L’activitat empresarial es porta a terme a través de societats de capital, en les quals el dret de vot és proporcional al capital social que té cada soci o sòcia, i en cap cas no poden ser objecte d’aportació social el treball o els serveis. També es porta a terme a través d’altres empreses, que són societats de persones, que parteixen del principi “una persona, un vot”.
Des d’un punt de vista jurídic hi ha també una altra classificació que fa referència a les empreses d’economia social, que formalment poden ser societats de capital o societats de persones (1).
SOCIETATS DE CAPITAL
Societats laborals i societats participades per treballadors
En les societats laborals, cap dels socis no podrà posseir accions o participacions socials que representin més de la tercera part del capital social, llevat de societats laborals participades per l’Estat o les Comunitats Autònomes, que podran superar el 33% sense arribar al 50% del capital social. El mateix percentatge podran tenir les associacions o altres entitats sense afany de lucre. (2)
Així, l’element determinant per formar la voluntat social, i de formar part del consell d’administració d’una societat laboral és el fet de posseir participacions socials. A aquests efectes el fet de treballar, sense més, en una societat laboral, no produeix cap dret ni té cap rellevància per determinar la voluntat social de l’empresa.
Recentment, per Llei 44/2015, de 14 d’octubre de 2015, s’han regulat les societats participades pels treballadors ―i òbviament treballadores―, societats de capital que s’hauran de sotmetre als principis següents:
- Promoure l’accés dels treballadors al capital social i/o als resultats de l’empresa.
- Fomentar la participació dels treballadors en la presa de decisions de la societat.
- Promoure la solidaritat interna i amb la societat que afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, la cohesió social, la inserció de les persones en risc d’exclusió social, la generació d’ocupació estable i de qualitat, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la sostenibilitat.
Aquestes societats, exclusivament i única, pel fet d’estar constituïdes per treballadors i treballadores, hauran de complir aquests principis, èticament lloables, que a la resta d’empreses de capital no se’ls imposa.
Les fundacions
Les fundacions, amb un règim jurídic propi i diferenciat de les societats de capital, també porten a terme activitat econòmica, a vegades tan destacada com les fundacions d’interès general. En cap cas no es fa referència a les fundacions bancàries ―propietàries de bancs― que no formen part de l’economia social ni per la seva finalitat ni pel sistema de vot proporcional a la tinença de capital. (3)
Les fundacions d’interès general són entitats sense ànim de lucre dotades de personalitat jurídica pròpia, constituïdes per un o uns quants fundadors, que afecten uns béns o uns drets de contingut econòmic i que destinen els seus rendiments o recursos a finalitats d’interès general. La fundació ha de tenir una dotació fundacional inicial suficient per aconseguir les seves finalitats.
El seu òrgan de govern està constituït per un patronat. Els acords s’adopten pel procediment de deliberació i votació que estableixen la llei, els estatuts o les regles de funcionament intern. Si no hi ha una disposició expressa, s’adopten per majoria simple dels assistents a la reunió. No està previst el vot ponderat entre les persones que formen el patronat. En aquest sentit el seu sistema de govern parteix del mateix criteri que les societats de persones: una persona, un vot.
LES SOCIETATS DE PERSONES
Seran objecte d’anàlisi els aspectes relatius a la participació i decisió democràtica a les següents formes societàries d’aquestes entitats que poden portar a terme activitat empresarial: les associacions, les societats de transformació agrària, les mútues d’assegurances i les mútues de previsió social i, finalment, les cooperatives,
Les associacions
Entre les societats de persones que porten a terme activitat empresarial hi ha les associacions (4). Són societats formades per tres o més persones que s’uneixen de manera voluntària, lliure i solidària per aconseguir, sense afany de lucre, una finalitat comuna d’interès general o particular i es comprometen per a això a posar en comú llurs coneixements, activitats o recursos econòmics, amb caràcter temporal o indefinit. L’organització interna i el funcionament de les associacions han d’ésser democràtics, amb ple respecte al pluralisme.
L’assemblea general, constituïda per tots els associats, com a òrgan sobirà, pot deliberar sobre qualsevol assumpte d’interès per a l’associació, adoptar acords en l’àmbit de la seva competència i controlar l’activitat de l’òrgan de govern. En les associacions d’interès general predomina el criteri d’“una persona, un vot”, excepte si hi ha persones jurídiques que en formen part; en aquest cas es poden establir sistemes objectius de vot ponderat, sense superar el 25% dels vots socials per a les persones jurídiques. Els estatuts de les associacions d’interès particular poden establir sistemes de vots ponderats. En aquest cas, per tal de garantir el dret de vot, els estatuts han d’establir criteris objectius per a la ponderació del vot, i en cap cas no pot correspondre a una única persona associada més del 25% dels vots socials.
