Vuit cooperativistes catalans pertanyents a cooperatives agràries, de treball, d’habitatge, de serveis i de consum, proposen millores al marc normatiu del cooperativisme, en els seus diversos àmbits: els principis generals, la figura del soci, el finançament, la gestió i el foment del cooperativisme.
Debat sobre el marc regulador del cooperativisme
Darrerament s’ha obert en el sector cooperatiu un procés de reflexió sobre la idoneïtat de l’actual marc normatiu del cooperativisme i sobre les millores que s’hi podrien introduir. Per això, hem demanat a vuit cooperativistes, pertanyents a cooperatives de branques, dimensions, sectors d’activitat i ubicacions diferents perquè, des de la seva realitat personal i empresarial, reflexionessin sobre què hauria de recollir, al seu entendre, el marc regulador de les cooperatives catalanes. No buscàvem (ni podíem) cap mostra representativa d’un món, el cooperatiu, afortunadament variat i plural, sinó esbrossar el camí del debat amb unes primeres aportacions que considerem prou valuoses. Les persones participants d’aquesta taula rodona són:
- Carles de Ahumada, gerent de l’Olivera
- David Pardo, director general de Federació Farmacèutica
- Joan Segura, president del Camp Foment Maialenc i Secció de Crèdit
- Jordi Via, director d’Arç Cooperativa
- Miquel Àngel Oliva, director d’Abacus
- Miquel Tribó, membre del Consell Rector d’Agropecuària i Secció de Crèdit Verge de les Sogues de Bellvís, SCCL
- Oriol Soler, conseller delegat del Grup Cultura 03
- Paco Giménez, president d’Habitatge Social USOC
Principis generals del cooperativisme
Carles de Ahumada. Després d’aquest temps de debat intens sobre la proposta de nou projecte de llei de cooperatives presentat des del Departament de Treball, penso que la simplificació i agilització del marc legal que s’hi plantejava anava en la bona direcció de fomentar noves cooperatives.
Cal urgentment una nova llei que respongui a un món que canvia molt ràpid, a unes noves professions i noves feines a cooperativitzar, a un nou concepte d’empresa. Segurament seria millor que no hi hagués tantes de divisions del cooperativisme per branques, tant de corporativisme.
Miquel Tribó. Per mi, hauria de ser una llei simple, flexible i poc burocràtica en la mesura del possible. Si parlem d’un sola llei cooperativa, hauria de tenir en compte i englobar totes les demandes i necessitats de cada un dels diferents sectors cooperatius (agrari, treball, consum, habitatges, ensenyament, serveis). També ha de ser una llei actualitzada i moderna, que doni resposta a les necessitats tant de la cooperativa com dels socis que la componen.
Jordi Via. Primer hem d’entendre a favor de quina estratègia i quines polítiques ha d’estar aquest marc legal. Per tant, és imprescindible situar els aspectes polítics i estratègics.
Pel que fa a l’estratègia, és essencial que el moviment cooperatiu assumeixi la necessitat de construir un sector econòmic diferenciat del sector privat mercantil i del sector públic oficial. La realitat cooperativa no pot quedar tapada, com si fos un subsector de l’economia privada mercantil convencional. Aquesta estratègia ha d’estar present en els governs, que han d’entendre que hi ha altres maneres de concebre l’economia a part de la mercantil i l’estatal. I això, des de dins del mateix moviment cooperatiu, crec que encara no s’està fent de manera suficient.
Aquesta construcció d’un sector cooperatiu diferenciat comporta la creació d’una economia plural, que ha d’encabir els tres sectors que abans he dit, incloent-hi el cooperatiu, respectant les seves especificitats: compromís amb la comunitat, democràcia econòmica...
Joan Segura. El marc legal ha de ser senzill i simple, fixant responsabilitats, seguretat i balanços individuals. Cal partir de la base que una cooperativa és un conjunt de persones que s’agrupen per fer la seva activitat i aquesta pot ser molt diversa, segons les necessitats.
Miquel Tribó. Parlant específicament de les agràries i a tall d’exemple, necessitaríem que la llei donés cobertura legal als treballadors que pugui contractar la cooperativa per realitzar diferents tasques a les finques dels clients, socis o socis col•laboradors.
Joan Segura. També considero molt important que la cooperativa pugui fer activitats agràries a les finques dels seus socis i que no hi hagi limitació de possibles serveis a oferir-los.
