Entrevistem Peru Sasia, director del Projecte Fiare, que ens explica les característiques de la banca ètica, i de Fiare en particular, l’estat del projecte en aquests moments i el seu horitzó de futur: constituir una cooperativa europea de banca ètica, juntament amb La Nef francesa i la Banca Popolare Etica italiana, la primera cooperativa de crèdit europea.
Peru Sasia és el director de Fiare. Set anys després de l’inici d’aquest projecte, Fiare ha aconseguit implicar una densa xarxa d’un miler de persones i més de mig miler d’organitzacions de la major part del territori estatal; n’ha recollit estalvi per més de 21 milions d’euros i ha atorgat crèdits per valor de més de 13 milions d’euros a més de 90 projectes d’alt valor social. En aquests moments, segons ens explica Sasia, el projecte es troba en la fase més crítica: arribant al punt de sostenibilitat econòmica, però mancats encara dels recursos que la facin possible: diners naturalment, però també equips, instal·lacions i molta, molta dedicació.
Com sorgeix Fiare?
El Projecte Fiare sorgeix d’una convicció i d’una intuïció. La convicció que són necessàries alternatives en l’esfera econòmica que tractin de superar els problemes estructurals del sistema neoliberal, específicament la seva incapacitat per posar fi a les desigualtats. La intuïció, que el teixit associatiu i la consciència ciutadana presenten en aquests moments a l’Estat espanyol els vímets mínims necessaris per intentar consolidar una iniciativa d’aquest tipus, tal com ja ha passat en alguns altres llocs d’Europa.
Aquestes consideracions van dur 52 organitzacions basques de l’anomenat, en sentit ampli, Tercer Sector a constituir la Fundació Fiare al novembre de 2003. La seva intenció fonamental era explorar les vies per crear una entitat financera diferent, en línia amb el que es coneix com a banca ètica. S’inicià, així, un procés d’anàlisi d’experiències europees, així com de recerca de socis, que va desembocar en l’elaboració d’un Pla de Viabilitat que preveu l’operació en el període 2006-2011 com a agents de Banca Popolare Etica italiana, per crear més endavant una cooperativa de crèdit de segon grau que operi amb llicència pròpia.
Quin és l’objectiu d’una banca ètica?
L’objectiu sempre és doble. D’una banda, finançar activitats econòmiques que comportin un impacte social positiu i transformador. És a dir, donar suport a empreses, activitats i projectes socials, ecològics, culturals i solidaris, afavorint el desenvolupament humà tant en les nostres societats del Nord com en les del Sud, posant els diners a disposició de les persones excloses i de les organitzacions que hi treballen.
De l’altra banda, oferir instruments d’estalvi i d’inversió responsables, posar a disposició de la ciutadania la possibilitat de donar suport amb els seus estalvis a aquest tipus d’activitats, decidint responsablement l’ús que en fa l’entitat financera i excloent qualsevol inversió en activitats o empreses que col·laborin amb el manteniment de la injustícia i el deteriorament del nostre món: tràfic d’armes, explotació laboral, destrucció del medi ambient...
Què ofereix Fiare en comparació d’altres bancs ètics i cooperatives financeres ja existents a l’Estat espanyol?
Fiare assumeix des de la seva posada en marxa dues característiques fonamentals dins el context general de les finances ètiques. La primera és entendre que la riquesa d’iniciatives d’intermediació de béns amb alt valor d’alternativa és avui molt rica arreu de l’Estat. Hi ha iniciatives de bancs de temps, de xarxes d’intercanvi, de monedes alternatives, d’intermediació de diners a diferents escales i amb diferents sectors d’especialització, que cal promoure i protegir. Assumim el compromís de crear un sistema de banca ètica que reforci aquest ric teixit i hi afegim una proposta de banca regulada que pugui ampliar el cercle de persones i organitzacions que volen consumir responsablement serveis financers alternatius per al seu estalvi, afegint productes habitualment utilitzats com comptes corrents, dipòsits garantits, banca per Internet, targetes de crèdit, etc. El repte d’aquest sistema és aconseguir una articulació micro-meso que no anul·li participació, la proximitat a allò local o la capacitat d’adaptació, valors molt arrelats a les realitats micro.
