L’any 2019 va néixer, entre la Garrotxa i el Ripollès, el Festival de l’Economia Social i Solidària Rural, el FESS Rural, una iniciativa impulsada per activistes de l’ESS amb la intenció de crear un punt de trobada de les economies transformadores en l’àmbit rural.
El FESS Rural va sorgir d’un grup de persones que van creure necessari demostrar que una nova forma de produir, distribuir i consumir des dels territoris rurals era possible. Volia posar en relleu, doncs, l’aposta per una alternativa viable i sostenible que satisfaci les necessitats individuals i globals, la qual ha de passar per un sistema econòmic respectuós amb les persones i l’entorn que se sostingui a partir de criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació.
L’origen del FESS Rural es remunta el 2017, arran de l’Aplec-Tek, una trobada d’un dia a la Plaça Major d’Olot en format d’Install Party que, entre altres coses, animava la població a realitzar un canvi respecte a les energies renovables, les finances ètiques, els mitjans de comunicació crítics, la mobilitat sostenible o les comunicacions ètiques.
Organitzada pel Núria Social i Resilience Earth en col·laboració amb l’Ecoxarxa Garrotxa, Som Connexió, Som Energia, Som Mobilitat, Més Opcions, Oikos Crèdit, La Jornada, La Marmota, Pochs, La Calma i Cacau Pastisseria, la jornada va resultar molt reeixida. Així ho recorda Alba Danés, sòcia de la cooperativa Resilience Earth i impulsora de l’Aplec-Tek, per qui “ens va obrir camí però també va evidenciar que només arribàvem a la gent més propera a l’Economia Social i Solidària”.
Va ser aleshores quan, per trencar aquesta dinàmica, els promotors van pensar en un festival més complet, que inclogués oci, cultura, entreteniment i tota mena de debats. Així es com l’Aplec-Tek va derivar en una proposta que, des d’un primer moment, ha pretès difondre aquella Economia Social i Solidària que s’aplica i funciona sota experiències ben diverses en l’entorn rural. Ricard Barceló, impulsor de les dues primeres edicions i membre de l’antic Cercle GR (projecte que fomentava el cooperativisme i l’acompanyament en la creació de projectes de l’ESS a la Garrotxa i al Ripollès), recorda com “el FESS Rural va poder demostrar que els territoris rurals teníem una personalitat pròpia i calia visualitzar-la”.
Aprofitant l’antic CercleGR i la consolidació de dues Xarxes d’Economia Solidària locals, com eren la XES Garrotxa i la XES Ripollès (estructures que permetien a les dues comarques caminar plegades cap a uns objectius comuns), el FESS Rural va celebrar la primera edició l’any 2019 al Ripollès, concretament al municipi de Vallfogona del Ripollès. Una trobada que, en opinió de Laura Comas, extècnica de l’antic CercleGR, presidenta de la XES Garrotxa i una de les impulsores del festival, va contribuir a “recuperar i realçar les pràctiques rurals que ja existien”. Per Comas, “reconèixer-les i tenir un espai on enxarxar-les, ha ajudat a amplificar les veus de les ruralitats”.
En la mateixa línia també s’expressa Gaspar Tarrida, membre de la XES Ripollès i organitzador de primera edició, per qui el festival es va fer a Vallfogona per la bona acollida de l’Ajuntament però també perquè “ens quedava a mig camí de l’antiga carretera entre el Ripollès i la Garrotxa.” A propòsit de l’emplaçament, l’aleshores alcaldessa del municipi, Carme Freixa, evoca aquella edició com “l’oportunitat d’acollir una proposta que tenia molta determinació i encaixava a la perfecció amb els valors del nostre micropoble: treball en equip, activisme, cooperativisme, complicitat entre el veïnat i el fet de donar sense esperar a rebre”. L’edició es va centrar sobretot en les problemàtiques que afronten els micropobles, entre les quals el despoblament, la falta d’infraestructures o la impossibilitat que tenen els residents de realitzar-s’hi professionalment.
Amb tot, el FESS Rural va començar a ser el que els seus promotors havien somiat des d’un inici: un punt d’intercooperació entre els paradistes que revitalitzen un mercat ecosocial, raó per la qual es va programar nombroses xerrades, debats, tallers, exposicions, concerts i un espectacle de circ. Actuacions que van tenir una gran rebuda i van deixar entreveure el camí que seguiria el festival els anys següents.
Després de la prova pilot el 2019, el festival es va mudar el 2021 (després d’un intent fallit el 2020 a causa de la Covid) a la comarca de la Garrotxa, passant així de Vallfogona del Ripollès a la Vall d’en Bas. Si es va optar per convertir la iniciativa en itinerant, va ser amb la finalitat que es vinculés als diferents parts del territori. Així s’hi refereix Dani Vidal, impulsor d’aquella segona edició. Segons Vidal, “a còpia de transitar, vam veure que podíem connectar amb el conjunt d’iniciatives i relats que oferia l’àmbit rural i afavorir que el festival anés acumulant força i potència en el seu discurs”.