Paco Giménez. En el món de la construcció, l’important és que les cooperatives que es creïn realment no tinguin ànim de lucre. En el nostre sector, això no es donava fàcilment, i ara, amb aquesta situació en el món de l’habitatge, hi ha el perill que la gent “utilitzi” les cooperatives per lucre personal, no per beneficiar els compradors d’habitatge.
La figura del soci
Oriol Soler. Per facilitar la incorporació de nous socis, crec que aquesta hauria de ser completament automàtica. Les persones s’apunten a les coses quan van bé.
Joan Segura. Els socis han de tenir clar que tant els beneficis com els deutes són de tots i de cada un d’ells, primer de les seccions de la cooperativa agrària i després de l’Assemblea General. També hauria de considerar-se que el soci ha d’aportar tota la seva producció. Finalment caldrien uns estatuts de règim intern on quedarien definits i desenvolupats aquests aspectes.
No hi ha d’haver diverses tipologies de socis, tots són socis amb els mateixos drets però treballant en diferents seccions, i cada una d’aquestes seccions ha de tenir la seva responsabilitat i els seus balanços. L’Assemblea ratificaria els balanços de les diferents seccions amb un balanç consolidat. Per exemple, podria haver-hi una secció de serveis (subministraments, assegurances...), una altra de crèdit, una tercera de consum... a part de les pròpiament productives.
David Pardo. Un altre factor que hauria de preveure la Llei de cooperatives i que s’està donant actualment amb la situació de crisi econòmica, és el cas d’aquells socis que mantenen un deute amb la cooperativa i entren o poden entrar en una situació de concurs de creditors. En aquest sentit, i d’acord amb la normativa específica del concurs de creditors, no és viable la possible compensació del capital social a reemborsar amb el deute que mantingui el soci amb la cooperativa. Seria aconsellable que la llei establís que el dret al reemborsament del soci no es generarà en cap cas mentre mantingui algun deute amb la cooperativa i per qualsevol concepte.
La normativa actual tampoc preveu la possibilitat de crear noves tipologies de socis a través dels Estatuts. Algunes cooperatives de serveis que han necessitat establir un règim diferent per a determinats socis, han vist limitada aquesta possibilitat. Seria el cas, per exemple, de la figura de l’associat situada a mig camí entre el soci de la cooperativa i un tercer extern. En aquest cas, aquesta figura es podria beneficiar dels drets econòmics dels que ja es beneficien els socis de la cooperativa i al mateix temps no disposaria dels drets polítics tal i com sí disposen els socis de ple dret.
Carles de Ahumada. També seria necessari reduir del nombre mínim de socis per iniciar una cooperativa, i donar més importància a la figura dels col•laboradors.
Finançament cooperatiu
Oriol Soler. Sense capital no hi ha empresa, i en aquests moments el món de l’economia va tan ràpid que la maduració que abans permetia el cooperativisme, d’estar 40 anys acumulant capital per poder fer alguna cosa, s’ha acabat. Hem de trobar maneres perquè entri capital extern de forma convencional. Si volem que el cooperativisme sobrevisqui, hem de passar per aquí. Sense això, el cooperativisme se’n va en orris.
Paco Giménez. Ja sabem com funcionen les entitats financeres convencionals, i aquí és on hauria d’entrar la banca ètica, una banca dins del món cooperatiu. I en l’àmbit de l’habitatge encara és més complex, perquè no són projectes petits. Crec que hauríem de fer com una mena de Crédit Cooperátif aquí. De fet, ja s’estan fent coses, com ara Coop 57.
Miquel Àngel Oliva. Qualsevol marc legal, actual o futur, haurà de potenciar les cooperatives existents, amb institucions jurídiques que permetin el seu creixement, la seva governabilitat i una major eficiència i simplificació en la presa de decisions, dotant d’un marc prou ampli perquè aquests fets es puguin produir. Per a totes les cooperatives, però especialment per a les d’una certa dimensió, és fonamental poder emprar els mateixos instruments financers que altres societats, a fi d’evitar perdre competitivitat, i és igual d’important poder-ho fer d’una manera àgil, atribuint més facultats, en aquest sentit, als consells rectors, per exemple, com ja ha fet alguna altra legislació autonòmica, se’ls ha de poder admetre capital social voluntari.
