Parlar de democràcia és parlar d’igualtat, d’inclusió i de justícia social, afirma Óscar Rebollo. En aquesta accepció forta del terme, la democràcia no és una fórmula per calcular o identificar majories contra minories, sinó una forma de convivència política basada en l’aplicació de certs principis o valors en la distribució del poder polític.
Per enfortir la democràcia a les associacions, cooperatives incloses, Rebollo identifica tres dimensions centrals: transparència, participació i renovació. Una associació o una cooperativa amb més qualitat democràtica serà també més viva, més adequada a la realitat canviant que l’envolta, més atractiva per a la gent i, sobretot, més inclusiva.
La intenció d’aquest article és presentar tres arguments al voltant de la democràcia a les associacions. El primer argument desenvolupa conceptualment la idea de democràcia. Una idea que no serveix únicament per al cas de les associacions, sinó per a qualsevol comunitat política.
El segon argument vol destacar un element central del marc associatiu, que haurà de conformar i condicionar el model democràtic que s’hi vulgui desenvolupar: una associació és un projecte. Una associació només té sentit quan té un projecte. Altrament dit, és el seu projecte el que dóna sentit a l’associació. Com mirarem de mostrar, tenir present aquest argument és molt important a l’hora de pensar en els límits del funcionament democràtic de les associacions.
Finalment, el tercer argument s’enfronta a aquests límits tot apuntant una estratègia de resposta. La resposta està basada en tres idees centrals: transparència, participació i renovació (TPR). Aquesta resposta no farà desaparèixer els límits, és clar, però sí que pot operar com a contrapès democràtic a les tendències contràries que poden emergir en el dia a dia del funcionament associatiu.
Abans de continuar, però, presentem mínimament què entendrem per associació als efectes d’aquesta argumentació. Així, quan als propers paràgrafs parlem d’associacions ens estarem referint a grups de persones que comparteixen un vincle voluntari al voltant d’un projecte col·lectiu. No cal que aquest vincle prengui la forma jurídica d’“associació”; tot el que direm serveix també per a les cooperatives, per exemple, o també per a grups (associacions) no formalitzats jurídicament, encara que també hem de dir que no estarem parlant de moviments socials, plataformes o altres tipus de grups “oberts”.
Les tres idees centrals de la nostra definició d’associació serien, doncs, les següents: (1) vincle voluntari, (2) projecte i (3) grup delimitat de persones. Cal insistir que és una aproximació al fet associatiu només als efectes de l’argument que estem presentant i que no té cap voluntat d’ésser una definició universal d’aquesta.
SOBRE LA IDEA DE DEMOCRÀCIA
Diem democràcia per referir-nos a una forma d’organització del poder polític en una determinada comunitat, organització o col·lectiu: no estem pensant únicament en països. Bé sabem que no tan sols els països poden tenir problemes democràtics. El mateix pot passar a les organitzacions o a les empreses ciutadanes: a les associacions i a les cooperatives. Podem resumir la idea de democràcia (¿Com organitzar la distribució del poder polític?) a partir de tres principis o valors fonamentals: justícia social, inclusió i igualtat polítiques.
Molt resumidament, quan parlem de justícia social ens estem referint al resultat de la democràcia: allò que la democràcia produeix. Què ha de ser just socialment en el sentit de no discriminatori ni abusiu per part d’uns en relació als altres? De fet, podem elaborar una llista ben llarga de tot allò que no considerem just (....) i quan diem que volem pertànyer a unes organitzacions democràtiques el que estem dient és que no volem que les nostres organitzacions provoquin aquests resultats en el seu funcionament. La promesa de la democràcia és proporcionar justícia social. Si es vol, la democràcia ha de servir per evitar els abusos de poder i la presa arbitrària de decisions.
També les associacions i les cooperatives han de ser organitzacions amb justícia. Això voldrà dir que, fruit del seu funcionament democràtic, com a resultat d’aquest, cap soci o grup de socis no podrà beneficiar-se de manera abusiva de les actuacions de l’organització.
En aquest punt, és important ser ben conscients que la democràcia és un sistema d’organització del poder que requereix justificar-se o legitimar-se permanentment davant de la comunitat política que l’adopta. La democràcia, sigui en l’àmbit polític que sigui, s’ha de legitimar cada dia a partir dels resultats que produeix, i quan una comunitat o una organització no produeix resultats democràtics (justícia social) ràpidament es deslegitima, perd adeptes i corre el risc de ser substituïda per una altra forma d’organització del poder polític. Només quan produeix justícia la democràcia pot perdurar.
