La inserció de persones amb risc d’exclusió social és l’objectiu de La Dovella, una cooperativa de construcció sense ànim de lucre. El projecte es va consolidar a finals del 2019 a la ciutat de Terrassa.
Una dovella és cada peça trapezoidal que, col·locada una al costat de l’altra, formen un arc o una volta. No en va, Conxi Pérez i Xavi Busom van escollir aquest nom per la seva cooperativa de construcció. Amb el propòsit de “fer de dovelles” i assolir una societat més justa i solidària, van crear un projecte que malda per inserir persones en risc d’exclusió social. Una idea que van començar a teixir l’octubre del 2019 gràcies al programa d’emprenedoria social que impulsa Barcelona Activa, on van ser seleccionats per un curs d’assessorament i formació.
En Xavi feia anys que treballava en una empresa de construcció, quan un dia va adonar-se que “treballar per treballar què m’aportava?, un sou i res més. Doncs almenys que la feina tingués un valor afegit”. Amb tot, ell s’afanya a destacar que La Dovella no deixa de ser una empresa normal i corrent, que com les altres exigeix professionalitat i rigor als qui en formen part, amb la diferència té un vessant social, atès que una part de la plantilla són persones amb discapacitats o que viuen al carrer.
Si ve d’entrada la idea era ajudar als sense sostre que buscaven feina, després d’informar-se, la Conxi i el Xavi van apostar per treballar amb les associacions, raó per la qual van contactar amb la Fundació Mambré, que acompanya aquest col·lectiu a trobar habitatge i a inserir-lo socialment i laboralment.
També en aquesta línia van parlar amb Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca), a través de la qual van començar a incloure persones amb discapacitat psíquica que, tot i comptar amb un suport familiar darrere, “podíem ser part activa del projecte”, explica en Xavi.
Ara com ara, La Dovella desenvolupa la majoria d’obres que els requereixen, per bé que a la llarga voldrien que els seus clients fossin empreses compromeses amb els mateixos valors de sensibilitat i empatia cap als sectors més vulnerables. “La idea és que el cercle es faci cada vegada més gran i arribar a un model on la prioritat no sigui exclusivament guanyar diners i prou” explica.
La labor de La Dovella no acaba, doncs, en la inserció laboral. També pretén formar els empleats en altres branques de la construcció i implicar-los en activitats de caràcter lúdic o recreatiu. “Ens agradaria que fessin xarxa, ja que sovint la manca de relacions socials és una de les causes que els aboca a viure al carrer” apunta en Xavi.
Per la cooperativa, l’objectiu és destinar els beneficis a la inserció sociolaboral, millorar les condicions d’habitatges insalubres de les persones sense recursos econòmics i, en la mesura del possible, que alguns dels seus empleats es quedessin a la cooperativa. Per fer-ho possible, però, en Xavi i la Conxi expliquen que es plantegen impulsar una campanya de micromecenatge, ja que no reben cap suport econòmic de l’administració.
No obstant aquest fet, es mostren “contents” amb el tracte de les institucions, en particular de l’Ajuntament de Terrassa, que mitjançant la regidoria d’Economia Social els ha ajudat a fer-se visibles, a banda de Terrassa Cooperativa, un espai de participació per difondre i enfortir l’Economia Social i Solidària a la població vallesana.