Al costat de la construcció del sistema de banca ètica, Fiare vol sobretot construir-se i desenvolupar-se sobre la base d’una participació densa de persones i organitzacions. Aquesta participació es concreta principalment en una estructura de xarxes territorials i sectorials, un model cooperatiu guiat per la lògica d’una persona un vot en la presa de decisions en l’assemblea general i un nivell local recolzat en grups d’implantació local amb competències en la proposta de candidatures, les relacions amb l’estructura professional del banc i l’avaluació eticosocial dels projectes per finançar.
A qui concedeix crèdits Fiare?
Oferim pràcticament tots els productes de crèdit (línies de crèdit, préstecs personals i hipotecaris...) i els orientem a quatre sectors d’activitat: social (inserció sociolaboral, cooperativisme, economia solidària...), cooperació (lluita contra la pobresa al Sud, comerç just, etc.), medi ambient (energies alternatives, agricultura ecològica...) i qualitat de vida (cultura, valors...).
Quin tipus de productes d’estalvi oferiu?
El panorama és, ara per ara, limitat: dipòsits a termini i llibretes d’estalvi amb una operativitat limitada, encara que estem començant a oferir a les entitats comptes corrents operables per internet. La nostra condició actual d’agents de Banca Popolare Etica i les limitacions en la nostra estructura en aquesta fase inicial fan que no puguem oferir productes de detall com són comptes corrents, targetes, etc. Ara bé, l’horitzó de futur és oferir tots els productes d’estalvi que habitualment demana la ciutadania, fins a configurar una entitat que, com deia al principi, aquelles persones i organitzacions que vulguin treballar amb un banc ètic la puguin triar com a primera opció.
També penseu oferir fons d’inversió i altres productes semblants?
És una qüestió que avui dia no considerem, perquè aquests fons no compten amb elements suficients de netedat ètica per poder-los oferir amb garanties que siguin coherents amb els valors del Projecte Fiare. En canvi, hi ha altres productes com els préstecs hipotecaris per a habitatges particulars que ara no fem, però que estan subjectes a una reflexió ètica permanent pels diversos matisos implicats, com són la demanda de la nostra base social, el tipus d’habitatge, el rol financer en el mercat immobiliari, etc.
De quina manera eviteu la morositat, treballant amb col·lectius poc solvents econòmicament parlant?
Efectivament, hi ha necessitats d’accés al crèdit que estan plantejades des de col·lectius que no tenen garanties patrimonials per fer front al possible impagament, ni tampoc sòlids ingressos regulars que assegurin aquesta capacitat davant gairebé qualsevol eventualitat. Fiare reconeix el dret d’aquests col·lectius al crèdit i alhora assumeix que satisfer-lo no es pot fer posant en risc l’estalvi dels dipositants. Ni l’entitat ha de fer-ho ni ho permeten les entitats d’inspecció sota la supervisió de les quals també opera la banca ètica.
Per això, cal desenvolupar productes parabancaris, sigui dins de la mateixa estructura bancària del projecte, sigui donant suport a totes les iniciatives que ja existeixen i que participen en la construcció del projecte. No es tracta, per tant, d’evitar la morositat, sinó d’afrontar-la.