Societats agràries de transformació
Les societats agràries de transformació (SAT) són societats civils amb finalitat econòmica social que, en benefici dels seus socis, tenen per objecte la producció, transformació i comercialització de productes agrícoles, ramaders o forestals, la realització de millores en el medi rural, promoció i desenvolupament rurals i agraris i la prestació de serveis comuns que serveixen a aquestes finalitats. (5)
Cada persona sòcia pot assistir a l’assemblea i té un vot. Els estatuts socials poden establir el vot ponderat quan hi hagi compromisos econòmics.
Les mútues d’assegurances i les mútues de previsió social
Les mútues d’assegurances són entitats asseguradores privades sense ànim de lucre que tenen per objecte la cobertura als seus socis dels riscos assegurats mitjançant una prima, i es troben pràcticament en procés de desaparició per haver-se transformat en societats anònimes (6). La condició de mutualista és inseparable de la de prenedor de l’assegurança, si bé la relació amb els assegurats és de caràcter bilateral i contractual.
Les mútues de previsió social són entitats privades, sense afany de lucre i amb finalitat de protecció mútua, que tenen com a objecte la protecció dels associats, les persones que aquests designin beneficiàries de les prestacions o llurs béns, i que s’organitza democràticament per criteris de representativitat del soci o sòcia, i no del capital. La seva relació amb els assegurats és indissociable de la de mutualista prenedor de l’assegurança. En conseqüència, la relació jurídica amb els socis i sòcies es regula a través del estatuts socials i els reglaments.
Els seus òrgans de govern es caracteritzen pel sistema d’una persona un vot, amb independència del capital aportat i dels riscos i prestacions que cada soci o sòcia pugui tenir assegurats, recollint el principi d’una persona un vot quan els conceptes de cooperativisme i mutualisme encara eren indissociables al segle XIX. (7)
Les cooperatives
L’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) és una associació internacional sense ànim de lucre establerta el 1895 per avançar en el model d’empresa social cooperativa (8). L’ACI defineix una cooperativa com “una associació autònoma de persones unides voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú mitjançant una empresa de propietat conjunta i controlada democràticament.”
La normativa catalana fa referència als principis de l’ACI. La llei catalana de cooperatives estableix que els principis cooperatius formulats per l’ACI s’han d’aplicar al funcionament i a l’organització de les cooperatives, s’han d’incorporar a les fonts del dret cooperatiu català com a principis generals, i aporten un criteri interpretatiu de la norma.
Aquests principis aprovats en el congrés de l’ACI portat a terme a Manchester l’any 1995 se sintetitzen així: a) Participació voluntària i oberta; b) Gestió democràtica; c) La participació econòmica dels socis; d) Autonomia i independència; e) Educació, formació i informació; f) Cooperació entre cooperatives; g) Interès per la comunitat.
Amb relació al dret de vot dels socis i sòcies de les cooperatives s’analitzarà la llei espanyola i les normes catalanes de l’any 2002 i la recentment aprovada pel Parlament de Catalunya de 9 de juliol de 2015.
Llei de 9 de juliol de 2015 sobre cooperatives de Catalunya
La llei de cooperatives de Catalunya, de 9 de juliol de 2015, estableix una nova i important regulació d’aquestes societats. Ens referirem a les que afecten a la capacitat de decisió ―dret de vot― dels socis i sòcies i que analitzarem a continuació. (9)
Cal destacar que la nova norma reconeix un major marge d’autoregulació a les mateixes cooperatives a través dels seus estatuts socials.
Pel que fa a les persones que poden ser sòcies (article 21) segueix la normativa anterior de l’any 2002: poden ser sòcies les persones físiques i jurídiques, si bé en la nova regulació s’afegeix les comunitats de béns, igual que la legislació estatal.
Estableix noves tipologies de sòcies: sòcies comunes, sòcies de treball, sòcies col·laboradores, sòcies excedents, i sòcies temporals, que és una figura nova.
Configura dos tipus de sòcies col·laboradores: a) Les sòcies col·laboradores que mantenen el patró de la norma del 2002, és a dir, que sense dur a terme l’activitat cooperativitzada principal, puguin col·laborar d’alguna manera en l’objecte social de la cooperativa. Aquesta col·laboració pot consistir en activitats de caràcter auxiliar, accessori o complementari a l’activitat cooperativitzada; b) Les sòcies que només aporten capital. La novetat substancial radica en la figura de la sòcia col·laboradora capitalista.
