El cooperativisme català està canviant de manera significativa en aquests darrers anys. A l’evolució natural de les cooperatives, tal com passa en qualsevol organització, en aquests moments el modelen sobretot factors específics del canvi d’època que vivim.
Personalment n’identifico tres: la crisi econòmica, l’interès renovat pel cooperativisme i per l’economia social i solidària, i les oportunitats i amenaces que comporten les modificacions en els hàbits de consum i les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Analitzem breument com incideixen en les cooperatives aquests fenòmens i el nou tipus de cooperativisme que semblen propiciar.
LA CRISI ECONÒMICA
La contracció dels mercats per la caiguda dràstica del consum n’expulsa empreses i persones. A les cooperatives constituïdes o en procés de constitució, l’exigència per sobreviure en un mercat més reduït les pressiona perquè repensin el seu model de generació de valor i col·laborin més entre elles i amb d’altres agents de l’entorn. A moltes persones que se senten abandonades i defraudades per l’empresa on havien treballat tota la vida, per l’administració que els garantia alguns serveis bàsics o per la caixa on tenien els estalvis, l’exigència per sobreviure els fa mobilitzar-se per intentar recuperar els drets perduts, però també per trobar solucions immediates a les seves necessitats de renda, alimentació, habitatge, educació, crèdit, etc., i moltes d’aquestes solucions es troben organitzant-se col·lectivament en cooperatives i altres entitats d’economia social i solidària.
L'INTERÈS PEL COOPERATIVISME
El cooperativisme s’ha posat de moda en aquests darrers anys. Se’n parla més i se’n parla bé. En parlen els mitjans de comunicació convencionals però també els alternatius, en parlen els moviments socials però igualment les administracions. I se’n parla bé: ja ningú no el considera una antigalla marginal, sinó que va associat a honestedat, cooperació, compromís social, participació i perdurabilitat, valors novament prestigiats davant l’evidència que aquesta crisi obeeix en el fons a la pràctica reiterada dels valors contraris per part dels principals agents econòmics.
Aquesta superioritat moral del cooperativisme en comparació de l’empresa capitalista es complementa amb una certa superioritat material, en el sentit que els indicadors demostren que la cooperativa resisteix millor la crisi econòmica que no pas l’empresa mercantil. D’alguna manera, sembla que el context actual està sent camp abonat per recollir els fruits de sensibilització sembrats en les dues darreres dècades pel cooperativisme i els promotors del moviment d’economia social i solidària.
La bona imatge de què gaudeix en general el cooperativisme estimula la creació de noves cooperatives i té efectes saludables per a les ja constituïdes. No em refereixo tant als eventuals beneficis directament econòmics que aquella bona reputació els pugui reportar al compte de resultats, com a l’enfortiment de l’autoestima en els socis per formar part d’una cooperativa i a l’activació o reactivació conseqüents, segons el cas, de la identitat cooperativa: aprofundiment en el compromís social i en l’exigència democràtica, recerca d’aliances dintre el sector, etc. Es tracta d’una tendència que per ara contraresta la mar de fons que empenyia en rumb contrari, a homologar-se progressivament a l’empresa convencional, i que potser constitueix una nova onada cooperativa, el quart impuls del cooperativisme que intuïa Ivan Miró1.
ELS CANVIS EN EL CONSUM I LA COMUNICACIÓ
En el consum, a part de concedir més importància al factor preu en les opcions de compra per la disminució de la renda disponible, podem apuntar altres tendències. Emergeix un consumidor més informat i participatiu que busca relacionar-se amb d’altres per aconseguir productes i serveis sense haver de comprar nous productes (reciclant, compartint, regalant, intercanviant, adquirint de segona mà), o comprant digitalment a l’engròs per abaratir preu. A les manifestacions del consum responsable aparegudes fins ara (consum ecològic, de proximitat, solidari, cooperatiu...), s’afegeix l’anomenat consum col·laboratiu: es comparteixen vehicles en els viatges, es bescanvia roba infantil usada o cases per a les vacances. Aquests comportaments, afavorits per l’extensió de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, afavoreixen alhora modificacions en els processos productius i propicien la conversió de productes en serveis. En aquests moments es calcula que ja hi ha unes 500 empreses dedicades al consum col·laboratiu a l’Estat espanyol.
La revolució digital no s’atura tampoc. Estem a les portes d’una nova onada d’innovació que es caracteritzarà per la fabricació digital, la gestió de grans bases de dades i l’anomenada internet de les coses. D’aquí en sortiran tant noves activitats econòmiques com el replantejament de moltes tradicionals.
