Back to top

L’escenari musical es manté en quarantena

Alba Arnau
13 jul. 2020

La incertesa per l’evolució de la pandèmia i les mesures de seguretat obliguen a la majoria d’artistes i tècnics a reinventar-se per sostenir els seus projectes.

“No es podrà ballar amb persones desconegudes". Aquesta ha estat una de les restriccions més comentades i sobre la qual s’ha fet més broma a les xarxes. Sigui en espais oberts o tancats, el fet és que ballar, deixar-se portar i gaudir de bona música es troba a faltar després de setmanes d’excés de pantalles i manca de pell amb pell.

Com espectacles de masses, on el contacte i la proximitat són gairebé obligatòries, els concerts són els primers esdeveniments que van caure atesa la impossibilitat de mantenir la distància de seguretat fixada per les autoritats sanitàries. Això va fer que l’agenda dels artistes es veiés greument alterada, quan no va caure d’una revolada. Una situació que ha deixat els projectes seriosament compromesos, ja que la seva font d’ingressos ha quedat avortada o molt condicionada per les mesures destinades a limitar la propagació de la Covid-19.

“Com un degoteig es cancel·laven i s’ajornaven els recitals”, explica Feliu Ventura, a qui la crisi sanitària va enxampar-lo en plena gira del seu darrer llibre-disc 

“Com un degoteig es cancel·laven i s’ajornaven els recitals”, explica Feliu Ventura, a qui la crisi sanitària va enxampar-lo en plena gira de presentació del seu darrer llibre-disc Convocatòria. En el cas del cantautor de Xàtiva, s’ha vist obligat a suspendre la majoria de concerts. Igual que ho han fet les bandes Txarango i Ebri Knight, que en vist com els seus espectacles previstos per la temporada alta quedaven anul·lats de cop. Totes dues formacions, constituïdes com a cooperatives de treball, calculen que han cancel·lat el 95% d’actuacions, cosa que representa el 90% de la facturació. Així, mentre Txarango es va aplicar un ERTO per mantenir els salaris de les deu persones que integren la cooperativa, Ebri Knight va reduir bestretes aprofitant el coixí amb què sostenen el projecte els mesos que no facturen.

 

Confinats, no aturats

Però que hagin anul·lat concerts no significa que aquestes bandes hagin frenat l’activitat. Ben el contrari: Txarango va ultimar el disc de forma telemàtica, al torn que Ebri Knight va aprofitar les setmanes de confinament per llançar un nou treball que, finançat a través de la plataforma Goteo, ha tingut una gran acollida. “Rebre el suport de la comunitat ens ha donat molta confiança”, explica Albert Avilés, baixista del grup. A més a més, aprofitant la incorporació de dues noves sòcies, la cooperativa s’ha pogut dedicar a aspectes de caire més domèstics, com ara el reglament de règim intern o com afrontar el treball de cures en el seu dia a dia.

Si la crisi ha afectat els artistes, no menys perjudicats també han estat els professionals vinculats als espectacles musicals. Un nombrós grup de persones que, com assegura Avilés, han vist agreujada la precarietat en la que vivien una vegada la pandèmia les ha deixat fora del sistema d’ajudes.

És el cas de la cooperativa Quesoni, que intenta capejar el temporal com bonament pot. “La nostra temporada ha quedat paralitzada des del mes de març, i res fa pensar que remuntarem la situació les setmanes que resten d’estiu”, sosté Emma Giné. Només aquests dies, Quesoni ha reprès l’activitat amb la sonorització dels concerts que s’han celebrat al Castell de Montjuïc -“Sala Barcelona”- i el festival Say It Loud al Pati, que té lloc a Nou Barris, on durant un cap de setmana van agrupar-se diferents actuacions adaptades a les mesures sanitàries.

Temor als rebrots

Malgrat aquesta tímida tornada a la normalitat, el cert és que les administracions i altres clients continuen tenint por a programar esdeveniments on s’hagi de controlar l’aforament. La por a una revifada del virus és latent, per bé que Giné insisteix en la necessitat de generar alternatives, atès que “la cultura ha de tornar als carrers i ha de ser accessible per a tothom”.

Entre les formes de reinventar la cultura, Feliu Ventura explica que Neu al Carrer, la cooperativa de la qual forma part, va explorar el mitjà digital per proveir les persones confinades alhora que va monetitzar-la per fer sostenible el projecte. Una via que, no obstant algunes virtuts, no va convèncer els seus integrants. “Ens vam adonar que necessitàvem tornar als escenaris, perquè les xarxes socials només són la rereguarda de l’ofici". Així és com va sorgir la gira Terrats, un conjunt de 14 recitals de petit format que ha pogut reeixir gràcies a la intercooperació. “Molts projectes s’ha integrat amb les seves ofertes, ja siguin els tastets de km0 com algunes cerveses artesanes. I és que l’autoroganització és clau per sobreviure”, indica el cantautor valencià.

