La cooperativa feminista nascuda abans de la pandèmia a Santa Coloma de Gramenet s’ha especialitzat a generar instal·lacions educatives de joc lliure.
“Vam decidir unir els nostres interessos: l’educació, el joc i la criança”, explica Maria Jaumandreu. Així defineix la sòcia de la Magrana Curiosa el projecte cooperatiu nascut a Santa Coloma de Gramenet amb l’objectiu de convertir l’art en una eina d’aprenentatge i de transformació social a l’aire lliure.
La cooperativa, sorgida fa dos anys, està formada per una mestra, una mestra jubilada i una etòloga. “Som tres dones amb mirada feminista que volem transmetre els valors d’acció social a través del joc i l’art”, concreta Jaumandreu, per qui en general falten iniciatives de criança i pedagogia que vagin més enllà del circuit escolar tradicional. “Tota la nostra programació està basada en el concepte del joc lliure i utilitzem elements i objectes que són reaprofitats, naturals o provenen de donacions”.
Per la sòcia de Magrana Curiosa, la idea de treballar amb material de segona vida permet conscienciar sobre la importància d’establir comportaments sostenibles al dia a dia. “Ens interessa treballar des de la diversitat i la multiculturalitat, d’aquí que intentem dinamitzar els espais públics dels nostres barris”, apunta. Això fa que, segons Jaumandreu, les iniciatives de la cooperativa es realitzin a zones on tothom hi té accés, de manera que la pedagogia arribi a la mainada alhora que ressoni a totes les edats i esferes socials.
També, en línia amb aquesta tasca, estableix el gènere, la diversitat, el cooperativisme i la sostenibilitat com a principals eixos dels projectes, els quals compten amb la col·laboració de l’ajuntament de la ciutat i diverses entitats socials. “Gràcies a aquest suport arribem al màxim de públic i generem espais que fomenten l’esperit crític i la comprensió de la realitat”, comenta Jaumandreu, per qui, en aquests entorns, “els nens i nens poden experimentar, inventar, muntar, desmuntar, descobrir i fer composicions, a més de construir, classificar, tapar, destapar, treure o crear”.
Des de l’antiguitat, el joc s’ha considerat sempre un recurs pedagògic natural. Així ho ha analitzat el pedagog alemany Friedrich Froëbel, segons el qual en molts moments ha esdevingut el mitjà predilecte per l’educació de les criatures, ja que, a més d’estimular l’autoexpressió, els facilita desenvolupar-se de manera satisfactòria. És, seguint aquest principi, que la Magrana Curiosa busca que els espais públics destinats a zones de joc i art afavoreixen el descobriment i la participació des d’una mirada creativa i col·laborativa.
Però no sempre ha sigut possible. “Vam tenir la mala sort de començar just abans de la pandèmia, fet que ens va obligar a reinventar-nos i que totes les activitats que desenvolupàvem fossin en línia”, explica Jaumandreu. Malgrat això, la cooperativa ha aconseguit créixer i donar-se a conèixer arreu del territori, com ho demostra que “tant l’administració com els col·lectius independents valoren la nostra feina i cada vegada tenim més espais per generar missatges, debat i experimentació”.
Amb els anys, la Magrana Curiosa s’ha consolidat a força de convertir la contextualització i l’storytelling en el mètode per deixar empremta. “Darrere de cada una de les instal·lacions, sempre hi ha un guió en el qual l’objectiu no es limita a dialogar amb els menuts, sinó també amb les famílies”, subratlla la cooperativista. Per a Jaumandreu, la clau de l’èxit rau en assolir la transversalitat i no fixar topalls d’edats, conscients que la virtut del joc i l’art és el seu caràcter inclusiu, per tot seguit sentenciar: “els nostres jocs apropen des de qualsevol dels cinc sentits i tothom se sent interpel·lat”.