De quina manera aquests factors esculpeixen les cooperatives que s’estan creant en aquests darrers anys i també algunes ja existents? Detecto quatre característiques emergents que moltes comparteixen: l’oferta de producte o servei vinculada als valors, la multiactivitat, la diversificació de la base social interna i l’augment de la intercooperació.
OFERTA DE PRODUCTE O SERVEI VINCULADA ALS VALORS
De sempre, les cooperatives han tendit a excel·lir en els productes o serveis que ofereixen, fidels a la seva orientació cap al servei més que cap al lucre. Amb tot, les expectatives que la societat diposita tant en el producte com en el productor també han anat evolucionant. Actualment, a més d’una bona relació qualitat/preu, una franja significativa dels consumidors demana al productor que hi afegeixi valor en responsabilitat ecològica, solidaritat, participació, etc. Cada vegada és més natural que un nou projecte cooperatiu comenci integrant aquests valors i, al revés també, que un projecte empresarial que vulgui integrar-los consideri la cooperativa com l’eina adient per dur-lo a terme.
En tenim exemples a cabassos. En el camp de l’ecologia i l’alimentació natural recordem les cooperatives creades recentment que treballen l’agricultura social (La Tavella, Sambucus...), les que es dediquen a l’alimentació ecològica, sana i de proximitat (Frescoop, Quèviure, Som Cuina, les cooperatives de consum agroecològic...), la sensibilització mediambiental (La Copa, Terregada...), i el foment de les energies renovables (Som Energia, Celobert...). En el camp de la salut integral pensem en Espai Brotes, de l’Hospitalet de Llobregat, o en COS¸ de Barcelona. En el de la comunicació, recordem Alternativas Económicas, editat per la cooperativa del mateix nom, o Fet a Sant Feliu, diari digital editat per Sant Feliu Viu, la primera cooperativa de consumidors de comunicació a casa nostra. En el terreny de la recuperació de la cultura local, penso en Idària, que recupera l’ofici de carboner, amb el seu projecte de carbó a l’Ardenya i les Gavarres, així com en una de les línies de Sambucus: la recuperació de la cultura de les herbes aromàtiques, avui en vies de desaparició. En l’àmbit de la dinamització comunitària, em vénen al cap Fil a l’Agulla, que acompanya processos de transformació personal i col·lectiva, o Iacta, cooperativa d’advocades amb una clara vocació social.
Moltes innovacions fetes per cooperatives giren a l’entorn dels valors. Algunes obren directament camps d’activitat inèdits per al món cooperatiu. És el cas de Fent País, una cooperativa manresana de turisme responsable; d’Eticom-Som Connexió, cooperativa de consum de telefonia i internet; de Femmefleur, dedicada a la venda en línia de productes ecològics i barats per a dones alhora; d’Uikú Coworking, una cooperativa de serveis del Prat de Llobregat que ofereix espais de treball i de relació a petites empreses i autònoms, sobretot joves; de la Cooperativa Dones Solidàries Pa’lante, que agrupa treballadores del sector de la neteja (ecològica), d’atenció a la tercera edat i de reforç escolar, o de Sealeer, una cooperativa de serveis sexuals nascuda a Eivissa que vol regular aquest gremi i evitar el proxenetisme.
D’altres assagen noves versions d’un determinat tipus de cooperativa. Estic pensant en L’Economat Social, cooperativa de treball que promou el consum responsable i la cultura autogestionada, com una variant de les cooperatives i grups de compra agroecològics, i en Iesmed, la primera cooperativa europea de serveis amb seu a Barcelona, que dinamitza l’economia social a la Mediterrània.
També hi ha cooperatives que innoven en producte, com la cooperativa mixta de treball i consum de serveis a les persones Encís, que ha ideat i comercialitza Ergosum, una caixa regal que conté 25 experiències organitzades per entitats del tercer sector i empreses d’economia social de Catalunya; La Tarpuna, una altra cooperativa mixta de treball i consum que comercialitza Infinitloop, l’embolcall reutilitzable de tela amb una etiqueta QR que permet localitzar el regal i conèixer-ne la trajectòria, en col·laboració amb Estel-Tàpia, una associació que treballa amb persones en situació d’exclusió al Raval barceloní; Abacus que ha ideat l’àbac, una moneda pròpia que servirà per recompensar la compra i la participació dels seus socis de consum; o la cooperativa de consum cultural Rocaguinarda, dintre la qual s’emmarca Mamaguinarda, un projecte cooperatiu de criança i educació.
