Cultura21, el projecte cooperatiu impulsat fa deu anys per l’editorial Tigre de Paper, Catarsi Magazín, Bellaterra Edicions i la Literal, la fira d’idees i llibres radicals, dona un salt qualitatiu amb la creació de la plataforma KULT.
La comunicadora Laura Arau explica que la transició de Cultura21 a KULT va més enllà d’un canvi de nom. “Feia temps que pensàvem que l’etiqueta Cultura21 no ens definia i, de fet, no l’hem utilitzada mai per comunicar-nos públicament. Sempre ens hem recolzat amb Tigre de Paper, que va ser el primer dels nostres projectes”. Amb el temps -afegeix la sòcia cooperativista de KULT-, la plataforma va sumar altres iniciatives que es comunicaven per separat, “fins a adonar-nos que calia englobar-les sota un mateix paraigües i, alhora, cuidar la comunitat i teixir una xarxa arreu dels Països Catalans”.
L’objectiu d’aquesta nova plataforma és assolir 2.000 sòcies, el doble de les actuals, a fi d’impulsar propostes que Arau defineix com a “polítiques” i que han de veure la llum mitjançant l’esforç comunitari. “El repte passa per construir una comunitat activa arreu del país”, raó per la qual KULT ja busca persones que estenguin el missatge i alliberar-ne una que coordini la xarxa d’entitats i cooperatives distribuïdes arreu del territori.
Fins a constituir KULT, els seus promotors han impulsar debats amb antropòlogues, escriptores i artistes a Barcelona. “Volíem aportar la nostra mirada del territori a través de persones d’arreu dels Països Catalans que són referencials en el seu àmbit”, assenyala Arau.
En aquest primer cicle, KULT ha portat veus de fora alhora que ha plantejat noves sessions i altres projectes, com ara fires de llibre radical en diferents localitats o un espai de participació més extens de la seva comunitat de seguidores. Amb tot, els debats han servit per reflexionar sobre “què és la cultura?” o el paper que aquesta pot jugar en la perspectiva de generar comunitats participatives, democràtiques i crítiques.
Quant a la definició de cultura, KULT considera que avui està associada als usos, costums i imaginaris que imposen les elits dirigents. Una realitat davant la qual, tal com assenyala Helios F. Garcés, un dels ponents, obliga a dibuixar un model alternatiu que sorgeixi d’un sistema social diferent a l’actual. “Mentre no aconseguim aquest nou model -indica Laura Arau-, aboguem per difondre consciència a còpia de deixar-nos travessar per nous imaginaris que sorgeixin des de baix, amb mirada feminista, des de llocs diversos i compromesos amb els Països Catalans”.
Respecte a la capacitat transformadora de la cultura, eix de la conferència celebrada el 21 d’octubre passat i en què van participar diversos editors, activistes i agitadors culturals, es va analitzar el rol que ha de jugar l’administració pública. A propòsit d’això, Mercè Pérez, editora i cooperativista de Sembra Llibres, va assenyalar el perill que les expressions més rupturistes i irreverents siguin “fagocitades per les institucions”.
En canvi, per Laura Arau, la clau està que els seus projecte depengui d’elles. “Entenem que els diners públics son de totes i, per tant, hem de poder-hi accedir per generar pensament crític”, per tot seguit admetre que “moltes entitats estan còmodes amb el model capitalista i utilitzen aquest pensament per treure’n rèdit econòmic”.
Una altra proposta en aquesta línia va expressar-la sociòloga i membre de l’Ateneu Popular Coma Cros de Salt, Judit Font, que va apel·lar a crear projectes que estiguin travessats per diferents lluites i localitzats en un espai concret, és a dir, que garanteixin l’accés a la cultura segons els seus interessos culturals que demanda una part del territori.
És aquí on els ponents van coincidir que l’accés a la cultura no ha de servir sols per gaudir-la; també per participar-hi activament. Així ho apuntava el filòsof i professor d’Ètica Xavier Antich, al torn que Fernando Paniagua, membre de No Callarem, instava a generar entorns de cultura més enllà dels equipaments habituals, en referència als ateneus o centres socials. Concretament, Paniagua va proposar que les escoles, els mercats i fins i tot els Centres d’Atenció Primària esdevinguin escenaris de creació enriquidors aprofitant la barreja de població que els frequenta.
El següent debat de KULT se celebrarà el pròxim 2 de desembre i versarà sobre el model cultural dels Països Catalans. No requereix inscripció prèvia i podrà seguir-se via streaming.