David Pardo. S’hauria de valorar també la nova normativa comptable i com afecta la definició del capital social d’una cooperativa. En aquest sentit, amb l’adaptació del Pla General Comptable a les NIC (Normes Internacionals de Comptabilitat), el capital social d’una cooperativa deixa de ser patrimoni net per ser considerat com a qualsevol altre passiu exigible. Davant les repercussions de tot tipus que aquest canvi pot implicar per a la cooperativa, s’hauria de valorar pel legislador català, tal com s’ha fet amb la normativa estatal, els tipus de modificacions que s’haurien de realitzar a l’actual llei i, consegüentment, als Estatuts, pel que fa a l’articulació del dret de reemborsament del capital social que té actualment el soci, els seus límits i com i quan opera aquest reemborsament quan aquest es vulgui donar de baixa de l’entitat.
Gestió cooperativa
Paco Giménez. Els consells rectors tenen un paper, i és important que hi hagi gent tècnicament preparada per al moment actual, per exemple en noves tecnologies. Hi ha d’haver un equilibri, és vital. El tema de les assemblees és més complex. En una cooperativa d’habitatge, la gent el que vol és un pis i li costa valorar la fórmula cooperativa. Segurament, una part de la culpa també la tenim nosaltres, i hi estem treballant per solucionar-ho. Volem que la gent conegui el procés cooperatiu quan entra en el procés de demanar un habitatge, que triga 18 mesos. El problema és que ara la construcció es troba en un moment difícil.
David Pardo. En relació amb la pràctica diària, moltes vegades ens trobem amb el dubte de si determinades decisions i acords a prendre són competència de l’Assemblea General o bé del Consell Rector, ja que pot ser que no encaixin concretament en la llista de cap de les dues. En aquest sentit, seria aconsellable fixar què passa en aquells casos en què no està concretament determinat, ja que el règim per adoptar la decisió varia en un cas o en un altre.
Seria important fomentar una major autonomia i flexibilitat de gestió per part de les cooperatives a fi d’evitar possibles conflictes que poden sorgir entre allò que estrictament estableix la llei amb el que es vol preveure als Estatuts Socials. En aquest sentit, seria adequat que la llei de cooperatives facultés expressament cada cooperativa per tal que pogués incloure en els seus Estatuts noves figures, nous processos, etc., no inclosos expressament a la Llei però que formin part de les característiques específiques de l’Entitat i que donin resposta a les seves necessitats diàries.
Per exemple, la Llei podria preveure la possibilitat que la cooperativa a través dels seus Estatuts permetés que altres figures externes a aquesta, com podrien ser assessors professionals i experts del sector corresponent, col•laboressin en la presa de decisions de l’òrgan de govern, establint les limitacions que es consideressin necessàries en la seva actuació.
Carles de Ahumada. Les cooperatives necessiten més capacitat d’autoorganitzar-se d’acord amb els principis cooperatius i menys tutela A més, la legislació cooperativa hauria de donar seguretat jurídica i evitar contradiccions amb la legislació laboral i entre la llei de cooperatives i altres legislacions catalanes o estatals com, per exemple, en tot allò que fa referència a l’afany de lucre. A més, caldria regular les operacions amb tercers i aclarir el marc fiscal.
Oriol Soler. Per consolidar el cooperativisme, crec que és fonamental la professionalització de les direccions i crear instruments que permetin que les cooperatives puguin competir en una lògica d’igualtat amb les empreses de capital.
Fonamentalment, crec que hem d’estar molt més oberts al capital, no ens queda cap altre remei. I, per tant, això vol dir una pèrdua de sobirania, però és el que hi ha.
A mi el funcionament del consell rector i les assemblees no em molesta gens, és una cosa que em reforça. El problema de veritat està a definir bé les funcions, a professionalitzar les direccions i que hi hagi capital.
Miquel Àngel Oliva. Cal deslliurar el consell rector d’algunes tasques que avui la llei no li permet delegar, podent-les encomanar a comissions designades al seu si. En aquest sentit cal recordar que la llei de cooperatives anterior era més flexible que l’actual pel que fa a les delegacions del consell rector en matèria de disciplina social; aquesta és una de les matèries que considero que cal revisar, respectant els drets del soci, però dotant de mes agilitat les cooperatives.
Foment del cooperativisme
Miquel Àngel Oliva. S’haurà d’intentar que la llei faciliti tant com sigui possible la creació de noves cooperatives, no posant excessives traves a la seva constitució, simplificant els tràmits, creant normes que siguin pautes o guies per a la cooperativa i per al soci, però que alhora respectin la seva llibertat per autoregular-se, flexibilitzant els criteris dels registres, etc.
En cap cas, el marc legal no hauria de facilitar la creació de societats cooperatives pel sol fet de crear-se; seria un error que, a llarg o curt termini, acabaríem pagant tots.
