Back to top

Formació cooperativa, una aposta guanyadora

Redacció
12 jul. 2019
formacio_cooperativa|nexe41_2

La formació és una prioritat perquè el món cooperatiu pugui continuar innovant i seguir tenint incidència social. Partint d’una diagnosi efectuada al llarg dels últims mesos per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), aquest article repassa els eixos de la política formativa que està impulsant aquesta entitat representativa del cooperativisme i la importància que té aprofitar el llegat de l’escola de cooperativisme Aposta.

“No hi pot haver cooperació sense cooperadors; i només existiran cooperadors si es formen.
Un no neix cooperativista, se’n fa per l’educació i la pràctica de les regles de joc de la cooperació”
José María Arizmendiarrieta, pioner del cooperativisme basc

Per a qualsevol organització amb voluntat de ser sostenible és vital adaptar-se a l’entorn. I per fer-ho amb garanties, s’ha de disposar de les eines i habilitats necessàries, és a dir, formació. Si ens fixem en el món cooperatiu, tot això adquireix un relleu especial. De fet, no és casualitat que un dels principis del cooperativisme sigui dedicat a l’educació, mitjançant el qual “les cooperatives faciliten la formació dels socis, càrrecs electes i treballadors, per tal que tots puguin contribuir de forma eficaç al desenvolupament de la seva cooperativa”.

Durant els últims anys, moltes necessitats formatives del cooperativisme català s’han vehiculat a través d’Aposta, fundada el 2004 com a cooperativa de segon grau i recentment dissolta. Al llarg d’aquests anys, milers de persones s’han matriculat als programes d’Aposta, sobretot persones treballadores i sòcies de les cooperatives, però també moltes persones interessades en l’economia social i solidària i que, més endavant, han acabat generant nous projectes cooperatius.

Nova etapa

En aquest context, el 2017 la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) ha iniciat un procés per determinar com ha de ser un model formatiu integral ben alineat amb les aspiracions del món cooperatiu. A banda de suplir el paper que ha jugat Aposta, també calia plantejar-se com es podien cobrir satisfactòriament les necessitats i demandes de les cooperatives. Una realitat –recordem-ho– que durant els últims anys s’ha consolidat, ha estat capaç de generar ocupació estable i ha aportat solucions innovadores en alguns sectors productius.

Per posar fil a l’agulla, la FCTC va organitzar sessions de treball amb l’objectiu d’analitzar les dades aportades per les cooperatives federades. Si ens fixem en el Baròmetre Cooperatiu 2016, les persones treballadores de les cooperatives van fer sobretot formació tècnica (59%) i gestió empresarial (39%). Pel que fa a l’enquesta de la FCTC, durant els dos darrers anys les persones treballadores han rebut, sobretot, formació societària i sobre finances i fiscalitat. Finalment, pel que fa a les demandes de formació, les cooperatives van respondre que majoritàriament es voldrien formar en l’àmbit societari, en planificació estratègica i en habilitats personals i directives. En segon lloc, es van tenir en compte les propostes i els punts de vista dels proveïdors de formació, i quina relació havien de mantenir amb la FCTC.

La FCTC, agent dinamitzador

D’altra banda, es van estudiar alguns models que podien servir de referents: principalment, les experiències d’altres federacions de cooperatives de treball associat, com la valenciana (FEVECTA) –en què la formació estava completament internalitzada–; l’andalusa (FAECTA), basada en l’externalització a centres formatius, i la navarresa, en què una única entitat prestava aquest servei (ANEL). D’altra banda, també es va tenir en compte alguna experiència més enllà de l’àmbit cooperatiu, com ara la de la patronal de les pimes de Catalunya (PIMEC).

A grans trets, a partir dels grups de treball impulsats per la FCTC es van extreure dues conclusions: que la FCTC ha d’assumir internament la formació societària, però sent titular dels continguts, mentre que la resta de formacions específiques les han d’assumir les cooperatives especialitzades (majoritàriament federades), i amb el suport de la FCTC com a agent dinamitzador. Pel que fa al finançament, les vies són el Fons de Promoció i Educació Cooperativa (FPEC), aprofitar les bonificacions i els ajuts de la Confederació i Aracoop.