Amb tot i aquestes fórmules, l’escepticisme sobre el futur és comú en la majoria d’artistes i conjunts musicals, els quals retreuen a l’administració que no sigui prou clara respecte als aforaments ni ofereixi prou garanties per sortir de l’actual atzucac. I això, en el cas de Txarango, pot provocar que els seus integrants busquin el seu propi camí i, només en cas de recuperar l’activitat, tornin per entomar, aquesta vegada sí, la darrera gira.

 

Uns i altres, doncs, palesen la urgència de reorientar el sector en clau col·lectiva. “Estem molt acostumats a anar per lliure i no tenim gaire consciència que som classe treballadora, de l’àmbit artístic, esclar, però treballadors al cap i a la fi” explica Albert Avilés, baixista de Txarango.  

CulturaCoop vol donar visibilitat a una nova manera d'entendre la cultura des d’un vessant no comercial, sinó arrelada al territori

En aquesta línia es va articular ja fa un temps a Barcelona la plataforma CulturaCoop, en la qual s’ha implicat Quesoni. Per aquest grup de tècnics, es tracta d’una palanca que “pot donar visibilitat i reivindicar una nova manera de fer i entendre la cultura, des d’un vessant no comercial, sinó basat en el respecte als processos i les relacions que s’hi generen i arrelada al territori”, afirma Giné. Ara per ara, CulturaCoop ha donat una primera resposta a la crisi mitjançant un pla de xoc que, no sols cobreix l’àmbit musical, sinó totes i cada una de les cooperatives culturals que formen aquest espai de confluència.

Encara que la incertesa dóna peu comprendre les mesures sanitàries, la majoria de cooperatives lamenten la manca d’una resposta eficaç per part de l’administració. Per aquestes veus, les institucions no han estat àgils ni diligents en l’elaboració de la normativa que té a veure amb la seguretat dels espais ni en la gestió de les ajudes. Així ho considera Neu al Carrer, que en boca de Feliu Ventura demana més coordinació entre les administracions, ja que “els consistoris han anat per un costat i la Generalitat valenciana per un altre”.

Al seu torn, Quesoni també retreu a l’administració que no hagi precisat si els pressupostos que depenen d’ella continuaran o bé aniran a parar a altres àrees. “Comencem a veure que perilla la viabilitat de moltes iniciatives i que, si la situació no es reverteix, podem sortir de la crisi amb una important desertificació del teixit”, adverteix.

Només la intercooperació, i una capacitat innata d’inventiva, semblen que poden aturar aquesta deriva i garantir que la música continuï viva arreu del país. Caldrà esperar l’evolució de la Covid-19, però per si de cas, els projectes ja mostren els camins i la resiliència necessària per suportar aquesta tempesta global.

MANCOMUNAR RECURSOS: LA MILLOR RECEPTA

Davant l’atomització de projectes i esdeveniments, s’està demostrant que no hi ha altra sortida que mancomunar recursos i aglutinar entitats. Prova d’això és la creació, aquesta setmana passada, de la plataforma impulsada per sis festivals de música i dues associacions cooperatives. Sota el nom de Festival de Festivals, aquests col·lectius han començat a treballar per reactivar la contractació d’espectacles i promoure esdeveniments que sorgeixin des de les xarxes socials i culturals de cada municipi.

Tot i les restriccions imposades per la pandèmia, Festival de Festival aspira a buscar nous formats artístics amb els quals acostar la cultura a tots els públics, d’aquí que les entitats ja estan buscant fórmules de compartir infraestructures, coneixements i campanyes de comunicació. A hores d’ara integren Festival de Festivals els certàmens Fes+Chapeau (Sant Pere de Ribes), el Tingladu i la Causa (Vilanova i la Geltrú), les Barraques de Sitges, Esperanzah! (el Prat de Llobregat), l'Associació Bioritme (Vilanova de Sau) i els projectes Coopsetània (Alt Penedès i Garraf) i Nilak.

 

 

Autoria: 
Alba Arnau

Pot ser també t’interessa

El projecte situat al barri de Roquetes de Barcelona explora un nou model cooperatiu per influir en el mercat immobiliari i promoure els vincles comunitaris.