Back to top

La Closca: l’habitatge cooperatiu s’obre pas a Ponent

Esther Bermejo
31 gen. 2021

Fruit de la col·laboració entre el sector públic i l’Economia Social i Solidària, la ciutat de Lleida ja compta amb el seu primer projecte residencial basat en un model no especulatiu i de propietat col·lectiva.

De les despulles de la crisi immobiliària de 2008, hi ha qui encara crea alternatives residencials que, fugint de l’especulació, posen la funció social i les necessitats de les persones al centre. Aquest és el cas de La Closca, a Lleida, el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de les Terres de Ponent, nascut amb el propòsit d’omplir de vida un edifici buit que, fins fa poc, estava en mans d’una entitat financera.

El projecte neix amb el propòsit d’omplir de vida un edifici buit que, fins fa poc, estava en mans d’una entitat financera

La història d’aquest bloc de 30 habitatges, situat al barri de Cappont, no és diferent d’altres que es van projectar a les acaballes del boom immobiliari. Amb l’esclat de la bombolla, el promotor el va deixar a mig construir i se’l va vendre, i un nou propietari el va enllestir, però ningú no el va arribar a habitar. En aquest cas, però, s’ha produït un gir inesperat de guió que pot derivar en un desenllaç molt diferent. Qui l’ha protagonitzat és La Dinamo, una fundació que promou el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i que ha intervingut en el procés de compravenda de l’edifici entre dos grans tenidors per adquirir-lo i donar-li un ús social.

Diners públics amb accent social

La compra del bloc ha estat possible mitjançant la fórmula del tanteig i retracte i amb el finançament de l’Agència Catalana d’Habitatge i l’Institut Català de Finances. Uns beneficis als quals La Dinamo s’ha pogut acollir com a entitat promotora d’habitatge social homologada. En contrapartida, però, el projecte haurà de complir amb algunes condicions, com ara que tots els habitatges es qualifiquin de protegits i que un de cada set es destini a emergència residencial.

“En el nostre cas havien de ser quatre, però com que l’edifici està configurat per a l’escala A, de 6 habitatges, i la B, de 24, vam decidir que la primera es destinés íntegrament a habitatge d’emergència”, explica Glòria Rubio, membre de La Dinamo. Rubio aclareix que aquestes condicions estan totalment alineades amb el principi d’assequibilitat que defensa la Fundació. Mentrestant, l’entitat que s’encarregarà de gestionar qui viurà a l’escala A, a partir de la borsa d’emergència residencial a la capital del Segrià, serà la Fundació Hàbitat 3.

L’entramat col·laboratiu d’aquesta iniciativa el completen l’Ajuntament de Lleida i l’Ateneu Cooperatiu de Ponent, que segons La Dinamo, d’ADN barceloní, ha estat la pota que els ha facilitat el coneixement del teixit associatiu en aquesta zona del territori. I és que, si bé habitualment aquests processos comencen quan un grup de persones cerquen un immoble, en el cas lleidatà les fases s’han invertit, de manera que ara es busquen sòcies que vulguin habitar el bloc de Cappont. “Normalment oferim acompanyament a persones que han sorgit de forma autònoma, però tenim una nova línia de treball basada en l’impuls de la creació de grups en què apliquem els coneixements adquirits al llarg de la nostra experiència i la xarxa de contactes”, indica Glòria Rubio.

A l’octubre es va posar en marxa el projecte i des de llavors s’han dut terme activitats de difusió, amb els condicionants que comporta la situació sanitària a fi de sumar-hi gent. Ara per ara, hi ha 12 persones interessades a fer-se sòcies i en les setmanes vinents es constituirà la cooperativa a qui La Dinamo cedirà l’usdefruit de l’edifici per als pròxims cinquanta anys.

La por al desconegut

Una de les dificultats amb què s’ha trobat aquesta iniciativa, pionera a les terres de Ponent, ha estat el desconeixement entre la població d’aquesta fórmula d’accés a l’habitatge. Malgrat això, ja ha atret un grapat de persones. “No havia sentit a parlar del model cooperatiu aplicat a l’habitatge, però m’ha agradat la idea de compartir i decidir com vols viure”, reconeix Jordi Juvillà, un dels futurs socis de La Closca.

Les persones interessades valoren la possibilitat de gaudir d’una vida en col·lectiu enmig de les dinàmiques individualistes de la societat

En general, les persones interessades en el projecte valoren la possibilitat de gaudir d’una vida en col·lectiu enmig de les dinàmiques individualistes de la societat actual, tal com explica una altra de les futures sòcies, Noèlia Gòdia: “La idea de viure en comunitat fa anys que m’atreia, però sempre havia pensat acomprar un terreny amb amigues i crear alguna cosa; això és diferent, no m’ho havia imaginat a la ciutat”.

El fet que La Closca hagi aconseguit preus que estan per sota del mercat ha permès l’accés a persones com Daniel Digtyar, per qui més enllà d’aquesta circumstància, també l’il·lusiona l’estil de vida que ofereix. El sentit de pertinença, doncs, esdevé el millor reclam del projecte, tal com apuntala Manel Carrera, un altre dels futurs socis: “aquesta fórmula és molt millor que les convencionals, ja que no tan sols comparteixes l’edifici; també la vida”.

UNA VIDA EN COMÚ A MANRESA

El Barri vell de Manresa acollirà la primera cooperativa d’habitatge urbà de la Catalunya Central, que es començarà a construir aquest estiu. L’entitat que l’impulsa i que l’abril de 2019 va signar la cessió d’ús del solar on s’ubicarà és La Raval, nascuda de la fusió entre l’Associació Barri Bell, Can60 i Espai de Vida. Entre els objectius del projecte, hi ha afavorir la vida comunitària i l’intercanvi generacional, però també dinamitzar el nucli antic de la capital del Bages, motiu pel qual el local de la planta baixà serà obert al veïnat.

L’immoble consta de 18 habitatges de diverses dimensions i de moment ja hi ha 13 unitats de convivència interessades a viure-hi, mentre que el disseny, basat en la sostenibilitat, l’eficiència energètica i la importància dels espais comuns, l’ha fet la cooperativa d’arquitectes La Col juntament amb les sòcies cooperativistes, que han rebut l’acompanyament de La Dinamo i La Ciutat Invisible.

Autoria: 
Esther Bermejo

Pot ser també t’interessa

El projecte situat al barri de Roquetes de Barcelona explora un nou model cooperatiu per influir en el mercat immobiliari i promoure els vincles comunitaris.