L’octubre de 2018, Bilbao va acollir la quarta edició del Global Social Economy Forum, esdeveniment que s’està convertint en la referència mundial de trobada i debat de l’economia social i dels agents que la promouen. Jaume Oller ens resumeix la declaració conjunta que va generar i les impressions que s’endugué com un dels membres de la nodrida delegació catalana.
El Global Social Economy Forum, esdeveniment que s’està convertint en la referència mundial de trobada i debat de l’economia social i dels agents que la promouen, va tenir lloc el passat mes d'octubre. Acollits per la reconeguda mundialment economia social i cooperativa basca, l’esdeveniment va reunir més de 1.700 representants de cooperatives i de l’economia social i solidària, a més de responsables públics, de més de 84 països.
Durant tres dies intensos de conferències, sessions de treball i espais de networking, el fòrum va acabar generant una declaració conjunta que aposta decididament pel desenvolupament econòmic al servei de les persones i el planeta, sense deixar a ningú enrere. Es fonamenta en els principis de democràcia, justícia social, solidaritat, diversitat i pau.
Basada en la Declaració de Montreal del 2016, fòrum global que es va celebrar prèviament al de Bilbao, la declaració d’aquest any va proposar un seguit d’aspectes als quals es comprometien els representants d’organitzacions de l’economia social i cooperativa, governs locals i regionals, xarxes i altres entitats col·laboradores.
LA DECLARACIÓ
Els principals aspectes declarats els podem llegir també en la nostra clau territorial:
• Continuar en la co-construcció i el co-desenvolupament de polítiques públiques i confirmar el paper fonamental que cadascuna de nosaltres desenvolupem en la superació dels principals reptes als quals s’enfronten les nostres ciutats i comunitats.
En aquest sentit, a Catalunya seguim apostant per la co-construcció de polítiques de país transformadores com, per exemple, els ateneus cooperatius, dissenyats i avaluats amb les federacions representatives del sector i implementats pels actors de l’economia social i cooperativa. També apostem per una Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Cooperativa que generi mecanismes de co-construcció i seguiment de polítiques públiques locals de foment de l’economia social i cooperativa.
Donar prioritat i seguir amb els nostres esforços per donar suport i finançar processos i fòrums que permetin recopilar i coordinar l’input rebut des de la societat civil.
Des d’aquesta vessant, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, juntament amb altres xarxes de l’economia social catalana i amb el suport de projectes com els ateneus cooperatius, vol acostar-se a la realitat territorial per extreure’n les necessitats i prioritats que s’hauran d’abordar en el marc del foment i l’enfortiment de l’economia social i cooperativa.
• Reconèixer i donar suport a feines d’investigació que identifiquin les necessitats i experiències de les entitats de l’economia social i mesurin el seu impacte, amb la finalitat d’ampliar el coneixement dels agents a tots els nivells, així com donar suport a la disseminació de les millors pràctiques.
En el cas de les federacions de l’economia social i cooperativa catalana s’està treballant en la creació d’un observatori que permeti oferir dades sectorials de qualitat i que siguin la base per a implicar centres educatius i persones interessades en la generació de coneixement rellevant.
• Advocar perquè els estats membres sol·licitin una resolució de les Nacions Unides sobre l’economia social.
Cal que la potencialitat de la marca Catalunya i Barcelona al món siguin utilitzades també per al foment de l’economia social.
• Seguir col·laborant en el desenvolupament de vincles entre territoris (urbans i rurals) i treballar per aconseguir més coherència en les polítiques a tots els nivells (local, regional, nacional i internacional).
Des del sector de l’economia social i cooperativa catalana i des de les seves entitats representatives s’està treballant de forma clara per enfortir el sector en tots els territoris del país. Destaca, per exemple, l’eix territorial que s’ha constituït en el marc de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya per tal d’apropar aquesta entitat i estendre el cooperativisme a tots els racons de Catalunya. En l’àmbit públic, destaca la posada en marxa de 14 ateneus cooperatius per part de la Generalitat de Catalunya, que promouen l’economia social a tot el territori.
• Mobilitzar finances ètiques, alternatives i solidaries, a més de destinar estalvis locals de suport al desenvolupament posterior de l’economia social.
Des de la realitat catalana trobem, des de fa anys, una realitat financera alternativa i solidària que va des de la banca cooperativa que representen Fiare, Caixa Guissona, Caixa Enginyers o Laboral Kutxa (antiga Caja Laboral), entre d’altres, a entitats referents i cabdals per al desenvolupament de l’ESS, com Coop57 o altres realitats de finançament com Gicoop.
En aquest marc de pluralitat en les finances alternatives, des de la Fundació Seira s’ha treballat, en els darrers anys, amb la voluntat de promocionar aquest model financer i apropar-lo cada cop més a la realitat de l’ESS i de les entitats locals. Una bona mostra d’això és el recent acord entre l’Ajuntament de Mataró, la Fundació Seira i el Coop57 per crear un fons que faciliti el finançament de nous projectes d’economia social al municipi de Mataró o la creació d’un fons de crèdit municipal a Barcelona de la mà de l’Ajuntament, Coop57 i FIARE per finançar nous projectes i empreses d’economia social i solidària.
• Millorar les pràctiques mediambientals per aconseguir més transparència en els circuits de producció-consum, amb la finalitat de generar una transició necessària, ecològica i justa.
Aquesta voluntat de transformació mediambiental és i ha de ser un pilar també a Catalunya. L’elevada presència del cooperativisme agrícola al nostre territori, conjugat amb el cooperativisme de treball i el cooperativisme de consum, pot ser un pilar de transformació dels circuits de producció-consum per oferir una cadena de valor cooperativa que sigui la base de la necessària transformació del model alimentari.
ESPAI DE TROBADA
Més enllà del manifest, el Fòrum també va ser un espai de trobada per a molts integrants de l’economia social i cooperativa catalana amb la participació d’una nodrida delegació catalana. Una delegació formada per una àmplia representació del teixit cooperatiu en la figura de moltes cooperativistes i de les seves federacions, representants de la Generalitat de Catalunya amb els ateneus cooperatius al capdavant, o representants del municipalisme amb l’Ajuntament de Barcelona i el seu comissionat al capdavant. Aquesta àmplia representació catalana va permetre posar en relleu la importància de l’economia social, i especialment del cooperativisme al nostre país, i va visibilitzar el treball conjunt que s’està realitzant entre el sector, les entitats representatives i les diferents administracions públiques.
El GSEF Bilbao 2018 va ser, per tant, un espai que, allunyat del dia a dia i amb perspectiva de futur, va permetre seguir teixint aliances entre els diferents actors en l’àmbit català i entre aquests i actors provinents de tota la resta del món. Una injecció més d’energia per veure que l’economia social i cooperativa és una realitat i una alternativa cada cop més rellevant a tot el món.
