Back to top

El caliu de la intercooperació

Redacció
7 oct. 2018
caliu|21|22|f21|23|f22

Acostumades a compartir recursos i coneixements, les cooperatives i entitats de l’economia social i solidària estan construint espais de cotreball a mida per poder aixoplugar els seus projectes i fer-los créixer. Es tracta d’alguna cosa més que mancomunar el lloguer i les despeses: en aquests espais es cou la intercooperació, s’acotxa l’emprenedoria col·lectiva i es teixeixen ecosistemes cooperatius que superen la dimensió estrictament empresarial.

 

Diuen que no es neix persona cooperadora, sinó que se’n va aprenent a còpia de pràctica. Podem afegir-hi que el procés serà més fàcil si disposem d’un espai que ens inciti a desenvolupar la cooperació des de tots els angles. És a dir, un lloc que vagi més enllà de ser un simple lloc de treball i que serveixi per contactar amb persones amb qui compartim inquietuds, conèixer altres experiències i fer lloc a la creativitat.

La crisi econòmica, l’augment dels lloguers i la fugida d’activitat industrial i comercial dels grans centres urbans han propiciat el creixement dels espais de treball compartit. A més, els canvis associats a l’aplicació de les noves tecnologies en l’àmbit de l’organització empresarial –amb conceptes com el treball en xarxa i el naixement de l’economia col·laborativa– fa que, avui dia, calguin molts menys metres quadrats per muntar una empresa o disposar d’espais adequats. El món del cooperativisme no és aliè a aquest fenomen i durant els últims anys s’està organitzant a l’entorn d’espais propis per promocionar les seves activitats, generar projectes, crear llocs de treball i continuar fent xarxa.

El Cafè del Mar de Mataró és un espai de cotreball amb una història peculiar. Es tracta d’un edifici gairebé centenari, ja que fou l’antiga seu de la cooperativa de pescadors La Marítima, recuperat l’any 2011 mitjançant una cessió de l’Ajuntament a la Unió de Cooperadors. Avui, la seva planta baixa manté un dels seus usos originals –una cafeteria-restaurant, l’Espai Culinari Cafè del Mar–, mentre que la resta de dependències alberga una biblioteca i un viver d’empreses amb cinc entitats de l’economia solidària de diferents sectors que impliquen una trentena de persones: B-Swim, Facto Assessors, Clack Audiovisual, Plataforma Blanc i Negre i MakeIt!.

Fent un balanç d’aquests dos últims anys, el director de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró, Miguel Guillén, afirma que “les entitats del nostre viver han establert una sèrie de vincles professionals i personals que han fet que s’interrelacionin de forma quotidiana, participant en projectes conjuntament i intercanviant treball i serveis”. A més, l’edifici és la seu de l’Ateneu Cooperatiu del Maresme, un dels catorze ateneus impulsats arreu de Catalunya per la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa.

Al Baix Llobregat hi trobem iniciatives com Coboi, el laboratori cívic d’emprenedoria i economia social de Sant Boi, ubicat al Casal Casablanca, el centre cívic més antic de la ciutat, i Uikú Coworking el Prat, una cooperativa sorgida d’un grup de persones que treballaven des de casa com a autònomes i van decidir organitzar-se en cooperativa de serveis. Actualment hi conviuen professionals del món de l’arquitectura, la programació, la fotografia i la comunicació, tots amb ganes de tirar endavant un projecte col·lectiu, defugint el model en què una empresa relloga l’espai a altres professionals.

Aquest local de cotreball té uns 200 m2. S’hi troba un estudi de fotografia, una sala de reunions i un espai polivalent per fer actes i presentacions. Per posar en marxa la cooperativa van teixir aliances clau amb una de les entitats emblemàtiques de la ciutat, la Cooperativa Obrera de Viviendas (COV), que els va llogar el local, i amb Coop57 pel finançament. D’altra banda, també els va ajudar estar en contacte amb l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament del Prat, que informa sobre l’existència d’aquest espai a les persones emprenedores que passen pel seu punt d’assessorament.