No obstant això, no crec que les lleis puguin, per si soles, potenciar la creació d’un determinat tipus de societat. La creació de cooperatives vindrà més per la labor de donar a conèixer la nostra realitat en els àmbits educatius, ESO, Batxillerat, FP i Universitats; per elaborar campanyes de comunicació sobre el que el model cooperatiu pot aportar a la nostra societat, amb exemples de les cooperatives actuals, i mesures similars. Per dir-ho d’una forma més entenedora, que la societat, a tots els nivells, visualitzi el nostre model com un model possible, capaç de posar en valor i compaginar la rendibilitat econòmica i la sostenibilitat o rendiment social, com una sola cosa.
Oriol Soler. Crec que l’Administració hi posa molt bona voluntat, però no hi ha una política real a favor del cooperativisme. És a dir, a Catalunya, el cooperativisme està en el camp de l’autoocupació “cutre”. Com podem animar la gent, si tots els “cutres” es fan cooperatius? Haurien de ser empreses normals, professionals, amb una estratègia clara, amb solvència.
Pel que fa a la fiscalitat, crec el règim fiscal no es pot tocar. Si no, ningú voldrà invertir en cooperatives. És molt difícil fer-lo més atractiu, ja que la tendència en l’àmbit europeu és anar enrere, és complicat que es pugui anar endavant.
Paco Giménez. L’Estat ha de tenir en compte fiscalment les cooperatives. Una reducció de l’IVA seria lògica per al món cooperatiu, normal i necessària.
Per la seva banda, la Confederació i Aposta tenen un gran paper. I les cooperatives hem de fer un gran treball de boca-orella. En el segle XXI, el cooperativisme ha de tenir molt clar que l’objectiu no és guanyar diners perquè sí; es tracta de fer coses per als altres des del punt de vista social. No cal guanyar més diners dels que siguin estrictament necessaris. Ja s’estan fent esforços, però el que cal arribar a més gent. En general, la gent creu que les cooperatives funcionen per guanyar diners, no en tenen una visió seriosa. Aquí també és important el paper dels mitjans de comunicació i els sindicats, que han d’arribar a la gent. I la dimensió global de tot això correspon a la Confederació.
Miquel Tribó. Per estimular el cooperativisme, la llei ha de considerar que el patrimoni de les cooperatives pugui repartir-se entre els socis en cas de dissolució. Aquest és el principal escull que frena la creació de noves cooperatives agràries.
Jordi Via. Els aspectes estratègics i polítics s’han de veure afavorits pel marc legal. Calen mesures per potenciar una formació que incorpori el concepte cooperatiu en l’activitat econòmica. Per exemple, si es parla de llei d’economia sostenible, caldria que es plantegessin diferenciacions pel que fa als sectors, i que s’articulin propostes polítiques per fomentar aquesta economia plural.
Per afavorir la creació d’empreses cooperatives caldria reformular tot el que fa referència a la capitalització de l’atur per constituir empreses cooperatives, i millorar aspectes de la fiscalitat. I, per descomptat, caldria augmentar i reforçar les línies específiques de finançament per a aquest tipus d’empreses.
Crec que tot això no es veuria afavorit per un marc legal que no fos adequat. Determinats aspectes de la proposta de modificació de la llei de cooperatives comportaven riscos. El marc legal ha de reforçar la singularitat cooperativa i fer-la més atractiva, però sense mercantilitzar-la. Això s’ha de reflectir en la gestió, la participació i el finançament; aquestes eines no poden tenir el caràcter mercantil convencional.
El marc legal hauria de contribuir a la reordenació i reorganització del sector, pel que fa a les seves estructures representatives. Crec que en aquest moment les federacions estan massa fraccionades, i això genera una dispersió tant pel que fa a l’acció política dins del cooperativisme com a la utilització de recursos molt escassos.
Carles de Ahumada. Per consolidar les cooperatives, caldria que la nova llei fos un pas més d’un plantejament estratègic del Departament de Treball, conjuntament amb el sector, que tingués en compte temes com la innovació empresarial, els sectors emergents, la fiscalitat, el finançament, la intercooperació, la creació de grups cooperatius o d’altres formes d’organitzacions, la potenciació dels ajuts per a les cooperatives de nova creació, la formació en el món cooperatiu en tot el que fa referència a gestió i organització i la presència de la formació cooperativa a l’ensenyament, dins d’un ampli projecte d’enfortiment de l’economia social en general i d’un plantejament general del que esperem que sigui aquesta economia en el conjunt del país pels anys venidors com a motor de generació i distribució de riquesa i d’ocupació.
