La cooperativa Magranes edita tres manuals que apropen a l’àmbit educatiu i al públic en general les claus per entendre l’impacte que té la pressió estètica i diversos recursos per fer-hi front.
Que el patró estètic condiciona a la nostra societat ho sabem totes. A les pantalles, als dinars de Nadal, en comprar-te roba, buscar feina o penjar la foto en una app de cercar cites... Tot plegat té un nom: violències estètiques. I com tota violència, també té lluitadores activistes treballant-hi. És el cas de Magranes, una cooperativa feminista nascuda el 2019 amb l’objectiu de defensar els drets sexuals i reproductius en espais formatius, artístics, restauratius i terapèutics.
Formada per quatre dones de disciplines diverses, el seu nom ha ressonat a mesura que s’han fet un lloc en el panorama educatiu, gràcies sobretot a les seves guies i materials pedagògics: “Són uns mitjans importants per entrar a les entitats educatives, així com poder revisar i acompanyar els tallers que fem”, explica Anna Jeremias, cooperativista de Magranes.
“Les violències estètiques tenen un impacte molt gran entre els infants i els joves, d’aquí la necessitat de posar-hi veu”, apunta Jeremias, raó per la qual la cooperativa va publicar l’any passat ‘Som Massa’, una guia destinada a professionals de l’àmbit educatiu que explica què és la grassofòbia i quines son les seves pràctiques i discursos, alhora que dona eines per identificar-la entre l’alumnat i el mateix professorat.
Aquest 2024, Magranes també ha publicat ‘Cos Rebel’, amb la qual acosta a l’àmbit juvenil i adult com ens enganyen des de la pressió estètica i es construeix la violència simbòlica i estructural a través de l’assenyalament dels cossos. La guia aporta referents que treballen des de l’antiracisme, l’anticapacitisme, l’antigrassofòbia o la defensa dels drets de les persones velles. Sense oblidar ‘Habitar el propi cos’, un quadern restauratiu concebut des de la mirada restaurativa que ens acompanya a habitar el propi cos per tal que l’estimem des de la tendresa i la vulnerabilitat.
Totes tres guies busquen parlar de les violències estètiques des d’angles diferents, però amb el mateix denominador comú: inclouen tests, espais per a anotar i dibuixar i altres exercicis participatius; de la mateixa manera que aporten recursos per a l’acceptació dels cossos, siguin com siguin. Això sí, ‘Som Massa’ està pensada per a educadores, mentre que ‘Cos Rebel’ o ‘Habitar el propi cos’ per a l’autoconsum.
Davant la pregunta de per què no s’han fos en una sola guia, Magranes ho té molt clar: “La nostra proposta d’educació sexual es va mobilitzant, creixent i integrant actualitzacions”, indiquen Anna Jeremias, per la qual “la perspectiva interseccional convida a incloure tota mena de dissidències i diversitats, analitzar els espais d’opressió i privilegis i transformar i crear noves oportunitats que allunyin totes les formes de violència.” És per això que -afegeixen- revisiten i floreixen orgànicament nous materials.
“Cal una mirada més autocompassiva amb el propi cos”, defensa Jeremia, que recorda com fins ara, a la pressió estètica, se li donava superficialitat, “quan el seu nivell de complexitat està generant conseqüències a molts nivells”. En el cas d’assetjament escolar, per exemple, Magranes observa que l’impacte més gran té veure amb l’aparença física, i la grassofòbia és una de les manifestacions més rellevants.
De fet, segons la cooperativa, si transitem per les guies veurem que la grassofòbia no és només “criticar els cossos grassos”. El patró estètic imperant està vinculat al desig que construïm, el plaer que fomentem, la sensualitat que emanem, els afectes que mantindrem i, a la fi, el perquè de la nostra existència.
Així, per entendre si som o no víctimes de les violències estètiques, des de Magranes donen les següents pistes: “si tu, de manera constant, et mires al mirall i rebutges el teu cos i això t’afecta; si el comentari que fa la teva companya del que menja o deixa de menjar, també t’afecta; igual que t’afecta viure amb una persona grassa o prima, aleshores les violències estètiques t’estan interpel·lant”.
* Per saber més de les violències estètiques, podeu consultar les guies que Magranes ha elaborat amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Us les podeu descarregar gratuïtament en el web www.magranes.com/materials-propis o adquirir-les als centres de recursos pedagògics i a totes les oficines joves de Catalunya.