Per últim, hi ha cooperatives que innoven en altres aspectes, com ara la destinació dels seus recursos. Suara ha dedicat part dels seus fons d’educació i promoció cooperativa del 2012 a promoure els valors cooperatius a les escoles mitjançant el joc, el conte, la música i el debat a través del programa anomenat Un, dos, coop!
Sovint la hibridació entre dos valors genera un nova activitat. El grup cooperatiu TEB ha obert a Barcelona Coopmercat, una botiga de productes d'alimentació cooperatius, d'entitats d'economia social i d’empreses locals amb valor afegit, que porten persones amb discapacitat intel·lectual2. L’Estoc és una nova cooperativa en què persones amb discapacitat intel·lectual recuperen mobles en desús per fer-ne objecte de disseny.
MULTIACTIVITAT
Per sobreviure, molts projectes cooperatius, en un inici minúsculs i fràgils, abasten diverses activitats alhora. Són activitats concebudes esprement a fons l’objecte social de la cooperativa. Esmentem tres exemples. Un és Sambucus, de Manlleu, que compagina portar un restaurant amb el conreu de la terra, la recuperació d’herbes aromàtiques i tallers gastronòmics. Un altre és La Garbiana, una altra cooperativa de treball, radicada en un poble de poc més de cent habitants, la Torroja de Segarra, que s’organitza en tres seccions: la Garbiana pagesa, dedicada a la producció de fruita i verdura, llegums, ous, cereals i farines; la Garbiana artesana, que fa pa, coques, rebosteria, conserves, begudes naturals, etc., i el Rebost de la Garbiana, punt de venda de tots els productes i on es recullen les cistelles ecològiques. Valgui com a tercer botó de mostra La Garriguella, una cooperativa agrària vitivinícola de l’Empordà que complementa l’elaboració i la venda de vi i d’oli d’oliva amb activitats enoturístiques i enogastronòmiques, a part de disposar d’agrobotiga pròpia.
Diversificació de la base social interna
Avui dia, els projectes cooperatius requereixen, almenys per arrencar, més recursos econòmics, relacionals, de coneixement, etc. que fa uns anys. Aquesta necessitat, sovint combinada amb la circumstància que molts projectes nous els engeguen persones dels moviments socials acostumades a organitzar-se de manera participativa i que conceben la pròpia feina com una faceta més del seu activisme, fa que moltes cooperatives ja neixin constituïdes per diferents grups d’interès: treballadors, consumidors i usuaris, inversors, entitats de suport...
Gràcies a la seva plasticitat, l’estructura cooperativa es presta a incorporar diversos grups d’interès en la governança de l’empresa. La inclusió dels inversors és important; pot fer-se com a socis col·laboradors, o fora de la cooperativa com a titulars de préstecs o de títols participatius, o bé com a finançadors en una campanya de microfinançament o de micromecenatge3. Ho és també, més encara, la implicació dels consumidors i usuaris, en especial aconseguir que col·laborin a dissenyar o millorar el producte que reben. Pot servir com a exemple COS, cooperativa de treball que ofereix serveis de salut combinant les medicines naturals amb la medicina general, i que disposa de canals per a la participació dels usuaris, uns quants centenars.
Les combinacions de tipus de soci més habituals fins ara són la de socis de treball amb socis de consum i la de socis de treball amb socis col·laboradors. Tanmateix, hi ha cooperatives que integren encara més grups d’interès, Productes i Serveis de la Vall és una cooperativa de serveis (multiactivitat també) radicada a la vall de Camprodon que agrupa el sector hostaler (14 restaurants), l’Associació de Criadors d’Eugues (54 productors), la Cooperativa Ramadera de Molló (26 ramaders) i l’Agrupació de Defensa Forestal, de la qual formen part tant ramaders com ajuntaments de la vall.
Per la seva banda, Coa Negra és una cooperativa mallorquina de productes agrícoles propietat dels productors pagesos, dels treballadors de la botiga on venen els productes i d’una associació de consumidors.
Finalment, la cooperativa basca Esnetik es dedica a la producció i consum de productes làctics de la província de Biscaia, segueix els principis de la sobirania alimentària, i està formada per vuit pastors (els productors), uns vuitanta consumidors i unes quantes entitats com el sindicat agrari Ehne de Biscaia, l’impulsor del projecte4, Veterinaris sense Fronteres i Fiare, i fins i tot una administració, l’Ajuntament d’Orozko. Entitats i administració participen també en el consell rector de la cooperativa, però no tenen responsabilitat en la gestió ni participen en els resultats.