En aquesta línia, i malgrat el caràcter incipient del projecte, podem ressaltar un producte que opera precisament en aquest sentit. Es tracta d’un dipòsit que anomenem “llibreta xarxes” on els interessos no són rebuts per la persona o entitat dipositant, sinó que es lliuren a l’organització que aquella tria entre la llista d’organitzacions amb què Fiare té signats acords de col·laboració per desenvolupar aquest producte financer. La destinació d’aquests diners ha de ser necessàriament el suport, mitjançant el crèdit, a projectes orientats a persones en situació o risc d’exclusió, i no poden emprar-se per a un altre fi. Des del començament d’aquesta pràctica el 2008 fins a finals de 2009, 192 persones i organitzacions han dipositat els seus estalvis, per un total superior als 2.300.000 euros. Això ha suposat posar a disposició de les organitzacions conveniades més de 40.000 euros de fons donats per al finançament de projectes situats fora del circuit bancari, amb l’efecte multiplicador de crèdit que això suposa, ja que permetria, per exemple, assumir crèdits per valor de 400.000 euros suportant un 10% de morositat. Els projectes finançats per les entitats conveniades han estat de diversos tipus: suport microfinancer a comunitats rurals de l’Amèrica Central, crèdit per a l’accés a habitatge de persones en situació o risc d’exclusió, projectes d’aprenentatge d’alt valor social o creació de comunitats autofinançades. Convé ressaltar que aquest producte tan poc competitiu econòmicament és subscrit per un de cada quatre dipositants, i suposa el 10% de tota l’activitat d’estalvi.
La rendibilitat econòmica que ofereix el producte financer d’un banc ètic ha de ser la mateixa que la de qualsevol altre banc convencional?
Crec que no. És cert que hi ha factors com l’absència de salaris i altres beneficis escandalosos per als alts directius, l’austeritat en l’ús d’equips i instal·lacions o la retribució continguda al capital; tot això podria suggerir grans marges en aquest tipus d’entitats i, per tant, superior capacitat per retribuir l’estalvi. Però, d’altra banda, un banc ètic no fa (o no hauria de fer, perquè alguns sí que ho fan) inversions especulatives ni en activitats d’alta rendibilitat com la indústria armamentista o farmacèutica ni en grans grups industrials transnacionals, la qual cosa limita la capacitat d’obtenir amplis marges amb la seva tresoreria. A més, es donen sobrecostos relacionats amb activitats que la banca ètica considera imprescindibles com la dinamització de la participació de la base social o la tasca cultural i investigadora que limiten també el marge. Unit a això, les matemàtiques de la intermediació financera són senzilles: si pagues molt pels dipòsits o pel capital, has de cobrar molt pels crèdits. I crec que la banca ètica no ha d’estar aquí.
Per què el projecte Fiare vol triar la forma jurídica cooperativa? A Europa hi ha altres bancs ètics que no ho són...
El model de construcció que he detallat s’estableix amb molta més naturalitat en la forma de cooperativa. Els valors que van inspirar aquest model d’organització estan en clara sintonia amb els principis de Fiare i, si bé la forma jurídica no assegura un bon funcionament i cal fer que el projecte funcioni en la direcció desitjada, sí que suposa el marc adequat per desenvolupar el projecte. La lògica no capitalista (una persona un vot) per a la presa de decisions, el poder efectiu de l’assemblea, l’existència de realitats (seccions) territorials o un model dual que separa les competències del govern societari de l’estructura de gestió, supeditant aquest a aquella, són alguns dels elements que justifiquen aquesta opció.
Hi ha, per descomptat, qüestions obertes, com els límits a la delegació de vot o els mecanismes de designació de candidats que hauran de garantir un equilibri entre l’assemblearisme i l’estabilitat en la gestió, però el marc cooperatiu creiem que és l’adequat.
De quina manera penseu promoure la participació dels socis en les grans decisions del banc?
El sistema de banca ètica que proposa Fiare preveu l’existència de grups locals de socis que mantinguin una relació estreta amb l’estructura de gestió i s’articulin territorialment. Al costat de les responsabilitats de difusió del projecte i de treball cultural, tindran competències en designació de candidats, intervencions en l’assemblea, drets d’informació en les qüestions estratègiques, etc.