Per dinamitzar un espai de cotreball com aquest, la intercooperació és un al·licient clau, no únicament com a manera de fer, sinó també com a element pràctic. Carlos Fernández Rovira, soci fundador de la cooperativa i arquitecte, ho explica d’una manera molt gràfica: “Si haig de dissenyar un habitatge, encarrego les fotos al company que treballa al meu costat. És lògic, vull que tingui feina perquè es pugui quedar al coworking”. Compartir espai permet que aquestes persones puguin dur a terme projectes conjunts que no serien possibles individualment i contribueix a la viabilitat econòmica de tota la cooperativa. Paradoxalment, en alguns casos, aquest creixement professional també pot provocar una mena de crisi d’èxit i fer que empreses de fora acabin fitxant professionals que treballen al local.

A vegades, el procés d’intercooperació va més enllà de les quatre parets d’un edifici i desemboca en la creació de grups cooperatius. És el cas del Grup Ecos, amb dos locals de treball compartit a l’Eixample barceloní (Casp 43 i Bailèn 5) que integren una trentena d’entitats de l’economia social. D’aquestes entitats, n’hi ha que pertanyen al grup i d’altres que són entitats properes que paguen un lloguer per disposar d’un espai. El 2016, aquest ecosistema socioempresarial de 1.200 m2 representava, agregadament, uns ingressos de 4 milions d’euros, 120 jornades laborals, 75 persones sòcies de treball i 8.575 sòcies de consum. A banda de les cooperatives del grup hostatjades en aquests dos locals, hi ha altres cooperatives que formen part del grup però tenen la seu social en altres indrets.

Els dos edificis donen cabuda a sales de reunions, espais de cotreball, cuina, terrat, biblioteca, hort urbà, espai de criança, racó de passallibres, etc. Les cooperatives del grup ofereixen un ampli ventall de serveis, de l’advocacia a la tecnologia, passant per l’arquitectura, l’educació científica, la comunicació, les assegurances o la consultoria. Al llarg de la seva trajectòria, iniciada l’any 2011, el grup ha bressolat nous projectes sorgits de la intercooperació com ara el laboratori d’emprenedoria col·lectiva Labcoop, que és cooperativa de segon grau; la cooperativa integral de consum i serveis Opcions de consum responsable; i Fem Escala, cooperativa dedicada a administrar comunitats veïnals i lloguers. El grup Ecos també està creant mecanismes de suport mutu, com un fons de solidaritat per ajudar les cooperatives que puguin passar per dificultats econòmiques. i un fons d’inversió per finançar nous projectes.

Sense sortir de la ciutat, un altre node de foment de l’economia social i solidària és Coòpolis-Ateneu cooperatiu de Barcelona, ubicat a Can Batlló, al barri de la Bordeta. L’embrió del projecte neix de la lluita del veïnat, que el 2011 va ocupar l’antic recinte fabril per donar-li usos comunitaris. De fet, la proposta de Coòpolis sorgeix d’un procés de presa de decisió col·lectiu per veure quines eren les necessitats del barri.

Actualment, Coòpolis està format per La Ciutat Invisible, LaCol arquitectura cooperativa, Impuls de Sants, L’Esguard, Col·lectiu Ronda i Grup Ecos. Els 4.300 metres quadrats de Coòpolis es configuren com un equipament amb espais i serveis orientats a la formació, la incubació de cooperatives i la promoció de l’economia social i solidària. En una primera fase de prova a petita escala, el bloc 8 acollirà un espai d’incubació i cotreball per a 30-40 persones, mentre que la segona fase consistirà a adequar el bloc 4 com un ampli espai de treball compartit, amb una capacitat prevista per a 35 projectes.

El disseny del projecte i la ubicació de les entitats als diferents espais es farà “tenint en compte uns criteris per donar peu a sinergies entre projectes, i entre persones que facin servir l'espai de cotreball, sigui per generar nous projectes entre elles, sigui per incorporar-se a alguna de les cooperatives existents”, explica la responsable de comunicació, Laie Vidiella. El fet de compartir àmbits també permetrà que les cooperatives en fase d’incubació puguin aprendre de les més experimentades que s’acabin instal·lant a la nau.

El recorregut per aquests espais mostra com l’economia social i solidària té la seva pròpia recepta per construir espais de treball compartit i dinamitzar-los. Ingredients com l’autogestió, l’acompanyament a entitats que comencen i les aliances amb les administracions i el teixit cooperatiu existent aconsegueixen, plegats, crear el caliu adient per intercooperar i construir mercat social.

Autoria: 
Redacció
Etiquetes: