Els programes electorals es cooperativitzen

Les eleccions són un bon moment perquè els sectors socials facin les seves demandes i els partits polítics les recullin en els seus programes d’actuació. Les municipals del 24 de maig no en van ser cap excepció: la Federació de Cooperatives de Treball va difondre un document amb deu mesures per fomentar el cooperativisme als municipis catalans i els partits, en més o menys mesura, van recollir el guant.

En aquest article, analitzem les propostes referides al cooperativisme de les set formacions polítiques que van obtenir representació a l’Ajuntament de Barcelona i tractem de vincular-les a les deu propostes que va llançar la FCTC amb el document titulat “Mesures de foment del cooperativisme”, que va fer públic un mes abans de les municipals.

Abans d’abordar-les una a una, donarem algunes impressions generals que hem extret d’aquest treball.

La primera és que cooperativisme i economia social i solidària són termes que la majoria de partits perceben vinculats estretament.

La segona és que, a jutjar pel programa de cada formació, el cooperativisme sembla atreure més les esquerres que no les dretes. Sorprèn que el PP només esmenti dos cops les cooperatives, i encara cenyides al món rural, que les cooperatives ni tan sols apareguin en el programa de Ciutadans, i que el programa de CiU parli tan sols cinc vegades d’economia social i una de cooperativisme, i encara per dir que proposa convertir en equipament públic consensuat amb els ciutadans l’antiga Cooperativa Segle XX de la Barceloneta.

Aquestes impressions i l’anterior es veuen reflectides en el quadre següent, que mostra el nombre de vegades que en els programes electorals de les set formacions apareixen els termes “cooperativa”, “cooperativisme”, “economia cooperativa”, “economia social”, “economia social i solidària” i “economia solidària”.

La tercera és que la majoria de programes contenen afirmacions en favor del cooperativisme i l’economia social i solidària de caràcter molt genèric, potser massa i tot. És cert, però, que algunes formacions hi afegeixen propostes concretes, no sols de creació de cooperatives de treball, sinó també de cooperatives de consum o d’iniciatives cooperatives vinculades a l’habitatge.

La quarta, i última, és advertir com algunes de les mesures proposades per la Federació no són recollides per cap programa, i alhora com la majoria d’aquests programes inclouen propostes que la Federació no esmenta al seu document.

Fetes aquestes consideracions, analitzem què diuen els programes electorals referits a la ciutat de Barcelona en relació, primerament, a les deu mesures proposades per la FCTC.

“1. Promoure les cooperatives com una via per afavorir un canvi productiu. Les cooperatives són empreses amb valors capaces d’aportar riquesa col·lectiva, ocupació estable i cohesió social, que estan centrades en les persones i representen un model generador d’ocupació, arrelat al territori i no discriminador.”

ERC considera que Barcelona ha de promoure l’economia social com a sector i model econòmic, en especial, en àmbits d’activitat imprescindibles per al desenvolupament econòmic i social, però que no són sempre rendibles per al sector mercantil. Propugna també el reconeixement del sector com un actor econòmic més, al mateix nivell que l’empresariat mercantil. Aposta per un pacte de ciutat per a l’economia social i un programa transversal que la fomenti.

El PSC parla d’enfortir l’economia social des de l’àmbit local i garantir la seva presència en els àmbits socioeconòmics locals. Diu: “impulsarem, d’acord amb els agents econòmics del sector, l’elaboració d’un Pla director de l’economia social i solidària, amb l’objectiu d’establir un full de ruta pel que fa a les prioritats de les empreses d’economia social en l’àmbit local, que prestarà especial atenció a aquells models i propostes que, sota criteris d’innovació social, han de ser en un futur els referents claus de les polítiques municipals del sector.”

Per la CUP Capgirem Barcelona, l’ajuntament barceloní ha de donar suport a la consolidació i creixement de l’economia social i solidària existent i al model cooperatiu d’empresa: millorar la visibilització social, facilitar la logística i el finançament, etc.

“2. Donar suport específic per a la incorporació de persones joves, menors de 25 anys, a les empreses cooperatives i fomentar l’aprenentatge del cooperativisme als cicles d’ensenyament primari, secundari, universitari i en la formació professional, mitjançant la creació de cooperatives d’alumnes i del programa Fescoop.”

No hem detectat referències a aquest punt en cap programa electoral de les set formacions polítiques que van entrar a l’Ajuntament de Barcelona el passat 24 de maig.

“3. Afavorir la relació entre la universitat i les empreses cooperatives per transferir coneixements als agents relacionats amb aquestes dos àmbits a partir de programes de pràctiques, borsa de treball, entre d’altres.”

