La fundació, que té per objectiu reviscolar terres i transformar habitatges que estan en desús en espais compartits, aspira a promoure la comunalitat en el món rural.
Esdevenir el connector entre el patrimoni comunal i les persones del seu entorn, sigui el veïnat d’un poble, els habitants d’una pedania, una cooperativa, un col·lectiu o una associació. Aquest és el propòsit de la Fundació Emprius, que mitjançant aquesta tasca pretén reactivar la vida del camp, recuperar la memòria històrica dels comunals i compartir eines, pel qual ha creat una aplicació.
Emprius sorgeix després que Mas les Vinyes, Cal Cases, Can Tonal, Can Parera, La Tomassa i altres projectes consolidessin la seva tasca en agroecologia, permacultura i l’impuls de comunitats intencionals d’habitatge. Arribat a aquest punt, van decidir agrupar-se per reflexionar sobre el patrimoni rural i incentivar la cultura de la donació mitjançant la comunalitat.
El nucli fundador està integrat per persones expertes en àmbits tan diversos com el jurídic, la sobirania energètica, l’arquitectura o la bioconstrucció, les quals assessoren els diferents projectes en la presa decisions i l’estratègia a seguir. Una tasca en què s’ha afegit el personal que, sota el nom d’ambaixadores, pretén donar veu i ampliar la capacitat de transmetre els principis de la comunualitat en el conjunt del territori. Tots aquests equips, en col·laboració amb altres entitats, han gestat Emprius, que d’entrada té com a prioritat estendre “la revolta comunal” i difondre les seves virtuts.
“Un empriu històric era un dret d’aprofitament que tenia una comunitat a alous i béns comunals, en els quals el domini directe era d’altri, en un temps en què les propietats estaven condicionades a multitud de drets d’ús veïnal”. Inspirant-se amb aquest passat, Emprius té per finalitat “contribuir a la transició cap a un model de societat més comunitari i a la creació d’alternatives al binomi Estat-Capital, imperant en l’actualitat”, diu David Algarra, un dels assessors.
Algarra, que el 2015 va publicar el llibre El comú català. La història dels que no surten a la història, explica que la motivació última del projecte és defensar la gestió de comunals recuperats i crear-ne de nous que es gestionin de manera col·lectiva i en voluntat transformadora. És per això que van constituir-se en fundació, la fórmula jurídica que garanteix als seus membres rebre donatius i herències. Un seguit de patrimoni que es posarà a disposició de les associacions, a qui Emprius donarà suport i acompanyarà en tot moment.
A banda del patrimoni, la nova fundació té previst adquirir la infraestructura que permeti sostenir projectes de vida o laborals cooperatius. De fet, que ja treballa per constituir un banc d’eines, el contingut del qual es compartirà mitjançant una aplicació, on s’hi pot trobar des d’una serradora mòbil fins a una biotrituradora o un subsolador Yeomans.
Així, en l’actual context de crisi energètica i humana, on la sequera afecta dràsticament els diferents àmbits de la nostra vida, l’aparició d’Emprius no és gens irrellevant. Al contrari: les propostes que fins ara ha implementat el nucli fundador dibuixen un alè d’esperança i suposen una empenta decisiva amb vista a assolir una vida rural més justa.
Aquest abril passat, Emprius va començar una gira per la geografia rural del nostre país. En format de xerrades, formacions i activitats de tota mena, la fundació explica qui són i en què consisteix la seva missió, alhora que ha iniciat una campanya de captació de socis i sòcies. Ja de cara a l’estiu, la idea és participar en la FESSrural, que tindrà lloc el 17 de juny a Sort (Pallars Sobirà) i a les Jornades Comunalisme i Barbàrie, que se celebraran el dia 25 a Berga, per tot seguit ser a la Garrotxa el 8 de juliol i el 21 del mateix mes a l’Escola d’Estiu que acull la Universitat de Lleida (UdL).
