El model de mobilitat basat en el petroli i el transport privat genera greus problemes socials, ambientals i de gestió de l’espai públic. En aquest context, al País Basc estan naixent cooperatives que fomenten la mobilitat sostenible centrant-se en el vehicle elèctric i la propietat compartida.
El passat mes de febrer es va presentar a Pamplona Karkarcar, una cooperativa de consumidores i usuàries d’iniciativa social i sense afany de lucre que ofereix serveis i productes de mobilitat verda. El nom de la cooperativa sorgeix d’un joc de paraules entre “cotxe”, en anglès, i l’onomatopeia de riure en basc (“kar-kar-kar” és l’equivalent a “ha, ha, ha!” en català).
La cooperativa, que a hores d’ara compta amb una trentena de sòcies i llista d’espera, ha començat el seu recorregut amb un cotxe compartit al barri d’Arrotxapea, de la capital navarresa. Dues sòcies que són veïnes del barri s’encarreguen de la cura i neteja del vehicle i, a canvi, obtenen una bonificació en concepte d’hores per a fer-lo servir. Cada sòcia ha de fer una aportació inicial al projecte i, després, paga en funció de la utilització del vehicle.
Pel que fa als orígens del projecte, convé esmentar Energia Gara, el grup local de Som Energia que es va crear a Navarra. “Fa uns quants anys vam assistir a una escola d’estiu de Som Energia a Mataró, vam conèixer de primera mà l’experiència de Som Mobilitat i vam tornar amb la idea de replicar i adaptar el model aquí”, explica el president de l’entitat, Jorge Arias.
El vehicle de la cooperativa es gestiona mitjançant una aplicació informàtica acabada d’estrenar, creada per The Mobility Factor (TMF), una xarxa de cooperatives de mobilitat verda de la qual Karkarcar forma part. La filosofia de fons és mancomunar esforços i, en comptes que cada organització desenvolupi tecnologia privativa pel seu compte, aconseguir que el mateix programari serveixi per a la flota de vehicles de qualsevol altra cooperativa de mobilitat sostenible.
D’aquesta manera, gràcies a aquesta tecnologia, Arias indica que podem imaginar-nos que aviat serà possible viatjar arreu d’Europa utilitzant els cotxes compartits de totes les iniciatives que funcionen seguint els principis de l’economia solidària.
Amb vista al futur, Karkarcar pretén augmentar la seva incidència a còpia d’establir aliances amb altres entitats afins i administracions públiques. “Als ajuntaments els demanem sobretot que ens cedeixin places d’aparcament on hi hagi punts de recàrrega de vehicles elèctrics”, comenta Arias per contextualitzar l’estratègia.
Amb aquest propòsit, la cooperativa ha signat un conveni amb l’Ajuntament de Pamplona pel qual poden fer servir la plaça de pàrquing d’Arrotxapea, si bé més endavant l’objectiu és ampliar l’acord a la resta de barris de la ciutat a mesura que la cooperativa vagi augmentant el nombre de vehicles. A més, a la població d’Uharte, a tocar de Pamplona, té un conveni semblant a tres bandes amb el consistori i la comunitat energètica local.
Karkarcar també ha volgut implicar-se en la plataforma REAS Nafarroa i, en l’àmbit estatal, a Red Movilidad, una cooperativa de segon grau que es va constituir formalment el proppassat 5 d’abril a València. Aquesta xarxa sectorial està integrada per sis cooperatives més de mobilitat sostenible, com són Som Mobilitat, Eh!Co!Che (Aragó), Ekiwi (Castella-Lleó), Conecta Movel (Madrid), Alternacoop (País Valencià) i Movis (Canàries).
A tot això, també cal destacar l’aposta de Karkarcar per les fonts renovables, raó per la qual s’ha constituït com a comunitat energètica local, ja que compleix tots els requisits que marca una llei pionera a l’Estat: la Llei foral de canvi climàtic i transició energètica, aprovada per unanimitat l’any 2022 al Parlament de Navarra. Això li permetrà vincular-se en més facilitat amb les comunitats energètiques del seu entorn.
Fet i fet, la via oberta per Karkarcar al País Basc i per la resta de cooperatives del sector a Europa, s’erigeix en una resposta a la congestió de les àrees urbanes, alhora que trenca amb la concepció individualista de l’ús del cotxe i estableix aliances molt interessants amb moviments socials i administracions. En definitiva, permet albirar un horitzó de mobilitat més sostenible d’acord amb els criteris de lluita contra el canvi climàtic.
