Back to top

La cooperativa Gimnàs Social Sant Pau aixeca la veu per sobreviure

Joan Bernà
Dani Font
24 oct. 2020

Els coordinadors del vell local barceloní, amenaçat de desnonament, es troben en plena negociació amb l’Ajuntament per recuperar aquest espai de referència social i replicar-lo a altres punts de la ciutat.

Sense contracte des de juliol passat i a l’espera que l’Ajuntament faci efectiva la promesa de comprar l’edifici que manté des del maig de 2018, el futur del Gimnàs Social Sant Pau penja d’un fil. Davant l’amenaça de desnonament, usuaris i socis d’aquest espai situat al cor de Barcelona i que porta funcionant com a cooperativa des dels anys 40, han passat a l’acció. No volem perdre un emplaçament que, més enllà d’acollir activitats esportives, esdevé un baluard per a moltes persones en risc d’exclusió social. En aquest indret, fortament arrelat al barri, han après a nedar bona part del veïnat i escolars del Sagrat Cor Aldana i els Escolapis.

 

Espai inclusiu i assistencial

Des de l’inici de la pandèmia, el Gimnàs Social Sant Pau ha esdevingut un espai assistencial on sis cops per setmana els usuaris es poden dutxar, accedir a roba neta, mascaretes i als àpats que diàriament s’elaboren amb el menjar que proveeixen les ong Help Barrios, Nutrició sense Fronteres i Acció Planetària. El nombre d’usuaris no ha deixat d’augmentar, fins a l’extrem que ja són un centenar les associacions que hi deriven persones que ho tindrien difícil per tirar endavant.

A hores d’ara, l’equipament compta amb 1.200 socis i sòcies, dels quals 400 paguen quota, ja que la resta col·laboren amb altres tasques de la cooperativa. Aquesta distinció no impedeix, però, que totes les usuàries siguin tractades per igual, independentment dels recursos econòmics i la situació laboral que tenen, cosa que ha afavorit la fidelització cap al projecte. Entre els qui se’n beneficien hi ha persones sense sostre, refugiades i altres en situació de vulnerabilitat.

Prova d’aquesta dimensió social, cooperativa i oberta a la diversitat, destaca el fet que el gimnàs ha estat pioner amb vista a flexibilitzar els horaris per respectar el temps de ramadà o habilitar un espai segur pel col·lectiu trans, que disposa de vestuaris no binaris on poder dutxar-se sense sentir-se incòmode. Tal com explica Ernest Codina, un dels coordinadors, els empleats tracten els usuaris amb especial atenció, ja que els donen roba -fins a 14.800 mudes comptant les aportacions del veïnat-, els prenen la temperatura i, si cal, els proporcionen menjar i aigua. “Hem de pensar que, en un 95% dels casos, no poden cuinar per falta de cuina o habitatge propi”, explica Codina.

El gimnàs ha reforçat el seu vessant assistencialista sense abandonar una activitat social que atrau nombrosos veïns del Raval i Sant Antoni

Tot i que no és la seva missió, doncs, el gimnàs ha reforçat el seu vessant assistencialista sense abandonar una activitat social que atrau nombrosos veïns del Raval i Sant Antoni a participar de serveis claus. Cap de les despeses associades no han minvat i, com recorda Ernest Codina, només els darrers mesos les instal·lacions han hagut d’adaptar-se a les restriccions que comporta la pandèmia, cosa que ha obligat a regular l’assistència i vigilar que l’activitat es desenvolupés sense risc de propagar el virus.

Cap al Community Land

El passat 3 d’octubre va tenir lloc una cadena humana d’1,3 km -des de la porta del local fins a l’Ajuntament- i el dia 8 una concentració a la Ronda Sant Pau en la qual van actuar Marina Rosell, Mishima i els rapers Las Bajas Pasiones. Amb aquestes dues accions, el gimnàs ha volgut pressionar el consistori a accelerar els tràmits per a la compra de l’edifici. Una demanada que compta amb el suport de la Síndica de Barcelona, la qual ha instat públicament l’alcaldessa a complir amb aquest compromís.

Cal recordar que, si el consistori decideix aturar el desnonament, es faria la primera prova pilot de Community Land Trust a Barcelona, un model d’inspiració americana provinent de la ciutat on havia estat alcalde Bernie Sanders, que van adoptar-lo després d’una multiconsulta on van participar arquitectes, treballadors i altres col·lectius socials. Es tracta d’un model d’autogestió integrat per l’ajuntament -propietari del sòl-, els cooperativistes i l’entramat d’entitats vinculades a l’espai.

"Apostem per un projecte d’habitatge social, en què el 30% hauria de ser destinat a persones sense llar i cobert per l’administració local”, explica Ernest Codina

Des del gimnàs, s’assegura que el projecte està pendent de la posició que prengui l’Ajuntament, de la qual es derivaran els possibles escenaris de futur. “Comprar el gimnàs és molt car, de manera que apostem per un projecte d’habitatge social, en què el 30% hauria de ser destinat a persones sense llar i cobert per l’administració local”, explica Ernest Codina. Segons el representant del Sant Pau, això implicaria organitzar formacions laborals adequades als eixos comercials del barri i a la gent que habitaria el Community Land.” La voluntat és aprofitar l’espai i que sigui reproduïble a altres punts de la ciutat per lluitar contra la gentrificació”, afegeix Codina.

En aquest impàs, el Gimnàs Social Sant Pau no descarta cap escenari, inclòs el més pessimista: “podria ser que, a causa de la pandèmia, grans sectors econòmics entrin al barri i arrasin a preus molt baixos”, indiquen. Fora d’això, però, confien que la lluita per preservar el local sigui una oportunitat perquè la ciutat repensi el seu futur i s’adapti a les necessitats d’una ciutadania que, cada dia més, reclama espais per relacionar-se i millorar la vida en comunitat.

 

L’EXTENSIÓ DEL GIMNÀS SOCIAL

El CSA L’Obrera també actua com a gimnàs social aprofitant les instal·lacions de l’antic Gimnàs Popular Rukeli de l’avinguda de Barberà de Sabadell. Amb cinc anys d’història, ha aconseguit integrar multitud de veïns i veïnes que mai no havien participat de centres autogestionats i que, amb la seva participació, han contribuït a recuperar aquest local situat la zona sud de la ciutat vallesana.

El CSA L’Obrera ha consolidat una agenda d’activitats setmanals gratuïtes i sense ànim de lucre, com ara entrenaments de boxa i autodefensa femenina, classes de reforç escolar per infants i adolescents, a més de teatre, zumba, aprenentatge d’instruments o cursos idiomes a l’escola popular Madrasseta. Activitats a les quals cal sumar cinefòrums, actuacions artístiques, jocs de rol o tallers de lectures polítiques.

A la resta de l’Estat espanyol, cal destacar en aquesta línia el gimnàs popular Mamariga de Santurtzi (Biscaia), conduït per una associació que promociona la pràctica de l’esport des de 1990; El CSO Retal de Múrcia, dedicat a la boxa i l’entrenament funcional des d’una òptica antiautoritària i antipatriacal; o el ximnasiu Ochobre de Xixón (Astúries), que també promou la pràctica esportiva basada en la participació i l’autogestió col·lectives.

Autoria: 
Joan Bernà
Dani Font

Pot ser també t’interessa

El projecte situat al barri de Roquetes de Barcelona explora un nou model cooperatiu per influir en el mercat immobiliari i promoure els vincles comunitaris.