El director de la FCTC, Guillem Perdrix, explica el paper que jugarà l’entitat en la reorganització de la vessant formativa: “les cooperatives demanen que la FCTC dinamitzi la formació societària. És a dir, l’estructura tècnica no serà de la FCTC, però gestionarà la formació participant en el disseny dels programes, la proposta de continguts, etc., mentre que les cooperatives federades impartiran la formació. Pel que fa a altres tipus de formació més transversal –com ara prevenció de riscos, idiomes, etc.–, s’ha acordat fer un catàleg de formació. En aquest cas, la FCTC no dinamitzarà la formació, sinó que posarà en contacte les cooperatives interessades”.

Consciència cooperativa

Per fer un balanç del camí recorregut, val la pena adreçar-se a les mateixes persones formadores que han viscut les tres etapes esmentades (abans, durant i després de l’existència d’Aposta). Segons José Granados, economista i educador social d’Ortogan Serveis (Barcelona), “de fet, Aposta ha complert l’objectiu pel qual va ser creada, que era integrar la formació a dins de les cooperatives.Aposta i la FCTC han fet una gran tasca, ja que han fet que el món cooperatiu sigui plenament conscient d’aquesta necessitat”.

Durant l’última dècada, el món cooperatiu ha guanyat presència i cada cop més persones i col•lectius manifesten un sentiment de pertinença al món cooperatiu, amb uns valors i unes pràctiques pròpies. Per a Anna Arisa, formadora amb disset anys d’experiència i sòcia de Sambucus (Manlleu), “hem anat incorporant conceptes que, al principi, la gent pràcticament no coneixia. Abans imparties formació per a persones que s’incorporaven a una cooperativa com a sòcies i els costava d’entendre moltes coses. És a dir, moltes empreses eren cooperatives, però la gent no n’era gaire conscient”.

El llegat en formació societària desenvolupat al llarg dels últims deu anys mitjançant Aposta ha permès que les cooperatives atorguin a la formació la importància que realment es mereix, cosa que ha suposat una millora contínua per a les organitzacions. D’altra banda, l’economia social i solidària en un sentit ampli ha fet un salt qualitatiu important i es planteja com a part de la solució a molts problemes socials. La ciutadania reconeix el seu potencial de transformació i cada cop aprecia més els seus productes i serveis, i algunes administracions per primera vegada apliquen polítiques més favorables perquè es desenvolupi.

Una de les funcions de la FCTC és gestionar la formació societària, explicar què és realment el cooperativisme i totes les seves potencialitats. Segons Granados, “no cal que faci formació específica en alguns àmbits –per exemple, gestió econòmica–, perquè ja hi ha cooperatives que s’hi dediquen”.

Reptes: participació i governança

Amb vista al futur, el cooperativisme ha de continuar nodrint-se de la formació per adaptar-se als nous reptes. Una de les formes de consolidar-se que preveu el pla de treball de la FCTC és la creació d’una sectorial de formació, “una manera que les cooperatives federades s’apropin a la FCTC i perquè l’oferta i la demanda de formació no estigui separada i es retroalimenti”, reflexiona Perdrix.

Deixant de banda els aspectes estrictament societaris, la formació en cooperativisme s’obre a un ampli ventall d’opcions, fruit de l’evolució del món laboral i de les necessitats que van sorgint. Però si en algun aspecte el cooperativisme té avantatge comparatiu és en el de posar les persones al centre de l’activitat econòmica i en fomentar un model de governança basat en la participació. Són reptes que no passen desapercebuts per a les formadores: “és important formar-nos en gestió d’equips i les seves dinàmiques per tal d’encarar el conflicte en clau positiva, com a possibilitat de canvi. Un altre tema essencial és la planificació estratègica”, explica Granados.

En paraules d’Arisa, “la part més complicada és la que té a veure amb la participació de la gent en un sentit ampli: la responsabilitat, la transmissió de la informació, la gestió... Al final, estem parlant d’equips humans, i mantenir aquesta participació al llarg dels anys és el que més costa. Hi ha moltes empreses que econòmicament funcionen molt bé però, en canvi, els costa mantenir la participació de l’equip humà: totes aquestes persones han de participar plenament en la cooperativa pel que fa a la responsabilitat, gestió, etc.”

Amb les dinàmiques i els grups de treball dels últims mesos, la FCTC i les cooperatives federades han posat les primeres pedres per anar bastint un model formatiu adaptat als nous temps: àgil per respondre a les necessitats de les cooperatives en eines i coneixements i, al mateix temps, sòlid per transmetre els valors i la cultura empresarial integrats a l’ADN del cooperativisme.

Autoria: 
Redacció
Etiquetes: