El projecte nascut a la localitat gironina pretén recuperar l’antic llegat tèxtil, pel qual s’ha unit una vintena de dones d’edats i cultures diverses amb l’objectiu de professionalitzar-se en el sector.
“La idea va sorgir de l’ajuntament i el seu pla estratègic per dinamitzar l’economia social i solidària al municipi”. Així expliquen des del consistori gironí l’origen de l’Associació de Cosidores de Salt, una iniciativa que, a més de reactivar el sector tèxtil, aspira a promoure i posar en pràctica l’economia no capitalista en una de les àrees amb més potencialitat del municipi, tot acompanyant a aquelles dones que vulguin especialitzar-se en aquesta professió.
Alhora, la iniciativa també busca atraure les dones migrades i donar-los un espai on poder assolir competències bàsiques pel que fa a la llengua i la cultura del territori. Actualment, l’Associació de Cosidores de Salt ja reuneix una vintena de dones d’edats i procedències diferent que volen viure en l’art de cosir. Elles es reuneixen al taller de l’Ateneu Popular, del municipi, on cusen, parlen i es donen suport en aspectes vinculats a la professió, però també en actes que s’escapen de l’àmbit laboral.
Les cosidores elaboren bosses de roba, embolcalls per als entrepans i altres productes de tela que tenen com a finalitat substituir els plàstics d’un sol ús. “A més, també estan retornant la identitat al poble, ja que recuperen una indústria històricament important en el nostre municipi”, assenyalen des del consistori.
La iniciativa, impulsada per l’ajuntament, se sosté dins del pla Comunalitat Urbana Som de Salt, promogut pel departament d’Empresa i Treball de la Generalitat i que, al seu torn, impulsa el teixit associatiu a la població i fomenta la creació de xarxes d’economia sostenible i solidària. Tal com explica Alba Latorre, cosidora i tècnica de la Comunalitat de Salt, l’Associació de Dones Cosidores és molt més que un grup de dones que cusen: “es tracta d’un espai de cures i contacte que ofereix una xarxa segura a les seves integrants”. En aquest sentit, Latorre apunta que, tot i que la confecció de productes tèxtils és la raó de ser del negoci, la prioritat és “construir un entorn on els valors com la conciliació familiar, les cures i les necessitats personals estiguin al centre”.
Ara per ara, els ingressos del projecte no són suficients per garantir un salari fix a totes les cosidores, ja que els beneficis s’utilitzen prioritàriament per comprar maquinària i materials, si bé la mirada és anar bastint una experiència cooperativa on totes les sòcies puguin emprendre una vida autònoma a través del tèxtil.
El boca-orella, sumat a l’intercanvi multicultural i generacional que s’ha generat entre les cosidores, ha convertit aquest enclavatge en un punt de referència pel que fa a la creació de vincles i xarxa. “El projecte apropa i recupera un ofici que havia quedat en la memòria de les nostres àvies i que pretén fomentar models alternatius de compra de roba”, assenyala Alba Latorre, per qui és essencial l’impuls d’aquestes iniciatives amb vista a canviar el model de consum capitalista i generar nous paradigmes basats en principis socials.
Al capdavall, l’economia social i solidària, la conciliació familiar i l’ecologisme són els valors que posen el fil a l’agulla dins d’aquesta associació. Una iniciativa que ja compta amb més d’una dotzena de dones, que dediquen cinc hores a la costura, la qual ha estat possible per la implicació de les mateixes integrants però també pel gest de l’Ateneu Popular, que els ha cedit l’espai on poden aprendre i practicar l’ofici. D’aquesta manera és com les cosidores comencen a brodar un nou futur, en la perspectiva que siguin elles qui acabin sent les mateixes sòcies de la cooperativa i disposin d’un espai independent on consolidar el projecte.
