La nova edició del certament que se celebrarà els dies 20 i 21 de maig a la fàbrica de creació Fabra i Coats de Barcelona, opta per contenir el seu creixement. Enguany, acollirà una setantena d’activitats i un centenar d’editorials, llibreries i revistes de pensament crític.
Fidel al seu model habitual, aquest proper cap de setmana torna la Literal, la Fira d’Idees i Llibres Radicals, que inclourà entrevistes en directe, converses entre autors, taules rodones i altres activitats. També la present edició comptarà amb un mercat de projectes cooperatius (com les editorials Descontrol, Manifest Llibres, Pol·len, Takatuka, Virus, o les llibreries Aldarull, La Conxita, La Tribu, La Raposa o Synusia, entre altres), a més dels tres segells de la cooperativa Kult, organitzadora del certamen: Bellaterra, L’Agulla Daurada i Tigre de Paper. L’esdeveniment, que ha exclòs l’editorial i revista El Viejo Topo en una polèmica decisió, se celebrarà en els espais de la fàbrica de creació Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu de Barcelona.
Laura Arau, coordinadora de la fira, explica que, a diferència de la passada edició, l’actual està pensada perquè el creixement sigui sostenible. “Entenem que no podem absorbir tanta quantitat d’editorials, de manera que hem volgut contenir el certamen”. En aquest sentit, Literal quedarà restringida a dos dies, perquè un tercer havia de conviure amb Literal Pro, la branca orientada als professionals del sector. Tret d’això, Arau assegura que tant l’organització, la direcció com els proveïdors, estan completament alineats en els principis de l’economia social i solidària.
Malgrat la contenció apuntada per Arau, el programa de Literal continua sent pràcticament inabastable. La novetat és que l’organització aposta per un model de difusió on, a més dels grans convidats internacionals (com l’economista ecològic Tim Jackson o Sozdar Dêrik, membre de la Comandància General de les Unitats de Protecció de Dones), es proposen quatre troncs temàtics que mantenen alguns vincles entre ells: l’emergència climàtica, l’emergència feminista, l’emergència antifeixista i l’emergència internacionalista. Això fa que, si bé no totes les activitats estan incloses sota algun d’aquests quatre paraigües, moltes d’elles sí que ho estan.
A propòsit d’aquest fet, Laura Arau confessa que no hem d’oblidar que encara ens trobem en aquestes emergències, d’aquí que "volem ser un punt d’aturada i reflexionar per agafar força i seguir endavant”. També aquesta estructura, indica la portaveu de la fira, té un component pragmàtic, ja que facilita itineraris als visitants amb interessos concrets. “Ho fem perquè els moviments socials vegin el que oferim al voltant d’una temàtica”. Així, en lloc de consumir piulades ràpides sobre l’escalfament global, es podrà assistir a una conversa entre l’ambientòleg Andreu Escrivà (Contra la sostenibilitat) i l’antropòleg social Miguel Pajares (Bla-bla-bla. El mite del capitalista ecològic), alhora que hi haurà debats sobre un segle de resistència palestina, la violència masclista, les maneres de resistir l’auge de l’extrema dreta, el 175è aniversari d’El manifest comunista o la literatura fantàstica escrita per dones catalanes.
Un altre dels objectius de Literal és, segons Arau, bastir ponts entre diverses escenes de creació i de pensament crític: “volem fer coincidir activistes dels moviments socials, amb veus de l’acadèmia els mateixos lectors”. Amb tot, el protagonisme recaurà en els llibres i les seves ramificacions, com ara espectacles poètics, concerts (Yvette Nadal) o les sessions de punxa-discos a càrrec del col·lectiu Musical Prescription. Mentrestant, per a les famílies i la canalla, s’han programat conta-contes, jocs i altres espectacles familiars, al torn que diferents cooperatives s’encarregaran dels punts de venda de menjar i beguda.
L’organització de Literal està en un procés de reflexió a causa de les dificultats per recuperar les xifres de visitants assolides a les edicions prèvies a l’esclat de la Covid-19. L’equip considera que ha millorat la programació i ha enfortit les aliances amb altres entitats, si bé el certamen continua sense recuperar les xifres d’assistència d’aleshores. “Tenim la sensació que, tant a la capital com a comarques, el públic ha deixat d’assistir als esdeveniments i tampoc participa gaire en activitats telemàtiques”, indica.
Segons Laura Arau, darrere d’aquesta volatilització d’audiències poden haver-hi molts factors: estats d’ànim, dinàmiques en la manera de relacionar-se, virtualitzacions de tot, etc. Un canvi sobre el qual la portaveu de Literal considera prematur treure’n un diagnòstic clar. “No puc fer una lectura ràpida i alhora profunda, ja que potser és un fenomen que, a part de la cultura, també als moviments socials”. En qualsevol cas, Arau creu que Literal continua ferma, gràcies a les aportacions que fan les administracions i la campanya de micromecenatge amb què la fira pretén que no estigui condicionada per les institucions. “I és que la gent ha de sentir Literal com a seva”.