Tan sols Barcelona en Comú defensa una actuació d’alguna manera relacionada amb aquesta proposta de la FCTC. Diu: “Promoure plans de col·laboració amb les universitats, amb el sector de la producció cooperativa i col·laborativa i amb el sector privat, per tal d’afavorir projectes de R+D+i que responguin a les necessitats socials de la ciutat i a la sobirania tecnològica.”

“4. Augmentar i/o dotar de pressupost els programes municipals destinats a la creació d’empreses cooperatives i afavorir la sensibilització de persones prescriptores com ara gestories i assessories, col·legis professionals o personal tècnic en creació d’empresa a partir del programa Municipi Cooperatiu o Barri Cooperatiu de la FCTC.”

ERC es comprometia a donar a conèixer el rol de l’economia social mitjançant activitats i publicacions, així com a crear vivers d’empreses d’economia social. CiU parlava de reforçar la línia específica d’economia social des de Barcelona Activa, i el PSC, d’impulsar la visibilitat de les empreses d’economia social en la ciutadania, de dotar de pressupost els programes municipals destinats a la creació d’empreses cooperatives i d’afavorir la sensibilització de persones prescriptores com ara gestories i assessories, col·legis professionals o personal tècnic en creació d’empreses.

“5. Reconèixer el cooperativisme com un agent social i econòmic amb presència en el diàleg institucional i en els espais de decisió econòmica i laboral on s’impulsen polítiques de formació, treball desenvolupament social i local i foment de les pimes.”

ERC es comprometia a incloure representants dels organismes de l’economia social als principals centres de direcció i assessorament d’estratègies econòmiques i socials de la ciutat. Afirmava: “Vincularem els espais, consells i organismes de participació de l’Ajuntament als propis de les organitzacions de l’economia social. Inclourem representants dels organismes de l’economia social als principals centres de direcció i assessorament d’estratègies econòmiques i socials de la ciutat.”

Per la seva banda, Barcelona en comú tan sols feia esment a les cooperatives d’artistes, que volia presents en els patronats de les grans institucions de la ciutat.

6. Establir incentius econòmics que afavoreixin la creació de noves empreses cooperatives, com ara:

• ajuts a la constitució i a la incorporació de persones sòcies.
• ajuts per a la transformació d’empreses i associacions en cooperatives de treball. Eliminar els obstacles que enfronten els processos de reconversió empresarial i relleu generacional. Específicament, crear un fons de garantia per donar suport a les empreses en concurs de creditors amb voluntat de continuïtat sota el model cooperatiu.

El Partit Popular parlava de fomentar la creació de cooperatives agrícoles i ramaderes, com també de cooperatives de treball que ofereixen serveis a la infància i la gent gran en zones rurals. Advertim que no hem estat capaços de trobar el programa d’aquest partit per a les municipals de Barcelona, per la qual cosa ens hem basat en el seu programa electoral general per a totes les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig.

Per la seva banda, CiU recollia el compromís concret de rehabilitar el Bloc 4 de Can Batlló i instal·lar-hi un projecte incubadora d’empreses d’economia social, mentre que la CUP Capgirem Barcelona parlava de crear una escola d’arts i oficis de referència a la ciutat i un viver de cooperatives de treball industrial a l’antiga fàbrica de la Mercedes-Benz.

El PSC volia propiciar “models alternatius de gestió dels serveis d’atenció a les persones a partir de projectes d’economia social en forma de cooperatives de treball social”.

Barcelona en Comú es referia a “ajudar a la recuperació d’empreses privades en crisi per part dels treballadors i treballadores, mitjançant les empreses d’economia solidària i cooperatives de treball associat”, i es referia concretament a la possibilitat de promoure la cooperativització de la feina de les treballadores sexuals, una idea compartida també per la CUP-Capgirem Barcelona.

Per últim, ERC demanava que es considerés el cooperativisme com el principal aliat per a les polítiques de desenvolupament econòmic i de creació de llocs de treball, i advocava per ajudar a enfortir i professionalitzar les cooperatives. Així mateix, volia fomentar la cooperativa i altres fórmules empresarials de l’economia social i solidària com a opció d’autoocupació, en diversos àmbits: sectors emergents fonamentats en el treball en equip; empreses de comunicació; en la producció i distribució d’energia neta i de mesures d’ecoeficiència en els edificis, i entre determinats col•lectius vinculats a programes d’inserció sociolaboral.

“7. Als concursos públics, promoure l’aplicació eficient de clàusules socials per a l’accés als concursos públics basats en el compromís efectiu de creació d’ocupació, desenvolupament local, cohesió social com ho fan les cooperatives.”