La inclusió ens parla de la necessitat què el màxim de persones tinguin drets polítics. Des dels seus orígens fins als nostres dies, molts sistemes democràtics s’han deixat gent fora: els esclaus; els que no tenien propietats i no pagaven impostos, i per aquest motiu no podien votar; o les dones, que estaven excloses del cens i tampoc no podien votar. Ara, entre nosaltres, són moltíssims els immigrants que viuen i treballen des de fa temps, i tot i pagar els impostos que els corresponen, tampoc no tenen dret a escollir l’alcaldessa o la presidenta que governarà el municipi o país on viuen i/o treballen, i paguen impostos.
Una associació o cooperativa no són prou políticament inclusives quan deixen fora de la presa de decisions persones o grups que sí son tinguts en compte a l’hora de produir resultats. Treballadors i treballadores no sòcies, per exemple. O veïns i veïnes que són invocats com a base social que justifica i legitima la funció de representació d’una entitat, però que no formen part del procés de presa de decisions.
Per la seva banda, el valor de la igualtat ens diu que, a l’hora de participar, totes i tots tenim els mateixos drets polítics. El vot de tothom val el mateix.
Quan certes persones tenen significativament molta més influencia o poder polític que la resta; quan a algunes persones de la comunitat (associació o cooperativa) els manquen drets polítics, o quan el resultat de la política resulta clarament injust (a favor d’uns quants), és que la democràcia no funciona.
Aquesta idea de democràcia serveix per a qualsevol comunitat política que es vulgui governar democràticament: un país, una associació o una empresa. El cas per excel·lència d’empresa democràtica és la cooperativa. Doncs bé, quan en una cooperativa els resultats obtinguts beneficien clarament unes persones més que la resta; quan no totes les persones que hi treballen poden participar en la presa de decisions, o quan el vot d’alguns val molt més que el vot dels altres; llavors podríem dir que hi ha alguna cosa que no rutlla en aquella cooperativa des del punt de vista del seu funcionament democràtic.
En resum, doncs, parlar de democràcia és parlar d’igualtat, d’inclusió i de justícia social. O, si es vol, d’aconseguir que el màxim de persones puguin participar, en igualtat de condicions, per tal que els resultats obtinguts siguin tan justos com sigui possible.
Contra l’accepció més col·loquial del concepte i segurament la més estesa, la idea de democràcia no es pot reduir de manera simple a una fórmula per calcular o identificar majories contra minories. La democràcia no és una fórmula, sinó més aviat una forma de convivència política que es basa, com hem dit, en certs principis o valors a l’hora d’organitzar la distribució del poder polític.
EL MARC ASSOCIATIU: LA CENTRALITAT DEL PROJECTE
Se’ns fa difícil pensar en un grup de persones que s’associen sense cap finalitat, intencionalitat o projecte. De fet, ja ho hem dit, és el projecte allò que dóna sentit a l’associació. Quan parlem de projecte no ens estem referint a una estratègia, uns objectius, unes activitats, etcètera, clarament delimitades. Estem pensant, sí, en objectius, però no cal que sempre estiguin definits clarament i formalment. En parlar de “projecte associatiu”, pensem més aviat en la “raó manifesta” de ser de l’associació; sense oblidar que, efectivament, també sabem que existeixen raons latents, no explícites, que expliquen la pertinença associativa.
Doncs bé, aquest projecte, la raó de ser manifesta de l’associació, pot dibuixar clarament certs límits al desenvolupament democràtic de l’entitat. La necessitat de mantenir l’eficàcia del projecte fa aparèixer un cert dilema entre eficàcia i democràcia, que en el cas de les cooperatives pot ser més evident.
També el pes dels fundadors en el desenvolupament del projecte pot fer sentir la sensació que certes persones són imprescindibles, i certs lideratges també.
La preservació del mateix projecte pot aparèixer com un límit democràtic a l’hora de deixar participar aquelles persones que, si ho fessin, el desvirtuarien, ja que no compateixen els mateixos valors o la mateixa visió respecte del que s’ha de fer.
Tot plegat pot fer pensar en certs moments que la democràcia és una mena de càrrega pesant que ens hem d’autoimposar per raons ideològiques, sense atrevir-nos a pensar que, potser, tot aniria molt millor si no fóssim tan demòcrates.