He estat testimoni d’una reunió de més de cent representants d’aquests grups de Banca Popolare Etica als afores de Florència l’any passat. Dos dies sencers de treball que van concloure en una sessió final en què expressaven les seves preguntes al Consell d’Administració i al Comitè de Direcció, ambdós presents al complet. I les qüestions no van ser precisament menors: criteris d’aprovació de crèdit, perfils de candidats al Consell, preus, reunions dels directors de les sucursals amb els grups locals...
Mantenir tota aquesta estructura viva s’haurà de fer, per descomptat, amb implicació voluntària, però també amb recursos concrets del “departament de socis” del banc, un dels sobrecostos de la banca ètica respecte a la banca tradicional a què al·ludia abans. Hi ha també altres mecanismes ja en marxa com els continguts i els canals d’informació i comunicació, o l’accessibilitat del Comitè d’Ètica a la base social.
Quina hauria de ser la relació de les administracions amb la banca ètica?
L’economia solidària és un “bé públic” que no s’ha de protegir només, sinó també promoure, i que requereix un suport polític decidit. S’ha de demanar a les diferents administracions que es comprometin amb la banca ètica utilitzant els seus serveis, col·laborant en el desenvolupament de projectes concrets i legitimant el seu valor social. Atents a un risc d’instrumentalització que hi és, però sense descartar a priori aquest suport. Amb els nostres diners es fan carreteres i hospitals, llavors per què no es reforcen els projectes també de banca ètica?
En aquest sentit, Fiare ha promogut mocions de suport a la banca ètica en diversos territoris i a diferents escales de l’administració, com el Districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sabadell o els Parlaments balear, basc i navarrès.
Com us està afectant la crisi?
Un primer efecte ha estat l’augment de l’activitat creditícia, davant l’evident tancament d’aixeta de la banca tradicional. El 2009 hem prestat gairebé el mateix que hem recollit, encara que l’evolució de l’estalvi ha continuat sent l’esperada, sense retirades de dipòsits.
En l’àmbit estrictament econòmic, el principal efecte de la crisi ha estat la reducció del marge d’intermediació per la baixada dels tipus d’interès. Tenint en compte les nostres limitacions en la gestió de la tresoreria, una baixada de tipus ens redueix significativament el marge. El nostre consol, en forma de conte de la lletera, és que, als tipus de fa dos anys, el projecte seria ja avui perfectament sostenible. En el terreny cultural, hem notat una major disposició per part de la ciutadania a intentar entendre “de què va això de la banca ètica”. Sembla que el vergonyós espectacle que ha donat el sector bancari ha permès que molta gent obri els ulls.
Per on ha d’anar el projecte a partir d’ara?
Els reptes que afrontem en aquesta segona fase després de l’articulació territorial són fonamentalment tres.
D’una banda, consolidar una base social àmplia i densament vinculada al projecte. Ja no es tracta d’articular aquesta xarxa organitzativa de primer nivell que avui podem donar per completada en la seva major part, sinó de consolidar una base social que participi efectivament en el projecte, a través de la campanya de capital social i la creació de grups locals.
En segon lloc, hem d’arribar al punt de sostenibilitat econòmica que permeti afrontar una estructuració més sòlida de la base social i l’equip professional de l’organització.
En tercer lloc, s’ha de concretar el punt d’arribada fins a la cooperativa de crèdit. La primera opció actualment és que aquesta cooperativa tingui un abast europeu. La nostra estreta vinculació amb Banca Popolare Ètica i les relacions establertes amb altres entitats en el context de la Federació Europea de Bancs Ètics i Alternatius (Febe) ha conduït que, juntament amb la cooperativa de serveis financers francesa La Nef i la Banca Popolare Ètica, iniciem un procés per analitzar la possibilitat de crear una cooperativa europea de banca ètica, que seria la primera cooperativa de crèdit europea. Els primers desenvolupaments apunten a la possibilitat de crear aquesta entitat a l’entorn del 2012; això suposaria una base social de més de 60.000 persones i entitats sòcies, unes quinze oficines i més de cent grups locals. Un projecte difícil, però molt il·lusionant.