El règim jurídic pot diferir entre les diferents modalitats de sòcies col·laboradores atenent a la participació en l’objecte social. En tot cas han d’establir-se uns criteris que permetin una ponderada i equitativa participació en els drets i obligacions socioeconòmiques dels cooperativistes.
Amb relació a les sòcies col·laboradores que només aporten capital cal destacar el següent: els estatuts socials poden preveure que les persones sòcies col·laboradores capitalistes no tinguin dret de vot o bé que en tinguin. En cas que tinguin dret de vot a l’assemblea, també tenen dret a integrar els altres òrgans socials, però no poden ocupar la presidència o vicepresidència, no poden ser designats com a administradors de la cooperativa i han de ser menys de la meitat de membres del consell rector (article 54), on no hi ha ponderació de vot.
L’assemblea general de socis (article 42) és l’òrgan d’expressió de la voluntat social. Pot decidir sobre qualsevol matèria que li hagi estat atribuïda expressament per llei o pels estatuts socials.
En les cooperatives de primer grau cada persona sòcia té un vot (article 47). Això no obstant, excepte en les cooperatives de treball associat i de consumidors i usuaris, tota cooperativa amb més de dues persones sòcies pot preveure estatutàriament un sistema que reconegui als socis i sòcies un sistema de vot plural ponderat, en funció de a l’activitat cooperativitzada. Cap persona sòcia no pot superar el 25% dels vots totals, llevat que la societat estigués integrada per tres persones sòcies, en aquest cas el límit s’elevarà al 40% . Si només hi ha dues sòcies els acords s’han d’adoptar per unanimitat.
En el cas de cooperatives amb diferents tipus de socis i sòcies, el nombre total de vots de les diverses tipologies de socis que no tinguin activitat cooperativitzada, inclosos els socis temporals, no pot superar els 49% dels vots socials totals. En tot cas el nombre de vots de les persones sòcies col·laboradores no pot superar el 40% dels vots de les persones assistents a les assemblees. Els estatuts socials poden establir que el fraccionament de vots dins de cada categoria de persones sòcies es ponderi en atenció a les regles d’atribució el vot pels diferents tipus de persones sòcies.
En les cooperatives de crèdit se segueix el criteri general de “cada soci, un vot”. No obstant això, estatutàriament pot ponderar-se el dret de vot fins a un 20% per a les persones físiques i un 25% per a les persones jurídiques, que podrà ser proporcional a les aportacions al capital social, o a l’activitat desenvolupada ―cooperativitzada― o al nombre de persones de les cooperatives associades. (10)
En les cooperatives de segon grau, les federacions o confederacions, els drets de vot de les sòcies es poden ponderar en atenció a la seva participació en l’activitat cooperativitzada o al nombre de socis de cada persona jurídica, sense que en cap cas un persona sòcia no pugui disposar de més del 50% dels vots socials. El conjunt de socis i sòcies que no siguin cooperatives no poden, en cap cas, tenir la majoria dels vots socials.
Com es pot observar, fins a l’any 2015 els criteris sobre igualtat de vot en les cooperatives de primer grau o la seva ponderació s’ajusten sempre a l’activitat cooperativitzada. Amb la nova norma, el vot d’un sol soci en funció de l’activitat cooperativitzada pot arribar al 20% del total dels vots socials, si bé és cert que millora la redacció del vot ponderat de la llei catalana de l’any 2002 (abans eren un màxim de 5 vots socials, sense establir el criteri de proporcionalitat) matisa bastant el criteri general d’una persona, un vot.
La novetat substancial de la llei del 2015 resideix en el dret de vot del soci estrictament només capitalista, que pot arribar a tenir el 40% dels vots socials i que incompleix l’article 47 de la mateixa llei. Efectivament, en les cooperatives de primer grau, que són la majoria, “cada persona té un vot”, amb diverses ponderacions en cooperatives de segon grau.
D’aquesta manera, i a l’empara de la facultat d’autoregulació de les cooperatives, que són societats de persones, s’introdueix un criteri propi de les societats de capital, reconeixent el dret de vot exclusivament i única per ser sòcia capitalista, sense dur a terme activitat cooperativitzada de cap mena, i poden formar part de l’òrgan d’administració ―manllevant també inútilment la terminologia pròpia de les societats de capital―, en què queda englobat el consell rector.