És ben cert que, donat un projecte associatiu concret, ni “tot”, ni “totes”, estan convidades a participar: la participació no pot ser universalment inclusiva. Si l’associació és ecologista i defensa una mobilitat sostenible basada en energies renovables, per exemple, els defensors del vehicle privat, que tenen una visió oposada, no estan convidats a participar... com no sigui que renunciïn als seus principis, és clar, i es converteixin a la nova causa. Si l’associació és una cooperativa, passarà tres quarts del mateix: trobarem límits a la participació de tothom i a la consideració de totes les propostes i totes les idees, en la mesura que puguin ser contràries al projecte que dóna raó de ser a la cooperativa.
Així que, en el cas de l’associacionisme, sembla que la democràcia pot topar amb límits al seu desenvolupament quan es troba de cara amb la necessitat de preservar i fer sostenible el projecte associatiu.
RESPOSTES ALS LÍMITS: LA CONSTRUCCIÓ DEMOCRÀTICA DE LES ASSOCIACIONS
Identifiquem tres dimensions centrals en una estratègia que vulgui posar el focus en l’enfortiment democràtic de les associacions (i cooperatives), mirant de donar resposta als límits tot just apuntats:
Començarem per ser el màxim de transparents, facilitant bona informació, tant sobre els nostres recursos (ingressos i despeses) com sobre la nostra activitat associativa. Serem transparents també en les activitats de representació, tant polítiques, com socials i institucionals. La transparència és la primera dimensió de l’estratègia d’enfortiment democràtic de les associacions i ha de garantir la possibilitat d’exercir el control sobre aquelles persones que dins de l’organització ocupen les posicions més estratègiques o acumulen més poder; per tant, enforteix la democràcia. No tothom, potser molt pocs, voldran dedicar el seu temps a fer seguiment de l’activitat i els recursos associatius, però no hi fa res, l’important és que qui té posicions de poder se senti controlat i que la resta, quan vulgui, pugui exercir aquestes funcions.
La segona dimensió estratègica de l’enfortiment democràtic és la participació. Sens dubte, l’establiment dels espais i els canals que la facin possible serà el primer pas a donar, però no ens podem quedar aquí, sinó que també s’haurà d’incentivar o propiciar la participació. Caldrà ser proactius a impulsar-la. No ens podrem conformar a convocar i obrir les portes: la gent se l’ha d’anar a buscar. En aquest punt és important assenyalar la relació que es dóna entre ser actiu en el projecte, participar en l’activitat, i ser també partícip en la direcció política de l’entitat. Per contra, quan la gent d’una entitat o associació, o d’una cooperativa, no troba espais per a allò que podríem anomenar “participació comunitària”, se’ns fa difícil pensar que aquesta mateixa gent pugui ser molt activa en els àmbits de la participació més política. La participació comunitària té més a veure amb fer que amb opinar, debatre o votar, que serien la substància fonamental de la participació política. La participació comunitària es dóna quan la persona troba un espai, una posició, per ser protagonista del projecte en la quotidianitat, una activitat que “fa” més que no pas “consumeix”.
Finalment, la tercera dimensió de l’enfortiment associatiu que volem apuntar és la renovació. Una renovació que apunta a les persones i a les posicions de la direcció política de l’entitat: presidències, coordinacions, juntes, vocalies, etcètera. Si sempre són les mateixes persones les que ocupen les posicions polítiques, sense renovació en els càrrecs, no és possible parlar d’enfortiment democràtic; així que no hi pot haver excuses ni res que justifiqui que aquesta renovació no es produeixi. Com que mai no acaba d’estar del tot clar si el problema de la manca de renovació té més a veure amb la gent que “no vol entrar” o amb la que “no vol sortir”, se l’ha d’establir per sistema: limitacions de mandats, rotacions entre càrrecs, renovació obligatòria i gradual de les juntes, o altres, poden ser fórmules que incorporin d’ofici una renovació que s’ha de donar sí o sí. Si fos cert que tantes persones fossin tan imprescindibles com de vegades ens sembla, el món ja fa temps que hauria deixat de donar voltes!
Transparència, participació i renovació (TPR) constitueixen el trípode sobre el qual sostenir una estratègia ferma d’enfortiment democràtic de les associacions, i cal reconèixer que falta molt camí per recórrer.
COROL·LARI
Un associacionisme més enfortit democràtic serà també un associacionisme més viu, amb projectes més adequats a la realitat canviant que l’envolta, més reconfortant i atractiu per a la gent, més animat i alegre, més sexi; i per sobre de tot, molt més inclusiu.