L’AUGMENT DE LA INTERCOOPERACIÓ
És clar que algunes d’aquestes barreres es poden abaixar des de les entitats representatives del sector, com fa la FCTC, quan organitza trobades de les cooperatives federades per tractar d’un tema, els Cafès de la Federació, i sobretot quan convoca reunions entre cooperatives del mateix ram o similars o que comparteixen interessos. D’aquests encontres en va sortir i un clúster d’internacionalització anomenat HUB Internacionalització i una cooperativa de segon grau, Uni.co, de la qual parlarem més endavant. En la mateixa direcció van altres iniciatives com les Cadires cooperatives, organitzades per Labcoop, una activitat de networking per potenciar els acords entre cooperatives i altres empreses de l’economia social i solidària.
Gràcies en part a les facilitats brindades per marcs de relació com aquests, però sobretot per les dificultats que les cooperatives pateixen per sobreviure en un moment tan complicat com l’actual, cada vegada hi ha més processos d’intercooperació. Intercooperen per completar l’oferta pròpia o per diferenciar-la, per innovar, invertir, millorar la comercialització, compartir recursos, obtenir crèdit, etc. Es plasma en acords de col·laboració com l’establert entre les cooperatives Biciclot i La Ciutat Invisible per fer rutes cooperatives en bici, o entre Celobert, Nusos i L’Apòstrof per crear una exposició sobre habitatges ecoeficients.
Així mateix, en aquests darrers anys han nascut nous grups cooperatius com Uni.co, ja esmentat, o Ecos. D’Uni.co, una cooperativa d’empreses energètiques i tecnològiques, remarco la seva voluntat d’idear productes conjunts i el seu laboratori d’idees, on han concebut, per exemple, tractors que funcionen amb oli d’oliva. D’Ecos, la creació d’un espai on treballen deu empreses del grup i altres entitats socials. Estar juntes propicia nous projectes com ara el de la cooperativa de segon grau Labcoop, un altre exemple d’intercooperació que té com a objectiu promoure l’emprenedoria social cooperativa.
Per acabar, les noves cooperatives busquen formar part d’ecosistemes o entorns de suport mutu, alguns sectorials, d’altres territorials. Ho expressen participant en xarxes locals (Cooperasec, 9Barris Coopera...), en la Fira d’Economia Solidària o en el sistema de crèdit mutu amb ecosols, dues iniciatives impulsades per la Xarxa d’Economia Solidària. S’expressa també quan les cooperatives aconsegueixen una pila d’avaladors mancomunats per a un crèdit que han demanat a Coop57, o quan tanquen en poques setmanes una campanya de títols participatius, de micromecenatge o de microfinançament. I acabo amb un darrer exemple, el de Som Energia. El creixement espectacular de la cooperativa energètica en tres anys només s’explica perquè està aglutinant bona part del moviment ecologista i actua a la pràctica com un híbrid entre entitat empresarial i entitat reivindicativa.
EPÍLEG
No sabem quines d’aquestes tendències emergents han vingut per quedar-se, ni en quin grau ho faran i es generalitzaran. Sabem, però, que susciten nous reptes, no sols a cada cooperativa en particular, sinó també al cooperativisme català en conjunt. Reptes per oferir-los eines de gestió ben adaptades a la seva dimensió reduïda, a les seves finalitats i als seus valors, reptes per integrar-les en les estructures de participació i representació pròpies del sector, reptes perquè se sentin incloses i còmodes en el discurs cooperatiu que es difon, etc. Però totes aquestes ja són figues d’un altre paner o temes per a un altre article.
Notes: 1: Vegeu en aquest mateix número de Nexe “La botiga de tota la vida amb esperit cooperatiu”. 2: Miró, Ivan. ”El quart impuls [Cooperativisme_Treball immaterial_Creativitat_Territori]”. Nexe 26, juny de 2010. Fundació Seira. 3: Dintre el crowdfunding trobo útil distingir entre iniciatives de microfinançament i iniciatives de micromecenatge. Les primeres vénen a ser una forma de prepagament per un producte o servei que rebrem després, mentre que les segones són una donació solidària en favor d’un projecte determinat. 4: Heus aquí un altre àmbit importantíssim per treballar: el desenvolupament d’aliances entre el món cooperatiu i el món sindical.