Cal recordar que el FESS Rural neix per amplificar les veus de les ruralitats -no pel fet de ser rurals, són totes iguals- i demostrar que experiències i persones dels territoris ben tenen en comú l’aposta per les economies transformadores. Alba Danés recorda que “vam valorar Riudaura i altres micropobles de la Garrotxa, però al final va sortir la possibilitat de fer-ho a la Vall d’en Bas, on si bé deixàvem de comptar amb el suport de l’Ajuntament i la Comissió de Festes de Vallfogona, no ens va impedir teixir aliances amb la Cooperativa Verntallat”. A més a més -afegeix Danés- la XES Empordà i la XES Pirineu i Aran van involucrar-se a la XES Garrotxa i a la XES Ripollès en qualitat d’organitzadores, cosa que va fer créixer les possibilitats d’èxit.
Malauradament, però, la feina conjunta entre les quatre Xarxes locals d’Economia Social, no va poder materialitzar-se. Les restriccions imposades per la Covid van obligar a suspendre el FESS Rural d’aquell any, un cop dur que, no obstant això, va aportar algunes coses positives: “haver-lo treballat dos anys, va fer que preparéssim amb més consciència la iniciativa amb vista a les següents edicions: des de la infraestructura, passant pels continguts o la temàtica del festival”, indica Dani Vidal.
Ja l’agost següent, i per bé que la pandèmia encara condicionava moltes activitats, el FESS Rural va poder celebrar la segona edició a la Vall d’en Bas, posant el focus en un dels debats més candents del territori: els impactes econòmics, socials i ambientals que produeix el sector carni a la comarca i les conseqüències que això ocasiona.
La Cooperativa de la Vall d’en Bas va acollir més de 1.500 persones, un èxit rotund que va agafar desprevingudes a les membres de l’organització, com Alba Danés, per la qual “vam saber tocar la tecla i adonar-nos que la combinació de xerrades i debats amb esperit crític, concerts, mercat ecosocial i les propostes d’oci era el que atreia realment a la gent”.
Les dues primeres edicions, doncs, han servit per dimensionar un dels aspectes que distingeix els territoris rurals, però que sovint ha estat invisibilitzat: la seva governança. Segons Laura Comas, presidenta de la XES Garrotxa i organitzadora de les tres edicions del festival, “hem volgut explicar que tenim innovació, tradició i cooperació, i que si encara no podem ser sobirans ni autogovernar-nos, sovint és per la pressió de les urbanitats i per la manca de recursos de què disposem”, d’aquí que “treballem amb l’objectiu d’obtenir recursos, redistribuir-los i relocalitzar-los un altre cop”.
Aquest any 2022, i seguint amb la mateixa vocació itinerant, el FESS Rural ha decidit mudar-se al petit municipi de Corçà (Baix Empordà), acollit i impulsat per les persones i entitats de la XES Empordà amb el suport, de nou, de la XES Garrotxa, la XES Ripollès i la XES Pirineu i Aran.
Dani Vidal palesa que la transició cap a l’Empordà es planteja com un gran repte, ja que “fins ara el festival s’ha mogut allò on la xarxa era molt incipient. Per això l’entomem amb força i, gràcies al suport de Ripollès, Garrotxa i Pirineu, no estarem soles”. A aquesta sensació s’hi suma el fet que, fruit de l’èxit de les edicions precedents, el FESS Rural d’aquest pròxim dissabte, dia 18, comptarà amb més recursos que mai, gràcies també a les facilitats que ha donat l’Ajuntament de Corçà, que proporciona la logística perquè es desplegui amb totes les garanties en el nucli antic de la població. “Fer-ho a Corçà és la manera de mostrar que tenim capacitat i energia de generar alternatives i relats sobre les economies transformadores en qualsevol entorn rural”, assegura Vidal
Per la seva banda, Núria Luna, impulsora de l’edició d’enguany i membre de la XES Empordà, considera que “aterrar i adaptar el FESS Rural a cada territori vol dir també oriental el festival en una temàtica que afecta de forma especial a la zona on se celebra: en aquest cas, el model de turisme que, des de les ruralitats de l’Empordà, es reivindica”.
No és d’estranyar, doncs, que el programa del tercer Festival de l’Economia Social i Solidària Rural inclogui quatre espais de reflexió́ on participaran persones i entitats especialistes en aquesta matèria. Els debats es dividiran entre matí i tarda i versaran sobre la possibilitat d’apostar per un turisme regeneratiu, si els pobles o ciutats de l’Empordà han esdevingut llocs de vacances o si la societat és a temps d’aturar el canvi climàtic.
Més enllà d’això, també destaca l’increment de la programació cultural, les activitats paral·leles i el nombre de paradistes que s’han apuntat a la cita. Sense oblidar la presència d’un mercat ecosocial que omplirà el centre de Corçà, debats que giraran entorn del model turístic del territori i els seus impactes, a més d’actuacions musicals en directe, tallers de circ i de freestyle, i una zona destinada a l’esbarjo de la mainada.
Pels organitzadors, tot aquest programa ajudarà a visualitzar l’empenta de l’Economia Social i Solidària al territori, alhora que servirà que molta gent s’hi reconegui en ella. I és que, segons insisteixen, “les pràctiques existeixen en forma d’artesans, elaboradors i productors que, per diversos motius, encara no es reconeixen ni s’identifiquen en allò que anomenem ESS”.
Per tant, tot i la curta vida, el FESS Rural ja pot presumir d’haver-se consolidat com un esdeveniment de referència on cada ruralitat que l’acull, l’adapta a les seves necessitats, sigui canviant la data de celebració, la temàtica central, la programació cultural o la forma d’intercanviar experiències, opinions i generar debats. Qui sap on es mudarà l’any 2023 el FESS Rural i quin format adoptarà?
