassa comunitària, una sala polivalent, una habitació per a convidades i una sala-taller al servei de tots els inquilins.
Amb tot, el principal pilar de La Morada és la sostenibilitat i el suport mutu, que es concreta en l’ús compartit de recursos per reduir despeses i evitar el consumisme desmesurat. “El capitalisme ens voldria amb 17 rentadores en un edifici. En canvi, nosaltres preferim cuidar-nos a força de crear vincles més forts i societats més autosuficients”, insisteix Maria Berzosa.
Si alguna cosa tenen clar, doncs, és fer del cohabitatge un altaveu de la transformació. “De moment estem centrades a acabar la mudança i establir-nos, però la idea és realçar que hi ha altres formes de viure i lluitar pel dret a l’habitatge”, comenta la cooperativista. Un repte en què no falten les apel·lacions a l’administració, de qui exigeixen que promogui projectes d’habitatge cooperatius, tenint en compte que “si les persones es donen suport i les comunitats s’enforteixen, el seu paper es veurà descarregat”.
Mentre Barcelona continua clamant per uns lloguers dignes, La Morada es presenta així com un model alternatiu d’habitatge, revelant que és possible resistir a la lògica del mercat i construir una vida més justa i solidària.