El PSC es comprometia a estudiar la modificació de les clàusules socials per afavorir l’accés als concursos públics amb criteris basats en el compromís efectiu de creació d’ocupació, desenvolupament local, cohesió social, com, deia, ho fan les cooperatives. Una demanda similar plantejava la CUP Capgirem Barcelona: “foment i implantació de criteris i clàusules ètiques en la compra de productes i per a la contractació de serveis des d’organismes municipals (usos del temps, polítiques d’igualtat de gènere, condicions de treball, criteris mediambientals, etc.)”. A més, aquesta formació parlava d’afavorir, textualment, “les empreses col•lectivitzades en les contractacions i relacions externes i també de les cooperatives sense ànim de lucre”.

ERC reconeixia en la compra pública municipal un instrument efectiu de promoció dels productors locals, així com de la inserció laboral de les persones amb més dificultats. Per això es comprometia a establir clàusules socials o mecanismes de priorització i discriminació positiva de les empreses i entitats de l’economia social en la contractació pública de serveis.

“8. Promoure la creació d’instruments que millorin l’accés al finançament i la capitalització de les cooperatives per a la realització de nous projectes i per una òptima adequació financera.”

ERC defensava la necessitat de fomentar un ecosistema financer favorable a l’economia social, i afegia: “Potenciarem els mecanismes existents per facilitar l’accés al crèdit a les entitats de l’economia social.”

“9. Impulsar mesures que promoguin la innovació a les cooperatives mitjançant accions d’orientació i assessorament com jornades i cursos de sensibilització per accedir a nous mercats que les facin créixer.”

No hem detectat referències a aquest punt en cap programa electoral de les set formacions polítiques que van entrar a l’Ajuntament de Barcelona el passat 24 de maig.

“10. Afavorir mesures que impulsin la internacionalització de les cooperatives i eliminar els obstacles amb què es troben per sortir a l’exterior i comercialitzar els seus productes i serveis. Fomentar la seva participació en processos de contractació pública internacional, així com l’accés a mecanismes de finançament de la Unió Europea.”

No hem detectat referències a aquest punt en cap programa electoral de les set formacions polítiques que van entrar a l’Ajuntament de Barcelona el passat 24 de maig.

ALTRES PROPOSTES

Al seu torn, els programes d’aquests set partits polítics presentaven altres propostes relacionades amb el cooperativisme i l’economia social i solidària.

CiU manifestava la seva voluntat de posar en marxa el Projecte Social Street, de dinamització de locals comercials, “per impulsar l’economia social sense afany de lucre”. També Barcelona en Comú parlava d’impulsar aliances entre comerços mitjançant cooperatives de serveis i aprofitar sinergies en comunicació, administració, formació, ús de noves tecnologies, defensa legal, compra de consumibles, negociació amb bancs o distribució. Aquesta formació, a més, proposava fomentar les cooperatives de consum, els banc del temps, els mercats d’intercanvi, els horts comunitaris, etc.

Per afrontar els problemes de l’habitatge, el PSC proposava crear iniciatives de treball associat entre aturats i emprenedors en els plans de rehabilitació i conservació dels habitatges, així com de nova construcció, mentre que Barcelona en Comú volia promoure el lloguer social i l’habitatge en règim cooperatiu de cessió d’ús a través de l’accés al crèdit i la facilitació dels processos administratius, així com exercir la intermediació amb els propietaris de finques en règim de propietat vertical per fomentar el règim cooperatiu. També la CUP Capgirem Barcelona propugnava el foment de les cooperatives d’habitatge de cessió d’ús.

Barcelona en Comú defensava la creació d’una moneda local per a Barcelona, i incorporar en l’establiment d’aquesta mesura la XES, Coop57 o Fiare. La proposta d’aquesta moneda social era compartida per la CUP Capgirem Barcelona, que proposava incloure-la en algun pla pilot vinculat a l’economia municipal.

Finalment, ERC es comprometia a recuperar el model de titularitat pública i el cooperativisme en les escoles bressol municipals.

Nota:

Per fer aquest estudi ens hem basat en els programes electorals següents:
−Produir canvis per guanyar el futur, 23 pàgines, Ciutadans.
−Barcelona i tu, millorant cada dia, 167 pàgines, CiU.
−Un programa de govern per transformar Barcelona, 97 pàgines, i Transformar Barcelona. Programa territorial, de 107 pàgines, PSC.
−La Barcelona del Sí, 190 pàgines, ERC.
−Programa electoral municipals 2015, 111 pàgines, Barcelona en Comú.
−Programa electoral municipal de Barcelona de la CUP Capgirem Barcelona, 342 pàgines.
−Aún queda mucho por hacer, 40 pàgines, Partido Popular.