El grup que impulsa el projecte a la ciutat de Castelló treballa per aconseguir un solar en cessió d’ús i assegurar el caràcter intergeneracional dels qui visquin a la llar.
La pandèmia no ha aturat les pretensions ni els anhels dels membres de La Llauradora. En aquest parèntesi forçat, el grup constituït el 2019 ha mantingut les trobades, ni que fos virtualment, per definir les bases del futur habitatge amb règim de cessió d’ús.
Si bé aquest model s’estén al Principat, a la ciutat de Castelló l’ajuntament no els ho ha posat gens fàcil per culpa del personalisme de l’alcaldessa socialista. En canvi, sí que han rebut el suport de l’àrea d’Habitatge, on el seu assessor, Raúl Beltrán, va ser el primer a impulsar una jornada en la qual va participar la cooperativa La Dinamo per valorar dinàmiques alternatives en matèria d’habitatge a la ciutat, sigui per generar pisos de lloguer social com per oferir suport públic a cooperatives.
Aquella trobada, realitzada l’octubre de 2019, va ser clau per tirar endavant el projecte. Així ho explica Dolors Igual, professora de secundària jubilada i una de les membres de La Llauradora, que recorda com un grup de sis o set persones van intercanviar telèfons veient que els seus interessos coincidien plenament. Algunes coneixien l’actual regidora d’habitatge, María Jesús Garrido, la qual les va animar a persistir en l’objectiu i buscar un acompanyament, que inicialment va ser parlar amb La Dinamo.
Malauradament, però, els canvis legislatius que impedeixen orientar aquest tipus d’habitatge al País Valencià i l’arribada de la pandèmia, va obligar les impulsores a buscar un altre col·lectiu que les acompanyés. “Ens vam decantar per la cooperativa d’arquitectes Crearqció, que juntament amb El Rogle, dedicat a la mediació, ens va elaborar la Bíblia, la guia per conèixer els passos a seguir”.
En aquesta primera fase, la tasca de La Llauradora va consistir a buscar assessorament de l’equip de treball Domèstiques, integrat per El Rogle i, en particular, Crearqció, una cooperativa d’arquitectures sorgida el 2016 amb la finalitat de promoure edificis inclusius i respectuosos amb l’entorn.
Tal com indica Júlia Gomar, una de les integrants, la tasca amb La Llauradora va permetre definir els consensos entorn el tipus d’habitatge pel qual calia apostar: “Vam treballar els dubtes i acordar la identitat, valors i els principals trets del projecte arquitectònic, a banda d’establir el mètode per incorporar persones interessades a participar del grup”. De tot plegat, en va sortir un document d’inici, una identitat consolidada i un espai on poder presentar el projecte, que ha adoptat el nom de les llauradores de La Plana, a qui d’aquesta manera reten homenatge.
La presentació va arribar el juny de l’any passat, en un acte molt concorregut al centre El Menador, a partir de la qual La Llauradora va emprendre una segona etapa. “A partir d’aquí hem avaluat els costos del projecte i ens hem dedicat a ampliar socis, pel qual ja portem cinc presentacions a diferents entorns cooperatius, a banda de publicar a les xarxes les novetats que van sorgint”, afegeix Dolors Igual. Fruit d’aquesta feina, La Llauradora ja té assegurats 14 unitats de convivència i espera arribar a les 25 per tal que quadrin els números.
El 2020, la Generalitat Valenciana va anunciar que hi hauria cinc projectes pilot de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús al País Valencià, un d’aquests La Llauradora. Però, més enllà d’aquesta promesa, el cas és que a Castelló el consistori segueix embolicant la troca: ha ofert dos possibles solars, dels quals un es destinaria a habitatge social i l’altre a concurs públic. Un fet que suposaria ajustar el projecte a les ajudes europees, cosa que l’equip de govern no acaba de veure clar.
Malgrat això, les promotores no pensen tirar la tovallola, i si bé reconeixen que a l’alcaldessa no li agraden iniciatives com La Llauradora, que no pot controlar, confien que la legislatura doni peu a noves lleis que avalin o facilitin el projecte que defensen.
L’altre gran obstacle és que, per bé que els lloguers no s’han encarit com a València o Barcelona, la tendència a Castelló indica que estan a l’alça, la qual cosa provoca que algunes de les persones interessades en el projecte vulguin invertir ja i no esperar més de dos anys. Sense oblidar que el model d’habitatge en cessió d’ús demana un nivell de desemborsament inicial molts molt important. ”Té inconvenients, però també considerem que té moltíssims avantatges i per això lluitem”, comenta Igual.
En aquests moments, La Llauradora està en ple debat sobre les característiques que ha de tenir el projecte arquitectònic i organitzacions, mentre en paral·lel negocia amb l’administració per participar en la futura licitació amb la informació pertinent.
També en aquesta perspectiva té la voluntat de dotar La Llauradora d’un perfil intergeneracional. Com explica Dolors Igual, “intentem ser el màxim diversos possibles, i de fet, en el grup hi ha persones vinculades a moviments com la PAH, a la candidatura municipalista i dos arquitectes que actualment estan dibuixant sobre plànol l’edifici dels seus somnis”, que per la cooperativa seria La Borda de Sants. “Ens imaginem un edifici obert al barri per aprofitar el paellero, amb bugaderia col·lectiva, un hort, un taller i habitacions per a convidats”, comenta la cooperativista.
Ben aviat, La Llauradora passarà a ajustar els estatuts d’acord amb les sòcies que habitaran el futur edifici. Unes unitats de convivència que, com es va posar de manifest en jornada que van celebrar el 22 de gener, s’han ampliat, estrenyen els vincles i afronten plegades el repte de trobar un solar adient a les seves necessitats.