Certament les cooperatives, com moltes altres empreses, tenen necessitat de capitalitzar-se. Hi ha instruments per fer-ho, com poden ser crèdits tous, avals públics o beneficis fiscals, entre d’altres, i per tant té tot el sentit que l’administració procuri que les societats cooperatives es capitalitzin, però no contradient la mateixa llei i i els principis de l’Aliança Cooperativa Internacional. (11)
Es podria partir de la base que tant els socis capitalistes com la resta de socis i sòcies de tota mena col·laboren, o si es vol, contribueixen, a la millor consecució de l’objecte social de l’empresa cooperativa o capitalista. Per a això el legislador té instruments legals per crear societats de naturalesa jurídica diferent de les cooperatives creant una tipologia d’empresa on convisquin, si poden, socis de capital i socis de treball. És una possibilitat que el Govern de la Generalitat no ha utilitzat.
En tot cas, la Generalitat de Catalunya té competències exclusives sobre les cooperatives catalanes. I especialment l’Estatut d’autonomia (article 124.3) obliga l’administració al foment del moviment cooperatiu. La nova llei catalana no segueix aquest mandat estatutari.
En aquest sentit només cal remarcar l’incompliment del preàmbul de la Llei de cooperatives de 9 de juliol de 2015, que considera la cooperativa com “una associació autònoma de persones que s’han unit de manera voluntària per a satisfer llurs necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú, mitjançant una empresa de propietat conjunta i gestió democràtica”.
Notes
1: Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital. (BOE, número 161 de 3 juliol 2010). Llei 5/2011, de 29 de març, d’economia social (BOE número 76 de 30 de març 2011).
2: Llei 44/2015, de 14 d’octubre, de societats laborals i participades (BOE 246, de 15 d’octubre de 2015).
3: Normativa aplicable a les fundacions: Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques (DOGC número 5123, de 2 de maig de 2008).
4: Normativa sobre associacions: Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques (DOGC número 5123, de 2 de maig de 2008) modificat per llei 7/2012, del 15 de juny, de modificació del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.(DOGC i número 6152 de 19 de juny de 2012) i Llei 21/2014, del 29 de desembre, del protectorat de les fundacions i de verificació de l’activitat de les associacions declarades d’utilitat pública (DOGC número 6780, de 31 de desembre).
5: Normativa sobre societat agràries de transformació: Decret 199/2013, de 23 de juliol, de la Generalitat de Catalunya (DOGC número 6425, de 25 de juliol de 2013). Estableix les normes sobre la constitució i el funcionament de les societats agràries de transformació, en endavant SAT, amb domicili social a Catalunya. I el Real Decreto 1776/1981, de 3 d’agost, (BOE número 194, de 14 d’agost de 1981) pel qual s’aprova l’estatut que regula les societats agràries de transformació.
6: La regulació de les mútues d’assegurances actualment és el Reial decret legislatiu 6/2004, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’ordenació i supervisió de les assegurances privades, especialment els articles 64 i 65 (BOE número 282, de 25 de novembre de 1994) i el Reial decret legislatiu 6/2004, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’ordenació de les assegurances privades (BOE número 267, de 5 de novembre de 2004). Amb relació a les mútues de previsió social, tot i que la seva regulació actual parteix de l’esmentat Reial decret legislatiu 6/2004 64 i 65, cal tenir present que en funció del territori on desenvolupen la seva activitat principal tenen competència exclusiva sobre les mútues de previsió social les comunitats autònomes. A Catalunya, la Llei 10/2003, de 13 de juny, sobre mutualitats de previsió social regula aquestes entitats (DOGC número 3914, de 30 de juny de 2003). No es fa referència a les mútues d’accidents de treball, que es regulen pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social. (BOE número 154, de 31 d’octubre de 2015).
7: Llobregat Hurtado, Maria Luisa. Mutualidad y empresas cooperativas. José Mª Bosch. S.A., Editor. Barcelona, 1990.
8: International Co-operative Alliance | Welcome to the ..ica.coop/-.Co-operativeidentity,values - Events - Resource. Pàgina visitada el 14 d’agost 2015.
9: Llei 12/2015, de 9 de juliol de 2015, de cooperatives (DOGC 6914, de 16 de juliol de 2015).
10: Normativa de les cooperatives de crèdit. Llei 13/1989, de 26 de maig, de cooperatives de crèdit. (BOE número 129, de 31 de maig de 1989).
11: Gómez, Joana. “Anàlisi dels principals problemes de finançament de les entitats d’economia social a Espanya”. Nexe, número 35. (Versió integra).
